Escola i República: el record d’un somni perdut
La setmana del 12 al 14 d’abril el Museu de Cardedeu Cardedeu organitza les primeres Jornades de Memòria Democràtica dedicades a l’escola en temps de la República. Época on van coincidir la il·lusió de trobar eines per millorar la societat i la cultura amb la finalitat de modernitzar la societat catalana. En l’aspecte educatiu es va iniciar una esplendorosa renovació pedagògica que es proposava capgirar els mètodes d’ensenyament en tots els nivells educatius.
“A Catalunya ara floreixen plenament aquelles propostes i iniciatives que des de començament de segle s’han anat gestant. Certament no es parteix de zero. El terreny és adobat gràcies al treball dels mestres públics que, a començament de segle, inicien un moviment de renovació. Són moltes les institucions i les activitats que han anat deixant aquest pòsit que ara permet aquesta renovació educativa: les «Converses Pedagògiques» dels mestres públics; l’obra de la Mancomunitat; els assaigs pedagògics, (…) el treball de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…En una paraula, el marc pedagògic està preparat per a una renovació pedagògica en profunditat.
És en aquest marc polític que es fa possible la renovació pedagògica, que cal contemplar la creació de l’Escola Normal de la Generalitat. (…) L’Escola Normal funcionarà en règim coeducatiu i es regeix pels principis de l’Escola Nova. És influïda per les teories pedagògiques més importants del moment: Decroly, Piaget, Cousinet, Dewey, Spranger… i pel pensament de la Institución Libre de Enserïanza, ja que bona part del seu professorat ha rebut formació a la Escuela Superior del Magisterio, de Madrid.”
Font: Marquès i Sureda, Salomó. L’ensenyament a la Catalunya. [En línia]
Si voleu entrar el somni de modernització social i cultural que proposà la República i en especial en l’aspecte d’innovació en els mètodes d’ensenyament, us deixem algunes lectures:
Bosch, Pere. La República catalana : 14 d’abril de 1931. Rosa dels Vents, 2022
Navarro, Ramon. L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Edicions 62, 1979
González Agápito, Josep. Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939 : història de l’educació a Catalunya. Abadia de M., 2002
Portell, Raimon; Marqués, Salomó. Els mestres de la República. Ara Llibres, 2006
Besalú, Costa, Xavier i altres. Rosa Sensat: quan l’educació s’arrela a la vida”. Associació de Mestres Rosa Sensat, 2023
Marquès Sureda, Salomó. 1939: l’exili del magisteri de Catalunya. Associació de Mestres Rosa Sensat, 2019
Altres lectures que trobareu a l’exposició
-
- Casanovas i Prat, J. “L’ensenyament agrícola a Catalunya (1912-1939)”. Recerques: Història, Economia, Cultura. Núm. 37 (octubre de 2009), p. 81-108. [En Línia]
- Monés i Pujol-Busquets, Jordi. “Quatre pinzellades sobre el batxillerat durant la 2a. República Espanyola: el cas català”. Educació i Història: revista d’història de l’educació, Núm. 2 (1995), p. 63-74. [En Línia]
- Molero Pintado, Antonio. “El pensament educatiu republicà, utopia o realitat?”. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació. Núm. 11 (gener-juny, 2008), p. 12-31 [En línia]
- Pla Boix, Anna Maria. (2020). “Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 113-132. [En línia]
- Portell, Raimon; Marquès, Salomó. Els mestres de la República en imatges. Ara Llibres, 2007
- Tiana, Alejandro. Las misiones pedagógicas: educación popular en la segunda República. Catarata, 2021
Ideòlegs i ideòlogues de la renovació pedagògica:
-
- Dewey, John. Democràcia i escola. Eumo, 1985
- Ferrer i Guàrdia, Francesc. L’escola moderna: explicació pòstuma i abast de l’ensenyament racionalista. Eumo, 1990
- Homs, Eladi. Articles pedagògics. Eumo, 2002
- Foschi, Renato. Maria Montesori. Octaedro, 2014
- Marquès i Sureda, Salomó. L’ensenyament a la Catalunya. [Conferència pronunciada el dia 18 d’abril de 1986, a l’Antic Hospital de Sant Roc, de Valls, dins dels actes del Centenari del naixement de l’Eladi Homs.][En línia]
- Sensat, Rosa. Vers l’Escola Nova. Eumo, 1996
L’escola republicana al Vallès Oriental
El somni de modernitzar la societat catalana, s’iniciava amb la reforma de l’ideari pedagògic i es concretava en l’ensenyament a les escoles amb uns mestres formats per a ensenyar des de la pedagogia activa. Podem trobar alguns estudis històrics al Vallès Oriental:
- Corbalán Gil, Joan. «L’ensenyament públic primari a Mollet del vallès durant la II República». Notes, Vol. 7, núm. 7 (1993), p. 123-136 [En línia]
- Garriga i Andreu, Joan; Navarro i Domènech, Eduard. Les Franqueses del Vallès : els anys de la Segona República (1931-1939). Patronat Municipal de Cultura, 2008
- Ortero Urtaza, Eugenio. “Els orígens del pensament educatiu de la Segona República”. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 11 (gener-juny, 2008), p. 50-74 [En línia]
- Securún Fuster, Rosa M. “L’educació a Mollet en temps de la República (1931-39)”. Notes, núm. 27 (2013), pàg. 11-32. [En Línia]
- Records de l’escola republicana a Sant Celoni : un documental sobre l’ensenyament durant la II República a Sant Celoni. (DVD). Ajuntament de Sant Celoni, 2015
- Sant Celoni 1931-1945 : República, guerra i postguerra. Primera part. (DVD). Ajuntament de Sant Celoni, 2028
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou una entitat fundada l’any 1898 amb l’objectiu d’impulsar el model d’escola catalana. Durant la Segona República va agafar molta empenta i sota l’ampara de l’Ajuntament de Barcelona i la Generaltat Repúblicana va impulsar projectes de suport a la Renovació Pedagògica: subvencionar les escoles que es creaven, atorgar beques a infants, organitzar colònies escolars, i dirigir l’edició de textos escolars en català. Aquests en son alguns exemples:
Lectures manuscrites. (1933)
Lliçons de coses. (1933)
Llibre de natura. (1936)
Agatha Christie per a infants
La Dama del Crim no va escriure per a la canalla, però la seva vida, les seves històries i els seus personatges han inspirat moltes creacions infantils i juvenils. A l’Espai familiar de la biblioteca en trobareu una mostra i podreu agafar-los per llegir-los o per emportar-vos-els a casa.
També hem preparat aquesta Guia amb una selecció de documents.
Si el que voleu agafar no és en aquell moment a l’Espai, no dubteu a demanar un altre exemplar per préstec interbibliotecari (PI). Si premeu en el document que us interessa podreu comprovar els exemplars disponibles al catàleg Aladí.
GUIA TEMÀTICA | AGATHA CHRISTIE PER A INFANTS
Francesca Cavallo i Elena Favilli
[Inclosa a…]
Contes de bona nit per a nenes rebels. 2
Barcelona : Estrella Polar, 2018
Irene Cívico i Sergio Parra · Núria Aparicio
[Inclosa a…]
Las Chicas son guerreras
Barcelona : Montena, 2016
Roser Capdevila i equip · Teresa Blanch
Agatha Christie (Les tres bessones)
Barcelona : Cromosoma, 2006
Karla von Bengtsson Disponible a FILMIN
Àgatha, la meva veïna detectiva (llargmetratge)
Dinamarca : Rita & Luca Films, 2017
NOM AGÈNCIA DETECTIUS
Quihohafet (sèrie)
Martin Widmark i Helena Willis | Barcelona : Estrella Polar, 2016
ESCENARI: TORQUAY
La Màscara de l’assassí
Alessandro Gatti i Lacopo Bruno | Barcelona : Estrella Polar, març del 2020
Friz Freleng i Jean MacCurdy
Los misterios de Silvestre y Piolín (sèrie TV)
Warner Bros., cop. 2006-
Paco Gilabert i Lorena López
Paula Marple. Oficina de detectives
Valencia : Editorial Brief, 2023
EXCLUSIU CLUB D’INVESTIGACIÓ
Naohito Takahashi [i 12 més]
Los grandes detectives Poirot y Marple (sèrie TV)
NHK Enterprises, Oriental Light and Magic (OLM), 2004
Rocco Pucillo
Inspector Sun y la maldición de la viuda negra (llargmetratge)
The Thinklab, 3 Doubles Producciones, RTVE, 2022
Alain Paillou
Los Cuatro grandes (adaptació còmic)
Santiago de Compostela : El Patito Editorial, 2011
François Rivière i Jean-François Miniac
Assassinat a l’Orient Express (còmic)
Barcelona : Planeta Junior, 1996
Dol perinatal
El dia 15 d’octubre es troba dedicat al dol perinatal, un dels dols més desautoritzats i que continua sent un tabú per a la societat. Tot i que cada vegada se’n parla més.
Pròpiament, no parlar de la mort és un tema cultural, i encara menys quan s’uneix la paraula bebè amb mort. Poder, al ser un procés tan dolorós hi ha persones que s’estimen més no parlar-ne.
