Guerrilla Poètica

El 21 de març celebrarGuerrillaem el dia Mundial de la poesia a Cardedeu. Des de la Biblioteca estem reclutant militants de les paraules, jugadors de les anàfores, les epífores, les el·lipsi i les metàfores i lectors rebels, lliures i sensibles per formar una “GUERRILLA POÈTICA

Vols omplir Cardedeu de poesia?

Pots unir-te a la Guerrilla i triar la munició poètica. Tria fragments de poemes, poemes breus, poemes visuals, frases poètiques, teus o d’altri, en català o en castellà i que t’agradin especialment i ens els fas arribar abans del 12 de març mitjançant aquest  Formulari

  • També per correu electrònic: [email protected]
  • des del Facebook @bibliotecacardedeu
  • des del Twitter @bibliocardedeu

Nosaltres editarem els textos en petites targetes que es regalaran en els cafès de Cardedeu. El dia 21 Les cafeteries que vulguin participar a la Guerrilla, donaran cafè amb poemes.

Us regalaran poemes amb l’esmorzar a:

Goffik’s, cafeteria&teteria. Mare de Déu del Pilar, 51
El Otro Bolo. Carrer Dr. Klein, 23
Casa Morgades Cafè. Carrer del doctor Klein, 9
El Melindro Cafè-Granja. Plaça de l’esglèsia, 9
Cafè de la Plaça. Plaça de l’esglèsia, s/n
Boca Boca. Cafè, teca, copes. Plaça Sant Joan, 6
Restaurant Sílvia. Carrer Teresa Oller, 15
Tarambana. carrer de Bellsolar, s/n
Restaurant Can Manolo. Teresa Oller, 3
Pla de la Calma. Carrer Teresa Oller, 5
Restaurant 100 SETZE. Av. del Rei En Jaume, 116

 

Aquests són els poemes que ens han arribat (N’hi ha més, però no donarem a l’abast a imprimir-los tots):

Vora el mar, el teu primer
petó va deixar en els meus
llavis un regust d’onades i
de salabror

Carme Sala

L’Òliva, observant-te,
el coll giravoltava.
Ninetes de lluna.

Xavier Aragón Minguell

Pensar, deixar-se anar, escoltar-se,
escriure, dubtar-ne, fer de mirall.
llustrejar paraules, desfer el topall.
Titil·lar en el ritme, capbussar-se.

Xavier Aragón Minguell

Hi ha una salamandra,
s’acomoda en la molsa.
refila un tallarol.

Xavier Aragón Minguell

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor;
quan de tu s’allunya,
d’enyorança es mor.

Jacint Verdaguer

Em pregunto com dir-te que t’estimo
sense repetir les mateixes paraules,
sense fer els mateixos sons,
sense caure en la dolça rutina dels versos més bonics

Xavier Aragón Minguell

La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
Bé tardes prou a arribar.

Ventura Gassol

Degoteig de rimes
paraules sense lletres
fragàncies del sentit
Tu

Xavier Aragón Minguell

La primavera ha venido
nadie sabe cómo ha sido

Antonio Machado

El món encara és ple
de somnis i sorpreses.

No et tanquis a la vida.
Dona’m la mà i anem-hi.

Si vols emprendre el vol
jo tinc les ales ben esteses

Lourdes Mascorda

Petjades a la neu.
Neu sense petjades.
No hi ha temps
per viure tots els desitjos.

Xavier Aragón Minguell

i , gaudirem de la profunda felicitat
pel deure acomplert.
Llavors, el temps serà nostre
i nostra la victòria.

Josep Callís i Franco

Fogueres de llibres.
La mort respira sutge.
Llenguatge fet cendres.

Xavier Aragón Minguell

Per dir-te t’estimo
Es desperten paraules
que hivernaven.

Xavier Aragón Minguell

L’AMOR
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor?

Miquel Martí i Pol

Enmudides les flors,
Amagades les abelles
jardins sense olor

Xavier Aragón Minguell

NO VOLVERÉ A SE JOVEN
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Jaime Gil de Biedma

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant

Vicent Andrés Estellés

L’hac és muda fins que es pronuncia.
Déu va morir a Auschwitz.
Alguns feien sudokus
amb els números de l’avantbraç.

Xavier Aragón Minguell

CERET, VILA CORONADA
Ceret, vila coronada
de cireres tot el maig,
dins una placeta groga,
canta la font dels nou raigs.

Josep Sebastià Pons

EL ROURE VELL
A la plaça del meu poble
un roure molt vell hi ha;
son tronc abraçar no poden
tres homes dant-se les mans;
les fulles de sa brancada
ombregen el meu portal,
les parets de la parròquia
i les tombes del fossar.

Francesc Casas i Amigó

Por el poder de una palabra
Yo recomienzo mi vida
Nací para conocerte
Para nombrarte
Libertad.

