Altres Dimensions 61
L’obra o la pel·lícula?
Recomanació de Albert Pijoan
És un tòpic: davant de l’adaptació d’una novel·la al cinema, és peremptori preguntar «Què t’ha agradat més, el llibre o la pel·lícula?». En la valoració, molt sovint el que es jutja és la referencialitat de la pel·lícula en relació al llibre: ha representat fidelment allò que surt al llibre? El que no és tan habitual, però, és sentir aquesta mateixa pregunta maniquea sobre les adaptacions de les peces teatrals («Què t’ha agradat més, l’obra o la pel·lícula?»).
De fet, sembla que si es pren com a material base un text teatral, el cinema ho veu com un motiu d’avergonyiment. Reviseu les crítiques de pel·lícules com La soga d’Alfred Hitchcock, o d’algunes versions d’obres de David Mamet fetes pel mateix David Mamet. Trobarem una nota comú en totes les ressenyes negatives: s’hi argumenta que són pel·lícules poc reeixides perquè no aconsegueixen dissimular el seu origen teatral. D’aquesta manera, si en les adaptacions de novel·les es valora l’obediència respecte el material original, en el cas dels textos teatrals, aquesta fidelitat és l’argument per desqualificar una adaptació cinematogràfica.
Sobre els motius d’aquesta tírria del cinema cap al teatre només puc oferir especulacions. Una hipòtesi seria que el cinema es veu a sí mateix com un teatre evolucionat que mira per damunt de l’espatlla allò que ja en els primers anys del cinema mut va aconseguir: l’emancipació del llenguatge teatral per crear un llenguatge propi. Una altra hipòtesi, relacionada amb aquesta, és que el cinema s’avergonyeix del teatre de la mateixa manera que ens podem avergonyir dels nostres mestres de primària: en recorden en unes situacions i estats indignes de quan encara no érem nosaltres mateixos. Preferim que callin, que no diguin res del nostre jo infantil (perquè sovint s’hi anuncien les veritats que hi ha amagades en el jo adult).
Més enllà de les hipòtesis, podem palpar aquesta vergonya en les adaptacions cinematogràfiques del teatre: quan intenten dissimular que l’acció de la pel·lícula, com en l’obra originària, passa en un sol espai tot fent sortides al súper del davant per anar a comprar una fotesa, o mostrant el trajecte irrellevant en cotxe d’anada i tornada a la feina. O quan espedacen parlaments que superen el límit reglamentari de cent-vint segons de rèplica a la pantalla.
Però aquí no acaba tot perquè, contradient tot el que he exposat, tenim casos molt sonats on el que es valora d’una pel·lícula és que sembli teatral. Pensem en el díptic Dogville-Manderlay de Lars von Trier. Fa servir recursos inapel·lablement teatrals (una escenografia dibuixada a terra en caixa negra), fet que esdevé motiu de celebració per part dels cinèfils. O pensem en el parlament (magnífic, no ho discuteixo) que deixa anar Will Oldham (que segur que coneixereu pel seu pseudònim musical Bonnie Prince Billy) al mig de A Ghost story de David Lowery. «Oh, és tan bo, podria ser teatre!». La clau, naturalment, és que no ho sigui.
A on vull anar a parar? Enlloc. Només és un invitació a valorar cada obra per si marteixa. Si és cine, és bon cine? Si és teatre, és bon teatre? Etc. Perquè diria que a ningú se li acut jutjar les pel·lícules que són «adaptacions» d’atraccions de parcs temàtics, com la saga Pirates del Carib o Jungle Cruise, en funció de com a traslladat la successió dels revolts a la pantalla. Doncs el mateix.
Altres Dimensions 60
Llegir és estar viu
Recomanació de Selena Soro
“No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. D’ençà que he tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se’m posi al davant em pregunto: ¿M’hauria ajudat a caminar, aquest?”
L’escriptora francesa Charlotte Delbo va sobreviure als camp d’extermini nazis. Que sobrevisqués, però, no significa que sortís viva. Ni ella ni tampoc cap de les dones que van ser alliberades d’Auschwitz el gener de 1945. Delbo les va visitar vint anys després del seu alliberament per preguntar-los com els havia tractat la vida. Els seus testimonis els recull a ‘La mesura dels nostres dies’ (Club Editor) i totes les dones coincideixen en un punt: van sortir d’Auschwitz, però en van sortir mortes.
És impactant descobrir que moltes se’n van adonar perquè eren incapaces de llegir. Delbo relata a l’inici del llibre com els familiars la visitaven i les preguntes que li feien s’acabaven ràpid: no en responia cap. Ells, perquè no s’avorrís, li portaven flors i li portaven llibres. “Durant molt, molt de temps els llibres es van quedar allà, al meu abast, fora del meu abast. Em deien que la meva absència del món havia durat massa”, escriu la francesa.
Quan finalment va gosar agafar-ne un, obrir-lo, mirar-lo, li va semblar fora de lloc. “Ja no hi puc trobar res més en els llibres? Són tots una repetició fútil, una descripció bonica i imaginativa, una successió de paraules sense pes?”, es pregunta. Tot el que l’escriptora havia viscut pesava massa: després d’Auschwitz era incapaç de sentir la lleugeresa. Era, per tant, incapaç de gaudir del plaer de la lectura, que és una activitat que necessita una certa volubilitat d’ànim. Deixar volar la ment, imaginar, deixar que les paraules se t’enduguin.
L’abatiment davant dels llibres, explica Delbo, li va durar molt de temps. Anys. No podia llegir “perquè era com si sabés per endavant què hi havia escrit, com si ho sabés d’una altra manera, amb un coneixement més cert i més profund, evident, irrefutable. Delbo escriu: “Tot era fals, rostres i llibres, tot em mostrava la seva falsedat i em desesperava haver perdut tota capacitat d’il·lusió i de somni, tota permeabilitat a la imaginació, a l’explicació. Això és el que va morir de mi a Auschwitz. Això és el que em converteix en un espectre”.
Tots els llibres sobre els camps de concentració nazis deixen empremta, però aquest –narrat a través de les veus de les dones– és especial. Ens recorda que si som capaços de riure i d’estimar i de llegir és perquè estem vius. Que llegim perquè estem vius i que estem vius perquè llegim.
Una companya de Delbo a Auschwitz, la Mado, explica: “No estic viva, observo els que sí que ho estan. Són fútils, ignorants. Segurament és així com s’ha de ser per viure. I no els puc dir res perquè […] creurien que els menyspreo amb la seva rutina insignificat, les seves preocupacions trivials, les seves passions efímeres i els seus desitjos fugaços”.
Totes aquestes coses tan trivials, els llibres i els desitjos i les passions, són la prova inconfusible que estem vius. Que no només existim. Que la mesura dels nostres dies té un sentit.
Next Generation… Rutes de senderisme, salut, món laboral i novel·la
Enguany ha arribat a les biblioteques les subvencions Next Generation per a la compra de llibres. La condició és que s’invertís un percentatge de les compres per a llibres en castellà. Atenent les condicions hem fet una tria que creiem que us pot interessar:
1 – Guies de senderisme per la península
I també:
- Barba, Cèsar. Cims fàcils. Sua, 2022.
- Carrión, Francisco. El Cairo, vidas en el abismo. Península, 2022
- Colomé, Sílvia. La Divina Florència : passejos insòlits amb Dante, Leonardo, Galileu i altres acompanyants il·lustres. Pòrtic, 2021
- Editorial Alpina. El Farell : Vall del Tenes : Prelitoral català. Alpina, 2021
- Martínez Carmona, Juan Manuel . Lanzarote, guía de senderismo. Ediciones Remotas, 2021
- Moret, Xavier. Històries del Japó : viatge pel país de la tradició i dels samurais, del sushi i de la tecnologia punta. Pòrtic, 2021
- Recio, Alberto. Caminando por las sierras y pueblos de Madrid : sierra norte, Guadarrama central, sierra oeste. Desnivel, 2007
- Rogelio Recio, Vicente. Sierra de Cáceres. El Senderista, 2021
2- Els llibres que han il·lustrat la setmana Temps Mort de Cardedeu de 2022
I també:
- Carrère, Emmanuel. Una novel·la russa. Anagrama, 2022
- Connelly, Michael. La Ley de la inocencia. Alianza, 2021
- Esteban, Óscar. Heredaràs la tierra. Universo de Letras, 2022
- Fox, Candice. La Poli, la convicta, la gánster y la ladrona. Debate, 2021
- Hjorth, Michael ; Rosenfeldt, Hans. Veritats enterrades. Columna, 2021
- Hjorth, Michael ; Rosenfeldt, Hans. Verdades enterradas. Planeta, 2021
- Moreno, Marc. Escapisme. Més Llibres, 2020
- Nesser, Hakan. La noche más oscura. Destino, 2021
3- Món laboral i empresa
I també:
- Cómo crear un plan de negocios. Reverté, 2021
- Domingo Ajenjo, Alberto. Gestor de proyectos : ADGG085PO. RA-MA, 2021
- Jom Clifton, Jim Harter. El líder. Reverter Management, 2021.
