Entradas etiquetadas: Paul Celan

 

Altres Dimensions 52
Escriure és memòria

Recomanació d’ Alba Dalmau

Ja ho deia Joyce: “La imaginació no és altra cosa que l’elaboració dels records. La imaginació és memòria”. Així doncs, si escriure és recordar, la memòria és l’eina primordial per a qualsevol escriptor de ficció.

Els records fan que cada escriptor sigui únic, tant per les experiències acumulades al llarg de la seva vida com per la manera en què les recorda. En el llibre La maldita intervención del autor, Ernesto Sabato ho explica molt bé. Sabato ens diu que ens imaginem un arbre. El mateix arbre el pinta l’artista francès realista Jean-François Millet, que pretén capturar la realitat com si es tractés d’una fotografia; i després el pinta Vincent Van Gogh, que com a bon postimpressionista, el plasma deformat segons la seva mirada. Serà la inevitable irrupció de l’artista en l’objecte el que farà que l’arbre de Van Gogh sigui infinitament superior al de Millet. Per què? Doncs perquè el de Van Gogh serà el retrat de la seva ànima, mentre que el de Millet quedarà reduït en una admirable demostració de tècnica.

Aquest exemple és per entendre que cada experiència es percep d’una manera diferent en la memòria personal; i que la subjectivitat, en l’art, és allò que dóna valor a l’artista i fa que sigui únic i original.

Què tenen en comú Kurt Vonnegut, Paul Celan o Irène Némirovsky? Doncs que els tres eren escriptors i que els tres van viure l’horror de l’holocaust. La diferència, però, és que cadascun va agafar els seus records i els va convertir en una història particular, la seva, perquè com deia Ray Bradbury: “En el món només hi ha una història: la teva”.

Vonnegut, que va ser soldat a la Segona Guerra Mundial i viure en primera persona les conseqüències del bombardeig de Dresden, va escriure Escorxador-5, una novel·la delirant que combina sàtira, comèdia negra i ciència-ficció i que fa servir un protagonista de ficció, Pilgrim, a qui abdueixen els ovnis i el traslladen a un planeta on és exposat en un zoo com a exemple de la raça humana. Des d’allà, Pilgrim té fortes al·lucinacions sobre alguna cosa terrible que li va passar en el passat, els bombardejos de Dresden.

Celan va transformar els seus records en versos i d’aquí va sorgir el seu poema més famós, Todesfuge escrit en la llengua dels seus botxins i que retrata el sentiment de buidor i patiment en veure com els seus pares morien en els camps de la concentració i la societat s’anava convertint en un monstre que el perseguiria fins al seu suïcidi.

I Némirovsky, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz, va deixar un manuscrit que, anys més tard, va descobrir la seva filla a dins una maleta. Es tractava de Suite francesa, una de les primeres novel·les a parlar de la vida a França durant la invasió i l’ocupació alemanya a França. Amb aquesta novel·la l’autora va voler fer un retrat clar i intel·ligent de la desaparició d’una França que amb la Segona Guerra Mundial va deixar d’existir.

L’escriptura són els records de cada autor transformats segons el punt de vista, el narrador, la mirada i la selecció concreta de la informació que cada autor decideix narrar o ocultar, i és que memòria i creativitat són dos termes inseparables, dues mans que treballen alhora i que s’alimenten l’una a l’altra.

Premeu sobre les portades per comprovar disponibilitat del document.