Microrelats

9è Concurs de microrelats Sant Jordi 2020

La Biblioteca municipal Marc de Vilalba de l’Ajuntament de Cardedeu, convoca el 9è Concurs de Microrelats, Sant Jordi 2020 que premiarà les millors idees literàries. L’objecte del concurs és estimular l’escriptura com a eina d’expressió i creació i promoure el binomi escriptura i il·lustració com a eina de comunicació artística.

 

Resum de les bases:

  • Participants: persones majors de 14 anys.
  • Escrits en català i màxim 100 paraules.
  • Cada microrelat ha de contenir una o dues de les paraules noves aprovades per TERMCAT l’any 2019 i incorporades al diccionari de la llengua catalana. Accediu a la llista des d’ aquí.
  • Lloc de presentació dels microrelats: Mitjançant el formulari.

Sobretot!!! Consulteu les bases senceres

Microrelats presentats a la convocatòria 2020

Perill en digital
Què? Un missatge emergent en la pantalla m’avisa que tenen gravades les meues visites a certes pàgines web. L’amenaça és efectiva perquè ingresse immediatament l’import en criptomoneda que em demanen. Estic fent-ho quan s’obri una altra finestra de la Unitat de Delictes Informàtics. Se m’ha fet de nit. En menys de deu minuts m’han hackejat, ciberassetjat, extorsionat i enxampat per la Policia… Merda! Un email del Director de Recursos Humans. No sé què diu de la ciberseguretat de l’empresa i que m’espera al seu despatx.
Pseudònim: Cibermon

Confusió
Faig aquesta piulada per advertir a la gent de la meua edat: Molta cura amb l’ús de les paraules a Internet. L’altre dia vaig entrar en una pàgina web buscant politons per al mòbil i, encara no sé com, la meua dona i jo acabarem en una orgia poliamor, amb intercanvi de parelles i més coses. Per cert, ara que ho pense, fou ella qui em donà l’adreça
Pseudònim: Cibermon

Influencer d’orgasmes
Era una estrella dels orgasmes cerebrals. Un Michael Jackson de l’ASMR, una Aretha Franklin que enlloc d’elevar el so, el xiuxiuejava. I tanmateix, mai no havia provocat un orgasme físic. I llavors, llençols rebregats, esquenes arquejades i la brollada inesperada de l’Adela convertida en una preciosa casualitat. Un orgull secret i immens, sobretot perquè l’Adela mai no podria tenir un orgasme cerebral com els que ell es vantava de provocar. Patia sordesa prelocutiva.
Pseudònim: Clean Isgood

Ferma oposició
No som pas antisexe, nosaltres, entengui-ho, alcalde. I dit sigui de passada: no em veurà manifestant-me amb aquesta colla de nimbys puritans, no, a nosaltres no ens sembla pas malament que es permeti aquest hotel dedicat a l’anarquia relacional aquí al poble. De fet, també vam practicar intercanvis de parella quan érem més joves… Però eren altres temps. Ara, les coses no van tan bé. Que ja no ens agitem, vaja. I només ens falta això a l’altra banda del carrer per refregar-nos-ho. Sàpiga vostè que el faré responsable del nostre divorci!
Pseudònim: Clean Isgood

Llegenda contemporània
I la princesa de Montblanc, fruit de l’empoderament, va contactar amb una associació partidària dels drets dels animals per poder alliberar-lo de la dieta forçada que estava rebent… Era herbívor i ningú li ho havia preguntat!
Pseudònim: Ductus

Nota a la nevera
David, Ja he recollit les meves coses i t’he deixat les claus al rebedor. Si us plau, repensa’t això d’Itàlia: hi ha un bitllet a la tauleta de nit per al vol de demà a les 22 h. Ara et toca decidir a tu. Per cert, rega el iuzu i no t’oblidis de posar l’alarma en sortir de casa. Espero que aquesta nota ajudi en la desescalada del conflicte.
T’estimo.
M.
Pseudònim: Kairós

Pols i estels
Escombra un home el terra empolsegat, xiulant per sota el nas. La nit és clara i els arbustos de mel plantats vora casa, daurats en aquesta època de l’any, han permès que el vent escampi bona part de les seves flors grogues. Amb la granera les arrossega fora el camí, distret. Un cop acabat, sospira mirant el cel i els estels brillen amuntegats entorn un riu de negror.
Pseudònim: Constel·lació

Metamorfosi
Nit rere nit, sempre el mateix somni, angoixant i asfixiant. Enterrada sota terra. Aquella olor de bosc embriagant que hem matava. Però de cop, als meus ulls arribà el blau intens del cel. Germinava. Vaig créixer deixant enrere pors i malsons. La vida es movia i nous horitzons arribaven. Amb els peus clavats a terra, vaig notar com arrelava, els dits esdevenien arrels, buscaven la frescor de la terra. Ja no els distingia, i poc a poc, es va dissipar tot allò que els altres reconeixien en mi. Formava part d’aquell immens bosc. Era el meu destí. M’havia empoderat.
Pseudònim: Iona

Fi
Mirava però no hi veia. Sentia però no escoltava. Eren males noticies. Allò no desitjat es feia present, esdevenia real. Estava obligada a fer-hi front? Perquè tothom suposava que seria valenta i lluitaria? Tenia tot el dret a amagar el cap sota l’ala. Jo no pertanyo al mon dels valents. I així va ser com ben aviat vaig decidir acabar, vaig anunciar-ho amb una piulada i vaig deixar per sempre més el món dels mortals.
Pseudònim: Iona

Muses de la inspiració
Un full en blanc sense inspiració, el malson de qui vol crear històries. Potser més tard, potser demà. Enrocada. Aquell relat que mai arriba. Un projecte possiblement aparcat. I quan menys t’ho penses, pam. I arriba, i tot flueix sense parar. Esdevé imparable.
Pseudònim: Iona

