Altres Dimensions 44:
Connelly o Connolly?

Coincideixen al prestatge un al costat de l’altre. Com passa amb Dupond i Dupont, solament els separa una lletra. L’un, Michael, va per davant perquè té una “e” en el cinquè lloc, on John té una “o”, Connelly i Connolly. Tots dos els trobareu adscrits a la novel·la negra o novel·la policíaca. Tots dos ens han deixat una llarga llista de llibres protagonitzats per investigadors de nom curiós.

El protagonista de Michael Connelly es diu Hieronymus Bosch, com el pintor holandès. Però tothom l’anomena Harry Bosch. Va ingressar a la policia de Los Àngeles en tornar del Vietnam, on feia de “rata de túnel”, que eren els soldats que destruïen les xarxes subterrànies dels soldats del Vietcong. Al llarg de vint-i-un llibres, Harry Bosch ha conegut l’amor de la seva vida, un mig germà i nombrosos companys de la policia, ha tingut una filla i s’ha barallat amb munts de criminals, de tot tipus. La seva literatura s’inscriu en la línia més ortodoxa de la novel·la negra, aquella que neix amb Dashiell Hammett, afina Raymond Chandler i segueix Ross Macdonald. El protagonista hi destapa les misèries d’aquest món i en surt escaldat. Michael Connelly ho té tot, fins i tot un fons de bon jazz.

Es podria pensar el mateix del protagonista de John Connolly, perquè es diu Charlie Parker, com el saxofonista. Però el Charlie Parker de Connolly no l’hem trobat mai escoltant jazz. Viu a la costa est dels EUA, a l’estat de Maine. I l’envolta una colla de personatges inefables, d’aquells que queden estampats amb foc a la memòria del lector: Louis i Angel, assassins professionals, els immensos germans Fulci, la primera filla del protagonista, la seva segona dona, i la seva segona filla. No cal dir que els assassins són de mena perversa. I sovint força més que això: tenen ànima diabòlica. Literalment. Perquè hi ha un fons que es remunta molt enrere. Tan enrere que ens permet entreveure l’últim esclat del paradís que va quedar imprès en la retina d’aquells àngels que en van ser defenestrats.

Podria presentar-se com un combat: Connelly vs. Connolly. Però sempre guanya el lector, que cada any veu com li arriba, amb puntualitat, un nou exemplar d’un i altre.

 

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email