Paul Éluard

Vienes a mí, lejano, en esta tarde
de primavera austral, aureolada
la frente de esa luz definitiva
que te fuiste labrando día a día
hasta fijarla ahora con tu muerte.

Rafael Alberti

Un cos de cames rectes, estirades,
amb la tensa harmonia dels compassos.
Un cos de línies clares, llum i límit.
Angoixosament bell, com els teoremes.

Enric Sòria

Però a poc a poc m’apagaré i em lliuraré a les ones,
ja oblidada la tebior del peluix a les galtes,
i exhalaré el meu últim vers,
plena de fons i arnada,
acostumada a la inclemència.

Laia Noguera i Clofent

Catalunya, patria nostra
vola com una nau!
tens el cel que et fa de sostre,
massa ample per ser esclau!

Ventura Gassol

Sent el teu temps com tiba la distància,
els angles de l’absència, les carències.
Sent el meu temps com va perdent llavors
de tu, de mi, fins respirar agulles.

Daniel Martínez i Ten

Seguint la certesa que té el plor
deslligat de la llàgrima,
un barbull brunzina com una queixa
i anella infinituds.

Albert García Hernàndez

He aquí la noche, amiga del criminal;
viene como un cómplice, con paso de lobo; el cielo
como una gran alcoba se cierra lentamente,
y se transforma en fiera el hombre impaciente
.
Charles Baudelaire

Non-lecturació
A l’obra d’en Proust,
en la llibreria, no afegeixen
un comandament a distància,
no es pot canviar al canal
on fan un partit de futbol
o un concurs de tv
on es pot guanyar un renol

Vivim més temps,
però menys precisament
entre les frases abreviades
Wisława Szymborska

El jardin tiene una fuente
y la fuente una quimera…
Cantaba una voz doliente,
alma de la primavera.

Calló la voz y el violin
apagó su melodia
Quedó la melancolia
vagando por el jardin
Sólo la fuente se oia.
Antonio Machado

Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Pablo Neruda

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç

(popular 1640)

Ya se han roto las ataduras
sólo la noche me rodea,
me va robando la memoria,
me acuna para que me duerma.

José Hierro

La lluna riu, dins la nau que s’endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.

Maria Mercè Marçal

M’he despullat del tot,
he llençat els meus joiells,
les meves robes. Ara camino nua
dins del meu cos que és únic.

Montserrat Abelló

Què fer de les paraules al final?
Si vull trobar què sóc no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.

Joan Margarit

Durant molts anys
la pluja va estar prohibida,
com el mar, com la nit,
com els llibres i les ungles
que creixien d’amagat de les carícies.

Gemma Gorga

no siguis com tants escriptors,
no siguis com tants milers de persones que es diuen a si mateixes escriptors,
no siguis insuls i avorrit i pretensiós,
no et consumeixis en l’amor propi.
les biblioteques del món
badallen fins a adormir-se
amb gent així.

Charles Bukowski

Tornem muts, adormits,
per l’autopista fosca,
flanquejats per ramats
de lluernes de camps,
de carenes veïnes.

Jordi Julià

Mentre s’apaga l’oli al llum
em torna sempre l’alenada:
somio encara en el borró
que trenaré de matinada.

Núria Esponellà

Octubre allargassat, no contradiguis
massa aviat aquest pòsit d’estiu.
La solitud, al cor, ja senyoreja.
Deixa pels ulls uns dies de miracle.

Narcís Comadira

Emmudida
davant del mirall,
m’obsedeix
el pas furtiu de les hores
sedoses i terses
vellut de mirades.

Montserrat Abelló

Un mapa. un lloc on créixer amb el convenciment
de l’ordre imperatiu que pot bastir una casa.

Eva Baltasar

He pogut atrapar un somni
abans que el sol es pongués
l’empresono amb paraules
per quedar-me’l sempre més.
No pesa, ni fa cap nosa
però es tan gran, per mi,
que, si vols…si tu volguessis el podríem compartir

Joana Raspall

Que tinguis sempre
paraules càlides als vespres freds,
la lluna plena gran en la nit fosca
i el camí de baixada fins a casa

Anònim Irlandès

I la foscor s’il·luminà de sobte
perquè érem dos a contradir la nit.

Joan Vinyoli

És la densitat de l’experiència viscuda la que fa difícil la narració. Però no solament és possible narrar; és necessari. L’art ho pot fer. ¿Escriure poesia és l’únic que pot fer justícia al que va passar?
Joan-Carles Mèlich. Escriure poesia després d’Auschwitz

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

Martí i Pol

Malalties de l’ànima no maten,
n’agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor …

Marià Aguiló

Gràcies per compartir!
Share on Facebook4Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Pin on Pinterest0Share on LinkedIn0Email this to someone