Associació de torturadors
Jo l’he abandonada al voral de la carretera, un matinada d’aiguaneu. Jo el vaig lligar a un arbre, vaig fugir. Jo l’he llençat a les escombraries, malalt. Jo l’apallisso, si m’enfado. Jo l’he deixada de nit al bosc, mig morta de gana. Jo l’he engabiat en un espai minúscul, mesos. Jo l’obligo a barallar-se, necessito diners. Jo el vaig tancar a la terrassa al pic de l’estiu, em feia nosa. Jo la faig criar per experimentació animal, i prou. Jo l’he estimbat, ja no em servia per res. Jo l’he enverinat, bordava.
Pseudònim: Vickie, el viking

Memòria
Desenfocades, tres adolescents en blanc i negre fan ganyotes a un sol que amb el temps s’ha menjat el paper. Trenta anys més tard es reconeix en aquella figura llarga i prima. Fa tota la memòria que s’ha negat sempre per recordar la pedregada devastadora de dies d’assetjament i indiferència. Mai no hauria imaginat tan letals les conseqüències dels seus propis judicis -les úniques explicacions que hi va trobar-, ni tan sols si en el clic d’aquell moment hagués pogut fer un espòiler de la seva vida. L’angoixa sempre serà el camí de retorn a l’escola.
Pseudònim: Vickie, el viking

El pervertit i la Joana
Quan la Joana va trobar-se al pervertit, aquest va obrir-se la gabardina. Ella va senyalar-la amb l’índex tot exclamant consternada: «això es apropiació cultural!». De seguida, el pervertit, enrrojolit, va desefer-se del kokigami.
Pseudònim: Ariel

Geografia de l’extinció humana
La Mort als ulls clucs de l’infant que mai seran d’aquesta Síria devastada que brama auxili als déus benevolents. La Mort als ulls de l’artista centreeuropeu quan el condemnen: Se li aplica llei antiterrorista per conspirar segrestar la Biomedicina, prohibint qualsevol forma terapèutica arreu. Que és de justícia distributiva tenir mig món vivint vides d’òrgans trasplantats; i l’altre mig, menjant del respirar. Arma: Oli sobre tela (20*25). El becari rumia als ulls fanàtics del creatiu de SiliconV@lley: – Aquest eslògan no promociona malalties? – No! CURI’S DEL TRASTORN PER EMPATIA: COMPRI LA PÍLDORA QUE PROVOCA PROFUNDS SENTIMENTS DE FUTILITAT D’ESTIMAR.
Pseudònim: Mog

D’un ball de gitanes
Quan ambdós van coincidir sobre la plaça, ràpidament van pensar que ja era hora que es col·loquessin l’un al davant de l’altre, ella amb les espardenyes enllaçades, la camisa blanca de volants i els cabells collits per flors d’acàcia; ell amb els camalls sonors, amb l’armilla ajustada al seu cossatge i el mocador blavós nuat al coll. Portaven molt de temps esperant dansar junts una polca vallesana, però estaven tan cansats, i també tan afeblits, que quan ell va alçar amb un somrís les castanyoles de caoba mallada, ella no li va donar importància al fet que fos l’americà.
Pseudònim: un diablot

Índex
Em sacsejava la idea de combatre l’acidesa del seu humor sabotejant la seva faceta d’instagramer. M’oprimia el seu amor encriptat. Podia desfer-me de la teranyina que m’ofegava. Amb un sol dit podia empoderar-me.
Pseudònim: torsnuu

La desescalada
Maria la bruta solia estendre la roba rajant com un doll sense aturador; després aquest es convertia en unes gotes constants i gruixudes; fins que aquestes minvaven i deixaven de caure. La immunda havia convertit el terra del celobert en un toll que no s’assecava mai. Les males llengües hi veien variats peixos i granotes en aquella aigua estancada. Cap solució per desescalar el conflicte va servir per a res; així ho expliquen les dones de l’edifici que encara recorden el dia que van esperar-la al replà de l’entresòl, amb corrons i altres estris de cuina per ajudar-la a raonar…
Pseudònim: Anaïs

Silencis
I de nou, es repetia una d’aquelles situacions com les que, freqüentment, havien estat colpint el meu estat d’ànim els darrers anys. Les seves paraules encara ressonaven al meu cap, i ell, palplantat esperant la meva reacció. Semblava talment una talla de macoré, com aquelles que havíem vist l’estiu passat en el nostre viatge per Àfrica. La distància anava creixent i amb aquells silencis semblava que cadascú de nosaltres emprenia un camí paral·lel que, a voltes, l’allunyava de l’altre. Llavors vaig entendre que qualsevol resposta esdevindria fútil pel que feia a la nostra relació.
Pseudònim: Cuca de llum

I va tornar a enfonsar-hi la cullera
El plat era immens, amb un fons generós i una mena d’ales que dibuixaven una vorada d’onades. Li recordava els plats de la mare, delicats i de porcellana nívia. Ho havia demanat pel nom, sense saber què li oferirien; en tenia prou que fos una gormanderia digna d’aquell dinar. L’anoner pinya reposava sobre un llit cremós de color verd; de tant en tant unes petites llavors negres es permetien trencar aquell equilibrat cromatisme. Només el seu viciós sabor fou capaç de superar el xoc de la mescladissa de colors. I va tornar a enfonsar-hi la cullera…
Pseudònim: Maragda

Efectes secundaris
Aixi, doctor, es recuperarà be.? Miri senyora, el seu marit a patit una intervenció molt arriscada, pero se’n sortirà satisfactòriament. I podrà fer vida normal?, podrà menjar de tot? Es un boig del brocolet i abans de la operació, només patia per si no en podria tornar a menjar. Tranquil•la senyora, el seu marit podrà fer vida normal. NO HI HA EFECTES SECUNDARIS. Passi a veure’l Hola, Antonio, com estàs? Be, be, xafat M’ha dit el doctor que havia anat tot be i que et recuperaràs!!!! Ah, molt be. Et fa res, dir-li a la meva dona que passi?
Pseudònim: Tirant lo Negre

Espòiler definitiu
“Odio els espòilers. Fes-me’n un, i no tindràs cap possibilitat amb mi”, li vaig etzibar. Em va mirar seriós i es va aixecar abans de la campaneta de fi de cita. “Ni trenta segons. Vaig millorant”, vaig pensar. Me’l vaig trobar a la sortida del local i vaig preguntar-li per què havia fugit. “L’únic espòiler que val la pena que ens diguin, ja que el final és inevitable, és com morirem”. I se’n va anar. L’endemà, la seva foto sortia als diaris. “L’assassí en sèrie més famós del país s’entrega a la policia per frustració”. Psicòpates. Sempre tan susceptibles.
Pseudònim: Onnah

Ulteriores oportunitats
Volia deixar de malgastar la seva energia programant androides que netegessin la seva casa. Va arribar a adquirir la llicència de la patent per a desenvolupar els microxips encarregats de donar les ordres als robots. Però l’erudit de la informàtica era tan absurdament mandrós que li resultà feixuc posar-se a treballar per a millorar el seu estil de vida. Morí ofegat a causa de l’acumulació de components electrònics i idees inacabades.
Psudònim: Acisa Maimó

Au
Volo, per primer cop, volo! Amb el vestit d’ales em moc i faig piruetes com els ocells que m’acompanyen. Ja no tinc enveja de les merles i els pit-roigs que abans em miraven com si d’un ésser inferior em tractés. Ara soc com ells, soc, per fi una au. Entre les cingles i els congostos soc lliure, noto com l’aire m’omple els pulmons i el desitjat es compleix. Tot s’esguerra, noto com m’esclafo, he caigut, perdo la llibertat, s’escapa la lleugeresa i el pitjor de tot, la vida.
Pseudònim: Caducifoli

Bassal
Hi havia una nena que allargava el braç i volia tocar les estrelles. D’altres s’haurien acovardit davant l’aparent futilitat del desig, però ella, menuda i somrient sense malícia, en la nit sense lluna s’inclinava… i, en estirar els dits, els estels s’estarrufaven i tot el cel s’ondulava, en ones concèntriques i el xiuxiueig de l’aigua.
Pseudònim: Nocturna

Navegant
Així miro el món. Darrera d’un objectiu. Combinant dura i blanda, les tapes. Cremant els ulls hores i hores. Penjada d’una xarxa que no captura peixos. Per les meves lletres circula sang, o era a l’inrevés? Un flux que absorbeixo en forma de paraules i de pàgines. Per a saltar al núvol, a la cacera de lectors. Per a trobar ulls que em contemplin, orelles que m’escoltin. Cors que vulguin pinçar frases. Bibliotuber a hores perdudes. Un pont entre autor i lector. Un navegant pels canals de la informació. A la deriva, quan no penjo res.
Pseudònim: Balcó obert

Aquesta realitat
Faig cues, compro els últims detalls. Com tothom. No em sembla malaltís. Torno a casa i preparo el sopar. A la cuina m’hi esforço. Al vespre munto la paradeta: música, llums lànguids, decoro la preciosa taula de wenguè… Trec la vaixella de festa, els coberts… Encenc les espelmes. Serveixo amb cura el milfulles, la cassola de peix, les pitaies. Obro el cava i tentinegen les copes. Mentre, a fora, la lluna escombra les superfícies; blanc viu sobre negre. Recordo… Recullo, rento, endreço. Llit. Ploro; somnio aquesta realitat com puc. El segon Nadal sense tu.
Pseudònim: Marina G.

Te
Amb dits de seda acaronava una tassa de porcellana blanca i atzur. Hi aboca el te —d’immensa olor de palla— i el deixa sobre la taula. La minsa teïna ja li estava bé, considerant la pressió del noi, però l’amoïnava la manca de qualitat del te bantxa; adquirit per culpa de la tenacitat del venedor xinès. De ben segur que a ell li provocaria agror i després de patir una estona hauria d’anar a buscar les pastilles… Però no volia fer espòiler, el beuratge fumejava, l’olor de palla ho omplia tot i aquella flaire ordinària, a camp, la corprenia.
Pseudònim: Iris

Una pitaia al somni
En aclucar les ulls, va aparèixer la pitaia. Groguenca, esvelta, compartia taulell amb la verda i grossa guanàbana, el vermellós i seductor mango i el discret maracujà. L’anava a tastar quan em va despertar, de sobte, el miol d’un gat que jeia al balcó. Al televisor, al mateix mercat del somni interromput, una jove es duia un tall de pitaia a la boca.
Pseudònim: Fruites al poder

Verd matxa
I aixeco la mirada. I em trobo amb els teus ulls. Del mateix color que el te matxa que t’estàs prenent. I ens quedem així. Inmòbils. Una lluita de mirades silencioses a través de la cafeteria. I et miro. I em mires. Ens mirem. Però en uns instants tot s’acaba. T’acabes el te. Surts per la porta i et perds ràpidament entre la multitud. Els teus ulls verds han marxat. Havia oblidat que els meus són de color cafè.
Pseudònim: Gàbria

L’anhel
Es va sentir eufòrica quan li van aconseguir extreure dotze esplèndids embrions. Però l’eufòria va ser efímera perquè només tres embrions van superar el diagnòstic genètic preimplantacional. Tot i no ser recomanat pels metges, va implorar perquè li implantessin aquells tres candidats. Va fer mil promeses a tots els sants haguts i per haver si tot aquell procés sortia bé. Algú la va escoltar, perquè nou mesos després, sostenia un preciós fill entre els seus braços.
Pseudònim: Serendipity

Sobre la Siena
El soroll sec dels talons anticipa la seva arribada, just després dels aplaudiments. Entra pel pati de butaques, intentant denotar seguretat; un instrument gros tapa la seva figura, desentonant amb la fragilitat del seu aspecte. En el seu caminar es creua amb l’instrumentista anterior, que s’intenta fer invisible després de la seva actuació francament decepcionant. Llavors puja a l’escenari, i comença a tocar amb una energia arrasadora; digna d’un tornado en auge. Quan el so del cello i el piano finalment s’uneixen, es barallen o es complementen, regna sobre el caos harmonitzat com si ella formés part de l’escenari.
Pseudònim: Leire

Els 4 moments amb tu
La presentació. Unes breus paraules mentre les nostres mirades fugaçment es van fondre uns instants. La retrobada. Setmanes més tard festeig de somriures i complicitat, tot fluïa en un enamorament encisador. La decisió. El nostre cor parlava, sense reflexions ni consideracions, vàrem decidir viure plegats. L’espòiler silenciat. No vull esbrinar quin serà el nostre destí. Haver gaudit amb tu fins avui em fa immensament plena. Avui toco el cel demà potser serà la lluna.
Pseudònim: Tendresa

Desesperança digital
Vaig llançar el meu ordinador amb l’última criptomoneda al pou dels desitjos anhelant que tot tornés a ser com abans.
Pseudònim: Sir Richard IV

Escates
Atalaiat a la terrassa a punta de dia mira la platja. Gaudeix de veure la noia arran de roques pentinant-se la cabellera color d’amarant amb paciència infinita. Potser és una banyista desvetllada com ell. De casa estant només li veu mig cos nu contra un arcus d’argent a l’horitzó. Decideix completar l’encisadora imatge i potser entaular-hi quatre paraules. Baixa embravit i de lluny albira la cara de sorpresa de la noia i el capbussó sobtat dins l’aigua. Quan hi arriba només hi queden l’empremta d’unes mans arrosegant-se per la sorra i unes quantes escates.
Pseudònim: Gust de mar

Anunci a vendum.com
Venc ales poc usades. Estructura de niangó. Taques de cera. Pregunteu por Dèdal.
Pseudònim: Angelus silesius

Silenci delatador
Tothom tenia una copa de cava a la mà, just a punt de brindar i de cop i volta, es va quedar en blanc. Jo que preveia un d’aquells discursos que et posen la pell de gallina, que et fan plorar, que et fan tenir un orgasme cerebral i que et fan sentir empoderat; va resultar que no hi va haver paraules. El padrí del casament, el millor amic del nuvi, es va quedar en silenci mirant la núvia i deixant entreveure que allò no era gratuït.
Pseudònim: Truman

La piulada
Aquella piulada ho va canviar tot. L’alcalde conservador va ser caçat en aquell discret local de swingers. El cautelós fotògraf no va dubtar ni un segon en penjar les fotos a Twitter. Ell va guanyar seguidors. L’alcalde va perdre la vara.
Pseudònim: Annie Loiro

Haikú
Ho tenia comprovat, des que havia tornat del Japó, des que es preparava un cop al dia una infusió de te matxa o prenia surimi per sopar, que havia canviat el mitjà de comunicació, i el mòbil gairebé no el feia servir, només necessitava un bloc de notes o un interlocutor. I així li havia explicat al psicòleg: No sé què em passa però després del te matxa em surt un haikú. I l’altre, confús, li havia respost que tal vegada seria bona idea trucar un diari per notificar que existia algú que preferia l’haikú abans de l’emoticona.
Pseudònim: Lena Duran

Te de les cinc
Dijous la llista de la compra va prenent forma. Demà anirà al mercat i de tornada passarà per la botiga de la Sole, s’emportarà sucre de canya, gingebre i el te de kombutxa que amb tanta fe es beu el Ricard. Les ganes de veure créixer l’Alba fan que el seu marit cregui en begudes miraculoses. Tota esperança de recuperació és banal, ho saben tots dos.
Pseudònim: Sofía Barbal

Mirant el cel
Patir aquella ruptura a la francesa l’havia sotmès de nou a un estat de desengany que accentuava la seva desconfiança. Ajagut de cara enlaire a la gespa contemplava aquell nigul homomutatus talment com si fos un reflex de si mateix. S’havia sentit esberlat, fruit de les restes de parelles anteriors, i ara, gràcies als efectes de la meditació, no només havia aconseguit deixar enrere la set de venjança, sinó que experimentava una evolució de la consciència que el feia engrescar-se en complaure la nova relació que ara tenia a les envistes.
Pseudònim: Nenúfar

Enrocament
Acabes d’arribar i ja em sembla que portes aquí una eternitat, i em pregunto a què has vingut, brillant en la foscor, cridant-me. I jo que era tan valent ara tinc por de mirar-te als ulls i que em facis fora del tauler lliscant el dit índex des del polze. Enrocament, has parat el meu temps. I com que no tinc cap estratègia, pensaré en el meu desvetllament si fujo o et faig un petó i em quedo per sempre jugant aquesta partida.
Pseudònim: Wittu

Gotes de plaer
Sota la dutxa, la Clara va deixar que l’aigua li regalimés incessant per la bruna pell adormida. Com en una dansa ritual iniciàtica, les seves mans lliscaven en sentit contrari al de l’aigua, esquitxant diminutes gotes de plaer que estimulaven la seva imaginació. Un pessigolleig delicat va excitar-la sencera, mentre una ofrena generosa de carícies pretenia endinsar-se per la concavitat feia temps clausurada i arrodonir les formoses convexitats el tacte aliè de les quals desitjava de nou inaugurar. I en aquell orgasme cerebral sentí per un instant que tot li resultava franquejable.
Pseudònim: Nenúfar

Mai perdonaràs
Ens vam enamorar en aquell sopar; va ser d’aquells moments que no oblidaràs mai. Tothom parlant de banalitats i ell, sense cap vergonya, va treure el tema; el nostre tema. Quantes tardes de sofà van venir després d’aquell dia. Ens vam prometre fidelitat, que ningú mai s’avançaria a cap capítol; que allò era una falta greu i que no ens ho perdonaríem. Malgrat tot, va passar. L’ombra d’un espòiler va passar entre nosaltres i vaig considerar-ho intolerable. Vaig posar les quatre coses que havia deixat al meu pis dins d’una capsa amb una targeta que hi deia: S’ha acabat.
Pseudònim: Truman

Reflexió sobre una tassa de te
Asseguda en aquella cafeteria del meu barri, pensava del que m’havia adonat just unes hores abans. Havia demanat un kukitxa, un te que segons una amiga, relaxava. Mentre remenava aquest té de color terra clara i gust suau, rumiava sobre què en trauria de tot allò, si valia la pena capficar-se en aquell embolic o bé deixar-ho córrer. El temps corria, però no m’hi trobava amb forces. Si hagués sabut que em tocaria estudiar-me els nínoxs, hauria demanat ajuda abans a l’Helena, la meva cosina ornitòloga! Segur que ara no tindria problemes amb aquests maleïts mussols!
Pseudònim: Herba clara

V-I-U-R-E
Tinc la necessitat d’entendre’m, he viscut massa temps sense fer-ho. No m’escoltava. De vegades per por al que em podria dir i a les preguntes que em feia, i que no sabia respondre. He après a fluir i a no enrocar-me en qualsevol cosa. Ja sé gaudir sense remordiments. He sentit què havia d’empoderar-me i creure’m a aquella nena que volia volar lluny i que sabia que el pensament era lliure. I tot i què m’he sentit diferent a la resta, en innombrables ocasions mai he deixat de voler ser jo mateixa.
Pseudònim: Pitiflor

Amor de punt i coma
Hola, em dic punt i vaig ser mariner en els mars de cel·lulosa on vaig conèixer a coma; ens vam casar i vam tenir tres punts suspensius; el gran es va casar amb un altre punt i tots dos formen matrimoni com dos punts; el mitjà segueix els passos del seu pare, forma parella de fet amb una coma, i el tercer, el més petit, queda pendent de trobar parella, de moment és un punt i apart en un text de bibliometria.
Pseudònim: Lark

Llegenda 2.0
Mentre Sant Jordi troleja el drac a Twitter amb constants piulades, la princesa, neguitosa per la trigança, s’entreté llegint Tirant lo Blanc. «Això és un cavaller», pensa.
Pseudònim: Sir Richard III

No és només una mirada
Giro el cap, allà hi és, noto que la seva mirada demana la meva, em crida en silenci, la veig poruga, tensa, però al primer to de gralla, com un alè de màgia invisible, li canvia el semblant. Mal camina entre cap i espatlles, s’arrapa a uns pantalons usats, com un elani a la branca, i s’enfila… tira amunt, vol tocar el cel, i ho fa… la seva mà pinta un somriure als seus llavis, l’esclat de joia de la plaça em posa llàgrimes als ulls, i torna a terra… i em fa un petó… però em mirava, em buscava.
Pseudònim: Pare feliç

Navega
Torna !! Ja has estat un temps amb qui volies; bé… si l’has trobat, que també ho dubto, hi ha tanta gent !!. Però va, torna, i si l’has vist, ens expliques com està, com ens veu, en que fallem i en que encertem… en sabia molt d’això… Torna !! La teva sordesa postlocutiva ens fa mal… Tot i que potser estàs bé, potser gaudeixes, potser ets feliç, potser t’han agafat la mà per no deixar-la mai, si és així, navega, però no ens oblidis.
Pseudònim: Pare feliç

Agorafòbia
Després de dos anys de no trepitjar el carrer, el va fer sortir una diada de Sant Jordi plena de núvols especials. Es comprava el menjar per internet i tenia amics que li feien favors, però de cara al món no existia. Fins i tot l’editor havia accedit a trobar-se al seu pis per firmar el contracte. Va travessar el portal amb el llibre sota el braç. Caminava mig marejat mentre respirava profundament i tancava els ulls cada dues passes. Va arribar pàl·lid a la parada; una cua de tres-centes persones l’esperava amb el seu llibre sota el braç.
Pseudònim: Emma

L’herència
La prova genètica de portadors confirmà les sospites. Havia heretat dels seus pares el do de la vacuïtat. I, en saber la notícia, lluny d’amoïnar-se, optà per treure el màxim benefici de la seva anomalia. En considerar-la una qualitat idònia per emprendre el negoci d’una botiga conceptual. Establiment on podria expressar la seva creativa superficialitat. I no es va equivocar, la frivolitat de la societat esdevingué l’èxit d’aquesta supèrflua empresa.
Pseudònim: Rober

Prospecte per a un ús beneficent del Cor
Indicacions: Una vegada obert conserveu-lo en un lloc càlid i afectuós. Feu-lo servir fins que no el quedi alè, no guardi res per a després. Mantingueu-lo a l’abast dels nens i animals. Si el feu mal, es recupera, no es fa malbé, però tingueu en compte que el queden cicatrius. Davant qualsevol dubte, escolteu-lo amb atenció. Advertiment: No funciona tancat.
Pseudònim: Wittu

Jardí
Un prohom de missa i comunió diària. Ànima de mil projectes. Soci de no sé quantes ONG. El cafè, servit a la terrassa, sense sucre, amb un núvol de llet. Sempre assegut de cara al jardí posterior, banyat en silenci. De vegades, bressolat per la música de fons de Mozart. El seu llistat de preocupacions socials era interminable. L’aroma de les flors l’ajudava a concentrar-se en la lectura. Poesia o assaig social. Diaris i revistes no podien faltar. NO al centre de drogodependències, diu la seva pancarta . Un nimby com ell es mereix un respecte.
Pseudònim: Balcó obert

La quarta piulada
Una piulada, i el món és meu. Dues piulades, i sóc l’ésser viu més feliç d’aquesta dimensió. Tres piulades, i l’aliment i el beure es tornen superflus davant la magnificència de la vida. La quarta ja és una cosa especial, indòmita i esquiva. No tothom hi arriba, i els que sí, no ho diuen. El meu pols s’accelera davant el desig, i l’eufòria s’eleva mentre el tercer xiulet ressona dins les orelles sordes. Perdo la vista i la gola s’asseca; està tot fet. Qui m’hagués dit que arribaria tan lluny abans de començar a caminar?
Pseudònim: Ràlvarez

Pesadilla
La nit era molt tenebrosa e interminable. No parava de ploure ,els trons i llampecs espetegaben. La llum eléctrica va marxar . El dia no començava . Corria ,no arribava enlloc . Tenia vuit anys . Una hombra llarga i peluda em perseguia . No podia defallir ,si m’atrapava no ensurtiria . La pluja i les llágrimes resolaven cara avall. Vaig caure a terra . No puc escapulir-me . La cosa lletja i fastigosa era aprop. UFFFFF.Quin malson. Les set del matí , em pren un té bantxa . Marxo atreballar
Pseudònim: Mari-Laia

Nervis
En un fútil intent per calmar-se, prengué una respiració profunda. Els seus ulls, que voletejaven furtivament per l’habitació, van focalitzar tota la seva atenció en la tassa de massala txai, encara fumejant, que descansava sobre la taula. Decidit, va fer un glop del vas i, després de rellegir el missatge que acabava d’escriure al xat, va prémer el botó d’enviar.
Pseudònim: m and m

Esguerro
Crispetes amunt i avall. Una calamarsada inofensiva en plena nit. El sofà fet una merda. El temor d’una guerra amb els veïns pel volum excessiu. La sang corrent dins de la pantalla. Els pares desapareguts, i ells gaudint de la llibertat. Ni normes, ni deures, ni escola, ni el dilluns a la vista. Un paradís sense sorra ni palmeres. Sense la por de cremar-se la pell. Sense haver d’escoltar la barrila de: ja us heu posat crema! Dos germans senyors del territori. Menjant pizza a cor que vols. Banyats en imatges. Imbècil! La punyalada va prendre forma d’espòiler.
Pseudònim: Balcó obert

Tàctica
Era tossut. No li espantava el conflicte. Li agradava emmirallar-se en la polida superfície. Passejar la vista sense pressa. Gaudir del paisatge. Sentir-se superior. Tant li feia que la batalla s’allargués. Negociar era una derrota avançada. A que treia escoltar la veu de l’adversari? Confiava en la determinació del seu mentor. Només els tita freda allargaven la mà. Fins i tot les taules li resultaven una ofensa. Calia fixar bé l’objectiu i planificar una bona ofensiva. Tota la resta eren collonades. Atents al rellotge, això si. La torre fortificà la seva posició. Ell era el rei. Nascut per enrocar-se.
Pseudònim: Balcó obert

Borrasca
L’atmosfera de la trobada no era la més favorable. Aquella nit es superaven els llindars habituals d’avorriment. Les batalletes de sempre del pare. La mare fent veure que escoltava. Les intervencions dels altres familiars havien decaigut. Quin pesat, el pare. Ell vivia una tempesta interna de gran intensitat. Havia assajat mil i un cops l’extensió del seu discurs. Esclataria tot si ho deia? Obriria un temps advers en les relacions? Mai vist, dos homes junts. Tip de ser un titella obedient. Mesos ocultant la relació. Quan trobaria les condicions ideals per a parlar?
Pseudònim: Balcó obert

Viatge
Estava encès. Des del matí que els missatges l’estabornien. Algun trol es distreia tenint-lo com a objectiu. El transport anava ple. No hi cabia ni una agulla. Uns ulls no el perdien de vista. Encara hauria d’agrair a l’anònim que el provoqués amb els seus escrits. Baixava els ulls cap a la pantalla i es podia ocultar. L’altre, el vigilant inquisidor, el tenia també desorientat. S’apropava la seva parada i no sabia com arribaria a la porta. Si es girava, sentia la mirada clavada al clatell. Haurien descobert l’estafa? Al baixar del bus un índex l’acusava.
Pseudònim: Balcó obert

Abduïda per la càmera
El dia que la petita Clàudia va acompanyar a desgrat la seva mare al fotoreclam, ignorava que es convertiria en el preludi de la seva inclinació preferida. Es delia per emular tot el que s’esdevenia entre aquella zona de logotips i els objectius indiscrets que immortalitzaven somriures forçats, gests artificiosos i mirades que volien aparentar naturalitat sense aconseguir-ho. A casa empaitava la mare perquè la fotografiés tothora i a l’escola assajava posats amb tanta desimboltura que es tornà addicta a una afectació massa superficial, fins al punt que la seva adolescència quedà reduïda a mera simulació.
Pseudònim: Nenúfar

Combat
L’armadura del combat a plena llum era una frase que havia llegit a la Bíblia. De menut havia jugat a romans, amb una cuirassa i un casc que semblava una escombra al revés. L’espasa era de plàstic i els enemics, imaginaris. La peli d’en Brad Pitt el va fascinar. I tota aquesta cosa de les epopeies clàssiques. De tota manera, era més de sèries. De tardes escarxofat davant de la tele endrapant crispetes i imatges. A les fosques, els matins d’hivern ja ensumava la lluita. El troià l’havia ben fotut. A traïció. El seu ordinador no reaccionava.
Pseudònim: Balcó obert

La vitrina
La tendinitis em torturava el braç i vaig entrar a una farmàcia. Era fosca i humida i desprenia olor de resclosit. La dependenta em va suggerir que m’hi acostés per copsar bé el mal. Tenia una mirada àvida i em va indicar que passés a una sala minúscula. Allà hi havia el seu marit, assegut i somrient. Al darrere hi tenia una vitrina amb trossos exposats d’un suposat surimi. Quan la dona va fer-li un gest quasi bavejant per saber què li semblava la meva extremitat vaig adonar-me que o corria o seria manca de per vida.
Pseudònim: Boira

Una tempesta
Aquell dia fou un dels millors dies de la seva vida. Feia temps que la Sílvia no tenia relacions sexuals amb ningú. Mentre prenia un cafè amb uns bescuits en una cafeteria prop del centre, notà com havia d’anar directament al lavabo. Allà la porta tenia el segur trencat però havia d’orinar. Sense quasi adonar-se’n, una dona d’uns cinquanta anys obrí la porta i entrà corrent. No li donà temps de reaccionar quan aquella dona ja estava donant-li plaer amb la llengua. De seguida aparegué una brollada espectacular i li semblà com un remolí de foc li sortia de dintre.
Pseudònim: Kalws

Feminisme distòpic
Si era possible ser pare o mare d’intenció, ser orfe de voluntat era una conseqüència lògica que, a més li permetria separar-se dels progenitors que odiava. És evident que un preembrió no podia evitar ser implantat en un cos d’una dona abocada a llogar el seu úter. Però quan l’embrió esdevé fetus, persona, estudiant, legisladora, diputada… si que pot evitar que allò segueixi succeint. Si des des d’un escó com el seu s’havia legalitzat la gestació per substitució, ella volia legalitzar el divorci paternofilial. Vots a favor?
Pseudònim: Joy Serena

Pla d’aprimament
Ni barretes dietètiques ni gaites. Ella s’alimentava en la línia frugívoro-folívora: taronges, pomes, api, brocolet… i tot en cru, sense excloure però el recurs ocasional a altres nutrients. En efecte, un matí la vaig sorprendre que pescava amb delicadesa d’una jardinera, entre brics matxucats, burilles, clínexs bruts i taps de plàstic, vitamines del grup B en forma d’eruga. Llavors, després de mirar cautelosament entorn, se les va dur a la boca petonera i, amb aquells aires majestàtics que la caracteritzaven, les va mastegar amb parsimònia abans d’esclafir els llavis amb fruïció, treure’s les sabates i posar-se a ballar sola
Pseudònim: Agustina Saragossa

Final feliç
L’infermer entrà a l’habitació 211 amb un got ple de matxa a la mà esquerra. La pacient, de pell groguenca i ulls cansats, observava en silenci com el jove interí deixava el got a la tauleta i, al costat, una pastilla d’un color blau intens que s’havia tret de la butxaca. Sense paraules, ella va saber que el tractament havia estat maleficent. Es va incorporar com va poder i s’introduí el comprimit a la boca. Li calgué més d’un glop d’aquell te japonès per a empassar-se’l i, per fi, deixar marxar l’infermer amb un somriure d’ulls humits
Pseudònim: Nega Sants

Quatre pàgines
Em queden quatre pàgines quan el pare ens crida a sopar. De poc no m’escanyo de la manera com m’he engolit els espinacs. No m’agraden els espinacs. Deixo el pare sorprès però enfadat perquè m’he aixecat sense esperar la resta. La germana, tot d’una, deixa anar:  _El protagonista és l’assassí. Pam: espòiler. Potser sí que el protagonista acabarà sent l’assassí
Pseudònim: Nega Sants

Vestit d’ales
Es llençà al buit des del cim més alt de la vall, en el seu primer vol, amb el vestit d’ales. Tancà els ulls tot sentint com l’aire fresc l’embolcallava suaument i el sol resplendent li penetrava la pell del rostre. Va anar planejant en una baixada que li resultà espectacular, fent una ziga-zaga aquell matí majestuós, que li permeté detectar l’avet de Douglas que feia anys plantà amb el seu avi. L’avet es convertí en la seva brúixola, guiant-lo fins aterrar a l’esplanada. El vestit d’ales, en treure-se’l, es convertí en una libèl·lula tèxtil immòbil damunt la gespa.
Pseudònim: Antoni Lardin

Ruptura a la francesa
Acabava de donar un cop de porta impressionant que féu trontollar tot l’edifici i se sentí per tota l’escala. Tots els veïns es quedaren estorats. Era un trencament definitiu. El que se’n diu una ruptura a la francesa. Marxà indignada, sulfurada. Havia descobert, dins la cartera del seu amant, una carta on esmentaven la ressaca sexual que tenien tots dos després d’haver estat junts durant un cap de setmana sencer. Havia lligat caps i va adonar-se’n que justament era el mateix cap de setmana que ella havia estat treballant a Madrid. Aquest malparit ja no la tornaria a veure més.
Pseudònim: Antoni Lardin

Cara desconeguda
Grans llàgrimes es barregen amb fang i sang galtes avall. No sembla tenir més de quinze anys. Sota el mar fèrric dels seus ulls, dues perles grises i brillants et miren. Assenteix i sanglota esgargamellat, digerint la futilitat que abraça els seus amics inerts, amb la cara desfigurada pels horrors viscuts. La innocència perduda quedarà immortalitzada en el seu rostre, però tu l’oblidaràs; tu ets la bèstia que, en mirar-se al mirall després de la batalla, amb tot el cos del color de la victòria, no s’adona de que ja no reconeix qui el mira des de l’altra banda
Pseudònim: Adam

Bescanviar
Recordo els matins de diumenge al Mercat de Sant Antoni. Un mosaic de llibres, de cromos, de revistes. Veus, crits de sorpresa del lector a qui una obra llargament buscada li allargava el braç. Empentes sense rodolons. El pare a tocar. El cel a la terra. Sense presses. Dos punts vitals cremant sola de sabata en plena quadrícula de l’Eixample. Ratllar la xifra dels ”tengui”. La butxaca amb el feix de cromos per a canviar. Els ulls vigilants del pare, com un far. M’he fet gran. No em fa el pes l’intercanvi de parella.
Pseudònim: Balcó obert

Descuit
Tant de cercar informació sobre la guerra de Troia a internet que, en un descuit, un troià m’ha envaït el sistema operatiu de l’ordinador.
Pseudònim: Sir Richard III

Dret a ser feliç
Em miro a l’espill i gairebé no em reconec. Els ulls petitons i apagats, els pòmuls pàl·lids i demacrats són el viu reflex d’un rostre que s’està consumint de mica en mica per la por i la desesperació que m’envolta per tot arreu. En el precís instant en que unes llàgrimes de tristor comencen a regalimar galtes avall, me n’adono de que la meva situació personal no pot continuar d’aquesta manera. Amb un allau de coratge i fermesa m’empodero a lluitar amb totes les meves forces per afrontar els problemes. Jo mereixo ser lliure! Jo tinc dret a ser feliç!
Pseudònim: Biel

