Per què m’han fet llevar tan de pressa? Si encara és de nit. Marxem carregant poques coses. No anem d’excursió. Tothom fa cara de por, de tristesa. No em diuen res. Tinc por. El pare m’agafa molt fort de la mà. Em fa mal, però no li vull dir. Tinc ganes de plorar. Però no ho faig. On anem? Per què marxem? Són les preguntes que passen pel cap a la protagonista d’aquesta història fictícia tan real.