Altres Dimensions 85
L’àlbum il·lustrat

Recomanació de Gemma Capdevila

Fa temps que em dedico al món de la il·lustració i cada vegada que em cau a les mans una joia d’àlbum il·lustrat em reenamoro d’aquest format. L’àlbum il·lustrat no és només un una història amb uns dibuixos bonics. Va molt més enllà. L’àlbum il·lustrat és una dansa perfecta entre els tres grans elements que el conformen: el text, les il·lustracions i el format.

La relació més evident la trobem entre text i il·lustració. Necessàriament, l’una complementa a l’altre. Però de quina manera? El més fàcil és crear una imatge descriptiva del que diu el text, però això té més sentit en llibres que fomentin la comprensió lectora. Des del meu punt de vista, la funció de l’àlbum il·lustrat no és aquesta. Una vegada algú em va dir: l’àlbum il·lustrat no es pot explicar per ràdio. I així és com penso que ha de ser. El text per si sol no ha de tenir el sentit total de la història, les il·lustracions han de carregar amb part d’aquest pes. Si només llegim el text d’un àlbum i no veiem les il·lustracions, moltes vegades no l’acabem de comprendre, perquè aquestes també construeixen la narració. En la meva feina, moltes vegades em veig amb la necessitat de proposar a l’autor d’eliminar alguna part del text perquè ja no és necessària, ja que amb la il·lustració, se sobreentén i en alguns casos es pot fer massa repetitiu. I altres vegades, les paraules narren una cosa i la imatge pot anar per una altra banda. Per exemple, el text podria ser “quan el pare els va cridar a sopar, les nenes van baixar ordenadament per l’escala”; i la il·lustració podria mostrar unes nenes baixant totalment esbojarrades i fetes un batibull. Hi ha infinites maneres d’acompanyar el text amb la il·lustració, i és una responsabilitat molt gran posar les imatges a una història perquè poden transformar el to de tot un llibre portant-lo cap a una direcció més poètica, més irònica, més formal…

Recomanació de lectura per saber-ne més:

Álbum[s], Sophie Van Der Linden (Edicions Ekaré)

D’altra banda, hi ha el que a vegades passa desapercebut: el format. El gest de passar una pàgina marca un ritme, obre una porta al que vindrà després. No és el mateix fer-ho en el sentit al qual estem acostumades a fer-ho del revés o en vertical. El format acompanya a la història. Els espais en blanc, la quantitat de text o imatge que hi ha a cada pàgina, si s’utilitzen pàgines simples o dobles… són eines per donar sentit a la narració i enriquir-la. Un dels primers àlbums on comença a prendre importància el format, és Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak, publicat el 1963. La relació entre la imatge i el text, l’espai que ocupen a la pàgina, tot acompanya al lector a sentir el que sent en Max, el protagonista. Com més espai guanya la imatge, més endins de la rebequeria es troba en Max fins al punt que hi ha tres dobles on no hi ha text. Quan el protagonista entra en raó, el text torna a guanyar terreny fins que l’última pàgina no té cap il·lustració. Sense aquest recurs, el llibre no seria el que és.

Finalment, cal tenir en compte un altre aspecte. Si bé és cert que aquest format sol anar dirigit a un públic infantil, aquests no són sempre els que trien els llibres. Moltes vegades les compres o préstecs les fan les persones adultes i, aquestes, són les que acompanyen amb la lectura a les més petites. Així doncs, els àlbums han de tenir moltes capes de lectura, ja que ha de resultar interessant per petites i grans, i ha de perdurar en el temps, és a dir, ha de ser un llibre que es pugui llegir diverses vegades i que cada cop es destapin nous detalls i lectures.

Per tot això i més, l’àlbum il·lustrat és un petit tresor i quan està ben fet, és un plaer llegir-lo, en tota la seva profunditat.