L’Europa qüestionada
La Comunitat Econòmica Europea nascuda arrel del tractat de Roma del 25 de març de 1957 tenia com a missió promoure a partir de l’establiment d’un mercat comú i una aproximació progressiva de les polítiques econòmiques dels estats membres, a un desenvolupament comunitari equilibrat i a l’estabilitat i augment de la qualitat de vida de les comunitats, d’integració i cohesió social.
La crisi de l’euro ha evidenciat moltes deficiències democràtiques en el discurs polític, sotmès a l’imperi dels poders econòmics nacionals i transnacionals i ha posat en qüestió la possibilitat d’un fracàs real del projecte europeu.
Per entendre els diferents posicionaments al voltant de la situació política, econòmica de la Comunitat Econòmica Europea i d’identitat dels estats membres, us proposem la lectura de Europa: la última oportunidad de Martin Schulz, president del Parlament Europeu que dibuixa amb precisió l’actual situació d’Europa amb els seus èxits i també els errors comesos i proposa un seguit de mesures que ell creu necessaris per superar amb èxit aquesta crisi.
També el llibre de José Ignacio Torreblanca que planteja la pregunta qui pren les decisions a
Europa? Que analitza la poca transparència en les decisions així com el poc èxit de creixement i canvi i el conseqüent deteriorament de la legitimitat democràtica.
A Europa cómo discurso, Toni Ramoneda analitza el tipus de discurs polític i públic que fa la unió europea en un entorn incert, però que no es mou de l’immobilisme econòmic per repensar el model de la Comunitat.
En un altre sentit és el recull d’entrevistes que s’apleguen a D.O. Europa: converses
sobre la identitat europea on cinc pensadors Zygmunt Bauman, 
Alexandra Jasinska-Kania, Susan George, Saskia Sassen, Sami Naïr o Orham Pamuk donen la seva visió de què implica ser i sentir-se europeu i què significa aquesta identitat compartida.
A El desengaño europeo, Sami Naïr qüestiona els objectius inicials de modenda única 
per assolir el desenvolupament col·lectiu per a tota la Comunitat europea ja que la realitat és la diferència econòmica entre els països del nord i els del sud, ´l’imposició de polítiques socialment destructives per als països més afectats per la crisi o el projecte TTIP d’obrir el mercat europeu a Estats Units.
