CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JOAN VINYOLI 1914/2014

P_joan_vinyoliJoan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914, al Passeig de Gràcia, 117. El cognom Vinyoli és d’origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoly quan un dels avantpassats del poeta s’instal·là a Cuba. Posteriorment, el poeta adoptarà la grafia catalana a l’hora de signar els seus escrits.

A l’edat de 5 anys, un mes i mig després del naixement de la seva germana Carme (el dia 2 d’abril de 1919), mor el seu pare (37 anys), que era metge internista especialista en epidemiologies. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren, tot i que l’any 1922 la família torna a Barcelona on Vinyoli comença, en règim de “classes de favor”, la seva formació bàsica al “Colegio del Sagrado Corazón”, és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al “Colegio de la Inmaculada” (ICI, Rosselló cantonada Balmes), on s’impartien els estudis de Comerç.

A partir de 1923 i fins el 1935, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés. Josep Fornés, metge oculista i company d’estudis del pare de Vinyoli, serà qui, uns anys més tard, propiciarà que el poeta entri a treballar a l’editorial Labor, de la qual n’era copropietari.

És precisament a Santa Coloma on Vinyoli guanyarà el seu primer premi literari (l’any 1927, amb motiu de la celebració dels Jocs Florals de Santa Coloma, de caire familiar) i, des d’aquell moment, combina els estudis amb la creació esporàdica de textos literaris fins que, cap a l’any 1933, descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D’Ací d’Allà (publicat el 1932), que l’acosta a Rilke de qui adopta la divisa: “La poesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències”.

Gràcies a la traducció del poema de Rilke “De si una volta algú t’hagi amat”, apareguda en el diari La Publicitat el 16-I-1935, coneix Carles Riba que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta. El 1937 publica el primer llibre, Primer desenllaç, a les edicions de la Residència d’Estudiants.

Després de la guerra, tot i que passa un moment de silenci creatiu a causa dels esdeveniments viscuts, es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent; coneix Isabel Abelló, la persona que el “converteix” a la vida interior i a la poesia i que li apropa la figura de Shakespeare, que el porta a escriure el seu primer vers líric: “I must do something of my poverty”, un nou lema personal al qual serà sempre fidel.

L’any 1945 es casa amb Teresa Sastre i un any després neix el primer fill (Joan). El 1947, forma part del jurat de la primera convocatòria del Premi Rosselló-Pòrcel de poesia instituït per la revista Ariel i neix el seu segon fill, Albert.

Comencen uns anys d’intensa activitat literària: publica De vida i somni; obté el premi de poesia en el IV Certamen Literari organitzat pel “Círcol Cultural Columbense” de Santa Coloma de Farners; forma part d’una tertúlia literària setmanal amb Joan Petit, Eduard Valentí, Guillem Cosp i Francesc Gomà; obté guardons en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners i Cassà de la Selva, i la Flor Natural en els de Girona; publica Les hores retrobades (que obté el Premi Óssa Menor), fa diverses lectures públiques dels seus poemes…

L’any 1952, neix el seu tercer fill, Raimon, i el 1954 comença els estiuejos familiars a Begur (fins el 1978), lloc que, segons el poeta, és el més “important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital”.

L’any 1956 publica el llibre El Callat, el pròleg de creació “Pel camí dels mesos” (dins Els mesos de l’any) i, l’any 1963, publica Realitats. Comença aleshores un període d’inestabilitat i de forta crisi personal, laboral i poètica, tot i que durant aquests anys manté una relació personal i literària molt intensa amb Gabriel Ferrater.

Els anys 70 són anys d’intensa activitat editorial: participa en el primer festival de poesia al Gran Price i publica Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), llibre pel qual obté el premi  Lletra d’Or), Ara que és tard (1975, que obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d’Or) i el volum Poesia completa 1937-1975, Vent d’aram (1976), Premi de la Crítica Serra d’Or), Llibre d’amic (1977), El griu (1978), Obra poètica 1975-1979 (que inclou el volum inèdit Cercles) i “Sis poemes de Nietzsche“, dins el número 2 de la revista Quaderns Crema.

És també en aquesta època que inicia la seva relació epistolar amb el poeta Miquel Martí i Pol i que comença a patir greus problemes de salut (l’any 1972 té un infart i el 1978 una trombosi cerebral).

Després de la seva jubilació, l’any 1979, publica A hores petites (que obté el Premi de la Crítica Serra d’Or) i Cants d’Abelone (al número 20 de la revista Reduccions). També en aquests moments es publica Antologia poètica, amb pròleg de Feliu Formosa.

L’any 1982, el govern de la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi i, l’any 1984, l’Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.

Mesos abans de la seva mort, el 30 de novembre de 1984, publica els llibres Domini màgic i Passeig d’aniversari i el volum de traduccions Versions de Rilke.

De manera pòstuma, apareixen les edicions: Noves versions de Rilke (1985) i Barcelona/Roda de Ter. Correspondència (1987) que recull la relació epistolar (octubre 1977-juny 1983) del poeta amb Miquel Martí i Pol.

—————————————-

A la Biblioteca trobareu:

  • Passeig d’aniversari. Empúries, 1984
  • Tot és ara i res. Edicions 62, 1982
  • Vers i prosa. Tres i quatre, 1990
  • Joan Vinyoli: poesia completa. Introducció d’Enric Casasses. Edicions 62, 2014

Us convidem a commemorar el centenari de Joan Vinyoli

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email