La psicòloga especialitzada en dol perinatal, Alba del Cid, considera rellevant que es tracti com una pèrdua, que es faci el dol i es demani ajuda en aquells casos que esdevingui necessari: “És important que els progenitors puguin expressar com se senten, si estan tristos, enfadats… Que sentin que el que ha passat és veritat”.
Però, a què ens referim quan parlem del dol perinatal? Doncs bé, “el dol perinatal fa referència a totes aquelles pèrdues que tenen lloc durant l’embaràs, el part o al cap de pocs dies després de néixer, sense importar els dies de vida o les setmanes de gestació” segons el Servei de suport al dol de Ponent.
Segons les casuístiques i l’associació Unamanita, s’hi poden trobar les tipologies de dol següents:
- Mort neonatal (precoç i tardana): 1 a 27 dies de vida
- Mort fetal (mort intrauterina, mort fetal tardana): 22 o més setmanes de gestació
- Mort perinatal (mort fetal + mort neonatal): 22 o més setmanes de gestació fins a 27 dies postpart
- Avortament espontani (pèrdua de l’embaràs, pèrdua gestacional): menys de 22 setmanes de gestació
- Altres tipus de pèrdua durant l’embaràs
- Interrupció de l’embaràs (motius mèdics)
Resulta de gran importància rebre un bon assessorament mèdic que possibiliti als progenitors conèixer totes les opcions en el moment en que es produeix una mort gestacional. En aquesta línia, Alba del Cid fa èmfasi en que “els progenitors necessiten saber entre quines opcions poden escollir. Algunes pacients potser preferirien passar el procés a casa o fer-ho d’una manera més pausada”. Així, la comunicació per part dels metges també és un aspecte que afecta als progenitors.
D’igual manera, el suport per part de l’entorn proper a la persona o família que ha perdut un fill/a és cabdal, “preguntant què necessiten, ajudar-los sense jutjar i ni opinar. Minimitzar el dolor és el pitjor que es pot fer, així, tampoc s’ha de ser invasiu, tot respectant les decisions que es prenguin”, comenta la Noelia Sánchez, especialista en atenció Integral del dol gestacional/neonatal i del nou embaràs.
En aquesta línia, des de la biblioteca us volem oferir alguns recursos digitals com testimonis, notícies o guies per l’acompanyament del dol perinatal, perquè només donant visibilitat a la mort gestacional, perinatal i neonatal s’aconseguirà trencar amb el tabú social entorn de la mort dels bebès:
- Canal Reus Tv. (2022). El dol perinatal, un dol invisibilitzat.
- Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. (2019). Guia d’acompanyament en el dol perinatal.
- Telenotícies TV3. (2023). «Va ser el pitjor dia de la nostra vida, però ple d’amor»: L’acompanyament en la pèrdua gestacional.
- Telenotícies TV3. (2023). Nous protocols per afrontar el dol perinatal.
- RTVE Play. (2022). El dol perinatal suposa un doble càstig.
Paral·lelament, si ens visiteu podreu trobar una petita exposició sobre aquest tema.
Us hi esperem!
Llegim a l’estiu
Des de la Biblioteca Marc de Vilalba, us informem de la campanya LLEGIM A L’ESTIU! d’enguany amb dues propostes engrescadores:
Club d’investigació
Selecció de lectures per a nois i noies des dels 6 fins als 15 anys. Es tracta de narrativa detectivesca protagonitzada per noies detectius i colles d’amics aventurers. Enguany hem reunit, a més a més, una selecció de llibres, àlbum i pel·lícules amb protagonistes animals que hem anomenat: Misteris Bestials i va acompanyada de l’àlbum Imbestiagadores per als cromos col·leccionables dels personatges protagonistes. Des de la Biblioteca farem l’assessorament als lectors de les diferents edats.
Guanyem un Estiu Lector
Des de la Fundació Bofill ens arriba la campanya Guanyem un Estiu Lector per a incentivar la lectura en temps de vacances, dirigida a infants de 3er, 4rt i 5è de primària. Les famílies han de demanar el seu kit lector presencialment a la Biblioteca, a partir del dia 20 de juny. En el kit hi trobareu un carnet lector i orientacions de lectura per aconseguir que els infants esdevinguin lectors.
- Matins: dt. i dj. de 10 a 14h
- Tardes: de dl. a dv. de 15.30 a 20h
Intel·ligència artificial: Què en sabem?
De segur que haureu sentit a parlar aquestes darreres setmanes sobre el ChatGTP. El ChatGTP és un prototip de xatbot d’intel·ligència artificial desenvolupat l’any 2022 per OpenAI, especialitzat en el diàleg. Realment, aquesta aplicació és una de les múltiples vinculades a la intel·ligència artificial, que es troba més integrada en la nostra vida quotidiana del que ens imaginem.
Comencem pel principi, què és la intel·ligència artificial (IA)? La IA es defineix en el context de les ciències de la computació com “una disciplina i un conjunt de capacitats cognoscitives i intel·lectuals expressades per sistemes informàtics o combinacions d’algoritmes, la finalitat de les quals és la creació de màquines que imiten la intel·ligència humana”. Caldria matissar el fet que, a diferència de la intel·ligència sintètica, la IA no té la finalitat substituir als humans, sinó més aviat, millorar significativament les capacitats i les contribucions d’aquests.
Una manera de comprendre les implicacions de la IA són veient casos pràctics. En camps com en la salut, l’educació, les finances, el sector comercial, la logística i transport… La IA ha influït considerablement, suggerint-nos productes, preveient patrons de mercat, fent pronòstics, evitant col·lisions o retencions, tot optimitzant el tràfic, etc. Així, la IA inclou tota una varietat de subcamps. Algunes de les intel·ligències artificials més conegudes i utilitzades en l’actualitat inclouen a Alexa, l’assistent de Google, traductor automàtics, xatbots com ChatGPT, creadors d’art d’IA com Dall-e, i Stable Difusion, inclús vehicles autònoms com Tesla Autopilot.
Altres aplicacions vinculades amb la IA que poder coneixeu són: Frase.io (per a generar paraules clau), Grammarly (corrector ortogràfic) o Synthesia (generació de vídeos d’IA).
Des de la biblioteca, el dia 31 de maig a les 18 h es realitzarà en el marc del projecte ExperimentiAI, una sessió en la qual es farà una breu introducció a la percepció visual en el marc de la IA. La percepció d’una màquina és “la capacitat de fer servir l’entrada de sensors (com càmeres d’espectre visible o infraroig, micròfons i sensors tàctils, entre altres) per entendre aspectes del món”. Així, la visió artificial és la capacitat d’analitzar la informació visual, que pot ser ambigua, el que requereix que la intel·ligència artificial jutgi la racionalitat de les diferents interpretacions: Què passa si un objecte té els mateixos píxels que un altre? Es pot enganyar a una màquina?
Com a conclusió, hem preparat una selecció bibliogràfica per si us voleu iniciar en la IA. Alguns dels exemplars que trobareu a la biblioteca són els següents:
Henry Brighton. Inteligencia artificial: una guía ilustrada. Tecnos, 2019
Susan Schneider. Inteligencia artificial: una exploración filosófica sobre el futuro de la mente y la conciencia. Kōan, 2021
Xantal Llavina. #Somdigitals: quins seran els protagonistes de la revolució digital?. Profit Editorial, 2020
Ignacio G.R. Gavilán. Robots en la sombra: RPA, robots conversacionales y otras formas de automatización cognitiva. Anaya Multimedia, 2021
Óscar Peña. Metaversos: la gran revolución inmersiva. Ediciones Anaya Multimedia, 2022
Charles Thibout. ¿Quién mandará en la inteligencia artificial?. La Vanguardia, octubre-diciembre, 2020
Gianni A. Sarcone i Marie-Jo Waeber. Les Millors il·lusions òptiques. Brúixola, 2019
Intel·ligència artificial: decisions automatitzades a Catalunya. Autoritat Catalana de Protecció de Dades, 2020
Donald D. Hoffman. Inteligencia visual: cómo creamos lo que vemos. Paidós, 2000
Autors Locals Sant Jordi 2023
NARRATIVA, POESIA I ALTRES TEMES D’INTERÉS…
Escriptors i escriptores literaris, autors i autores novells, poetes i poetesses, traductors i traductores i professionals de diferents àmbits que ens ofereixen el seu coneixement a través dels llibres…
Comencem per ordre alfabètic?
A d’Aimia, la Tundra de Sant Martin, en la categoria d’autores novells, ens ofereix aquesta història editada per Alpina on la protagonista és aquesta nena vinguda de lluny que deixa una forta petja a l’escola que l’acull. B de Busquet. La Núria Busquet ha traduït L’Amant fantasma, de Lisa Taddeo. Un recull de nou relats punyents i de lectura addictiva, l’autora de Tres dones i Animal hi expressa magistralment, amb una escriptura quirúrgica i despietada, la febre de l’obsessió, la ceguesa de l’amor i el dolor de les ferides causades per uns homes que només han sabut fer mal. C de Canibalisme, l’Albert Pijuan ens proposa un exercici controvertit. Al seu llibre, Per què no repensem el canibalisme? l’autor hi explora, entre altres aspectes, les derivades ètiques, històriques, socials, logístiques, econòmiques i dietètiques que implica dur el projecte a la pràctica. D de Decreació de l’autora canadenca Anne Carson. Felicitem l’editorial mexicana Vaso Roto que ha iniciat la traducció de títols del seu catàleg al català. L’honor d’inaugurar aquesta iniciativa l’ha tingut la nostra Núria Busquet traduint Decreació, d’Anne Carson que és, segons la crítica, una de les seves principals obres.