- Paniagua, Ester. Error 404 : ¿preparados para un mundo sin internet? Debate, 2021
4- Agricultura, alimentació sostenible, sobirania alimentària i salut
- Jiménez Torres, David. El Mal dormir : un ensayo sobre el sueño, la vigilia y el cansancio. Libros del Asteroide, 2022
- Miyazaki, Yoshifumi. Shinrin-yoku : baños curativos de bosque : la terapia japonesa para promover la salud, la relajación y fortalecer el sistema inmunológico. Blume, 2018.
- Horvilleur, Delphine. Vivir con nuestros muertos : pequeño tratado de consuelo. Libros del Asteroide, 2022
- Morgado, Ignacio. Emociones corrosivas : cómo afrontar la envidia, la codicia, la culpabilidad, la vergüenza, el odio y la vanidad. Ariel, 2017
- Stamateas, Bernardo. Emociones Tóxicas. Random House, 2018
5- i… Altres temes recomanats
- Alfageme Casanova, Alba. Quan cridem els nostres noms. Alba, 2021.
- Eccleshall, Robert. Ideologias políticas. Tecnos, 2011
- Ferri, Llibert. Putin 30 anys després del final de la URSS. Edicions de 1984, 2022.
- Ricoeur, Paul. Ideologia y utopia. Errata Naturae, 2019
- Wild, Rebecca. Educar para ser : vivencias de una escuela activa. Herder, 2011.
- Heisig, James W. ; Bernabé, Marc; Calafell, Verònica. Kanji para recordar. Herder, 2015
- Watzlawick, Paul. ¿Es real la realidad? : confusión, desinformación, comunicación. Herder, 2009
6- Novel·la, poesia i narrativa
- Abercrombie, Joe. Un poco de odio. Aianza, 2020
- Abercrombie, Joe. El problema de la paz. Alianza, 2021
- Adams, Sara Nisha. El Club de lectura para corazones solitarios. Duomo, 2022
- Alzamora, Sebastià. Ràbia. Proa, 2021.
- Ben Jelloun, Tahar. El insomnio. Cabaret Voltaire, 2022
- Blaga, Lucian. Els poemes de la llum. Cafè central, 2016.
- Burns, Will. La linterna de papel. Random House, 2022
- Busquets, Blanca. Constel·lacions. Proa, 2022.
- Cameron, Peter. Lo que pasa de noche. Libros del Asteroide, 2022
- Del Amo, Jean-Baptiste. El hijo del hombre. Seix Barral, 2022
- Duarte, Clara. Cada seis meses. La Galera, 2020
- Follett, Ken. Nunca. Seix&Barral, 2021
- Frank, Anna. Diari d’una noia. Eumo, 2004.
- Agnello Hornby, Simonetta. Planta noble. Tusquets, 2022
- Huertas, Rosa. Cartas a Leonor. SM, 2022
- Lem, Stanislav. El invencible. Impedimenta, 2020
- Lish, Mikki. La Casa en Hoarder Hill. Destino, 2022
- Martínez Navarro, Laida. Invisible. Edebé, 2018
- Mcdonald, Helen. Vols verpertins. Anagrama, 2021.
- Oproae, Corina. Desde dónde amar. Pre-textos, 2021
- Palomas, Alejandro. Un país con tu nombre. Destino, 2021.
- Pessoa, Anna. Mary John. L’altra tribu, 2021.
- Elena Poniatowska. El amante polaco. Seix Barral, 2022
- Salem Levy, Tatiana . Vista chinesa. Libros de Asteroide, 2022
- Sánchez Garnica, Paloma. Últimos días en Berlín. Planeta, 2021
- Stevenson, D.E. Las dos señoras Abbot. Alba, 2014
- Tergit, Gabriele. Los Effinger : una saga berlinesa. Libros del Asteroide, 2022
7 – Infantil
- Dicamillo, Kate. La Mercy Watson es disfressa de princesa. Corimbo, 2021
- Junyent, Olga; Cuxart, Bernadette. Havies de ser tu : mare en solitari = It had to be you : single mother. Gunnis, 2021
Aquesta selecció ha estat possible gràcies a la subvenció europea Next Generation
Esport i sostenibilitat
El primer cap de setmana de desembre de 2022 es va celebrar a Cardedeu el cicle de Cinema d’Esport La Calma. Enguany dedicat a la relació de l’esport amb el medi ambient i la sostenibilitat. Dins els actes organitzats hi van participar entirars com: Roca Nua, associació ecologista que defensa l’escalada en estil tradicional i la preservació de la muntanya en el seu estat natural. Mountain Wilderness, associació que defensa una muntanya salvatge no modificada i STOP JJOO, Plataforma veïnal en contra de la candidatura olímpica d’hivern Barcelona-Pirineus.
Dins el cicle de cinema es van visualitzar quatre curtmetratges,
- Jumbo Wild (Canadà, 2015) Documental que explica la veritable història de la batalla de dècadespel fiutur de l’icònic Jumbo Valley de la Columbia Britànica.
- Gonj (Honey Bee) (Iran, 2018). Documental dels recolectors de mel a les munbtanyes Zagros a l’Iran que escalen amb mitjans absolutament precaris grans alçades per arribar als ruscs de mel amagats a les clivelles de les muntanyes.
- Jurria, guardianes del garrotes (Espanya, 2020). Parla de la recuperació d’una pràctica ancestral dels habitants de Gran Canària, el salt del pastor. Per esquivar els desnivells de la muntanya es desplaçaven amb un llarg bastó que els donava rapidesa de moviments als pastors de l’illa.
- Tears of Shiva (Espanya, 2020). Quatre caiaquistes es proposen baixar el riu Karnali. És una expedició a un dels rius més remots i extrems del país amb la intenció de descobrir els secrets ocults d’aquest riu sagrat.
Sembla estrany que una pràctica saludable per a les persones hagi d’estar també sota la lupa analítica de l’impacte ambiental del paissatge i l’entorn; però ho està! Les inversions econòmiques de moltes empreses per fer negoci amb la muntanya o qualsevol paratge natural, el turisme, la popularització dels esports a l’aire llire que ha animat moltes persones a sortir de casa a fer submarinisme, bicicleta, caiac, senderisme, muntanya, baixada de rius, escalada, caçar bolets o pujar a l’Everest; però també s’han popularitzat les grans convocatòries: triatlons, curses de muntanya, curses de natació en aigües obertes, regates oceàniques, Jocs olímpics d’hivern o Mundials de futbol en zones càlides…
Malgrat que sembla que encara se’n parla poc de la insostenibilitat de l’esport, ja fa de temps que els organismes vinculats a les polítiques esportives ho tenen present, podeu llegir l’entrevista a Eloi Burriel, Professor del Màster en Gestió Esportiva, en l’article: La sostenibilitat en l’esport, una novetat? publicat al web de Barcelona School of Management de la UPF.
