Altres Dimensions 58
Nits blanques per llegir

Recomanació de Corina Oproae

Fotografia: Tjerk Van Der Meulen

A hores d’ara, la literatura nòrdica ha deixat de ser equivalent de novel·la negre. Fa una anys, però, els noms més coneguts eren els dels suecs Henning Mankell i Stieg Larsson. I encara que noms com Jo Nesbø, Camila Läckberg o Lars Kepler, són habituals a les llibreries, també trobem propostes allunyades del gènere negre com les del noruec Karl Ove Knausgård, o la del suec Jonas Jonasson. Enllà del noms més aviat comercials, hi ha ben poca cosa, sobre tot en català. Aquesta absència que pateix la literatura traduïda a Catalunya, la ve a omplir una editorial nova amb el suggeridor nom de Nits Blanques, dirigida per l’escriptora Mònica Bate.

Els primers dos llibres que Nits Blanques va publicar el 2020, van ser La casa de la veranda cega de Herbjørg Wassmo, una espècie de Rodoreda noruega, como ben diu l’editora, i Una balena anomenada Goliat, de la jove autora finesa amb arrels romanesos, Cristina Sandu.

El que tenen en comú aquests dos llibres que inauguren la proposta editorial és una evident intensitat poètica de la narració que farà gaudir el lector i un cert trencament en les expectatives que pot tenir, si parteix de la imatge actual de dos països com Noruega i Finlàndia.

Després de la segona guerra mundial, Noruega no era el país ric i avançat que és ara. La casa de la veranda cega ens apropa a través de la mirada d’una nena, la Tora, filla d’un soldat alemany desaparegut, el món que va deixar la guerra a un indret allunyat i feréstec d’aquest país nòrdic, amb la seva pobresa, les seves frustracions i la vida allunyada de la felicitat i en continua lluita per la supervivència.

En el cas d’Una balena anomenada Goliat, el trencament ve del fet que el lector no trobarà una novel·la ambientada directament a Finlàndia. L’Alba, una jove de pare romanès i mare finesa, que treballa com a intèrpret per als immigrants romanesos de Hèlsinki, ens endinsarà en un mosaic narratiu que inclou els seus records d’infantesa a Vila Roja, el poble dels seus avis paterns, la historia i la vida a Romania de la segona meitat del segle XX, tot això trenat dins d’una bellíssima atmosfera de llegenda, ja suggerida en el títol.

Vaig tenir el privilegi d’escriure el pròleg d’aquest llibre, per tant us convido de nou a apropar-vos a la balena Goliat, que és no tan sols un leitmotiv emprat per facilitar l’estructura narrativa de la novel·la, sinó també una metàfora molt potent, que simbolitza una època fosca d’un passat que no podem oblidar, tot i que ara només projecta les seves ombres sobre el nostre present.