De Sant Martin, Tundra. Aimia.
Taddeo, Lisa & Busquet, Núria. L’Amant fantasma.
Pijuan, Albert. Per què no repensem el canibalisme?
Carson, Anne & Busquet, Núria. Decreació.
Keller, Gottfried & Monton, Ramon. Enric el Verd.
Bosch, Xavier, Dalmau, Alba & [et al.]. Grand Hotel.
Grané, Mariona & [et al.]. Investigar e innovar en la era digital: aportaciones des de la tecnología educativa.
Rico, Sònia. El habito hace al monje.
Kumpfmüller, Michael & Monton, Ramon. Ai, Virginia.
Galí, Gisela & Barragán, Reyes. _L’escriptura a escena: Microteatre 2.
Stuart, Douglas & Busquet, Núria.Un lloc per a en Mungo
Rich, Adrienne, Muntaner, Lleonard & Busquet, Núria. Naixem de dona. La maternitat com a experiència i institució.
Olivencia, Raúl. La vida nocturna de M. Rajoy.
Prats, Joan de Déu & Garcia, Chopo. Catalunya: 50 excursions a cascades i salts d’aigua.
Strout, Elizabeth & Busquet, Núria. La Lucy a la vora del mar
López Fernández, Lorenzo. a danza de las estrellas.
Bruja de la Noche, Luna. A solas: de larva a crisálida.
Guinart, Carles. Els papirs de Barcino-Thermopolium Barkelina.
Vila, Carme. Els gronxadors del roure
Werfel, Franz & Monton, Ramon. Reunió de batxillers.
Autors Locals Sant Jordi 2023
HISTÒRIA I CULTURA POPULAR
Aquest Sant Jordi 2023 us convidem a triar dins un ampli ventall de propostes. En aquest article hem seleccionat, des de la Biblioteca, les novetats literàries referents a història i cultura popular feta per autors de Cardedeu o que parlen del nostre municipi. A Cardedeu gaudim d’un bon planter de lletraferits de tota mena i enguany cal destacar la tasca excepcional que han dut a terme els historiadors per trobar les veritats del passat de Cardedeu.
Ricard Ginjaume ha estat especialment prolífic, amb tres llibres nous: 
Els noms de la memòria: el cost humà de la guerra civil a Cardedeu que es va presentar el mes de juliol de 2022 i amb el qual s’estrenava la col·lecció Recerca Local de Cardedeu, impulsada des del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Els noms de la memòria vol ser un reconeixement a totes les víctimes del conflicte bèl·lic a la nostra vila. El llibre s’estructura en dos grans blocs: un primer de context històric del que va suposar el conflicte a Cardedeu i a la comarca, i un segon centrat en les víctimes, on hi figura una fitxa biogràfica per a cadascuna d’elles, que ha comptat amb la col·laboració de moltes de les famílies, tant pel que fa a la recopilació de dades com en la divulgació de fotografies i documents originals.
Amb l’Editorial Efadós, Ginjaume ha investigat i escrit Cardedeu: oficis i comerços seqüela de l’anterior Cardedeu desaparegut, dins la col·lecció Catalunya Desapareguda. En aquest segon viatge pel nostre passat l’historiador ens endinsa en els antics oficis i comerços de Cardedeu i ens permetrà copsar els importants canvis que hi ha hagut en el món del treball en el darrer segle. Veurem fotografies d’un temps no molt llunyà, quan els pallers eren un element característic dels nostres verals i la vila era el centre de tallers artesanals i petites botigues. Records d’uns temps més durs i austers, però també més senzills i sostenibles.
Ricard Ginjaume també ha fet memòria dels serveis públics amb 75 anys de la Biblioteca de Cardedeu, escrit conjuntament amb l’historiador Àngel Casals i la directora de la Biblioteca Carme Homs. L’estudi posa en valor la necessitat dels cardedeuencs de tenir una biblioteca i els intents per aconseguir-la des de la societat civil organitzada. Cardedeu va ser la segona població del Vallès Oriental a tenir una biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. Aquest esdeveniment va tenir lloc en plena postguerra, un moment fosc per a la història del país, i ha estat sempre un espai de salvaguarda de la llengua catalana, un refugi on socialitzar-se i informar-se, que obrí noves oportunitats a infants, homes i dones del municipi. Aquest llibre és un homenatge a totes les persones que la van fer possible i que l’han mantingut oberta i activa al llarg del temps, fins avui. El llibre es presentarà el 19 d’abril a les 19h a la Biblioteca.
Dues iniciatives preciosíssimes i vinculades a la història de Guerra Civil, la primera la de Salvador Coll Icart amb El Caliu de la il·lusió: les cartes de Can Malla en temps de Guerra. En el llibre es reprodueixen les cartes de guerra enviades i rebudes per dos germans que van ser destinats al front. Aquesta publicació és una font molt important per saber com es va viure la guerra a Cardedeu, a la rereguarda. Les cartes d’en Josep Cruixent ens permeten conèixer com era la vida d’un ferrador de mules a la Batalla de l’Ebre. Can Malla és una de les cases més antigues de Cardedeu. La família de la casa guardava un bon grapat de cartes en el fons d’un armari de la casa, a més d’unes altres que es van trobar en un bagul de les golfes de les quals no recordaven l’existència.
La segona, la proposta de la família Castells que, amb Papers de la Guerra, 
han editat els escrits de Josep Castells i Pubill des del front de Guerra. Josep Castells, reclutat pel bàndol republicà, va començar un dietari manuscrit, una àmplia correspondència d’anada i tornada i múltiples documents, que ajuden a dibuixar la seva experiència amb un grau de detall poc habitual. La reproducció de les cartes permet descobrir en primera persona un episodi de vida que forma part de la memòria col·lectiva del país.
Àngel Casals, professor de l’Àrea d’Història Moderna i director de la càtedra UB sobre estudis del Renaixement, ha coordinat la redacció del llibre Molins de Rei i el Palau de Requesens. Un estudi sobre la importància històrica d’aquest palau del segle XV i sobre la família propietària, el Requesens, una de les més influents en la història catalana del segle XV i XVI, amfitriona de personalitats com l’emperador Carles V.
I per tancar el capítol d’història i d’historiadors esmentem a Manuel Pérez Nespereira, autor de: Ventura Gassol: una biografia política. Editat per la Fundació Irla, detalla el recorregut polític d’aquest home de lletres, reconegut sobretot pel seu activisme polític catalanista.
Desviant l’atenció cap a la recerca antropològica cultural, mencionem el treball fet per Rafel Mitjans i Teresa Soler sobre el Ball d’en Serrallonga a Granollers, Cànoves i Mataró. Un treball precís i d’edició modesta, que recull totes les evidències trobades als diferents arxius dels municipis mencionats. El Ball d’en Serrallonga era la representació teatral d’un episodi de la vida d’aquest famós bandoler català del segle XVII, que es fa al carrer generalment per Carnestoltes. El Ball d’en Serrallonga: entre Cànoves i Mataró (1856-1925) i editat per Els Garrofers ACP.
D’Enric Garcia-Pey, trobareu el Recull onomàstic de Cardedeu que us servirà per descobrir l’origen dels noms de carrers, cases i paratges de Cardedeu. Aquest, és el segon número de la recent estrenada col·lecció: Recerca Local de Cardedeu, impulsat pel Museu-Arxiu Tomàs Balvey.
En Pep Lancina, juntament amb la Clara i l’Enric Alegre han escrit la història del jazz de Cardedeu en el llibre 50 anys de nits amb jazz a Cardedeu, 1971-2021. Entre 1971 i 1981 es van celebrar les Nits amb Jazz als Pinetons en les que van actuar més d’un centenar de músics de jazz, tant catalans com internacionals. Unes Nits que van reunir a milers de persones i que es recorden com úniques i especials. Escoltar jazz en directe als Pinetons durant la nit en un ambient festiu i màgic va ser possible gràcies a l’ímpetu del GAT, pal de paller de les mogudes culturals al poble durant els anys 70. Cinc dècades després el record d’aquelles Nits es manté viu!
En l’àmbit de la cultura de tradició oral, felicitem a en Dani Rangil per tots els anys dedicats al treball de formigueta per oferir-nos en un sol llibre la Mitologia dels països catalans. Editat el mes de novembre de 2022 per l’editorial Efadós. Aquest 1 d’abril de 2023 ja se n’han fet quatre reimpressions. Segons l’autor, els nostres mites han sobreviscut camuflats dins les rondalles, llegendes, costums o creences i no pas en relats qualificats de mitològics. Aquest llibre aplega més de trenta personatges de la mitologia catalana i n’esbrina els orígens remots, els significats profunds i la vinculació amb altres mitologies d’arreu del món. És un llibre de fàcil lectura, molt precís en les explicacions i recomanable als qui els agrada la novel·la fantàstica amb denominació d’origen. El llibre ha estat il·lustrat per Laia Baldevey que aporta una narrativa gràfica màgica, enigmàtica i molt suggeridora del món de fantàstic. Una feina excel·lent!
Per acabar l’apartat d’historiadors i cultura popular, ho farem amb un ball de gitanes. Concretament amb la proposta artística que ha treballat el fotògraf Mariano Pagès al seu llibre Ball de gitanes, ritual del Baix Montseny, que ha estat possible després d’un treball d’immersió dins les colles de gitanes del Baix Montseny. L’artista fa servir la fotografia com a mitjà d’expressió tot i que el treball es recolza en la investigació simbòlica de l’esdeveniment que centra l’atenció en el significat de la festa i els personatges arquetípics que s’hi representen.
Autors Locals Sant Jordi 2023
LITERATURA INFANTIL
Tenim un bon planter d’escriptors, escriptores i il·lustradors i il·lustradores professionals al nostre municipi, que regularment publiquen llibres o que escriuen en revistes infantils. De col·laboradors en revistes infantils, destaquem enguany dos noms: Roger Simó i Maria Sallés.
Roger Simó és, fonamentalment, il·lustrador i també un col·laborador habitual de l’activitat Il·lustra’m!, que organitza la Biblioteca de Cardedeu a l’abril. L’any 2022 va publicar, al número 14 de la revista infantil Cocoter, La ciutat dels micos, una adaptació per a infants del capítol “La caça de Kaa” d’El llibre de la Selva. Al número 16 de la mateixa revista, va il·lustrar Vista emboirada, un relat escrit per Joan de Déu Prats. I a la revista El Tatano, concretament al número 203, hi té editat el conte escrit i dibuixat per ell: Els cinc germans, que podeu escoltar en audioconte al web d’El Tatano.
Més enllà de les col·laboracions en revistes, en Roger Simó és l’autor de les il·lustracions de l’Atles del món, una edició pensada per a infants i editat per La Galera.
La Maria Sallés, col·labora habitualment a la Revista Tatano dins la secció “La Neus” que escriu a quatre mans amb en Joaquim Carbó. “La Neus” amb il·lustracions de Montse Tobella, són històries d’un grup d’infants que descobreixen en cada capítol petites coses del món que els envolta. A la Maria la podeu llegir al número 197: De retalls, bons talls, al número 201: Els quatre sabaters i al número 205: Ocells a la finestra.
En un registre diferent, dos autors han fet coincidir la música i la literatura infantil. Us presentem dues propostes interessants:
La primera és la Dàmaris Gelabert que ja havia posat imatges a les seves cançons en els àlbums anteriorment editats: Els dies de la setmana, Bon dia i Qui soc jo? El novembre passat va editar, seguint la mateixa línia i amb il·lustracions de Sebastià Serra, la nadala M’agrada el Nadal.
En Ramón París, il·lustrador, també ha fet coincidir literatura i música a l’àlbum Cuentos bailables de l’editorial Ekaré. L’il·lustrador ha reunit vuit cançons populars del Carib amb un fil narratiu que uneix les unes amb les altres a l’estil del teatre musical, per explicar una història. Les cançons són de lliure accés a la xarxa i s’hi accedeix mitjançant un codi QR que es troba al llibre.
Rosa M. Hernández Matamala ha escrit i editat un conte per a infants titulat Les bossetes de la memòria on explica la complicitat d’uns nets amb el seu avi malalt d’alzheimer. La història vol visibilitzar la malaltia i ho fa mitjançant aquestes bossetes de memòria.
La incansable il·lustradora Pilar Ors ha posat imatges a un conte escrit per Jonathan i Abel Gelabert que vol promoure la pràctica del l’esport i en concret del pàdel. M’encanta el pàdel explica la història d’uns nois i noies joves que s’inicien en aquest esport. L’edició és de la Federació Catalana de Pàdel.
Des de la Biblioteca publiquem, per tercer any consecutiu , el catàleg Il·lustra’m! 2022, que recull l’activitat d’infants i professionals de la il·lustració de la passada edició de l’Il·lustra’m! Hi trobareu les històries escrites per 37 infants, il·lustrades per 19 il·lustradors.
I per acabar, una de detectius d’un dels autors clàssics de la literatura infantil en alemany, Erich Kästner. L’Emil i els detectius, amb traducció del cardedeuenc Ramon Monton, es va considerar la primera novel·la policíaca escrita per a joves lectors i més endavant es va traslladar a la gran pantalla l’any 1931.
Ors, Pilar, Gelabert, Jonathan & Gelabert, Abel. M’encanta el pàdel!
Gelabert, Dàmaris. M’agrada el Nadal.
Hernández, Rosa. Les Bossetes de la memòria.
Energia neta i assequible
El setè dels objectius de l’Agenda 2030 aborda aspectes relacionats amb “garantir l’accés universal a serveis d’energia nets, assequibles, fiables i moderns”. Darrerament, s’ha produït un increment de l’autoconsum elèctric, que es va duplicar durant l’any 2022 gràcies a les diverses bonificacions i subvencions per a promoure la instal·lació de plaques solars com a font d’energia verda.
Es podria dir que l’increment de les temperatures i la recent onada de calor de l’any passat, han posat al sol a l’epicentre de les energies renovables. Tot i això, l’energia solar no és l’única existent, encara que hagi ocupat l’atenció dels mitjans de comunicació en els darreres mesos. L’energia nuclear o l’hidrogen són d’altres fonts d’energia a l’ordre del dia. Com serà l’energia del futur? És possible una veritable transició energètica cap a energies més netes sense canviar el nostre model econòmic?
L’objectiu de la Generalitat de Catalunya de què per l’any 2030 la meitat de l’electricitat consumida sigui renovable, es troba molt lluny d’assolir-se amb el ritme actual d’implantació de parcs eòlics o solars. De fet, l’any 2022 només un 17% de l’electricitat produïda a Catalunya era d’origen renovable, mentre que el 50% de l’energia generada era d’origen nuclear.
Alguns dels referents en el camp energètic, com Sergi Saladié, professor de la Universitat Rovira i Virgili, afirmen que “La transició energètica s’ha de fer en proximitat, aprofitant espais alterats i basat en comunitats locals”. El temps corre, i el que resulta evident, és que per avançar cal un canvi real en el model de consum i en la consciència col·lectiva, intentant no duplicar el model oligopolista imperant en els combustibles fòssils. Un altre aspecte que caldrà tenir en consideració, esdevindrà com aquesta transició afectarà el cost de l’energia a les llars, i en especial, a la població en situació de pobresa energètica.
Com a cloenda, es pot dir que la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies netes resulta cabdal per a l’eficiència energètica. En aquesta línia, i per a reflexionar sobre els diferents aspectes mencionats, des de la Biblioteca de Cardedeu volem oferir-vos diversos recursos per a documentar-vos i ajudar-vos a construir-vos la vostra pròpia opinió al respecte:
Carlos Taibo. Colapso: capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo. Los Libros de la Catarata, 2020
Michio Kaku. El futuro de la humanidad: la colonización de Marte, los viajes interestelares, la inmortalidad y nuestro destino más allá de la Tierra. Debate, 2018
Nick Jelley. Energía renovables: una breve introducción. Alianza, 2022
Ramon Tremosa i Balcells. Energia sobirana: com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable. Pòrtic, 2022
Asociación Véspera de Nada por unha Galiza sen Petróleo. Guía para el descenso energético: preparando un futuro después del petróleo. Ediciones del Genal, 2019
Alfredo García. La Energía nuclear salvará al mundo: derribando mitos sobre la energía nuclear. Editorial Planeta, 2020
José Ardillo. Las ilusiones renovables: ecología, energía y poder. Ediciones El Salmón, 2022
María Angeles Martín Lara. Energía de la biomasa y biocombustibles. Editorial Universidad de Granada, 2020
Ivonne Navarro. I es va fer la llum: una història sobre infància i pobresa energètica. Pol·len Edicions, 2021
Aquesta selecció ha estat possible gràcies al suport de:
Next Generation… Rutes de senderisme, salut, món laboral i novel·la
Enguany ha arribat a les biblioteques les subvencions Next Generation per a la compra de llibres. La condició és que s’invertís un percentatge de les compres per a llibres en castellà. Atenent les condicions hem fet una tria que creiem que us pot interessar:
1 – Guies de senderisme per la península
I també:
- Barba, Cèsar. Cims fàcils. Sua, 2022.
- Carrión, Francisco. El Cairo, vidas en el abismo. Península, 2022
- Colomé, Sílvia. La Divina Florència : passejos insòlits amb Dante, Leonardo, Galileu i altres acompanyants il·lustres. Pòrtic, 2021
- Editorial Alpina. El Farell : Vall del Tenes : Prelitoral català. Alpina, 2021
- Martínez Carmona, Juan Manuel . Lanzarote, guía de senderismo. Ediciones Remotas, 2021
- Moret, Xavier. Històries del Japó : viatge pel país de la tradició i dels samurais, del sushi i de la tecnologia punta. Pòrtic, 2021
- Recio, Alberto. Caminando por las sierras y pueblos de Madrid : sierra norte, Guadarrama central, sierra oeste. Desnivel, 2007
- Rogelio Recio, Vicente. Sierra de Cáceres. El Senderista, 2021
2- Els llibres que han il·lustrat la setmana Temps Mort de Cardedeu de 2022
I també:
- Carrère, Emmanuel. Una novel·la russa. Anagrama, 2022
- Connelly, Michael. La Ley de la inocencia. Alianza, 2021
- Esteban, Óscar. Heredaràs la tierra. Universo de Letras, 2022
- Fox, Candice. La Poli, la convicta, la gánster y la ladrona. Debate, 2021
- Hjorth, Michael ; Rosenfeldt, Hans. Veritats enterrades. Columna, 2021
- Hjorth, Michael ; Rosenfeldt, Hans. Verdades enterradas. Planeta, 2021
- Moreno, Marc. Escapisme. Més Llibres, 2020
- Nesser, Hakan. La noche más oscura. Destino, 2021
3- Món laboral i empresa
I també:
- Cómo crear un plan de negocios. Reverté, 2021
- Domingo Ajenjo, Alberto. Gestor de proyectos : ADGG085PO. RA-MA, 2021
- Jom Clifton, Jim Harter. El líder. Reverter Management, 2021.
- Paniagua, Ester. Error 404 : ¿preparados para un mundo sin internet? Debate, 2021
4- Agricultura, alimentació sostenible, sobirania alimentària i salut
- Jiménez Torres, David. El Mal dormir : un ensayo sobre el sueño, la vigilia y el cansancio. Libros del Asteroide, 2022
- Miyazaki, Yoshifumi. Shinrin-yoku : baños curativos de bosque : la terapia japonesa para promover la salud, la relajación y fortalecer el sistema inmunológico. Blume, 2018.
- Horvilleur, Delphine. Vivir con nuestros muertos : pequeño tratado de consuelo. Libros del Asteroide, 2022
- Morgado, Ignacio. Emociones corrosivas : cómo afrontar la envidia, la codicia, la culpabilidad, la vergüenza, el odio y la vanidad. Ariel, 2017
- Stamateas, Bernardo. Emociones Tóxicas. Random House, 2018
5- i… Altres temes recomanats
- Alfageme Casanova, Alba. Quan cridem els nostres noms. Alba, 2021.
- Eccleshall, Robert. Ideologias políticas. Tecnos, 2011
- Ferri, Llibert. Putin 30 anys després del final de la URSS. Edicions de 1984, 2022.
- Ricoeur, Paul. Ideologia y utopia. Errata Naturae, 2019
- Wild, Rebecca. Educar para ser : vivencias de una escuela activa. Herder, 2011.
- Heisig, James W. ; Bernabé, Marc; Calafell, Verònica. Kanji para recordar. Herder, 2015
- Watzlawick, Paul. ¿Es real la realidad? : confusión, desinformación, comunicación. Herder, 2009
6- Novel·la, poesia i narrativa
- Abercrombie, Joe. Un poco de odio. Aianza, 2020
- Abercrombie, Joe. El problema de la paz. Alianza, 2021
- Adams, Sara Nisha. El Club de lectura para corazones solitarios. Duomo, 2022
- Alzamora, Sebastià. Ràbia. Proa, 2021.
- Ben Jelloun, Tahar. El insomnio. Cabaret Voltaire, 2022
- Blaga, Lucian. Els poemes de la llum. Cafè central, 2016.
- Burns, Will. La linterna de papel. Random House, 2022
- Busquets, Blanca. Constel·lacions. Proa, 2022.
- Cameron, Peter. Lo que pasa de noche. Libros del Asteroide, 2022
- Del Amo, Jean-Baptiste. El hijo del hombre. Seix Barral, 2022
- Duarte, Clara. Cada seis meses. La Galera, 2020
- Follett, Ken. Nunca. Seix&Barral, 2021
- Frank, Anna. Diari d’una noia. Eumo, 2004.
- Agnello Hornby, Simonetta. Planta noble. Tusquets, 2022
- Huertas, Rosa. Cartas a Leonor. SM, 2022
- Lem, Stanislav. El invencible. Impedimenta, 2020
- Lish, Mikki. La Casa en Hoarder Hill. Destino, 2022
- Martínez Navarro, Laida. Invisible. Edebé, 2018
- Mcdonald, Helen. Vols verpertins. Anagrama, 2021.
- Oproae, Corina. Desde dónde amar. Pre-textos, 2021
- Palomas, Alejandro. Un país con tu nombre. Destino, 2021.
- Pessoa, Anna. Mary John. L’altra tribu, 2021.
- Elena Poniatowska. El amante polaco. Seix Barral, 2022
- Salem Levy, Tatiana . Vista chinesa. Libros de Asteroide, 2022
- Sánchez Garnica, Paloma. Últimos días en Berlín. Planeta, 2021
- Stevenson, D.E. Las dos señoras Abbot. Alba, 2014
- Tergit, Gabriele. Los Effinger : una saga berlinesa. Libros del Asteroide, 2022
7 – Infantil
- Dicamillo, Kate. La Mercy Watson es disfressa de princesa. Corimbo, 2021
- Junyent, Olga; Cuxart, Bernadette. Havies de ser tu : mare en solitari = It had to be you : single mother. Gunnis, 2021
Aquesta selecció ha estat possible gràcies a la subvenció europea Next Generation
Esport i sostenibilitat
Dins el cicle de cinema es van visualitzar quatre curtmetratges,
- Jumbo Wild (Canadà, 2015) Documental que explica la veritable història de la batalla de dècades pel fiutur de l’icònic Jumbo Valley de la Columbia Britànica.
- Gonj (Honey Bee) (Iran, 2018). Documental dels recol·lectors de mel a les muntanyes Zagros a l’Iran que escalen amb mitjans absolutament precaris grans alçades per arribar als ruscs de mel amagats a les clivelles de les muntanyes.
- Jurria, guardianes del garrote (Espanya, 2020). Parla de la recuperació d’una pràctica ancestral dels habitants de Gran Canària, el salt del pastor. Per esquivar els desnivells de la muntanya es desplaçaven amb un llarg bastó que els donava rapidesa de moviments als pastors de l’illa.
- Tears of Shiva (Espanya, 2020). Quatre caiaquistes es proposen baixar el riu Karnali. És una expedició a un dels rius més remots i extrems del país amb la intenció de descobrir els secrets ocults d’aquest riu sagrat.
Sembla estrany que una pràctica saludable per a les persones hagi d’estar també sota la lupa analítica de l’impacte ambiental del paisatge i l’entorn; però ho està! Les inversions econòmiques de moltes empreses per fer negoci amb la muntanya o qualsevol paratge natural, el turisme, la popularització dels esports a l’aire lliure que ha animat moltes persones a sortir de casa a fer submarinisme, bicicleta, caiac, senderisme, muntanya, baixada de rius, escalada, caçar bolets o pujar a l’Everest; però també s’han popularitzat les grans convocatòries: triatlons, curses de muntanya, curses de natació en aigües obertes, regates oceàniques, Jocs Olímpics d’hivern o Mundials de futbol en zones càlides…
Malgrat que sembla que encara se’n parla poc de la insostenibilitat de l’esport, ja fa de temps que els organismes vinculats a les polítiques esportives ho tenen present, podeu llegir l’entrevista a Eloi Burriel, professor del Màster en Gestió Esportiva, en l’article: La sostenibilitat en l’esport, una novetat? Publicat al web de Barcelona School of Management de la UPF.
Per part nostra hem fet un recull d’un parell d’articles publicats al setmanari Directa i a la revista Fosbury que recentment han abordat en els seus articles la problemàtica de la massificació esportiva a la muntanya i la controvertida proposta d’organitzar els JJOO d’hivern 2030 al Pirineu. També tres llibres que plantegen des d’una perspectiva mediambiental sostenible l’organització d’activitats físiques i esdeveniments esportius. Aquesta selecció la podeu trobar a la Biblioteca:
“Muntanyes consumides”. Directa, núm. 551
“Qui guanya amb els Jocs Olímpics”. Directa, núm. 547
“Esport (in)sostenible”. Fosbury, núm. 39
Eventos deportivos socialmente responsables: una vía sostenible de gestión deportiva
Retos, proyectos. medio ambiente y nuevas tecnoplogías en Educación Física
Planificación estratégica del deporte: Hacia la sostenibilidad. Síntesis, 2008
Existeixen moviments i entitats de defensa i sostenibilitat de la natura davant la pràctica de l’esport. Els darrers temps a Catalunya ha aparegut, en oposició a la proposta dels JJOO d’Hivern del Pirineu per al 2030, el col·lectiu StopJJOO que va publicar un manifest en contra d’aquesta proposta. Si esteu interessats a treballar per la defensa de les muntanyes l’organització Mountain Wilderness és la vostra organització, que també té la delegació catalana Mountain Wilderness de Catalunya. Aquesta entitat edita uns butlletins digitals i en paper amb articles molt crítics amb la gestió esportiva i econòmica de les muntanyes. Us en recomanem la seva lectura.