Per part nostra hem fet un recull d’un parell d’articles publicats al setmanari Directa i a la revista Fosbury que recentment han abordat en els seus articles la problemàtica de la massificació esportiva a la muntanya i la controvertida proposta d’organitzar els JJOO d’hivern 2030 al Pirineu. També tres llibres que plantegen des d’una perspectiva mediambiental sostenible l’organització d’activitats físiques i events esportius. Aquesta selecció la podeu trobar a la Biblioteca:
“Muntanyes consumides”. Directa, núm. 551
“Qui guanya amb els Jocs Olímpics”. Directa, núm 547
“Esport (in)sostenible”. Fosbury, núm. 39
Eventos deportivos socialmente responsables: una vía sostenible de gestión deportiva
Retos, proyectos. medio ambiente y nuevas tecnoplogías en Educación Física
Planificación estratégica del deporte: Hacia la sostenibilidad. Síntesis, 2008
Existeixen moviments i entitats de defensa i sostenibilitat de la natura davant la pràctica de l’esport. Els darrers temps a Catalunya ha aparegut, en oposició a la proposta dels JJOO d’Hivern del Pirineu per al 2030, el col·lectiu StopJJOO que va publicar un manifest en contra d’aquesta proposta. Si esteu interessats a treballar per la defensa de les muntanyes l’organització Mountain Wilderness és la vostra organització, que també té la delegació catalana Mountain Wilderness de Catalunya. Aquesta entitat edita uns butlletins digitals i en paper amb articles molt crítics amb la gestió esportiva i econòmica de les muntanyes. Us en recomanem la seva lectura.
Per últim us deixem un decàleg de bones pràctiques per als amants de l’esport a l’aire lliure per començar, de forma personal, a canviar els mals hàbits adquirits i girar la mirada cap a la sostenibilitat de l’esport. El decàleg l’hem trobat a la revista esportiva Fosbury, especialitzada en esport i compromís social. El seu autor Àlex Gomà, ens ha permès de reproduïr-lo aquí:
Decàleg per un futur esport més sostenible
1. PORTA LA TEVA AMPOLLA D’AIGUA
Una de les mesures per contenir la Covid és la prohibició de compartir ampolles. Això va fer que de cop els espais esportius s’omplissin sobretot d’ampolles personals reutilitzables i a la vegada es deixessin de gastar grans quantitats d’ampolles de plàstic. Si cada equip català estalvia dos packs d’aigües de dos litres cada setmana, imagineu quant de plàstic ens podem estalviar en un any.
2. ESTALVIA I COMPARTEIX DESPLAÇAMENTS EN COTXE
Durant la llarga etapa “de la Covid” vam agafar rutines noves, algunes de les quals eren molt més saludables per al planeta i altres que no ho eren tant. La dificultat de compartir cotxe en els desplaçaments va fer que molta gent passés a anar sol en cotxe, però ara que sembla que a poc a poc tornem a lloc hem de ser conscients de la importància de compartir desplaçaments amb altres membres de l’equip. Amb mascareta sempre que calgui, però estalviant CO2.
3. FES ESPORT I MOU-TE EN HARMONIA AMB LA NATURA
Intenta en la mesura del possible que el teu esport i els desplaçaments que fas no generin residus de cap tipus. Mou-te en bicicleta, en caiac, corrent, caminant, amb ala delta… i defuig sempre que puguis d’aquells esports que contaminin. Fins i tot els esports tradicionalment contaminants avancen en alternatives de menor impacte al medi.
4. REDUEIX EL CONSUM D’AIGUA
Tant si fas ús de les dutxes a les instal·lacions esportives o a casa teva, intenta reduir el consum d’aigua després dels teus entrenaments o competicions. No s’hi val a pensar que fora de casa no pagues tu l’aigua! Al final, la paguem tots.
5. RECICLA LES EQUIPACIONS ESPORTIVES
Intenta canviar d’equipacions quan sigui necessari i no per un simple capritx comercial com fan els equips professionals. I recorda que les equipacions velles es poden reciclar, traspassar a altres equips, fer servir per accions solidàries…
6. FES SERVIR ENERGIES SOSTENIBLES
Si tens poder de decisió sobre la teva instal·lació recorda que hi ha moltes opcions a l’hora de decidir amb qui contractes l’energia que consumiu per tal que aquesta sigui generada a través d’energies verdes.
7. BUSQUEU TORNEJOS I ESTADES DE PROXIMITAT
És molt bonic viatjar lluny, però procurem buscar tornejos i estades en instal·lacions esportives de proximitat. Potenciarem l’economia del nostre país, descobrirem que tenim de tot i d’aquesta manera reduïm la petjada de carboni.
8. CONSTRUÏU PENSANT EN LA LLUM SOLAR I LES ENERGIES RENOVABLES
Hi ha instal·lacions tan fosques en les quals des de bon matí s’han d’engegar els llums, altres en les que hi entra tanta llum que s’han d’abaixar persianes perquè no molesti… i també s’han d’engegar els llums. Si us plau, “els que maneu”, quan planifiqueu una nova instal·lació, a banda de preocupar-vos perquè sigui bonica i espectacular, mireu que compleixi amb tot el que es demana a nivell d’estalvi de llum, aprofitament de l’aigua pluvial, instal·lació de plaques solars, etc.
9. BUSCA PROVEÏDORS DE LA TEVA ZONA
Segur que el teu esport requereix de material i productes varis. Intenta sempre que sigui possible buscar proveïdors de la teva zona. Probablement és un dels propòsits més complicats, però segur que pots emportar-te més d’una sorpresa.
10. ALIMENTA’T AMB PRODUCTES DE TEMPORADA I KM 0
Adapta la teva dieta als productes de temporada, sobretot pel que fa a la verdura, fruita i hortalisses. Redueix el consum de carn tant com sigui necessari i informa’t de quins són els peixos de temporada.
Àlex Gomà
Fosbury, núm. 39, p. 88-89
Ciutats col·laboratives o Sharing Cities
Les ciutats col·laboratives (sharing cities) situen al seu centre les pràctiques col·laboratives – concepte utilitzat per etiquetar una gran quantitat de processos de producció, intercanvi i consum com per exemple el cotxe compartit (car sharing), grups de consum, habitatges compartits, espais de cotreball o laboratoris de fabricació compartits. Aquest nou concepte sorgeix de la necessitat de trobar alternatives a l’impacte mediambiental del nostre sistema capitalista i alhora reduir-ne la dependència i l’impacte catastròfic per a la ciutadania quan aquest sistema entra en crisi, i que sense entrar en crisi genera grans desigualtats socials. Sota el concepte Sharing cities perviuen altres valors que ja coneixem de molt abans i que ara prenen una importància cabdal per estructurar una organització alternativa al món postneoliberal: col·laboració, cooperació, el comú i la comunitat, xarxes d’ajuda, sostenibilitat, convivència i convivialisme per aconseguir una nova filosofia de la societat i de la seva manera de viure.
Si voleu aprofundir en aquest ideari, us proposem la lectura d’alguns llibres i autors que basen la seva argumentació en la necessitat de trobar totes les formes possibles de la cooperació social per esdevenir autosuficients col·lectivament. A la Biblioteca de Cardedeu, trobareu una selecció amb pensadors com Marina Garcés, Noam Chomski, Dean Spade, la Internacional Convivialista i tants altres autors que es qüestionen com millorar l’organització social argumentant la necessitat de redefinir aquesta nova forma de convivència:
Marina Garcés.Un món comú. Tigre de paper, 2022
Internacional Convivialista. Convivialismo por un mundo postneoliberal. Icària, 2022
Noam Chomsky. Cooperación o extinción. GG, 2018
T. Morales i L. Szwarc. En comú, rutes per al fer col·lectiu. Neret, 2022
Arnau Montserrat. Nos sobran las ideas. Pol·len edicions, 2021
Dean Spade. Suport mutu, construir la solidaritat en temps de crisi. Tigre de paper, 2022
Comunaria. Rebeldías en común: sobre comunales, nuevos comunes y economías cooperativas. Libros en acción, 2017
Ivan Miró i Acedo. Ciutats cooperatives: esbossos d’una altra economia urbana. Icària editorial, 2018
Daniel López. Producir alimentos, reproducir comunidad: redes alimentarias alternativas…. Libros en acción, 2015
Altres títols disponibles:
Couceiro Arroyo, Andrés. Grupos de consumo: una cultura agroalimentaria sostenible. Libros en acción, 2016.
