Marie Kondo torna per ensenyar-te, de manera molt pràctica, a ordenar i organitzar cadascuna de les habitacions de casa teva o del teu lloc de feina, des dels prestatges fins als calaixos, armaris, escriptoris… Aquest manual il·lustrat no tan sols t’ensenyarà a endreçar i organitzar-te millor, sinó que, a més, t’ajudarà a veure la vida d’una manera nova: aprendràs a destriar aquelles coses que t’aporten felicitat i aquelles que no.

«Només necessites dues habilitats per posar ordre a casa: la de conservar allò que et produeix joia, i desfer-te de la resta, i la de decidir on desar cada cosa que hagis escollit, i tornar-la sempre a lloc. El que importa a l’hora d’endreçar no és pas decidir què llençar, sinó més aviat què conservar a la vida. Espero que la màgia de l’ordre t’ajudi a crear un futur feliç i lluminós.»

Per què els poemes que formen les cançons de Dylan són tant bons? Aquesta és la pregunta que es fa Christopher Ricks, considerat juntament a Harold Bloom un dels principals crítics literaris contemporanis, quan esmicola les lletres (o poemes) de les cançons de Dylan i analitza inclús la manera d’interpretar-les (recitar-les) per esbrinar on resideix el misteriós atractiu que fa que es segueixin escoltant cinquanta anys després i siguin una referència inhabitable de quasi dues generacions i de la poesia  contemporània.

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo.

Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu.

El Laberint dels Esperits és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures. A través d’aquestes pàgines arribarem al final de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent, que assoleix aquí tota la intensitat i fondària, alhora que dibuixa un gran homenatge al món dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.

L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb la brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part del món no l’ha abandonada.

Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans que sigui massa tard.

Traducció de Montserrat Solé Serra

Traducció de Sergi Pàmies

Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entornm identifica el que és genuí i h fa valer en una societat que corre massa. Els textos incorporen petits artefactes dibuixats, il·lustacions que revelen, més enllà  de les paraules, complexitat del pensament de Baixauli com a autor total.