Podem amagar la veritat indefinidament? És legítim fer-ho si pensem que el benestar o la felicitat de l’altre depèn d’això? Tenim l’obligació moral de mostrar la realitat tal com és a una persona, si sabem del cert que actuar d’aquesta manera li pot provocar dolor o malestar en un grau considerable? En cas afirmatiu, en nom de què tenim dret a actuar així? Quin valor ha de prevaldre, si entren en contradicció, la veritat o la felicitat?
Guanyadora del Premi Especial del Jurat a la Seminci i també guanyadora dels Premis del Cinema Europeu 2003 a millor pel·lícula, actor (el barceloní Daniel Brühl), guió i tots els premis del públic, entre d’altres reconeixements, la cinta del director alemany Wolfgang Becker ens situa en el moment en què va tenir lloc la caiguda del mur de Berlín l’any 1.989. Poc abans d’aquests esdeveniments, segons la ficció del film, una dona, mare de dos fills ja grans i a la qual ha abandonat el seu marit per marxar amb una noia més jove, acaba d’entrar en coma. Afiliada al partit comunista, ha fet de la seva dedicació i entrega a la causa de la RDA la manera de superar la seva frustració personal arran de la separació. Els metges, ara que acaba de sortir del coma, comuniquen als seus fills, un noi i una noia, que han de vigilar perquè la seva mare es troba encara en un estat de salut molt fràgil, de manera que qualsevol notícia negativa que la pogués desestabilitzar podria resultar molt perjudicial.
Els fills, sobretot el noi, pensaran que, donada la implicació de la seva mare en qüestions polítiques, seria per a ella un gran trasbals saber que el bloc capitalista ha guanyat la partida a Berlín, i que el món sencer comença a abandonar la fe en les propostes de tipus comunista. Per això, decidiran que de cap manera la mare ha conèixer el que està passant a la ciutat i el país. Ara bé, com ocultar-ho? Aquí és on l’enginy del fill i un amic seu que està estudiant cultura audiovisual mostren la seva gran creativitat i inventiva: com la dona encara no pot sortir al carrer i el seu contacte amb la realitat es limita al que pot veure per la televisió, es dedicaran a gravar telediaris ficticis en els quals retransmeten una imatge del que passa al món absolutament alterada. Fan veure que el mur de Berlín continua existint, que el bloc comunista cada cop rep major acceptació i que la seva causa mica en mica està aconseguint un reconeixement més gran.
La dificultat en què s’aniran trobant per mantenir l’engany serà creixent, doncs a mida que la dona es vagi recuperant de la seva salut i comenci a poder aixecar-se del llit i mirar per la finestra de l’habitació tot es complicarà. Tot i així, l’amor del seu fill i el seu
Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook