VII Concurs de Microrelats 2017

MICRORELATS3-300x179

Guanyadors de la VII edició del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2017

Enguany han participat al concurs 60 escriptors de microrelats que han presentat 101 textos. El jurat compost per Alba Dalmau Viure, Raimon Portell Rifà, Núria Busquet Molist i Oriol Prat Altimira han decidit, després de una llarga deliberació que els guanyadors són:

1r. premi
La conquesta –Pseudònim: Animalderostoll- Autor: Josep Maria Cortada i Vila (Lladó, Girona)
Va fer arribar la nau a la terra sense cap impediment. La manca de defenses confirmava que la conquesta seria un passeig. Un exhaustiu treball previ informava que la raça humana era previsible i intel·lectualment rudimentària. Ell era Sàrgantan, més conegut com La Bèstia. Conqueridor de l’espai. Líder dels implacables Reptilians. Exterminador de centenars de formes de vida. Es disposava a enviar telepàticament les seves coordenades quan… Catacrac! La aixada de l’hereu de Cal Catalina li esclafà el seu imperial cervell. Cagunlamarequelavaparir! Cony de bestiola que m’ha cardat malbé el blat de moro!

2n premi
Taverna – Pseudònim: Greta – Autora: Glòria Planas i Bas (Cardedeu)
Tot fent tentines, l’hereu dels Güell va entrar a la vella taverna, assedegat i frisós, com un nàufrag moribund arriba a terra ferma. Bevedor impenitent, com la resta de vagabunds que hi habitàvem, es va perdre aviat enmig del núvol de fum, alcohol i suor, tot provant d’oblidar el crim que acabava de cometre.

3r. Premi
L’illa de fum – Pseudònim: Sol de Mitjanit – Autor: Ferran Adelantado Gimeno (Cardedeu)
Naufraga en una illa de fum, víctima d’onades violentes. Fuig de la terra cremada per la guerra. Un forat gros li traspassa l’ànima, és mare sola, vídua prematura, òrfena d’un país devastat. És una vagabunda transfronterera, víctima de la injustícia global. Tota la seva herència li cap en una bossa de plàstic.
En aquell dia que comença, un moment de claror, cap núvol. Ella mira cap al cel, respira a fons i s’omple d’aquell blau renovador. Llavors agafa de la mà els seus petits i comença a caminar. El món, amb tossuda impenitència, mira cap a un altre lloc, absent.

El jurat ha manifestat la dificultat de triar tres guanyadors degut a la bona qualitat literària dels textos presentats.  En la darrera selecció han entrat en joc junt amb els textos guanyadors aquests altres microrelats:

  • L’Hereu – Pseudònim: Dracaena
  • Inspiració alada – Pseudònim: Zèfir
  • Buit – Pseudònim: Momotaro
  • La rosa – Pseudònim: Clariana
  • Espiga i rosella – Pseudònim: Carles
  • El Vagabund – Psudònim: C3
  • Itaca – Pseudònim: Ismene
  • A missa – Psudònim: Dracaena
  • Nàufrags del Destí – Pseudònim: Zènit
  • La Festa – Pseudònim: Paraire
  • I Sant Jordi s’adormí – Psudònim: Fígaro

Felicitats a tots!!

 

Microrelats a concurs:

Dolor en tots els sentits
Sóc l’hereu i el pare esperava que em quedés al poble, treballant la terra. Però me’n vaig anar a la ciutat, l’art em cridava. Li volia fer veure que s’equivocava en dir-me: “Acabaràs com un vagabund”. I sí, començaven a tenir èxit els meus quadres…
Havent deixat el país enrere, sense alternativa, ara ho recordo tot amb desesperança i em dol més aquesta olor a sal que m’omple els pulmons, em fan més mal les oïdes sentint els udols dels nàufrags engolits per les onades, i em couen més els ulls buscant vaixells de rescat on només hi ha nuvolades.
Pseudònim: Proa

Primavera
Deu estar obrint , com cada matí, la porta forjada de ferro mentre treu la bicicleta. Mira el cel per endevinar si els núvols deixaran sortir el Sol, es posa el casc, s’ajusta el vestit de flors, ara curt, per pujar al seient, i comença a pedalejar. I a gaudir: l’aire net d’una nit de pluja, el silenci dels carrers d’un dia sense escola, el sabor del te tot just begut, l’olor de la terra agraïda per l’aigua, el tacte de la brisa que li acaricia les cames nues. Arriba i diu: “Bon dia”.
Pseudònim: Manolinail

Hereus de la Mare Terra per Desti
Oprimir els sentiments no es essència i afrontar-los amb dignitat ja no es heroic, sinó exposar-se al patiment i a la desesperació.
Em sento corrupte i nàufrag emocional en un món cruel i sense bondat, on premiem més la superficialitat que l’amor verdader.
I en l’intent de sobreviure sense convertir-me en extranya, pocs son els qui ens entreguem en cos i ànima.
No vull ser núvol empobrit sense valors ni sentit, vull principis alentidors d’aquells que em treguin les raons.
Hem de ser dignes humans i no ànimes impenitents, aquest es el legat que vull pels meus descendents.
Pseudònim: Karvan

El petó de la meva vida
El petó de la meva vida.
Seixanta anys esperant el petó, el petó de la meva vida. Seixanta anys i encara ella era la nena de la qual em vaig
enamorar. Jo en tenia 13 i ella en tenia 10.
Ella va fer la seva vida.
Jo la meva: una casa, fills i néts i encara així em sentia un vagabund, perdut.
Em vaig sentir impenitent, simplement havia deixat passar la vida fins que arribés la meva oportunitat.
El marit va morir, jo em vaig atrevir. Vaig tocar el cel, ella era el meu núvol. Em va fer un petó.
Pseudònim: Vicentet de Morón

Sense límit
Fins on m’estimes, mama?, li demanava sovint.
Fins al cel, fins al sol, fins a l’infinit (què és l’infinit?)
Esperava escoltar la màxima expressió del no-límit. La recorda gronxant-se amb força, amunt, cada cop més amunt, com si volgués tocar els núvols.
Pseudònim: Ismene

Infància
El que més ens agradava, recordes? era el moment en què el tiet aturava el motor de la barca. Ajaguts panxa enlaire, els braços sota el clatell, miràvem els núvols i restàvem en silenci durant uns minuts. Compartíem un món de jocs i de somnis on el temps no existia.
Per aquest motiu potser tocar terra ens ha fet sentir sovint nàufrags d’un món irrecuperable.
Pseudònim: Ismene

Itaca
Hem volgut navegar per tots els ports, defugint instal·lar-nos a la terra on s’alcen, fredes, les ciutats dels homes. Lliures del temor d’esdevenir nàufrags, hem bastit un món on poder ser hereus d’aquell qui retornà a Ítaca.
Pseudònim: Ismene

El vagabund
El vagabund sense llar, hereu d’una terra que li ha girat l’esquena, cansat de rodolar per la ciutat com un nàufrag damunt el mar, ara, impenitent, observa cap a ponent, els núvols rogents dibuixant formes gegantines d’escuma, com un simulacre d’escapisme.
Pseudònim: C3

Inspiració alada
Faltaven encara dues hores per aterrar. Havia llegit; s’havia pres el cafè ofert per les hostesses; havia mirat per la finestreta els núvols, en una visió que mai no havia deixa’t de sorprendre’l, pel que tenia de gairebé màgica i s’havia entretingut a observar la gent que seia a prop seu. Llavors el va corprendre aquella barreja d’excitació i eufòria continguda que sentia sempre que aconseguia avançar en la novel.la que estava escrivint. Decididament, descarregaria el personatge de l’hereu del pes que li estava atorgant.
Pseudònim: Zèfir

Nou camí
No, la vida ara no pot consistir a recollir les restes del naufragi. Li caldrà reaprendre els noms de les coses, caminar per senders ignots, desterrar del seu món allò que era dels dos.
Avui mira cap als núvols sense jugar a imaginar mil i una formes, com feien sovint. Començarà de nou.
Pseudònim: Nausica

Solitud
Veu passar els dies i les hores. Només els veu passar. L’únic que li queda és la terra que treballa. La dels avis, la dels pares, la del germà mort. Ara ja no voldria viure en cap altre lloc, malgrat sentir-se, com se sent, nàufrag d’un passat que li pesa massa.
Pseudònim: Ismene

Penyora
La lectura de Relat d’un nàufrag l’havia mantinguda desperta fins molt tard. Així és que, mig endormiscada, es passà de llarg la parada. Va haver de baixar a Penitents.
Pseudònim: Xirgu

Sol i perdut
Vaig tornar amb l’ànsia de retrobar-te. Perdut com un nàufrag enmig de la soledat i del silenci. No esperava el teu perdó. El meu caràcter impenitent no m’ho permetia. De lluny et vaig veure, sota un mar de núvols, sense apartar la mirada. La meva aparença et va confondre. La roba i el meu aspecte em donaven un aire de vagabund urbà que no vas reconèixer. Quan ens vam creuar… vaig notar la teva olor, la teva essència. Però tu no em vas veure. No em miraves. Només tenies ulls per aquell que et besava mentre jo moria.
Pseudònim: Textuonline

Capvespre
Els núvols rogencs del capvespre semblen voler incendiar de nou la terra. Cap altre so no trenca la cadència compassada de les onades que topen insistents contra el cos immòbil del nàufrag, aquell que ja mai no tindrà hereus, aquell que ha passat de vagabund per les terres ermes d’Àfrica, a víctima mortal de la cobdícia impenitent dels traficants d’ànimes de la Mediterrània.
Pseudònim: Greta

Retron
Els teus ulls que s’ennuvolen en veure la terra d’on vas marxar ja fa tant, m’expliquen que has estat l´hereu vagabund d’una nació antiga que ha plorat llargament la seva dissort. No me’n parlaves quan vivíem mar enllà, nàufrags feliços a la meva illa lluminosa. Avui, però, en el retorn, t´he vist el gest d’un amant impenitent, en retrobar la pàtria estimada.
Pseudònim: Greta

Taverna
Tot fent tentines, l’hereu dels Güell va entrar a la vella taverna, assedegat i frisós, com un nàufrag moribund arriba a terra ferma. Bevedor impenitent, com la resta de vagabunds que hi habitàvem, es va perdre aviat enmig del núvol de fum, alcohol i suor, tot provant d’oblidar el crim que acabava de cometre.
Pseudònim: Greta

Dia plujós
Roc mai arribà a penedir-se de res. Des de la seva infantesa, el seu caràcter impenitent fou marcat per l’enveja.
Pèro aquell dia de cel carregat de núvols a punt de plorar, Roc va traspasar el limit de la seva mesquinesa. Aquella tarda d’aparent tristor, tot just enterrat el papa, Roc no va soportar no ser l’hereu i va apallisar fins morir el nostre germà gran al parking de la notaria. El que no va preveure foren els ulls perplexes d’aquell vagabund que va entrar al parking per guarir-se del terra humid.
Pseudònim: Ajonjolí

Un rumb sense tu
Els teus ulls negres, els més macos de la terra, amb aquella mirada brillant i penetrant, hereu del meu cor i dels meus ulls, han desaparegut i jo m’he perdut naufragant pel mig de núvols que em porten a un rumb sense tu.
Pseudònim: Somiadora

Crits d’esglai
L’esperit impenitent la contempla des de l’aigua, ella l’observa amb pasimonia; Ell s’apropa, ella s’aparta; L’esperit vagabund l’hi resegueix el cos amb la mirada, ella somriu; Ella s’apropa, ell la besa; La dama i confia, l’hereu la domina; La bella plora, la bèstia riu; L’esposa s’alegra, el marit s’enfada; ella s’aparta, ell s’apropa; La bondat comença a nedar fins a tocar terra lliure i el pecat queda nàufrag i hereu de la terra del temor i l’esglai.
Pseudònim: Tolerància

Riquesa
Els núvols eren els únics que m’ajudaven a exiliar-me del sol d’estiu. La terra era l’única que m’abraçava durant les fredes nits d’hivern.
Ser nàufrag de la vida no havia sigut el meu somni des de ben petit. No havia somiat mai en ser rodamón, però tot i així em considerava afortunat d’haver pogut ser hereu de la meva pròpia vida, una vida on les fortunes eren la pobresa i el somriure la millor riquesa.
Pseudònim: Únic


No obstant

Els errors heretats ens van convertir en nàufrags.
Els que ens van portar a aquella situació es van mostrar impenitents.
La terra, no obstant, es mantenia fèrtil.
Els núvols, no obstant, regaven les llavors que van escampar aquells rodamóns lliures.
Vagabunds amb idees brillants.
Pseudònim: Àmbar

Desolació
Un món impenitent, això és el que hem heretat.
L’aigua, la terra, el foc i l’aire contemplen el naufragi.
Els núvols s’ho miren vagabunds, sense cap intenció de posar-se a treballar.
Pseudònim: Àmbar

Badant de nit
Nit de lluna nova.
Mira i admira el firmament ple d’estels.
Queda embadalida mirant tota aquesta meravellosa esquitxada de llums sobre fons blau fosc quasi negre. Veu astres, imagina nebuloses…i mentre bada contemplant lo cel, de sobte, entra un avió i trenca l’encís; un farcell de llampecs i soroll que ve del nord trasbalsa la foscor i la quietud del firmament. Sent, però, que només la pertorba a ella, res no sembla alterar-se allà dalt.
L’atracció de l’infinit la xucla en un mirall de quietud i harmonia, vagabunda en la màgia de la nit, per tornar-la a terra.
Pseudònim: Arrels

Regeneració
L’aigua corre pel solc; nova vida per a les tomaqueres, la terra i ella. Fa poc més d’un any que viu en aquesta casa i al poble i s’ha anat amarant de vida, gent i paissatge; això li fa bé. L’aire és nou i net al seu cos i al seu cor. Pot sentir com es va nodrint de vida, ben conscient de la seva permeabilitat a allò que li és bo i guaridor, com va madurant ben maca i generosa compartint els petits miracles d’aquesta vida.
Pseudònim: Arrels

Fang
L’aigua baixava amb força, emportant-s’ho tot, els cotxes s’estavellaven contra els arbres, les cases s’enfonsaven al seu pas. Sorpresos per l’envestida el terra va obrir-se als seus peus. Ella s’arrapava amb força però poc a poc els braços van cedir davant la mirada impotent del seu company. Nàufrag en mig del fang es va convertir en l´hereu dels crits que se sentien darrera les parets que encara resistien. I esperar que l’aigua deixés de baixar i com un vagabund recollir amb les mans els cadàvers entre els còdols, les runes i el fang, buscant desesperadament familiars i amics.
Pseudònim: Guiomar

Somiadora
Naufragant sense rumb definit, en un oceà infinit, però que en el fons el destí ja està previst. Fregant els núvols amb els dits però tocant de peus a terra. Sóc l’hereu de la meva vida i capità de la meva ànima. Lluitant pels somnis fins que em mori. Tement les pors i enfrontant-me als plors per donar valors. Demostrant que res és impossible si es pot fer possible. La vida no és complicada si la tens enfocada.
Pseudònim: Vivint

Hussein
Nàufrags sobre un mar de sorra, núvols que s’esberlen abocats a tempestes impenitents, lladregotes que esfondren el jaç.
Aire candent, pols.
Sol, sol, sol…Sols!
Desheretats de la terra.
Pseudònim: Olatz

Guerra
A terra!
Un xiulet ha precedit el núvol de pols de l’explosió. Nosaltres, que érem gent de pau, i vosaltres, que éreu poetes, hem heretat l’horror i n’hem fet raó.
Pseudònim: DomusSilvestre

Malson
Va despertar-se amb l’ànima emboirada de tristor i va recordar les esperances ofegades en un mar de filats i d’interessos sinistres. Demà, va pensar, tots serem hereus d’aquest naufragi.
Va tornar a dormir.
Pseudònim: Paper de fumar

Un descuit
Hi havia un vagabund que dormia en una via morta. Una nit va adonar-se, massa tard, que no era del tot morta, i va dormir-hi eternament.
Pseudònim: Violeta

Notícia insòlita
Ahir al capvespre els guardacostes van localitzar un llaüt a la deriva que va ser remolcat fins la costa. L’única ocupant era una jove abillada amb un vestit blau amb garlandes i blondes i lluint al cap una bonica corona de pedres brillants. Quan va ser a terra, la noia, a preguntes dels periodistes, va repetir obstinadament que no era pas una nàufraga sinó una princesa que fugia d’un Drac que la tenia segrestada de feia segles en els confins del mon i que s’havia cansat d’esperar que un tal Sant Jordi es dignés alliberar-la del seu captiveri.
Pseudònim: Estel

Apàtrida
Núvols amenaçadors damunt Ca la Tuies. L’àvia Anneta hauria de traspassar, com traspassa el nàufrag obeint les onades… Mentre el sol vagabund marxa a la posta, l’avi Aniel li obre el camí del més enllà amb un cop de ferrat al ventre, així que ella li retreu la seva condició de jugador impenitent. Se n’anà víctima de tumor maligne, no sense abans plorar pel fill hereu desheretat per la lluita en defensa seva, privat de gaudir la joia d’un dolç patrimoni. Ah! El net neixerà al ras d’aquella que havia estat terra seva.
Pseudònim: Pària

Ajuda’m a brillar
Nens que naufraguen en els estudis, vagabundejant per les aules, la sensació és que estiguin en els núvols, els superiors s’indignen amb ells perquè no rendeixen, diuen que són uns ganduls, però el problema és que són hereus d’una dificultat i si fossin ajudats podrien començar a enlairar-se del terra per poder arribar al seus objectius i fer realitat els seus somnis, perquè són diamants bruts que l’única cosa que volen és que estiguin polits per poder brillar.
Pseudonim: Somiadora

El testament
Jo, hereu d’aquelles terres? Estava als núvols.
Podria ser que un simple vagabund, un pecador impenitent com jo, no naufragués en aquesta gran aventura?
Pseudònim: Vent

I Sant Jordi s’adormí
La diada de Sant Jordi em vaig despertar. Feia un dia preciós i els núvols inspiraven tranquil·litat. Quan vaig agafar la mà de la meva estimada vaig adonar-me que el drac l’havia completament devorat.
Pseudònim: Fígaro

T’hauries enfadat
Ahir t’hauries enfadat. Ja marxem? Però si encara és molt d’hora! Si, ahir també vas estar amb nosaltres. Les trobades han canviat però, hereus de les teves paraules, ens vam embolicar amb elles com si d’un llençol es tractés. I les busquem com nàufrags perduts en el mar immens de la teva absència. No arribem mai a la terra promesa de la teva presència. I els núvols només ens mostren el camí de la foscor i la tempesta. T’hauries enfadat, ara ja no parlem fins la matinada. Vagabunds i impenitents no acceptem la teva absència.
Pseudònim: Guiomar

L’eterna brisa
De sobte va sentir-se poderós, l’escena pagava l’esforç, els núvols vagaven per sota les botes. Impenitent, havia obviat les pors. Abillat amb una vella i suada samarreta i uns pantalons de pana tallats per sota genoll, va deixar que el sol li acaronés la pell. Aleshores va ser vagabund, nàufrag en aquell mar de pics i roques esculpides per una eterna brisa. Volia ser ocell, volar sobre aquella inmensa bellesa, va tancar els ulls i obrir els braços en creu. Malgrat la voluntat no volava, estava ancorat a la terra. Va somriure dolçament, allà sol era hereu dels deus.
Pseudònim: l’Arbosset

Riure
L’obligaven a riure, si parava, no veuria més els seus. Li sortia un riure histèric, de por, estrident, sec, impenitent. El riure era cada cop més feble, a penes li sortia el so. No podia més. Es posà a plorar.
El cop li va esberlar el cap com una magrana.
Pseudònim: Trosset

Vida estroncada
Setmanes enrere es va iniciar la desgràcia. Era feliç, una vida ordenada. Treballava, passejava quan sortia, com un vagabund sense rumb. Cuidava les seves plantes, es preparava el sopar escoltant blues, se sentia bé. A la butaca d’orelles llegia novel•les policíaques. Quan les parpelles li pesaven anava al llit. No tenia somnis.
Els dissabtes feia les compres a la vila, a l’estanc comprava tabac de pipa. Va ser allà, on la dependenta, la molt pesada, insistí que compres una butlleta. A l’abril li va tocar la Grossa.
Pseudònim: Sineu


Pensament

A la gent que estimen la terra, l’has de vigilar de a prop, de molt a prop. De vegades de no tan a prop, desde els nuvols. Te la poden cardar.
Proverbi (Vallès) Oriental.
Pseudònim: Pitxo

Comiat
Era tan bo que sord era, cec era de tan bo que es feu. Com a hereu de la terra, va córrer sota les muntanyes i percebé la humitat dels rius. L’amor per cucs i tites el mantenien, però no els podia compartir per no tenir un final fred i apergaminat. Fins que el niu amb plomes li conta que era cert.
Pseudònim: Sandocan

Llucifer
Sóc un àngel caigut a terra, no per voluntat sinó per rancúnia. M’hi han abocat els zèfirs per enveja. No quedarà aquí la cosa. Aviat corcaré el cor dels homes fins que us tornin els núvols esputs negres.
Pseudònim: DomusSilvestre

El canvi
Vivia sota un cel gris i trencat. Caminava vagabund, sense destí. Era nàufrag de les meves pròpies llàgrimes. De cop, vas aparèixer com una espurna, impenitent. Vas arraconar tots els núvols, i em vas capgirar. Em vas tornar les ganes de viure. Ara somric satisfet, feliç i tot … gràcies a tu.
Pseudònim: Miratge

Destí
S’hi va ficar tot decidit i va descobrir, ple de goig, que ho feia sense dificultat, sense que el possible rovell de la inactivitat li fes menys franc el camí. Avançava lleuger però sense pressa, assaborint aquell revolt continu, fregant amb suavitat les parets noves de trinca, buscant amb parsimònia el seu destí. Finalment, arribat a lloc, es va sentir feliç i agraït d’aquella femella que l’havia rescatat del seu fat de nàufrag de ferreteria.
Pseudònim: Finestral

L’angelet
Nàufrags de terres foranes somnien un núvol blanc que els doni descans. Un angelet n’ha bufat un de ben gros i els hi ha acollit.
Pseudònim: La cua de palla

Nàufrags dels destí
El capità era el pont dirigint la maniobra de deixar llast per salvar el gegant de tres-cents metres d’eslora. La tripulació llançava part dels quinze mil contenidors com terrossos de sucre per la borda. Darrere seu, un deixant d’esculls plens d’esperança, negocis i matèries primeres; uns surant, altres directes al fons. Ordres polítiques, les dones i els nens primer, i ordres de navilier, primer la nau. A un continent en plena crisi, va arribar un sol terròs que els nàufrags van portar remant amb les mans. A dins, tres milions de tamagotxi.
Pseudònim: Zenit

Esse: erant, sum, eris
Quan prengué la seva filla per primera vegada i la veié tan petitona, els ulls se li ompliren d’aquelles llàgrimes tendres com núvol fi que la felicitat fa brollar dels ulls tot dient-los que la vida és el do més bell que podríem rebre, però que la nostra heretat va molt més enllà d’això: som hereus de la terra on van néixer els nostres pares i de la seva història; dels somnis dels vius, dels records dels morts.
Llavors la sentí respirar, tan fràgil, i pensà:
–Som un no-res tan gran comparat amb el temps i, tot i així, som!
Pseudònim: Adelaisa

Espiga i rosella
Jo havia brotat de la terra, com tu faries una mica més tard, i sabia que quan apareguessis a la meva vida ens estimaríem. Aquells dies de sol ja havien torrat el meu cos i encès el meu cor i havia envermellit les teves galtes i manifestat la teva timidesa. Les nostres carícies foren intenses però el nostre amor fou breu perquè una mà et va arrencar del meu costat i ara el camperol amb la seva falç em segarà la vida. Però sé que la nostra llavor palesarà que l’amor és més fort que la mort.
Pseudònim: Carles

Paraula de reina
El sentia esbufegar, profanant-me, maldestre, impenitent, furgant cada racó del meu cos, com un nàufrag famolenc. Havia somiat una altra nit de noces, fregant els núvols amb un dit, vestida de petons…Era un assumpte d’estat. Jo tenia setze anys; ell, seixanta…I així es va engendrar l’hereu de la corona.
Pseudònim: Dracaena