Missiva
De nou el mòbil torna a vibrar. Una nova piulada de la Terra. Ningú em sent, ningú reacciona! Atureu-vos! Els seus missatges cada cop són més freqüents, cada vegada més desesperats. La nostra indiferència i apatia fan créixer el seu malestar. Els escassos i petits esforços humans són un tractament fútil a la seva decrèpita agonia. Reflexionem. No creieu que caldria escoltar aquest reclam?
Pseudònim: Cabusset

L’ordre dels factors
Inici – Un tall al palmell de la mà. Un tall amb forma de tavella, un tall fondo per culpa del got que va voler atrapar mentre queia.
Nus- Passada una setmana, la pell s’apressa a moure’s per camuflar l’incisió. Un èxode mil.limètric. I on abans hi tenia una piga ara hi té una arruga. I on hi havia un porus ara hi té una orella.
Desenllaç – Els coneguts no el reconeixen. I els amics no el saluden. La dona l’ha deixat per un youtuber d’èxit. Mentre s’afaita, s’habitua a la nova cara, que no li és del tot desconeguda.
S’ha activat la compatibilitat amb el lector de pantalla.
Pseudònim: Clara Balvey

Gourmet
Va començar a plorar. Era inevitable. Que la carn de poeta tingués la mateixa textura que la de pollastre era una cosa que no esperava. Però el que el va commoure de veritat era aquell regust de melangia que persistia al seu paladar. No podia existir un cor prou indiferent que fos capaç de resistir sense llàgrimes aquella sensació de desconsol que escalava al seu interior. Absort en aquests pensaments va retornar a la seva bassa amb pas lent el cocodril.
Pseudònim: Cocodril

Des de la biga
Va començar a empènyer fort. Estava sorpresa que avui li costés tant. Els treballadors de l’obra a baix no tenien cap problema amb les seves palanques. Potser era per culpa d’aquella melangia que omplia el seu cos els dies grisos. Al fons, la imatge d’una mànega marina li commovia l’ànima. Un últim esforç i per fi la va poder alliberar. La blanca tifa va emetre un subtil “xof” sobre la calvície de l’obrer, i la coloma de Jane fugí del lloc alçant el vol.
Pseudònim: Cocodril

Ara
Sentenciat a morir com l’últim Kaka de l’Illa de Norfolk, així em trobo. El temps s’escola, com la salut menyspreada, i ara la mort, implacable, em reclama la vida llençada i res puc fer tret d’allargar-li la mà, vençut. Somric quan penso en l’infant retrobat. La tija ferma abans de començar a corbar-se pels vents que els altres bufaven. Perduda l’essència, perduda l’ànima. Ara no ho permetria. Ara ho faria diferent. Ara m’estimaria. Ara que ja no hi soc. ARA. I tu, hi ets?
Pseudònim: Nömbul

Amor
Pujo darrera d’un un home apagat, fent veure que vaig amb ell. Empès per l’escassa dignitat que conservo, famolenc i pesarós, abandono els meus amos sense comprendre perquè rebutgen els drets dels animals i tant em maltracten. L’home del tren té els ulls tristos, com els meus. Ens mirem i copsa el meu dolor, tan parent del seu. Compartim vivències. M’hi apropo i m’acarona el crani de pelatge socarrimat que llueixo amb la seva mà mutilada, sense dits. Ens hem enamorat
Pseudònim: Nömbul

Ciberseguretat
La Marta l’havia deixada per l’Anna ja feia dos anys, i l’Alba no veia la manera de recuperar-la. De sobte, una idea li va creuar el cervell. Va confeccionar un perfil en una pàgina de contactes amb fotos d’instagram i la va exposar a la mirada del món. Va ser ràpid. Com una calamarsa apedregadora, l’Anna rebre les paraules punyents de la Marta mentre la feia fora de la seva vida. Fer-se passar per un altre a les xarxes era tant fàcil! Aquell robatori d’identitat li va permetre recuperar allò que era seu.
Pseudònim: Glauka

Jardí de l’edèn
Meu, meu, marrameu…. Immòbil, asseguda, li clavo la mirada, parpellejo lentament. M’amanyaga, noto les seves mans suades acariciant-me el cap i jo m’hi refrego amb connivència. Li faig festes amb la seguretat que a poc estant sentiré la fressa de l’obrellaunes xerricant l’alumini del meu estimat surimi. Percebo les cordes vibrant, comprimeixo el diafragma i em surt el ronc. M’arrapo intensament a aquest moment de delectació felina quan arriba l’instant sublim, el premi final que em farà treure el ventre de pena. Ara sí, la manduca és al plat.
Pseudònim: Violeta Boscana

Evolució
Els raigs de llum d’un dia de platja sense núvols l’irritaven de mala manera, però no hi podia fer res: portava les ulleres de sol plegades a la samarreta i la gorra girada, amb la visera al clatell. A la mà esquerra, hi tenia un te matxa que odiava, però estava de moda; a la dreta, el telèfon.
Pseudònim: Tomàs Holopainen

Immensitat de la nit
Era tard, vaig alçar els ulls per gaudir de la nit, espurnejada per estels brillants. El mot brillant, li deia el meu avi a la meva àvia “Ets un brillant sense polir”, un preciós compliment. I parlant de compliments, n’hi ha de sincers i hipòcrites, de suaus, barroers i maldestres, i alguns dits des de la tendre timidesa. Ens agraden, no hi podem fer res, ens empoderen i ens fan sentir plens de vida. Una vida sota els estels, un mon immens per descobrir. Mai no es tard, i vaig alçar els ulls per gaudir.
Pseudònim: Iona

Parlar sobre escriure
Esdevenia irònic divulgar informació sobre una invenció antiga mitjançant una tecnologia emergent. El bibliotuber substituí el terror de la pàgina en blanc pel pànic a la pantalla en negra.
Pseudònim: Dr. Faust

 

 

Històric de les anteriors convocatòries

Els relats premiats i tots els relats enviats als certamens, any rere any,  els podeu consultar en aquesta llista: