Dol perinatal

El dia 15 d’octubre es troba dedicat al dol perinatal, un dels dols més desautoritzats i que continua sent un tabú per a la societat. Tot i que cada vegada se’n parla més.
Pròpiament, no parlar de la mort és un tema cultural, i encara menys quan s’uneix la paraula bebè amb mort. Poder, al ser un procés tan dolorós hi ha persones que s’estimen més no parlar-ne.

La psicòloga especialitzada en dol perinatal, Alba del Cid, considera rellevant que es tracti com una pèrdua, que es faci el dol i es demani ajuda en aquells casos que esdevingui necessari: “És important que els progenitors puguin expressar com se senten, si estan tristos, enfadats… Que sentin que el que ha passat és veritat”.

Però, a què ens referim quan parlem del dol perinatal? Doncs bé, “el dol perinatal fa referència a totes aquelles pèrdues que tenen lloc durant l’embaràs, el part o al cap de pocs dies després de néixer, sense importar els dies de vida o les setmanes de gestació” segons el Servei de suport al dol de Ponent.

Segons les casuístiques i l’associació Unamanita, s’hi poden trobar les tipologies de dol següents:

  • Mort neonatal (precoç i tardana): 1 a 27 dies de vida
  • Mort fetal (mort intrauterina, mort fetal tardana): 22 o més setmanes de gestació
  • Mort perinatal (mort fetal + mort neonatal): 22 o més setmanes de gestació fins a 27 dies postpart
  • Avortament espontani (pèrdua de l’embaràs, pèrdua gestacional): menys de 22 setmanes de gestació
  • Altres tipus de pèrdua durant l’embaràs
  • Interrupció de l’embaràs (motius mèdics)

Resulta de gran importància rebre un bon assessorament mèdic que possibiliti als progenitors conèixer totes les opcions en el moment en que es produeix una mort gestacional. En aquesta línia, Alba del Cid fa èmfasi en que “els progenitors necessiten saber entre quines opcions poden escollir. Algunes pacients potser preferirien passar el procés a casa o fer-ho d’una manera més pausada”. Així, la comunicació per part dels metges també és un aspecte que afecta als progenitors.

D’igual manera, el suport per part de l’entorn proper a la persona o família que ha perdut un fill/a és cabdal, “preguntant què necessiten, ajudar-los sense jutjar i ni opinar. Minimitzar el dolor és el pitjor que es pot fer, així, tampoc s’ha de ser invasiu, tot respectant les decisions que es prenguin”, comenta la Noelia Sánchez, especialista en atenció Integral del dol gestacional/neonatal i del nou embaràs.

En aquesta línia, des de la biblioteca us volem oferir alguns recursos digitals com testimonis, notícies o guies per l’acompanyament del dol perinatal, perquè només donant visibilitat a la mort gestacional, perinatal i neonatal s’aconseguirà trencar amb el tabú social entorn de la mort dels bebès:

Paral·lelament, si ens visiteu podreu trobar una petita exposició sobre aquest tema.

Us hi esperem!