Per últim, us deixem un decàleg de bones pràctiques per als amants de l’esport a l’aire lliure per començar, de forma personal, a canviar els mals hàbits adquirits i girar la mirada cap a la sostenibilitat de l’esport. El decàleg l’hem trobat a la revista esportiva Fosbury, especialitzada en esport i compromís social. El seu autor Àlex Gomà, ens ha permès de reproduir-lo aquí:
Decàleg per un futur esport més sostenible
1. PORTA LA TEVA AMPOLLA D’AIGUA
Una de les mesures per contenir la Covid és la prohibició de compartir ampolles. Això va fer que de cop els espais esportius s’omplissin sobretot d’ampolles personals reutilitzables i a la vegada es deixessin de gastar grans quantitats d’ampolles de plàstic. Si cada equip català estalvia dos packs d’aigües de dos litres cada setmana, imagineu quant de plàstic ens podem estalviar en un any.
2. ESTALVIA I COMPARTEIX DESPLAÇAMENTS EN COTXE
Durant la llarga etapa “de la Covid” vam agafar rutines noves, algunes de les quals eren molt més saludables per al planeta i altres que no ho eren tant. La dificultat de compartir cotxe en els desplaçaments va fer que molta gent passés a anar sol en cotxe, però ara que sembla que a poc a poc tornem a lloc hem de ser conscients de la importància de compartir desplaçaments amb altres membres de l’equip. Amb mascareta sempre que calgui, però estalviant CO2.
3. FES ESPORT I MOU-TE EN HARMONIA AMB LA NATURA
Intenta en la mesura del possible que el teu esport i els desplaçaments que fas no generin residus de cap tipus. Mou-te en bicicleta, en caiac, corrent, caminant, amb ala delta… i defuig sempre que puguis d’aquells esports que contaminin. Fins i tot els esports tradicionalment contaminants avancen en alternatives de menor impacte al medi.
4. REDUEIX EL CONSUM D’AIGUA
Tant si fas ús de les dutxes a les instal·lacions esportives o a casa teva, intenta reduir el consum d’aigua després dels teus entrenaments o competicions. No s’hi val a pensar que fora de casa no pagues tu l’aigua! Al final, la paguem tots.
5. RECICLA LES EQUIPACIONS ESPORTIVES
Intenta canviar d’equipacions quan sigui necessari i no per un simple capritx comercial com fan els equips professionals. I recorda que les equipacions velles es poden reciclar, traspassar a altres equips, fer servir per accions solidàries…
6. FES SERVIR ENERGIES SOSTENIBLES
Si tens poder de decisió sobre la teva instal·lació recorda que hi ha moltes opcions a l’hora de decidir amb qui contractes l’energia que consumiu per tal que aquesta sigui generada a través d’energies verdes.
7. BUSQUEU TORNEJOS I ESTADES DE PROXIMITAT
És molt bonic viatjar lluny, però procurem buscar tornejos i estades en instal·lacions esportives de proximitat. Potenciarem l’economia del nostre país, descobrirem que tenim de tot i d’aquesta manera reduïm la petjada de carboni.
8. CONSTRUÏU PENSANT EN LA LLUM SOLAR I LES ENERGIES RENOVABLES
Hi ha instal·lacions tan fosques en les quals des de bon matí s’han d’engegar els llums, altres en les que hi entra tanta llum que s’han d’abaixar persianes perquè no molesti… i també s’han d’engegar els llums. Si us plau, “els que maneu”, quan planifiqueu una nova instal·lació, a banda de preocupar-vos perquè sigui bonica i espectacular, mireu que compleixi amb tot el que es demana a nivell d’estalvi de llum, aprofitament de l’aigua pluvial, instal·lació de plaques solars, etc.
9. BUSCA PROVEÏDORS DE LA TEVA ZONA
Segur que el teu esport requereix material i productes varis. Intenta sempre que sigui possible buscar proveïdors de la teva zona. Probablement és un dels propòsits més complicats, però segur que pots emportar-te més d’una sorpresa.
10. ALIMENTA’T AMB PRODUCTES DE TEMPORADA I KM 0
Adapta la teva dieta als productes de temporada, sobretot pel que fa a la verdura, fruita i hortalisses. Redueix el consum de carn tant com sigui necessari i informa’t de quins són els peixos de temporada.
Àlex Gomà
Fosbury, núm. 39, p. 88-89
Ciutats col·laboratives o Sharing Cities
Les ciutats col·laboratives (sharing cities) situen al seu centre les pràctiques col·laboratives – concepte utilitzat per etiquetar una gran quantitat de processos de producció, intercanvi i consum com per exemple el cotxe compartit (car sharing), grups de consum, habitatges compartits, espais de cotreball o laboratoris de fabricació compartits. Aquest nou concepte sorgeix de la necessitat de trobar alternatives a l’impacte mediambiental del nostre sistema capitalista i alhora reduir-ne la dependència i l’impacte catastròfic per a la ciutadania quan aquest sistema entra en crisi, i que sense entrar en crisi genera grans desigualtats socials. Sota el concepte Sharing cities perviuen altres valors que ja coneixem de molt abans i que ara prenen una importància cabdal per estructurar una organització alternativa al món postneoliberal: col·laboració, cooperació, el comú i la comunitat, xarxes d’ajuda, sostenibilitat, convivència i convivialisme per aconseguir una nova filosofia de la societat i de la seva manera de viure.
Si voleu aprofundir en aquest ideari, us proposem la lectura d’alguns llibres i autors que basen la seva argumentació en la necessitat de trobar totes les formes possibles de la cooperació social per esdevenir autosuficients col·lectivament. A la Biblioteca de Cardedeu, trobareu una selecció amb pensadors com Marina Garcés, Noam Chomski, Dean Spade, la Internacional Convivialista i tants altres autors que es qüestionen com millorar l’organització social argumentant la necessitat de redefinir aquesta nova forma de convivència:
Marina Garcés.Un món comú. Tigre de paper, 2022
Internacional Convivialista. Convivialismo por un mundo postneoliberal. Icària, 2022
Noam Chomsky. Cooperación o extinción. GG, 2018
T. Morales i L. Szwarc. En comú, rutes per al fer col·lectiu. Neret, 2022
Arnau Montserrat. Nos sobran las ideas. Pol·len edicions, 2021
Dean Spade. Suport mutu, construir la solidaritat en temps de crisi. Tigre de paper, 2022
Comunaria. Rebeldías en común: sobre comunales, nuevos comunes y economías cooperativas. Libros en acción, 2017
Ivan Miró i Acedo. Ciutats cooperatives: esbossos d’una altra economia urbana. Icària editorial, 2018
Daniel López. Producir alimentos, reproducir comunidad: redes alimentarias alternativas…. Libros en acción, 2015
Altres títols disponibles:
Couceiro Arroyo, Andrés. Grupos de consumo: una cultura agroalimentaria sostenible. Libros en acción, 2016.
Lacol y La Ciutat Invisible. Habitar en comunidad: la vivienda cooperativa en cesión de uso. Catarata i Fundación Arquía, 2018
Lorenzo Rocha. Comunidad en obra: la construcción de los espacios sociales. Turner, 2022
Toll, Gil. Una vida wiki: la col·laboració pot ser la via cap al postcapitalisme? Pagès editors, 2016
Hilari(um): l’Art Natura o Land Art
Aquest any 2022, Cardedeu s’estrena amb un nou festival artístic. Del 16 al 18 de setembre de 2022 es celebrarà el Festival Hilari(um), de Land Art i instal·lacions efímeres a l’entorn natural de Cal Ros i l’ermita de Sant Hilari. La Biblioteca s’ha adherit a la iniciativa i us convidem a veure la instal·lació Delicte d’omissió de l’artista Guillem Pla. Li hem robat aquesta imatge en plena activitat creativa… El resultat final cal veure’l des del pati interior de la Biblioteca.
Delicte d’omissió ens convida a reflexionar sobre quin volem que sigui el nostre paper en un moment tan crític. Volem seguir sent el problema o volem ser part de la solució?
L’Art Natura o Land Art, el concepte
El Land Art és un moviment artístic que sorgí a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, en un primer moment a Gran Bretanya i els Estats Units. El que identifica el moviment és que paisatge i obra es troben inextricablement relacionats. Els materials utilitzats en un primer moment acostumaven a ser naturals com pedres, fulles o terra.
Les escultures, sovint efímeres, no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de patir canvis per l’erosió pròpia de les condicions naturals. [Extret de Viquipedia] Per si voleu endinsar-vos en aquest moviment artístic, us deixem aquestes recomanacions:
DEMOS, T. J. Descolonizar la naturaleza : arte contemporáneo y políticas de la ecologia. Akal, 2020
LAILACH, MICHAEL. Land art. Taschen, 2007
KASTNER, JEFFREY (ed.). Land art y arte mediambiental. Phaidon, 2005
MALPAS, WILLIAM. Land Art in the Great Britain. C.M.P., 2008
MALPAS, WILLIAM. Land Art in the U.S.A.. C.M.P., 2008
RAQUEJO, T.; PERALES, V. (ed.). Arte ecosocial : otras maneras de pensar. Plaza y Valdés, 2022
Si voleu buscar informació per internet us deixem algunes webs molt interessants:
Tate Modern. Land Art
The Art History. Earth Art
My Modern Met. HOSMER, KATIE: Unexpected Land Art Beautifully Formed in Nature
Artistes i instal·lacions
L’Hilari(um), proposa el paisatge espectacular de Can Ros, dividit en 12 espais on 12 artistes o col·lectius d’artistes podran crear les seves instal·lacions basades en l’art natura i en la sostenibilitat. De moment podem anar fent boca, podem anar descobrint altres autors i altres obres que s’han fet basats en el concepte de natura i art:
- Vito Acconci; Maria Acconci. AcconciStudio [en línia]
- Holt&Smithson Foundation [En línia]
- Ibarrola [En línia]
- “Walter De Maria, The Lightning Field” [En línia]. A: Dia Art Foundation.
