- Grup: Japandroids
- Gènere: Rock, alternatiu
-
Descripció:
Fins al moment, Japandroids no han errat encara un tir en la seva trajectòria, així que no seré jo qui em baixi del seu carro abans d’hora. Ara arriben al seu tercer llarg –deixant de costat la compilació de set polzades “No Singles” (10)- i ho fan donant un salt avanci en diversos aspectes.
El primer és el seu pas de Polyvinyl a Anti, la qual cosa possiblement els donarà major visibilitat; el segon és arriscar-se amb una producció molt més polida i accessible. I dic arriscar-se perquè un dels factors més característics de Brian King i David Prowse en passos previs era el seu so raspós i la seva sempre controlada brutícia. Polint la seva proposta podrien perdre part de la seva personalitat, però no ha estat així. Més que res, perquè les cançons de “Near To The Wild Heart Of Life” sonen robustes i amb una maduresa que no els hi senta gens malament.
En un altre cas podríem trobar a faltar el seu vell so, però amb temes com aquests no és necessari, la veritat. Diguem que, en la major part del minutatge, King i Prowse prefereixen deixar de sonar tan crus com antany (oblidin-se dels seus moments post-hardcore i de qualsevol guspira hard rocker) i, com ja van fer Titus Andronicus abans que ells, girar la vista cap a la tradició rock nord-americà. Mai abans havia mirat amb ulls més nets cap a The Replacements o The Hold Steady. Ho demostren sobretot “North East South West”, “True Love And A Free Life Of Free Will” i “In A Bodi Like A Greu”.
Mai abans Japandroids havien sonat tan amables sense deixar de ser ells mateixos. Sumin-li a això, que King i Prowse s’han permès també el luxe d’experimentar una mica amb bons resultats. Vegin-se els casos d’aquesta sort d’I’m Sorry (For Not Finding You Sooner) –que el seu riff remet a l’èxit pop dels vuitanta “Bette Davis Eyes” de Kim Carnes- o l’inici de “Arc Of Bar”. Ah, i com sempre, tot això en vuit temes i menys quaranta minuts de durada. Com ha de ser.
Font: Mondosonoro