Lector impenitent
Baixà del núvols, tocà de peus a terra i veié que seguia sent un vagabund impenitent en busca de la màgia de les lletres.
Pseudònim: Boletescriptor

La conquesta
Va fer arribar la nau a la terra sense cap impediment. La manca de defenses confirmava que la conquesta seria un passeig. Un exhaustiu treball previ informava que la raça humana era previsible i intel·lectualment rudimentària. Ell era Sàrgantan, més conegut com La Bèstia. Conqueridor de l’espai. Líder dels implacables Reptilians. Exterminador de centenars de formes de vida. Es disposava a enviar telepàticament les seves coordenades quan… Catacrac! La aixada de l’hereu de Cal Catalina li esclafà el seu imperial cervell. Cagunlamarequelavaparir! Cony de bestiola que m’ha cardat malbé el blat de moro!
Pseudònim: Animalderostoll

El Miratge
Buscava refugi, una terra on m’abillés la serenor. Viure impenitent la realitat, em feia mal. Un racó llunyà heretat de l’avi. Sopar frugal,música….. Davant la llar,començà el nostre joc amorós, l’espetec dels troncs compassats amb cors accelerats, flames en ball frenètic, amb moviment de cossos fusionats, moixaines damunt de pells suaus, mirades plenes d’amor vers infinit… així aquesta estança testimoni de l’amor més pur m’ajudà a resistir la distància. Temps de melangia… en el llindar albirí silueta dansant entre núvols sobre mantell blanc, tot corrent cap a tu no poguí abraçar-te… Era un miratge!!!
Pseudònim: Sinya

Ensurt
El vagabund, malgrat ser el dia de Sant Jordi, dorm mig estirat per terra. L’Ernest, carregat amb una bossa plena de llibres, hi ensopega. Al pobre home li cauen al damunt les tres bessones, la Blancaneu i els set nans i els tres porquets i el llop. Quin mal tanta gent a sobre seu!
Pseudònim: Camagroc

Circe
Impenitent, així era ella, en feia una darrera una altra. Tan menuda que el bolquer gairebé li tapava mig cos, però amb una vivacitat imparable que la duia a abassegar repetidament grapats de terra amb les seves mans rabassudes i a esmicolar-los en núvols de pols que embolicaven la seva curiosa figura i maquillaven la seva pell i la seva esbojarrada melena, conferint-li, tot d’una, l’aparença d’una nàufraga perduda en una illa al bell mig de l’oceà. Fou ja en aquella primerenca etapa quan em vaig adonar que era ella l’hereva del sol, font inesgotable d’energia.
Pseudònim: Halkidiki

Començar
Pluja, pluja intensa mulla l’orfandat del vagabund, nomès terra fèrtil en el pensament. Penso, penso en ell, caminant per la ineludible imitació a la vida. Miro, miro i observo degustant el temps, deixant els núvols del matí. L´hereu de la pròpia sort, ja res l´atura. M´agrada el seu tarannà seriós; aferrant-se al màstil del vaixell que s´enfonsa, com un nàufrag victoriós. – Hola! – Ell em mira i em descobreix el blau del mar. Junts cap al mateix rumb incert. Allò que era, ara ja s´havia trastocat com una penyora per a gaudir.
Pseudònim: Pseudonimusae

Etern lligam
Estava perduda i trista. Molt trista. No s’ho podia creure. Encara ressonava dins seu el tro eixordador lligat a la claror sobtada d’aquella fosca nit de tempesta. Era un senyal inequívoc que el llamp havia caigut allà mateix. Ja era tard. L’hereu havia estat l’objectiu d’aquell casual i a l’hora terrible destí. La terra que l’havia vist créixer li donaria descans. Els núvols romanien immòbils com si es sentissin còmplices del tràgic desenllaç.

Ella se sentia buida com mai. Es va ajeure sota l’olivera on l’hereu ja reposava i després d’un tímid lladruc, va aclucar els ulls per darrera vegada.
Pseudònim: Maica

Tornar a caminar
Deambulava entre la gent, absort, com un vagabund. El xoc involuntari amb els transeünts colpia el seu cos. La seva ment, concentrada en un ideal encara abstracte, era incapaç de generar imatges. S’aturà; recordà en un instant tota la seva experiència vital: què li havia portat allà. Sense saber interpretar aquests sentiments tornà a avançar i, llavors, reconegué entre la multitud a la persona que tant havia estimat. Les mirades es trobaren. Els ulls arrencaren a plorar, desesperadament. Com nàufrags que han sentit l’alè de la mort durant masses dies i per fi arriben a terra, per tornar a caminar.
Pseudònim: Anthos Taix

L’Herència
I l’hereu treballa la terra mentre els núvols li tapen el sol. Alça el cap, i en mirar al cel, s’imagina a ell mateix com un nàufrag al mig del mar… es veu amb la camisa xopa, sol i envoltat d’aigua. Somriu. Semblen situacions molt oposades, però no ho són tant. Se sent igual de perdut i desorientat. Com un vagabund. Sense saber cap a on anar. Cap a on va? Nota la boca seca. Mira el terra, la terra, la que han treballat els seus avantpassats. Sospira … i continua cavant impenitent.
Pseudònim: India

Cel ras
En un últim alè, seus a terra. Els teus braços arrepleguen les teves cames flexionades i les estrenyen fermament. Tanques els ulls per intentar arribar encara més a dins del que la física et permet. Expiracions profundes, alces la barbeta i obres els ulls a un cel ras. La mirada vira cap a l’angle superior esquerre i s’ancora a un petit núvol vagabund d’una forma que es transforma i et captiva. T’hi penges, t’hi entregues, i experimentes una lleugeresa sublim que evidencia el pes ingent de les preocupacions.
Pseudònim: Voraviu

Prudent bertranada
Mireu nois, la terra de on jo vinc és eixuta i polsegosa, els núvols escassos i famolencs i l’aire d’un flux impenitent. No ensopegareu amb nàufrags ja que per ser-ne hereu o pubilla has d’haver-hi deixat petja. Sí, però, que hi trobareu estranyes criatures com escriptors i llibreters que, com els vagabunds, tenen vetat el reconeixement dels lectors i no alineats de la cultura, que n’expliquen la seva existència. Ah! I un oasi de verdor i aigua sagrada, anomenat Sant Jordi, que tots els oriünds hi beuen cada vint-i-tres del quart mes de l’any.
Pseudònim: Gerard

Buscant el nord
L’olor del blat acabat de segar, les formes capricioses dels núvols, l’aire fresc acaronant les seves galtes, el silenci d’aquell parany desconegut… l’empenyien en el seu camí sense rumb, com un vaixell que navega a la deriva, amb l’anhel de tocar terra ferma, sigui on sigui, per reposar i sentir, que malgrat ser un nàufrag, tenia el seu lloc en aquest món.
Pseudònim: Esquitx

L’hereu
Als ulls de l’hereu s’hi abocava la por, disfressada de vergonya. El pare li fuetejava les natges amb el cinturó : havia trobat els llibres de comptabilitat plens de versos. No seria apte per administrar les seves terres quan ell ja no hi fos: volia ser poeta.
Pseudònim: Dracaena

Gir de 180 graus
Ara adorava el mar, besava la terra… Després de ser una autèntica executiva agressiva i l’hereva de tota la fortuna del meu besavi, nàufrag del Titànic, vaig decidir donar-la a una ONG d’exiliats polítics i transformar-me impenitentment en una vagabunda sense fronteres, sense hipoteca, sense un treball que pogués emmanillar la meva ànima. Res que m’esclavitzés. Ser lliure i heretar la vida.
Pseudònim: Rishikesh

Somni
El núvol blanc vagareja pel cel blau. L’esguard del nen segueix el núvol i somia fer-se gran. Anar aquí i allà com més alt millor, volant com l’ocell per sobre la terra, les muntanyes, el mar. Vol ser l’hereu de tot allò que els ulls veuen: el verd dels arbres, els vermells, taronges i malves de les flors. Ja! ha esclatat la primavera impenitent i ell no es vol perdre el soroll de l’aigua, la frescor de la matinada ni la llum del dia.
A través de la finestra el somni li vaga amb el núvol blanc.
Pseudònim: Aldebaran

Naufragi
Són nàufrags en petites embarcacions en busca d’una vida millor. Arriben a les costes de Grècia i es queden aïllats en les seves misèries de vides trencades i futur incert. Només els queda el sobreviure cada minut, cada hora. Potser reunir-se amb familiars ja arribats a Europa. Trobar la manera de sortir dels camps. Recuperar algun dia la terra abandonada pel terror., la vida malmesa i l’esperança en el futur. El present és naufragi. Han tocat fons. Els donem bones paraules, bones intencions i molta impotència per canviar el nostre mon.
Els diem refugiats.
Pseudònim: Aldebaran

Pèrdua
Tancaré els ulls i somiaré amb els núvols que ahir encara em dibuixaven un futur al teu costat. Avui tot s’ha ensorrat i no hi ha cap trista fusta a la qual aferrar-me com un nàufrag per arribar a una altra terra i començar de nou. Tocar fons sense camí de retorn.
Psudònim: plaerdemavida

La Rosa
Rosa o Roseta. La filla de l’hereu saltava el mur del jardí i se n’anava a jugar amb en Jan, el fill d’un vagabund. Una tarda, el pare, vestit de color de núvol i amb olor de festa, se’ls va trobar a dins el riu. Jugaven a nàufrags feliços d’estar vius. Ple d’ira, se la va endur. Ella, bruta de terra, cridava que volia ser una mena de noi, dels que tira pedres a les llaunes i als llacs. Perquè ella era una rosa valenta, una rosa amb espines, una rosa amb espases. I el pare bramava: impenitent!
Pseudònim: Clariana

La Festa
Maleïen jugar el diumenge al matí en un camp de terra. Tant ell com els altres de la colla s’arrossegaven com nàufrags a la deriva futbolística. Lleganyosos, amb pudor d’alcohol, semblaven uns vagabunds disfressats d’esportistes. Però ressuscità quan els van assenyalar penal a favor. Desobeí l’entrenador i es dirigí a xutar com un digne hereu dels troneres dels seus germans grans. Amb el cap espès i un núvol d’imatges tèrboles de la nit anterior, però segur del que anava a fer. La ganyota d’impotència del porter deixava clar que els impenitents continuarien la festa.
Pseudònim: Paraire

Renaixença
Albira les ullades d’un principi. Una primavera sense aranzels ni duanes. I s’emmiralla, picant l’ullet a la seva ombra, que l’observa impertèrrita des de terra. Agafa aire, mentre un gest nàufrag, perdut en un mar de llocs comuns, endevina un somriure trencat. Mentrestant, s’encomana a totes les generacions de dones que l’han precedit i els demana que l’acompanyin en aquesta nova croada. Ara, gairebé d’esma però embriagada d’obstinació, s’obre camí, com qui aplana un vestit rebregat de prudència, tanca els punys i empassa aire. I engoleix un Abril que promet venir per quedar-se.
Pseudònim: Ali Babà

Per sempre
Mons antics de la nostra civilització, vosaltres, prínceps hereus dels jardins paradisíacs bíblics, orígens del nostre món i de la nostra cultura mil•lenària, ara aneu errants per una terra de deserts de sorra color mel, però impenitents per ser humans, mentre l’esperança de travessar el nostre mar comú, blau, sota un cel, ple de les constel•lacions, que ja els hi havíeu donat nom, trobeu núvols d’oposició, que us converteixen en nàufrags o vagabunds per sempre.
Pseudònim: Sol

Tarannà
M’agradava tocar de peus a terra però els pensaments en els núvols, sabia que era l’hereu dels meus actes i podia vagabundejar pel món però la meva impinitent desconfiança m’impedia naufragar.
Pseudònim: Sine Nomine

A Missa
El capellà, un xicot jove amb ulls de bou i veu de baríton, deia missa sense mirar els feligresos, com repetint una lliçó, La Núria responia d’esma les rutines litúrgiques i recordava el marit difunt, bevedor impenitent, que jeia en terra de ningú per haver gosat llevar-se la vida… I quan es donaven la pau i parlaven del perdó, ella no perdonava. Sota una volta amb núvols i àngels, l’hereu del Creador la titllava de descreguda. El petit Lluc l’abraçava i se submergia al mar dels seus ulls, com un petit nàufrag.
Pseudònim: Dracaena

Setembre
Setembre se’m clava a l’ànima quan recordo la teva veu. Sóc hereva dels teus consells i el teu saber fer; això però, no em serveix de consol. T’imagino vagabund enmig de la muntanya rodejat de boix grèvol i estels errants. Aquesta muntanya que tant estimaves, ara t’acull amb els braços oberts.
El cruixir de les fulles seques et fa estar a l’aguait i et proposes guarir per sempre més als visitants del teu petit bosc, un bosc fet a mida pel teu etern descans. Des d’aquí escoltes les nostres converses i et reconforta saber que estem bé.
Pseudònim: Magali


Pareidolia sensorial

Cada núvol m’evoca a tu. Un dibuixa el teu rostre, l’altre les teves sensuals corves, els teus cabells, les mans… Et veig arreu. El vent acaricia la meva cara dolçament, com els teus dits feien ahir al vespre. Fins i tot la brisa em porta el teu alè, em xiuxiueja un “te quiero” que només sé escoltar jo i m’empeny a tornar a casa d’una llambregada perquè tornis a ser tu qui m’evoqui al cel.
Psudònim: Joan Vicenç

Esperit errant
Era ocell de mar en dins. Un dia una gran tempesta va destrossar-li el vaixell i a ell el va pujar fins al cel. Ara nàufrag, vagareja enmig dels núvols sense trobar on aterrar.
Pasudònim: Lliri

Quan encara teníem temps
Em vas dir que sempre podria escolar la terra entre els dits i omplir es pulmons de l’alè dels núvols. Hem vas dir que ho fes per no naufragar. Jo vaig creure que no em calia res més que aquesta herència que em deixaves, i la portava sempre ben aferrada sota la carn, mare. I ara que no hi ets començo a confondre les coses i mossego la terra i em bec el cel sencer i em perdo entre els dies, perquè quan no em trobo torno a aquell moment, quan la terra era nostra; quan encara teníem temps.
Psudònim: Rouse

Arrelats
La ciutat l’atabalava. Enyorava l’avi… va decidir deixar la feina d’arquitecte i tornar a la masia on va créixer. Ell n’era l’hereu. Plegats, envoltats de natura i aquella serena pau, eren feliços mentre rodaven pel bosc, tenien cura dels animals o conreaven els camps. Avui el cel és un núvol negre. Tot està arrasat… Avi i nét abraçats, amarats de tristor i impotència, vessen llàgrimes amargues l’un a l’espatlla de l’altre. Com nàufrags a la deriva, no saben si maleir algun piròman boig o aquells especuladors impenitents que, des de fa molt, tenen l’ull posat a les seves estimades terres.
Pseudònim: Lliri

El trajecte
Feia anys que no agafava el tren. Recordo que quan ho feia a diari, el trajecte es convertia en un moment d’escoltar converses on no havia estat convidada, de percebre els nervis dels universitaris fent l’últim repàs al seu imminent examen, etc. Sovint aprofitava aquells trajectes per imaginar les vides de les persones amb qui compartia el viatge, observant el llibre que llegien, la roba que portaven i l’actitud que tenien. D’altres vegades, simplement necessitava evadir-me i vagabundejar, aleshores tancava els ulls i em deixava transportar. Avui però l’escenari ha canviat força. Poques mirades, poques converses i menys atenció.
Pseudònim: Jul

A la terra ferma sobren les paraules
Recordeu llançar les meves cendres al mar i navegueu endins amb mi, impenitent, el pare va deixar escrites aquestes paraules al seu testament. Ja està fet. Les seves cendres brillen ara com un milió de cristalls salats, flota’n sobre aigües tranquil·les sota un cel sense núvols. Els teus fills nàufrags de tu ja per sempre, remen cap a terra ferma sense mirar enrere, sense dir res, sense mirar-se entre ells, hereus de la teva fermesa.
Pseudònim: Literarysuicide

Dies de ciment i vent
El cel blau torna racional el meu pensament. Aquesta gent que m’envolta no m’agrada, tampoc les meves vergonyes. Assegut a terra en aquest patí mirant els núvols que anhelo. Tinc les orelles taponades com quan anàvem d’excursió amb cotxe amb el meu pare i em donava llaminadures per xuclar i així no em maregés. La sirena em fa esclatar el món a través dels meus sentits. No sóc tan vell com per guanyar-me el perdó. M’aixeco. Els presos fan cua de retorn a les cel·les on mai bufen el temps i els dies són ciment i vent.
Pseudònim: Literarysuicide

Buit
Estirada a la sorra observo com llisquen els núvols. Jugo a buscar personatges mentre em toco el ventre buit. Laia, saps què? Hauríem jugat juntes, hauríem naufragat juntes per aquesta terra aspre que ara m’ofega.
Pseudònim: Momotaro

Fraticidi
He matat el germà, hereu de la terra de Déu. Seré vagabund impenitent, i el meu nom maleït: Caïm.
Pseudònim: Domus Silvestre

Instant
No fa gaire bon dia. Un sol vergonyós s’amaga darrera d´uns núvols arrogants. Vidres entelats. Com el nàufrag que anhela terra i lluita per sobreviure, la mandra pugna contra les obligacions. Em mires impenitent. Et somric buscant clemència. M’agradaria poder aturar el temps en aquest instant infinit de felicitat. Guanyes novament. Em deixo vèncer sense resistència. T’estimo.
Pseudònim: espuma

Desafiament
Com un vagabund, el nàufrag, deambula per la petita illa perduda en la immensitat del blau. Li costa reconèixer-ho, però se sent orgullós de poder proclamar-se hereu d’aquella ínfima porció de terra. Alça la vista al cel i somriu burleta als núvols, impenitent de les accions passades, prou arrogant per reptar-los en altres futures.
Pseudònim: Tilda

L’illa de fum
Naufraga en una illa de fum, víctima d’onades violentes. Fuig de la terra cremada per la guerra. Un forat gros li traspassa l’ànima, és mare sola, vídua prematura, òrfena d’un país devastat. És una vagabunda transfronterera, víctima de la injustícia global. Tota la seva herència li cap en una bossa de plàstic.

En aquell dia que comença, un moment de claror, cap núvol. Ella mira cap al cel, respira a fons i s’omple d’aquell blau renovador. Llavors agafa de la mà els seus petits i comença a caminar. El món, amb tossuda impenitència, mira cap a un altre lloc, absent.
Pseudònim: Sol de Mitjanit

Tràgica herència
L’esperit impenitent desfilava vagabund sobre d’aquella terra que havia heretat el dia de l’espantós naufragi.
Sols els núvols eren còmplices d’aquell horrible viatge.
Pseudònim: Terrat

Desig sexual
Quan apareix, ell embogeix i la vol conquistar alçant les seves millors onades. Ell és l’hereu del seu reflex més pur. Cada nit s’intenten besar però el pes de la distància guanya la batalla d’aquell joc sensual entre el mar i la lluna blanca.
Pseudònim: Portal

Viatge inesperat
Travessava a corre-cuita aquell mar de núvols blancs. Volia ser l’hereu d’aquella dama verge. De cop i volta l’avarícia el va deturar al mig de l’espai deixant-lo nàufrag. Mai va aconseguir el trofeu de la puresa blanca sinó que es va conformar sent vagabund universal.
Pseudònim:Cal sastre

Déu del Mar
L’ànima impenitent navegava vagabunda poseïda per Posidó. Cap nàufrag el desafiava, sols algun núvol l’espiava.
Ell era l’únic hereu d’aquella terra inundada.
Pseudònim: Cal Mariquildo

Llàgrimes d’abril
Poc a poc m’anava marcint. El trobava a faltar i de tantes llàgrimes que havia esculpit ja havia naufragat en un mar salat. Desgraciadament no el tornaria a olorar ni a llegir, no veuria mai més aquella botigueta d’abril. El roig que em dominava dins d’aquell gerro daurat s’anava enfosquint com uns núvols negres enmig d’un tempestat. Els pètals s’anaven precipitant vagabunds sobre la taula de cristall mentre jo no podia parar de pensar amb el llibre que de mi havien apartat aquell dia ple d’enamorats.
Pseudònim: Muralles

La tempesta
La tempesta s’esvaïa. Les darreres ràfegues de vent,  ja esmorteïdes, empenyien els núvols cap a l’horitzó. Era un nàufrag que surava exhaust en la mar colossal però em sentia immensament feliç. Em sentia lliure. Aquell temporal va aconseguir trencar les cadenes que em retenien. Les onades, ara plàcides, acaronaven el meu cos fràgil. Lluny veia la terra que m’oferia aquella segona oportunitat. No la podia deixar escapar.
Pseudònim: Romaní

Dret a ser feliç
Em miro al mirall i gairebé no em reconec. Els ulls apagats i els pòmuls pàl·lids són el viu reflex d’un rostre que s’està consumint per la por i la desesperació. Semblo un vagabund naufragant pel mar de la vida. En el precís instant en que unes llàgrimes de tristor comencen a regalimar galtes avall, me n’adono de que la meva situació personal no pot continuar així. Amb un allau de coratge i fermesa em prometo que lluitaré amb totes les meves forces per afrontar els problemes. Jo mereixo ser lliure! Jo tinc dret a ser feliç!
Pseudònim: Laibi

La vàlua de la cultura
Quan sonen els timbals de la victòria i les fulles dels llibres són devorades per les flames per la intolerància,
quan el fum negre difumina entre els núvols
les idees dels seus impenitents autors,
quan s’escanyen les lletres i s’engabia la imaginació,
estem davant d’un cas de manca de llibertat.
Si a un poble se li espolia la cultura,
li estem arrabassant l’herència de la seva ànima
i malviurà com un nàufrag vagabund, sense arrels ni lligams.
Llavors indefectiblement caurà en el pou
Pseudònim: David

Batecs d’amor
Hi ha qui pensa que el món acabarà engolit en un remolí de foc.
D’altres asseguren que finirà sota terra, baix un mantell de gel.
Arran del que sé del vagabund desig i després de patir el sublim i deliciós turment de l’amor,
jo m’inclino per la fervorosa opció
entre núvols impenitents en un esclat d’escalfor.
Pseudònim: David

Crisi d’un escriptor
Sóc un lletraferit afectat per la recalcitrant crisi que consumeix la impenitent societat actual. El meu cervell, com núvol solitari i nàufrag d’un cel impol·lut, ha tancat a pany i forrellat deixant-me en la inòpia. Ha resolt abaixar les persianes per culpa d’unes neurones que s’han declarat en vaga indefinida, fartes de ser espremudes en extrem mentre rendien homenatge a les divines muses. Què puc dir de les muses? Aquestes capritxoses i vagabundes entitats, font d’inspiració de literats i poetes, han fugit cames ajudeu-me i a hores d’ara romanen en parador desconegut.
Pseudònim: David

El caçador de meduses
James Talbot era l’hereu d’un imperi de nàufrags. L’impenitent del seu pare li va fer creure que era un príncep sense terra i ell va assumir el seu destí com un vagabund de les aigües. L’únic que tenia era un vaixell atrotinat que va batejar amb el nom de “Perseu”. I així fugia del món mentre caçava meduses que després venia com si fossin tòtems de la vida feréstega que salvaven l’home modern. Però ell no ho era perquè aquells pops verinosos en forma d’ombrel•la només eren un piscolabis insípid que rosegava a bord d’una nau amb rumb oceànic.
Pseudònim: Calipso

Pèrfida paradoxa
Allargarà l’espera impassible; va lluitar per assolir l’anhel vagabund d’aquell viatge, i continua impenitent: va obeir el que li demanava el cor, i ho tornaria a fer. Però ara tanca els ulls capcot, mentre una llàgrima rabiüda rodola galta avall. De què li haurà servit ser hereu de casa bona, si té la terra a uns quants centenars de milles? Tardaran gaire, a treure’l d’allí? Nàufrag a no sap on, només les corredisses dels núvols li recorden que el temps s’esmuny.
Pseudònim: Maria Ángels Onsou

Gràcies per compartir!
Share on Facebook8Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Pin on Pinterest0Share on LinkedIn0Email this to someone