- Christo and Jeanne Claude [En línia]
- “Eduardo Chillida” [En línia]. A: Museo Guggenheim Bilbao.
- Richard Long [En línia]
- “Artist/Naturalist Pages: Nils Udo” [En línia]. A: Morning Earth.
- James Turrell [En línia]
- Andrew Rogers: Land Art. [En línia]
Els humans vam començar fent Land Art?
La supervivència del humans depenia de l’ús de materials i construccions d’origen natural i també, sovint, efímeres. Cistells, cabanes, vestimenta, objectes de ceràmica, … I els animals són uns grans artífex, sense saber-ho, d’aquest corrent artístic:
ANDRÉ, GUÉNOLÉE. Nidos increïbles. Koala,2018
La pedra seca: evolució, arquitectura i restauració. Brau Educions, 2010
HARDING, S.; WALTENER, S.. Practical basketry techniques. Herbert Press, 2012
SCHOFIELD, JO. El Libro de los palos : un montón de cosas que construir y hacer con palos. Rodeno, 2013
JODIDIO, PHILIP. Tree houses : fairy-tales castles in the air..Taschen, 2017
TOD, OSMA GALLINGER (ed.). Hearth basketry : weaving containers with nature’s materials. Schiffer Publishing, 2017
Aquests en son alguns exemples del que podeu trobar a l’exposició Land Art a la primera planta.
Aquesta selecció ha estat possible gràcies al suport de:
També podeu visitar al pati infantil la instal·lació feta pels participats al TALLER FAMILIAR D’ART I NATURA amb la Núria Güell.
Aquest Sant Jordi, tria autors locals
Els cardedeuencs podem presumir de ser un municipi molt actiu culturalment i d’intensa iniciativa social. També ens podem felicitar per tenir veïns i veïnes del món de les lletres, escriptores, poetes, traductores i un munt de bons il·lustradores. Des de la Biblioteca volem compartir amb tothom els fruits d’aquest potencial d’intel·ligència col·lectiva. Som-hi!
Novel·la i conte breu
Si el que us agrada és la novel·la policíaca podreu triar entre Rossi (Efadós, 2019) d’Assumpta Margenat. Amb l’autora teníem pactat presentar aquesta novel·la per Sant Jordi de 2020, però… ja sabeu què fèiem aquell Sant Jordi… i, el segon títol que us proposem és de l’Óscar Esteban, Heredarás la sangre (Universo de Letras, 2022)
En el gènere fantàstic cal descobrir la Selena Soro i la seva primera novel·la Misteris de la boira (Columna, 2020) i en gènere històric i humà, Los hijos olvidados de Dios (Círculo Rojo, 2021) de Josep Duarte. En el gènere de narrativa breu o contes breus podeu trobar Bajo un alcornoque en la Toscana (Alpina, 2021) de Tundra de San Martin ; La maledicció de Ramon Monton (2021), Ánima animal (Filigrana, 2021) de Rubén Martínez, o, Caixes plenes…, o buides de Núria Vendrell Ventayol, que va presentar-lo a la Biblioteca el mes de març d’enguany.
Poesia
Llibre infantil
Tres àlbums més, molt interessants i que us farà difícil la tria. La faldilla lila d’en Leo (NubeOcho, 2022) escrit per l’autora local Irma Borges amb il·lustracions de Francesco Fagnani (il·lustrador local… a Itàlia), La fàbrica d’etiquetes (Juventud, 2022) de l’autora local Emma Piquer i amb imatges de l’il·lustradora Calle E. Ambdós títols son bones històries per a infants i alhora una esplèndida reflexió per als adults entorn dels nostres propis prejudicis; i per últim, l’àlbum de la cantant amb més seguidors infantils a Youtube, Bon dia (El Cep i la Nansa Edicions, 2022) de Dàmaris Gelabert que ha posat lletra i imatges a una cançò del seu repertori, tal com va fer l’any passat amb Els dies de la setmana (El Cep i la Nansa Edicions, 2021) i Qui soc jo? (El Cep i la Nansa Edicions, 2021) Tots tres fantàsticament il·lustrats per Sebastià Serra.
I un darrer àlbum il·lustrat i escrit per dues cardedeuenques, Capgirat (BindiBooks, 2020) d’Alba Dalmau i la muralista també internacional, Cinta Vidal. Amdúes autores molt vinculades a la Biblioteca en les seves respectives especialitats. També molt vinculats a la Biblioteca de Cardedeu són el Sergi Portela i en Raimon Portell, els seu darrer àlbum On és? (Cruïlla, 2021), trenca alguns estereotips en el conte infantil; No ens oblidem d’Entreson (Ekaré, 2017), il·lustrat per Ramon Paris, un àlbum brillant!
Històrics
En la revisió de la història podreu trobar, coordinat per l’historiador Àngel Casals, Del sometent als Mossos d’Esquadra. Història de l’Ordre Públic de Catalunya (Editorial Afers, 2022), on presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l’Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979 i fins al 2019. Un altre autor del que se’n parla poquet, però opina sovint a la premsa escrita és en Marc Sanjaume. El seu darrer títol Independència i progrès: el repte democràtic de l’Scottish National Party, repassa l’organització política a la Gran Bretanya i el repte dels partits escocesos independentistes davant aquest sistema.
Autoajuda
Te amaràs sobre todas las cosas (Editorial Teràpias verdes, 2021) de Sonia Rico. L’autora ha creat un decàleg de l’autoestima que transforma els deu manaments divins en altres deu manaments de la felicitat començant per l’amor a un mateix, que és la pedra filosofal d’aquest llibre.
Traduccions
Núria Busquet:
- Ai, William! (Edicions de 1984, 2022), d’Elisabeth Strout.
- Amor lliure (Edicions de 1984, 2022), de Tessa Hadley.
- Retrat de l’artista cadell (Lleonard Muntaner, 2022), de Dylan Thomas.
- La història d’en Shuggie Bain (Edicions de 1984, 2021), de Douglas Stuart.
Corina Oproae:
- Variacions sobre un tema donat (Cafè Central, 2021), d’Ana Blandiana.
- La luz que siento (Pre-textos, 2022), de Lucian Blaga.
Feliç diada de Sant Jordi 2022!
Boscos i salut
Tota la vida s’ha dit que passejar pel bosc aporta benestar i que viure prop de la natura és sinònim d’una vida més saludable. Actualment l’evidència científica corrobora aquesta afirmació. El Japó és un dels països que més estudis ha desenvolupat en aquesta àrea, juntament amb Corea del Sud i els Estats Units, que demostren els efectes beneficiosos dels boscos vells en la salut humana, a través dels anomenats banys de bosc (shinrin yoku, en japonès).
La proximitat amb els arbres en boscos vells és beneficiós en l’alleujament de l’estrès i la reducció del risc d’ansietat, angoixa i depressió; millora de la concentració i atenúa l’agressivitat; Quan a la salut física, els beneficis s’orienten envers el tractament de la del dolor, disfuncions cardiovasculars i de la hipertensió, etc. [Informació extreta del web de l’ASPCAT]
El Bany de bosc és una activitat terapèutica molt recent i es pot practicar a qualsevol bosc, però es recomana els boscos vells. Existeixen a Catalunya propostes privades de recorreguts guiats amb exercicis de respiració i consciència per impregnar-se de l’esperit del bosc i relaxar cos i ment.
Des de la Biblioteca de Cardedeu us recomanem que invertiu una estona a descobrir aquesta proposta terapèutica amb la selecció de llibres que adjuntem. Però també us proposem la lectura d’un seguit de llibres que us proporcionaran una mirada oberta i les eines per descobrir els secrets i l’ànima que els boscos amaguen: com conviuen les diferents espècies vegetals, com es comuniquen? Què senten? Quina feina fan els insectes? I animals grossos que hi viuen? Com han evolucionat els boscos en els diferents climes de la terra? Com ens protegeixen? Així com la història cultural i els recursos materials que ens han proporcionat al llarg de la història als humans.
Éric Brisbare.Un baño de bosque. Alianza Editorial, 2018
Yoshifumi Miyazaki. Shinrin-Yoku: Baños curativos de bosque. Blume, 2018
Melanie Choukas-Bradley. Disfruta de un baño de bosque: cómo despejar tu mente y tus sentidos. GG, 2018
Peter Wohlleben. El Bosque. Instrucciones de uso. Obelisco, 2018
Miquel Bassols i Puig. Boscúria, la natura perduda de les coses. Símbol editors, 2021
Peter Wohlleben. El batec del bosc. El vincle secret entre els éssers humans i la natura. Cossetània2021
Lluís Vergés. Por los bosques: los árboles son nuestra salvación. Alfabeto, 2021
Rebecca Solnit. Sobre l’art de perdre’s: una guia per vagarejar en cos i esperit. Angle editorial, 2020
Suzanne Simard. En busca del árbol madre: descubre la sabiduría del bosque. Paidós, 2021
Agricultura i alimentació sostenible, sobirania alimentària
Estructura de l’alimentació actual
Després de l’experiència de globalització econòmica al món occidental i les decebedores experiències que ha tingut a l’economia individual i grupal, busquem una nova forma d’organització humana. Les polítiques econòmiques neoliberals han afavorit només un nombre petit de persones, la resta de la humanitat ha quedat al massa al límit de la supervivència. La conversió de l’agricultura, com a acció per procurar-nos l’aliment, a l’agricultura industrial i la modificació genètica per augmentar la producció està conduint al nostre planeta a l’extinció.
L’excés de productes químics, l’erosió del sòl i la incapacitat de regenerar-se, la pèrdua de varietats i llavors locals, afectació a la fauna i flora autòctones, etc. En el cas de les macrogranges es qüestiona el benestar animals, l’excés d’emissions de metà a l’atmosfera, l’ús de medicació excessiva i l’afectació en les persones, el risc de malalties transmissibles.
En aquest sentit, us recomanem la lectura d’aquests cinc llibres per prendre consciència de la necessitat de canviar les formes de producció:
- Joel Salatin. Esto no es normal: recomendaciones de un granjero que ama a los animales. Dientre de León, 2017
- Vandana Shiva. ¿Quién alimenta realmente al mundo? El fracaso de la agricultura industrial y la promesa de la agroecologia. Capitan Swing, 2017
- Carolyn Steel. Ciudades hambrientas : cómo el alimento moldea nuestras vides. Capitan Swing, 2020
- Rob Walace. Grandes granjas, grandes gripes: Agroindustria y enfermedades infecciosas. Capitan Swing, 2020
- Carro de Combate. Consumir es un acto político. Clave intel·lectual, 2020
Què vol dir el concepte Sobirania Alimentaria?
És el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Es tracta d’una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. [Extret de la Viquipedia]
En aquest sentit podeu trobar a la biblioteca força llibres que parlen de la necessitat de caminar cap a aquest canvi en l’organització de l’alimentació, per a una agricultura regenerativa, ecològica i de proximitat:
- Gustavo Duch. No vamos a tragar. Soberanía alimentaria: una alternativa frente a la agroindústria. Libros del Lince, 2014
- Reflexions sobre les alimentacions contemporànies: de les biotecnologies als productes ecològics. UOC, 2010
- Francesc Font. Arrelats a la terra: Propostes per a una agricultura regenerativa. Tigre de paper, 2020
Economia circular
Els escassos recursos de matèries primeres, la sobreexplotació i destrucció dels ecosistemes i el canvi climàtic ens obliga a repensar les formes de producció i de consum dels països desenvolupats. Els efectes del model productiu descontrolat s’han fet evidents i la globalització ha fet extensiu el problema a nivell internacional.
Mathis Wackernagel, conegut per ser un dels fundadors del concepte “Empremta/petjada ecològica” va declarar el 1997 al Foro de Rio +5: “Si fora possible extendre a tots els éssers humans el nivell de consum dels països desenvolupats, ens caldria tenir tres planetes com el nostre per atendre la demanda global”
Davant aquest nou paradigma les organitzacions mediambientals i ecologistes han estès un nou concepte: Economia Circular. La Unió Europea ha adoptat i desenvolupat aquesta idea com a forma de fer front al desastre.
Sota el concepte “Economia Circular” s’explica un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents tantes vegades com sigui possible i així allargar el cicle de vida dels productes i els materials.
Si voleu saber-ne més us proposem la lectura de qualsevol d’aquests llibres:
- Peggy Blum. Moda circular para una industria sostenible de la moda. Blume, 2021
- Ignacio Belda Hériz. Economía circular: un nuevo modelo de producción y consumo sostenible. Editorial Tébar Flores, 2018
- José Luis Gallego. Circulando hacia una nueva economia: empreses con rumbo fijo hacia la economia circular. El ejemplo de las empreses con rumbo fijo hacia la economia circular. Editorial Profit, 2020.
- Luis M. Jiménez Herrero, Elena Pérez Lagüela. Economía circular-espiral: transición hacia un metabolismo económico cerrado. Editorial del Economista, 2019
Només esperem que de veritat, des de tots els àmbits polítics i els governs de tot arreu, s’adopti aquesta idea a fi de reprogramar les formes de producció i les formes de consumir és posible una altra forma de consumir.
Reduir l’ús del plàstic
Sobre el problema de la contaminació per plàstic i microplàstics ens és evident i en tenim moltes imatges que es reprodueixen a les xarxes socials i noticiaris de televisió. Com a consumidors ho tenim força difícil, seguim trobant verdures envasades, carns i peixos perfectament tallats i col·locats en safates i gran part de productes en envasos que llencem al contenidor groc i podrien ser reutilitzats una vegada i una altra. Malgrat que som moltes les persones que estem conscienciades del problema, la fabricació de productes envasats en plàstic, segueix com sempre o amb tímides noves legislacions que no acaben amb el problema de manera categòrica.
Si com a consumidors voleu avançar en solucions domèstiques per no consumir tan plàstic a les vostres llars, us proposem la lectura de qualsevol d’aquests llibres que donen idees i propostes per assolir el nostre objectiu:
José Luis Gallego. Plastic detox: 5×10 ideas para reducir el plástico en tu día a día. Libros Cúpula, 2019
Bernard Bertrand. Vivir sin petróleo: el gran libro de los recursos vegetales. La Fertilidad de la Tierra, editorial, 2012
Will McCallum. Deja el plástico: guía práctica para cambiar el mundo. Ediciones península, 2019
Patricia Reina; Fernando Gómez. Vivir sin plástico: consejos, experiencias e ideas para darle un respiro al planeta. Zenith, 2019
Martin Dorey. Superherois contra el plàstic. Estrella Polar, 2020
Ana Pêgo. Plasticus maritimus, una espècie. Kalandraka, juny 2020
Eunju Kim. Plàstic : passat, present i futur. Joventut, 2021 Kirsti Blom; Geir Wing Gabrielsen. Un Mar de plàstics. Takatuka, 2018.
Renda Bàsica Universal
Darrerament, ha reaparegut amb timidesa en els debats polítics un concepte antic: La Renda Bàsica Universal. La idea apareix i desapareix en funció de les crisis econòmiques que deixa una bona part de la població en situacions de precarietat extrema. Precisament la crisi de la pandèmia COVID l’ha fet reaparèixer en les discussions polítiques a Espanya. Què en sabem de la Renda Bàsica Universal? Seria la fi de la pobresa? És una utopia impossible? És un acte de caritat o de justícia? Suposaria la fi del poder de la societat capitalista? Ens convertiria a tots en uns éssers ganduls? És un canvi de justícia social o de beneficència?
L’erradicació de la pobresa és el primer dels objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides per a l’Agenda 2030. L’objectiu podria passar per l’aplicació d’aquesta renda Universal a la ciutadania. Des de la Biblioteca us volem facilitar a crear-vos un estat d’opinió. Per aquest motiu us proposem la lectura d’aquests llibres escrits pels economistes: Guy Standing, Danien Raventós, Julie Wark i el no economista Rutger Bregman que planteja aquesta possibilitat en el seu llibre “Utopía para realistes”
STANDING, GUY. La renda bàsica: un derecho para todos y para siempre. Pasado&Presente, 2918.
L’autor, investigador i professor de ciències econòmiques, va formar part d’una xarxa de treball i estudi a nivell internacional per promoure el debat polític sobre l’aplicació de la Renda bàsica Universal. En el seu llibre es declara defensor de la Renda bàsica i s’endinsa en els arguments a favor com a eina de llibertat individual i emancipació social, reducció de la pobresa, la desigualtat i la inseguretat. Descriu la viabilitat econòmica i alternatives possibles i paral·leles a la Renda bàsica Universal.
BREGMAN, RUTGER. Utopía para realistas: a favor de la Renta Básica Universal, la semana laboral de 15 horas y un mundo sin fronteras. Salamandra, 2017
Bregman defensa el retorn de la utopia social per recrear mons possibles a partir de l’aplicació de la Renda Bàsica Universal i la reorganització del temps de treball. Argumenta la seva defensa mitjançant experiments socials fets arreu del món en diferents moments de la història.
RAVENTÓS, DANIEL; WARK, JULIE. Contra la caritat: en defensa de la renda bàsica. Arcàdia, 2019
Els autors amb una visió molt humanista, desmunten el significat que té en la societat capitalista el concepte de caritat i proposen de quina manera podem ser més bondadosos els uns amb els altres , com a criatures que compartim els uns amb els altres el mateix planeta. Defensen la Renda Universal com una idea perfectament assumible en termes econòmics per garantir el dret de l’existència a tothom.
Altres informacions d’interès:
RAVENTÓS, SERGI; PORTA, CARME. “La renda Bàsica a l’agenda política”. La Directa: Periodisme cooperatiu per la transformació social. Publicat el 25 de juny de 2019 [En línia]
YUSTRES, VÍCTOR. Veus sectorials impulsen el moviment per una Renda Bàsica Universal. La Directa: Periodisme cooperatiu per la transformació social. Publicat el 15 de setembre de 2020. [En línia]
Webs:
Ens ha deixat Raoul Cauvin