Lacol y La Ciutat Invisible. Habitar en comunidad: la vivienda cooperativa en cesión de uso. Catarata i Fundación Arquía, 2018
Lorenzo Rocha. Comunidad en obra: la construcción de los espacios sociales. Turner, 2022
Toll, Gil. Una vida wiki: la col·laboració pot ser la via cap al postcapitalisme? Pagès editors, 2016
Aquesta selecció ha estat possible gràcies a la subvenció europea Next Generation
Hilari(um): l’Art Natura o Land Art
Aquest any 2022, Cardedeu s’estrena amb un nou festival artístic. Del 16 al 18 de setembre de 2022 es celebrarà el Festival Hilari(um), de Land Art i instal·lacions efímeres a l’entorn natural de Cal Ros i l’ermita de Sant Hilari. La Biblioteca s’ha adherit a la iniciativa i us convidem a veure la instal·lació Delicte d’omissió de l’artista Guillem Pla. Li hem robat aquesta imatge en plena activitat creativa… El resultat final cal veure’l des del pati interior de la Biblioteca.
Delicte d’omissió ens convida a reflexionar sobre quin volem que sigui el nostre paper en un moment tan crític. Volem seguir sent el problema o volem ser part de la solució?
Per part nostra hem buscat la manera d’il·lustrar el concepte Land Art preparant una selecció bibliogràfica amb llibres nostres i d’altres biblioteques que us poden mostrar diferents autors, instal·lacions i formes d’entendre el concepte del Land Art i les instal·lacions efímeres.
L’Art Natura o Land Art, el concepte
El Land Art és un moviment artístic que sorgí a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, en un primer moment a Gran Bretanya i els Estats Units. El que identifica el moviment és que paisatge i obra es troben inextricablement relacionats. Els materials utilitzats en un primer moment acostumaven a ser naturals com pedres, fulles o terra.
Les escultures, sovint efímeres, no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de patir canvis per l’erosió pròpia de les condicions naturals. [Extret de Viquipedia] Per si voleu endinsar-vos en aquest moviment artístic, us deixem aquestes recomanacions:
DEMOS, T. J. Descolonizar la naturaleza : arte contemporáneo y políticas de la ecologia. Akal, 2020
LAILACH, MICHAEL. Land art. Taschen, 2007
KASTNER, JEFFREY (ed.). Land art y arte mediambiental. Phaidon, 2005
MALPAS, WILLIAM. Land Art in the Great Britain. C.M.P., 2008
MALPAS, WILLIAM. Land Art in the U.S.A.. C.M.P., 2008
RAQUEJO, T.; PERALES, V. (ed.). Arte ecosocial : otras maneras de pensar. Plaza y Valdés, 2022
Si voleu buscar informació per internet us deixem algunes webs molt interessants:
Tate Modern. Land Art
The Art History. Earth Art
My Modern Met. HOSMER, KATIE: Unexpected Land Art Beautifully Formed in Nature
Artistes i instal·lacions
L’Hilari(um), proposa el paisatge espectacular de Can Ros, dividit en 12 espais on 12 artistes o col·lectius d’artistes podran crear les seves instal·lacions basades en l’art natura i en la sostenibilitat. De moment podem anar fent boca, podem anar descobrint altres autors i altres obres que s’han fet basats en el concepte de natura i art:
- Vito Acconci; Maria Acconci. AcconciStudio [en línia]
- Holt&Smithson Foundation [En línia]
- Ibarrola [En línia]
- “Walter De Maria, The Lightning Field” [En línia]. A: Dia Art Foundation.
- Christo and Jeanne Claude [En línia]
- “Eduardo Chillida” [En línia]. A: Museo Guggenheim Bilbao.
- Richard Long [En línia]
- “Artist/Naturalist Pages: Nils Udo” [En línia]. A: Morning Earth.
- James Turrell [En línia]
- Andrew Rogers: Land Art. [En línia]
Els humans vam començar fent Land Art?
La supervivència del humans depenia de l’ús de materials i construccions d’origen natural i també, sovint, efímeres. Cistells, cabanes, vestimenta, objectes de ceràmica, … I els animals són uns grans artífex, sense saber-ho, d’aquest corrent artístic:
ANDRÉ, GUÉNOLÉE. Nidos increïbles. Koala,2018
La pedra seca: evolució, arquitectura i restauració. Brau Educions, 2010
HARDING, S.; WALTENER, S.. Practical basketry techniques. Herbert Press, 2012
SCHOFIELD, JO. El Libro de los palos : un montón de cosas que construir y hacer con palos. Rodeno, 2013
JODIDIO, PHILIP. Tree houses : fairy-tales castles in the air..Taschen, 2017
TOD, OSMA GALLINGER (ed.). Hearth basketry : weaving containers with nature’s materials. Schiffer Publishing, 2017
Aquests en son alguns exemples del que podeu trobar a l’exposició Land Art a la primera planta.
També podeu visitar al pati infantil la instal·lació feta pels participats al TALLER FAMILIAR D’ART I NATURA amb la Núria Güell.
Aquest Sant Jordi, tria autors locals
Els cardedeuencs podem presumir de ser un municipi molt actiu culturalment i d’intensa iniciativa social. També ens podem felicitar per tenir veïns i veïnes del món de les lletres, escriptores, poetes, traductores i un munt de bons il·lustradores. Des de la Biblioteca volem compartir amb tothom els fruits d’aquest potencial d’intel·ligència col·lectiva. Som-hi!
Novel·la i conte breu
Si aquest Sant Jordi no sabeu què comprar… Prepareu-vos… no sabreu què triar! En novel·la hi ha una bona gamma de gèneres on escollir, per començar us proposem Mamut (Club Editor, 2022) de l’escriptora més internacional que tenim, l’Eva Baltasar, que ja ens va sorprendre amb Permagel (Club Editor, 2018) i Boulder (Club Editor, 2020). Si us interessa entrar en el món poètic de l’Eva, podeu buscar el seu darrer poemari Nus Schiele (Club Editor, 2021). Una altra autora que no heu de deixar escapar és la nostra promesa de les lletres, l’Alba Dalmau amb Amor i no (Angle Editorial, 2021) o qualsevol de les seus dos darrers treballs El camí dels esbarzers (Angle editorial, 2019) o Estàndards (Angle editorial, 2017)… I sabem que abans d’acabar l’any té previst presentar-nos un títol nou. Estigueu al cas!
Si el que us agrada és la novel·la policíaca podreu triar entre Rossi (Efadós, 2019) d’Assumpta Margenat. Amb l’autora teníem pactat presentar aquesta novel·la per Sant Jordi de 2020, però… ja sabeu què fèiem aquell Sant Jordi… i, el segon títol que us proposem és de l’Óscar Esteban, Heredarás la sangre (Universo de Letras, 2022)
En el gènere fantàstic cal descobrir la Selena Soro i la seva primera novel·la Misteris de la boira (Columna, 2020) i en gènere històric i humà, Los hijos olvidados de Dios (Círculo Rojo, 2021) de Josep Duarte. En el gènere de narrativa breu o contes breus podeu trobar Bajo un alcornoque en la Toscana (Alpina, 2021) de Tundra de San Martin ; La maledicció de Ramon Monton (2021), Ánima animal (Filigrana, 2021) de Rubén Martínez, o, Caixes plenes…, o buides de Núria Vendrell Ventayol, que va presentar-lo a la Biblioteca el mes de març d’enguany.
Poesia
En el món de la poesia podeu trobar la Núria Busquet amb el seu darrer poemari Lápida (LaBreu edicions, 2022), la Corina Oproae amb un poemari en català La mà que tremola (Cafè Central, 2020) i un segon poemari en castellà Desde dónde amar (Pre-textos, 2021) i en Ramon Monton amb el seu primer poemari Borrowed tunes (Versos manllevats) (2020). La Núria Busquet i la Corina Oproae són dues poetes i traductores de l’anglès i el rumanès respectivament. Us farem una llista al final de l’article dels seus darrers treballs traduïts.
Llibre infantil
Deu bones propostes per aquest Sant Jordi. La il·lustradora Pilar Ors ha posat imatges a dos contes d’autors diferents, Em dic Coco (Maia, 2022) de l’escriptora Assumpta Montellà on explica una història d’amistat entre un cavall i un nen molt especial i El Drac de la Serreta (Alpina, 2021) d’Eliseu Guillamon. Aquest darrer és una fabulació meravellosa al voltant d’una estructura de fusta que fa uns anys hi havia al Parc de la Serreta on hi jugaven els infants.
Tres àlbums més, molt interessants i que us farà difícil la tria. La faldilla lila d’en Leo (NubeOcho, 2022) escrit per l’autora local Irma Borges amb il·lustracions de Francesco Fagnani (il·lustrador local… a Itàlia), La fàbrica d’etiquetes (Juventud, 2022) de l’autora local Emma Piquer i amb imatges de l’il·lustradora Calle E. Ambdós títols son bones històries per a infants i alhora una esplèndida reflexió per als adults entorn dels nostres propis prejudicis; i per últim, l’àlbum de la cantant amb més seguidors infantils a Youtube, Bon dia (El Cep i la Nansa Edicions, 2022) de Dàmaris Gelabert que ha posat lletra i imatges a una cançò del seu repertori, tal com va fer l’any passat amb Els dies de la setmana (El Cep i la Nansa Edicions, 2021) i Qui soc jo? (El Cep i la Nansa Edicions, 2021) Tots tres fantàsticament il·lustrats per Sebastià Serra.
I un darrer àlbum il·lustrat i escrit per dues cardedeuenques, Capgirat (BindiBooks, 2020) d’Alba Dalmau i la muralista també internacional, Cinta Vidal. Amdúes autores molt vinculades a la Biblioteca en les seves respectives especialitats. També molt vinculats a la Biblioteca de Cardedeu són el Sergi Portela i en Raimon Portell, els seu darrer àlbum On és? (Cruïlla, 2021), trenca alguns estereotips en el conte infantil; No ens oblidem d’Entreson (Ekaré, 2017), il·lustrat per Ramon Paris, un àlbum brillant!
Històrics
En Víctor Busquet i en Salvador Coll s’han guanyat el qualificatiu d’escriptors clàssics del municipi. Han experimentat amb la poesia, la narrativa, els llibres de viatges i també s’han preocupat per mantenir viva i activa la història de Cardedeu. Per aquest Sant Jordi podeu buscar a les llibreries la segona part de Personatges Inoblidables (Malhivern, 2021) d’en Víctor Busquet. I en breu podreu trobar a les lliberies El caliu de la il·lusió. Les cartes de Can Malla en temps de guerra. On, en Salvador Coll, recull les cartes que dos germans de la lleva del sac es van enviar durant la Guerra Civil Espanyola.
En la revisió de la història podreu trobar, coordinat per l’historiador Àngel Casals, Del sometent als Mossos d’Esquadra. Història de l’Ordre Públic de Catalunya (Editorial Afers, 2022), on presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l’Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979 i fins al 2019. Un altre autor del que se’n parla poquet, però opina sovint a la premsa escrita és en Marc Sanjaume. El seu darrer títol Independència i progrès: el repte democràtic de l’Scottish National Party, repassa l’organització política a la Gran Bretanya i el repte dels partits escocesos independentistes davant aquest sistema.
Autoajuda
Te amaràs sobre todas las cosas (Editorial Teràpias verdes, 2021) de Sonia Rico. L’autora ha creat un decàleg de l’autoestima que transforma els deu manaments divins en altres deu manaments de la felicitat començant per l’amor a un mateix, que és la pedra filosofal d’aquest llibre.
Traduccions
Núria Busquet:
- Ai, William! (Edicions de 1984, 2022), d’Elisabeth Strout.
- Amor lliure (Edicions de 1984, 2022), de Tessa Hadley.
- Retrat de l’artista cadell (Lleonard Muntaner, 2022), de Dylan Thomas.
- La història d’en Shuggie Bain (Edicions de 1984, 2021), de Douglas Stuart.
Corina Oproae:
- Variacions sobre un tema donat (Cafè Central, 2021), d’Ana Blandiana.
- La luz que siento (Pre-textos, 2022), de Lucian Blaga.
Feliç diada de Sant Jordi 2022!
Boscos i salut
Tota la vida s’ha dit que passejar pel bosc aporta benestar i que viure prop de la natura és sinònim d’una vida més saludable. Actualment l’evidència científica corrobora aquesta afirmació. El Japó és un dels països que més estudis ha desenvolupat en aquesta àrea, juntament amb Corea del Sud i els Estats Units, que demostren els efectes beneficiosos dels boscos vells en la salut humana, a través dels anomenats banys de bosc (shinrin yoku, en japonès).
La proximitat amb els arbres en boscos vells és beneficiós en l’alleujament de l’estrès i la reducció del risc d’ansietat, angoixa i depressió; millora de la concentració i atenúa l’agressivitat; Quant a la salut física, els beneficis s’orienten envers el tractament de la del dolor, disfuncions cardiovasculars i de la hipertensió, etc. [Informació extreta del web de l’ASPCAT]
El Bany de bosc és una activitat terapèutica molt recent i es pot practicar a qualsevol bosc, però es recomana els boscos vells. Existeixen a Catalunya propostes privades de recorreguts guiats amb exercicis de respiració i consciència per impregnar-se de l’esperit del bosc i relaxar cos i ment.
Des de la Biblioteca de Cardedeu us recomanem que invertiu una estona a descobrir aquesta proposta terapèutica amb la selecció de llibres que adjuntem. Però també us proposem la lectura d’un seguit de llibres que us proporcionaran una mirada oberta i les eines per descobrir els secrets i l’ànima que els boscos amaguen: com conviuen les diferents espècies vegetals, com es comuniquen? què senten? Quina feina fan els insectes? i animals grossos que hi viuen? com han evolucionat els boscos en els diferents climes de la terra? com ens protegeixen? Així com la història cultural i el recursos materials que ens han proporcionat al llarg de la història als humans.
Éric Brisbare.Un baño de bosque. Alianza Editorial, 2018
Yoshifumi Miyazaki. Shinrin-Yoku: Baños curativos de bosque. Blume, 2018
Melanie Choukas-Bradley. Disfruta de un baño de bosque: cómo despejar tu mente y tus sentidos. GG, 2018
Peter Wohlleben. El Bosque. Instrucciones de uso. Obelisco, 2018
Miquel Bassols i Puig. Boscúria, la natura perduda de les coses. Símbol editors, 2021
Peter Wohlleben. El batec del bosc. El vincle secret entre els éssers humans i la natura. Cossetània2021
Lluís Vergés. Por los bosques: los árboles son nuestra salvación. Alfabeto, 2021
Rebecca Solnit. Sobre l’art de perdre’s: una guia per vagarejar en cos i esperit. Angle editorial, 2020
Suzanne Simard. En busca del árbol madre: descubre la sabiduría del bosque. Paidós, 2021
Aquesta selecció ha estat possible gràcies a la subvenció europea Next Generation
Agricultura i alimentació sostenible, sobirania alimentària
Estructura de l’alimentació actual
Després de l’experiència de globalització econòmica al món occidental i les decebedores experiències que ha tingut a l’economia individual i grupal, busquem una nova forma d’organització humana. Les polítiques econòmiques neoliberals han afavorit només un nombre petit de persones, la resta de la humanitat ha quedat al massa al límit de la supervivència. La conversió de l’agricultura, com a acció per procurar-nos l’aliment, a l’agricultura industrial i la modificació genètica per augmentar la producció està conduint al nostre planeta a l’extinció.
L’excés de productes químics, l’erosió del sòl i la incapacitat de regenerar-se, la pèrdua de varietats i llavors locals, afectació a la fauna i flora autòctones, etc. En el cas de les macrogranges es qüestiona el benestar animals, l’excés d’emissions de metà a l’atmosfera, l’ús de medicació excessiva i l’afectació en les persones, el risc de malalties transmissibles.
En aquest sentit us recomanem la lectura d’aquests cinc llibres per prendre consciència de la necessitat de canviar les formes de producció:
- Joel Salatin. Esto no es normal: recomendaciones de un granjero que ama a los animales. Dientre de León, 2017
- Vandana Shiva. ¿Quién alimenta realmente al mundo? El fracaso de la agricultura industrial y la promesa de la agroecologia. Capitan Swing, 2017
- Carolyn Steel. Ciudades hambrientas : cómo el alimento moldea nuestras vides. Capitan Swing, 2020
- Rob Walace. Grandes granjas, grandes gripes: Agroindustria y enfermedades infecciosas. Capitan Swing, 2020
- Carro de Combate. Consumir es un acto político. Clave intel·lectual, 2020
Què vol dir el concepte Sobirania Alimentaria?
És el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Es tracta d’una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. [Extret de la Viquipedia]
En aquest sentit podeu trobar a la biblioteca força llibres que parlen de la necessitat de caminar cap a aquest canvi en l’organització de l’alimentació, per a una agricultura regenerativa, ecològica i de proximitat:
- Gustavo Duch. No vamos a tragar. Soberanía alimentaria: una alternativa frente a la agroindústria. Libros del Lince, 2014
- Reflexions sobre les alimentacions contemporànies: de les biotecnologies als productes ecològics. UOC, 2010
- Francesc Font. Arrelats a la terra: Propostes per a una agricultura regenerativa. Tigre de paper, 2020
Economia circular
Els escassos recursos de matèries primeres, la sobreexplotació i destrucció dels ecosistemes i el canvi climàtic ens obliga a repensar les formes de producció i de consum dels països desenvolupats. Els efectes del model productiu descontrolat s’han fet evidents i la globalització ha fet extensiu el problema a nivell internacional.
Mathis Wackernagel, conegut per ser un dels fundadors del concepte “Empremta/petjada ecològica” va declarar el 1997 al Foro de Rio +5: “Si fora possible extendre a tots els éssers humans el nivell de consum dels països desenvolupats, ens caldria tenir tres planetes com el nostre per atendre la demanda global”
Davant aquest nou paradigma les organitzacions mediambientals i ecologistes han estès un nou concepte: Economia Circular. La Unió Europea ha adoptat i desenvolupat aquesta idea com a forma de fer front al desastre.
Sota el concepte “Economia Circular” s’explica un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents tantes vegades com sigui possible i així allargar el cicle de vida dels productes i els materials.
Si voleu saber-ne més us proposem la lectura de qualsevol d’aquests llibres:
- Peggy Blum. Moda circular para una industria sostenible de la moda. Blume, 2021
- Ignacio Belda Hériz. Economía circular: un nuevo modelo de producción y consumo sostenible. Editorial Tébar Flores, 2018
- José Luis Gallego. Circulando hacia una nueva economia: empreses con rumbo fijo hacia la economia circular. El ejemplo de las empreses con rumbo fijo hacia la economia circular. Editorial Profit, 2020.
- Luis M. Jiménez Herrero, Elena Pérez Lagüela. Economía circular-espiral: transición hacia un metabolismo económico cerrado. Editorial del Economista, 2019
Només esperem que de veritat, des de tots els àmbits polítics i els governs de tot arreu, s’adopti aquesta idea a fi de reprogramar les formes de producció i les formes de consumir és posible una altra forma de consumir.
Reduir l’ús del plàstic
Sobre el problema de la contaminació per plàstic i microplàstics ens és evident i en tenim moltes imatges que es reprodueixen a les xarxes socials i noticiaris de televisió. Com a consumidors ho tenim força difícil, seguim trobant verdures envasades, carns i peixos perfectament tallats i col·locats en safates i gran part de productes en envasos que llencem al contenidor groc i podrien ser reutilitzats una vegada i una altra. Malgrat que som moltes les persones que estem conscienciades del problema, la fabricació de productes envasats en plàstic, segueix com sempre o amb tímides noves legislacions que no acaben amb el problema de manera categòrica.
Si com a consumidors voleu avançar en solucions domèstiques per no consumir tan plàstic a les vostres llars, us proposem la lectura de qualsevol d’aquests llibres que donen idees i propostes per assolir el nostre objectiu:
José Luis Gallego. Plastic detox: 5×10 ideas para reducir el plástico en tu día a día. Libros Cúpula, 2019
Bernard Bertrand. Vivir sin petróleo: el gran libro de los recursos vegetales. La Fertilidad de la Tierra, editorial, 2012
Will McCallum. Deja el plástico: guía práctica para cambiar el mundo. Ediciones península, 2019
Patricia Reina; Fernando Gómez. Vivir sin plástico: consejos, experiencias e ideas para darle un respiro al planeta. Zenith, 2019
Martin Dorey. Superherois contra el plàstic. Estrella Polar, 2020
Ana Pêgo. Plasticus maritimus, una espècie. Kalandraka, juny 2020
Eunju Kim. Plàstic : passat, present i futur. Joventut, 2021 Kirsti Blom; Geir Wing Gabrielsen. Un Mar de plàstics. Takatuka, 2018.
Renda Bàsica Universal
Darrerament ha reaparegut amb timidesa en els debats polítics un concepte antic: La Renda Bàsica Universal. La idea apareix i desapareix en funció de les crisis econòmiques que deixa una bona part de la població en situacions de precarietat extrema. Precisament la crisis de la pandèmia COVID l’ha fet reaparèixer en les discussions polítiques a Espanya. Què en sabem de la Renda Bàsica Universal? Seria la fi de la pobresa? És una utopia impossible? És un acte de caritat o de justícia? Suposaria la fi del poder de la societat capitalista? Ens convertiria a tots en uns éssers ganduls? És un canvi de justícia social o de beneficència?
L’eradicació de la pobresa és el primer dels objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides per a l’Agenda 2030. L’objectiu podria passar per l’aplicació d’aquesta renda Universal a la ciutadania. Des de la Biblioteca us volem facilitar a crear-vos un estat d’opinió. Per aquest motiu us proposem la lectura d’aquests llibres escrits pels economistes: Guy Standing, Danien Raventós, Julie Wark i el no economista Rutger Bregman que planteja aquesta possibilitat en el seu llibre “Utopía para realistes”
STANDING, GUY. La renda bàsica: un derecho para todos y para siempre. Pasado&Presente, 2918.
L’autor, investigador i professor de ciències econòmiques, va formar part de una xarxa de treball i estudi a nivell internacional per promoure el debat polític sobre l’aplicació de la Renda bàsica Universal. En el seu llibre es declara defensor de la Renda bàsica i s’endinsa en els arguments a favor com a eina de llibertat individual i emancipació social, reducció de la pobresa, la desigualtat i la inseguretat. Descriu la viabilitat econòmica i alternatives possibles i paral·leles a la Renda bàsica Universal.
BREGMAN, RUTGER. Utopía para realistas: a favor de la Renta Básica Universal, la semana laboral de 15 horas y un mundo sin fronteras. Salamandra, 2017
Bregman defensa el retorn de la utopia social per recrear mons possibles a partir de l’aplicació de la Renda Bàsica Universal i la reorganització del temps de treball. Argumenta la seva defena mitjançant experiments socials fets arreu del món en diferents moments de la història.
RAVENTÓS, DANIEL; WARK, JULIE. Contra la caritat: en defensa de la renda bàsica. Arcàdia, 2019
Els autors amb una visió molt humanista, desmonten el significat que té en la societat capitalista el concepte de caritat i proposen de quina manera podem ser més bondadosos els uns amb els altres , com a criatures que compartim els uns amb els altres el mateix planeta. Defensen la Renda Universal com una idea perfectament assumible en termes econòmics per garantir el dret de l’existència a tothom.
Altres informacions d’interés:
RAVENTÓS, SERGI; PORTA, CARME. “La renda Bàsica a l’agenda política”. La Directa: Periodisme cooperatiu per la transformació social. Publicat el 25 de juny de 2019 [En línia]
YUSTRES, VÍCTOR. Veus sectorials impulsen el moviment per una Renda Bàsica Universal. La Directa: Periodisme cooperatiu per la transformació social. Publicat el 15 de setembre de 2020. [En línia]
Webs:
Ens ha deixat Raoul Cauvin
A la biblioteca podeu trobar algunes de les seves creacions…
La literatura que ens deixa la pandèmia
La pandèmia de la COVID-19 ens ha colpejat a tots marcant un abans i un després en les nostres vides personals. De cop i volta hem evidenciat la nostra fragilitat en front dels virus i, qui més qui menys, ha incorporat nous conceptes i noves paraules al seu vocabulari: risc de contagi, unitat de crítics, càrrega viral, vaccinació, pandèmia, epidèmia, … La pandèmia ens ha fet reflexionar sobre la nostra manera d’entendre el món i de viure’l i ens ha obligat a incorporar noves formes de funcionar: teletreball, reunions virtuals, escola i universitat a distància…
Les mesures sanitàries per a la contenció de la propagació del virus ha deixat una bona part de la societat sota una forta pobresa i un món econòmic trencat i que calrà recuperar.
S’han editat, des de diverses vesants, llibres informatius científics, perspectives socials i econòmiques de futur que trobareu a la Biblioteca de Cardedeu, us en deixem una mostra:
Virologia:
- Daniel Closa Autet. 100 coses que cal saber dels virus. Cossetània, 2020.
- Salvador Macip. Les grans epidèmies modernes: la lluita de l’home contra els enemics invisibles. La Campana, 2020.
- Sonia de Miguel Fernández, Juan Carlos Ruiz de la Roja. Coronavirus: prevención, pandemia y contención. Libros de la Catarata, 2020.
- Marilyn J. Roossinck. Virus. Akal, 2020.
Història de les pandèmies:
- José Enrique Ruiz-Domènec. El día después de las grandes epidemias: de la peste bubónica al coronavirus. Taurus, 2020.
- Michael Osterholm, Mark Olshaker. La amenaza más letal: nuestra guerra contra las pandemias y cómo evitar la próxima. Planeta, 2020.
John M. Barry. La gran gripe: la pandemia más mortal de la historia. Capitan Swing, 2020. - David Quammen. Contagio: la evolución de las pandemias. Debate, 2020.
- Sandra Hempel. Atlas de epidemias: enfermedades mortales y contagiosas desde la peste hasta el virus del Zika. Librero, 2020.
Medecina:
- Jorge L. Tizón. Salud emocional en tiempos de crisis : reflexiones desde una pandemia. Herder, 2020.
- Juan M. Fernández Millán. Psicología aplicada a la ayuda en situaciones de emergencia y catástrofe : lo que hemos aprendido del coronavirus. Pirámide, 2020.
- Eduardo López-Collazo. ¿Qué es la sepsis? Algo más que el estado final del paciente con COVID-19. Anaya, 2021.
Societat:
- Slavoj Žižek. Pandemia : la COVID-19 estremece al mundo. Anagrama, 2020.
- Autors diversos. Covidosofía : reflexiones filosóficas para el mundo pospandemia. Paidós, 2020.
- José Ramon Ubieto Pardo. El mundo pos-covid: entre lo presencial y lo virtual. NED Ediciones, 2021.
- José Ramon Amor Pan. Bioètica en tiempos de COVID 19. Pepitas de Calabaza, 2020.
- José Noriega Bastos, Carlos Granados Garcia. Covid 19: lo humano en cuestión. Didaskalos, 2020.
- Evelio Martínez-Cañadas. La biblioteca pública tras la pandemia del coronavirus. UOC, 2021.
- Tony Wheeler. En defensa del viaje : por qué seguiremos viajando y por qué lo haremos de otra manera. Geoplaneta, 2021.
- Diversos autors. La escuela vaciada: la enseñanza en la época pospandèmica. Altamarea, 2020.
Política:
- Antonio Fornés, Jesús A. Vila. ¿Son demócratas las abejas? : la democracia en la época del Coronavirus. Diéresis, 2020.
- Francisco Mercado. Una pandemia de errores : cómo y por qué la mala gestión del Gobierno convirtió a España en campeona mundial del coronavirus. Deusto, 2020.
- Torra i Pla, Quim. Les hores greus. Símbol Editors, 2021.
- Diversos autors. El Derecho Constitucional ante el COVID-19: las distintas respuestas en el ámbito comparado. Wolters Kluwer, 2020.
Economia:
- Juan Torres López. El crash de la COVID-19 : análisis de una crisis diferente a todas las demás, entendiendo sus efectos, sus remedios y lo que puede venir. Pirámide, 2020.
- Diversos autors. El empleo en la era digital : cómo cambiará nuestro trabajo tras el COVID-19. Almuzara, 2020.
- Diversos autors. Teletrabajo : vivir y trabajar mejor. Profit Editorial, 2020.
- Diversos autors. El mundo después de la Covid-19. La Vanguardia Dossier, 2021.
- Daniel Innerarity. Pandemocracia : una filosofía de la crisis del coronavirus. Galaxia Gutenberg,2020.
- Fernando Trias de Bes. La solución Nash : la reactivación económica tras el COVID-19. Paidós, 2020.
- Julio García Camarero. La COVID-19 y el multicolapso del neoliberalismo global. Los Libros de la Catarata, 2020.
- Asier Arias. La batalla por las ideas tras la pandemia : crítica del liberalismo verde. Libros de la Catarata, 2020.
Experiències personals:
- Fang Fang. Diari de Wuhan : seixanta díes des d’una ciutat en quarantena. Columna, 2020.
- Lorenzo Silva. Diario de la alarma. Destino, 2020.
- Jordi Borràs. L’any sense primavera. Ara Llibres, 2020.
200 anys sense John Keats
Londres, 31 d’octubre de 1795 — Roma, 23 de febrer de 1821
John Keats va ser un dels poetes britànics més importants del Romanticisme. La seva obra mestra és Oda a un rossinyol, la qual va ser escrita poc abans de morir a l’edat de vint-i-cinc anys de tuberculosi.
De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems (1817), que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres.
L’extens poema al·legòric Endymion (1818) significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat.
El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres grans odes: Ode to a Nightingale, Ode to a Grecian Urn i To Autumn, publicades en el volum Lamia and Other Poems (1820). Marià Manent féu una traducció catalana dels poemes de Keats: Sonets i odes (1914).
Agreujada la seva malaltia, es traslladà (1820) a Itàlia, on morí.
Shelley li dedicà la seva elegia Adonais (1821), però fins a mitjans del segle XIX, amb el prerafaelitisme, la seva poesia no fou valorada degudament.
També Julio Cortázar va escriure un llibre híbrid (biografia i assaig) sobre un dels seus referents creatius. En lloc de narrar de manera lineal la vida de Keats, l’autor de Rayuela analitza els passatges de la seva vida a través de les seves lletres; poemes, assajos i correspondència. «Me interesa este diálogo con un poeta, porque no puedo sentir a Keats en el pasado. No me lo encuentro en la calle, ni espero oír su voz en el teléfono (y qué hermoso hubiera sido oír su voz, verlo venir pequeñito y un poco compadre, riéndose por lujo) ».
Font: Enciclopedia.cat
A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d’aquest poeta anglès. Alguns dels títols són…
BRIGHT STAR
La vida de Keats va estar plena de tragèdies, foscor i malaltia; encara que al final de la seva existència el va acollir una llum: Fanny Brawne. Keats es va enamorar d’ella i li va dedicar tota la seva felicitat, els seus versos més intensos i una sensació d’afecció que mai havia experimentat. El veritable amor tràgic es va desencadenar quan el poeta va haver de distanciar-se de la seva estimada i va iniciar una correspondència d’amor, gelosia i mort.
El film “Bright Star” de Jane Champion, aborda aquesta relació determinant en la vida i obra de Keats.
- Fitxa de “Bright Star” amb apunts de la crítica internacional.
- Ressenya del film a càrrec de Lucía Tello Díaz (Todo es cine)
- Ressenya del film a càrrec d’Arantxa Acosta (El espectador imaginario).
Font: Cultura Colectiva
Altres enllaços interessants…
Dones científiques | Recursos
Hem confeccionat una llista de recursos que podeu trobar a la xarxa.
Hi ha una mica de tot: webs, materials didàctics, suggeriments, guies de lectures, arxius, descàrregues…
També podeu accedir a la pàgina principal d’aquesta proposta de la Biblioteca Marc de Vilalba “Dones i nenes a la ciència: Passat, present i futur amb altres mirades” per conèixer totes les propostes associades.
La Laura i en Joan
En aquest web trobaràs contes i exercicis interactius amb els quals podràs conèixer la recerca que es fa a Catalunya, per què serveix i esbrinar si en el futur vols convertir-te en científic.
Guia de lectura: Dones i nenes en la ciència
Creada per la Biblioteca Can Baratau (Tiana) per tal de donar una major visibilitat al paper de les dones en la ciència. Esperen posar el seu granet de sorra perquè apareguin més vocacions científiques entre les noies.
Dones científiques
Especial a la Biblioteca Virtual amb la següent classificació: Científiques, Astronomia, Psicologia i psiquiatria, Matemàtiques, informàtica i enginyeria, Ciències naturals i socials, Física i química, Ciències de la salut, Economia i Llibres infantils.
Ciència i dones
Selecció de pel·lícules d’aquesta temàtica publicada a la web: Películas feministas.
#NoMoreMatildas
Web especialitzada en tractar l’Efecte Matilda, un biaix en contra del reconeixement els èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes.
Iniciativa 11F
Recull de xerrades, estudis i informes publicats per diverses institucions i investigadors sobre els múltiples aspectes implicats, que van des de la percepció que tenen les nenes de la ciència fins a les dificultats que poden trobar les dones per progressar en l’entorn laboral científic.
Dones de ciència al cinema
10+1 pel·lícules imprescindibles que han contribuït a desterrar la cultura masclista de l’àmbit científic.
Dones al món
Guia de lectura creada per Grup de Treball Gènius amb la que veureu com viuen o han viscut algunes dones que han estat veritables genis en el seu camp (ciència, art, pensament, esport…). Trobareu també exemples de contes protagonitzats per pioneres en el seu àmbit.
#100tífiques 2021
Web amb tota la informació del Projecte #100tifiques, que enguany inclou dos grans esdeveniments o activitats que pivoten al voltant de –o en coincidència amb- la data del 11 de febrer: Xerrades simultànies de les #100tífiques a centres escolars de tot Catalunya (alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO) i Trobada de formació i networking de les #100tífiques del sistema públic i el privat. En aquesta tercera edició i degut a les circumstàncies de la COVID, el projecte es desenvoluparà 100% online
El més recent
Totes les novetats LIJ a la web EBiblio sobre aquesta temàtica.
Si en trobeu qualsevol altre que creieu és interessant, envieu-nos un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat amb l’enllaç i mirarem d’afegir-lo al llistat citant-vos com a col·laboradors.
Passat, present i futur amb altres mirades
El dia 11 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.
Cada any, per aquestes dates, rebem moltes peticions de llibres i altres documents sobre dones científiques; sobretot d’alumnes que aprofiten aquests dies per fer treballs de recerca, aprofitant l’esdeveniment i, de pas, el del pròxim 8 de març (Dia Internacional de les Dones).
Aquest any hem volgut anticipar-nos a aquesta demanda i us hem preparat tot això…
LA CAPSA (estudiants primària)
A l’Àrea Infantil de la Biblioteca trobareu una capsa de fusta plena de llibres que expliquen històries sobre dones i nenes vinculades d’alguna manera a la ciència: biografies, contes, invents, fites, descobriments…
Com ja sabeu, aquests dies són una mica complexos a causa de les restriccions de la pandèmia. Per aquesta raó us demanem que feu un bon ús d’aquests documents. Per exemple…
- Agafeu els llibres d’un en un.
- Sigueu solidaris, més que mai, i gestioneu bé l’accés als documents. Si agafeu molts llibres alhora altres usuaris no podran accedir a ells; tant si us els porteu a casa, com si, després de fullejar-los i consultar-los els deixeu a la biblioteca (perquè, com ja sabeu, aquests llibres han d’estar 48 hores en quarantena i ningú els pot tornar a consultar durant dos dies).
- Si us emporteu algun llibre a casa, recordeu que aquests dies molts dels vostres companys necessiten fer el seu propi treball de recerca. Així doncs de seguida que enllestiu el vostre i ja no necessiteu més el llibre torneu-lo de seguida a la biblioteca.
- Si sou uns cracks de la investigació o per xiripia trobeu altres llibres que tracten sobre el mateix tema i no estan a la capsa, entregueu-los al personal de la biblioteca perquè puguem incorporar-los a LA CAPSA. No els fiqueu vosaltres mateixos a dins.
Llistat de recursos (estudiants secundària)
Hem confeccionat una llista de recursos que podeu trobar a la xarxa. Hi ha una mica de tot: webs, materials didàctics, suggeriments, guies de lectures, arxius…
Podeu accedir a aquest llistat de recursos AQUÍ.
Si en trobeu qualsevol altre que creieu és interessant, envieu-nos un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat amb l’enllaç i mirarem d’afegir-lo al llistat citant-vos com a col·laboradors.
“Cine-tífiques”
També hem preparat una Biblioselecció exclusiva de pel·lícules sobre científiques, tant biografies de dones reals com films protagonitzats per personatges femenins “de ficció” amb rols científics.
Les trobareu a la zona d’Audiovisuals de la Planta Baixa.
I a més a més…
Sabeu què l’actriu Sigourney Weaver és la “cine–tífica” per excel·lència? Si voleu saber per què esteu atentes a les nostres xarxes socials els propers dies…
Exphomenatge al Nobel de Literatura Joseph Brodsky
Nascut a Leningrad amb el nom de Ióssif Aleksàndrovitx Brodski fou un poeta estatunidenc d’origen soviètic.
El 28 de gener es van complir 25 anys de la seva mort.
Per aquest motiu hem habilitat un espai a la nostra biblioteca on podreu trobar una mostra de la seva obra.
El 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una professió d’escriptor completa, imbuït de la claredat del pensament i d’intensitat poètica”.
A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d`aquest autor.
JOSEPH BRODSKY
Poeta rus. Va néixer a Leningrad. De formació autodidacta des que va abandonar els seus estudis de batxillerat, va passar 18 mesos en un camp de treball soviètic, acusat de “parasitisme social”, quan tenia 24 anys. El 1972, set anys després de ser alliberat, va emprendre el camí de l’exili i el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana.
Els seus “Poemes escollits”, que reuneixen una important col*lecció de la seva poesia, es van publicar en versió anglesa el 1973, seguits de “Parts de l’oració”, el 1980.
El volum d’assaigs titulat “Menys que un” va rebre el Premi de la Crítica el 1986; aquest mateix any va publicar un llibre de poemes que portava per títol “Història de segle XX”, mentre que el 1992 va veure la llum un llarg assaig anomenat “A Urania”.
Brodsky va viure a Nova York i durant part de l’any donava classes de literatura al Mount Holyoke College. El 1981 va obtenir una beca de la Fundació MacArthur.
El 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una professió d’escriptor completa, imbuït de la claredat del pensament i d’intensitat poètica”.
Entre les seves principals influències destaquen els clàssics russos, els metafísics anglesos i els poetes polonesos moderns, a més d’escriptors com Marcel Proust, W. H. Auden i Herman Melville.
#FakeNews (Biblioselecció)
“Si arribem al punt que no podem confiar en les notícies que ens arribin, només ens creurem les que reafirmin el nostre pensament, les nostres creences, els nostres prejudicis.”
[Amorós Garcia, Marc. Fake News: la verdad de las notícias falses. Editorial Plataforma, 2018]
El periodisme ha patit un canvi dràstic en molt poc temps amb la introducció d’Internet i les Xarxes Socials. Tots els individus hem esdevingut generadors i a l’hora receptors de tot tipus d’informacions. La democratització de l’accés a la informació i de la generació d’informació ha ajudat als ciutadans a comunicar-se millor i a organitzar-se i ha obert la porta al periodisme lliure i independent. El conjunt d’avantatges, però, ha posat en dubte el concepte de “rigor periodístic” i ha fet aparèixer sense vergonya un nou concepte, les Fake News. Si us interessa aprofundir en aquest fenomen mundial us presentem quatre autors que ho han treballat des de diferents òptiques:
Escrit l’any 2009 i reeditat l’any passat. La majoria de nosaltres considerem que, després de llegir el diari o veure el telenotícies, està informat de l’actualitat internacional, sense tenir en compte que tant sols és una versió del fets. Aquest llibre fa un recorregut a diferents notícies d’impacte mundial, mostrant -mitjançant entrevistes amb experts, bibliografia especialitzada i consultant mitjans alternatius- que, dels fets que es relaten en un mitjà, no sempre s’ajusten a les moltes altres veritats del mateix fet.
Guía del universo para escépticos és un mapa dels vicis mentals humans: informació equivocada, prejudicis, mitologies, enganys i falsos coneixements on les persones ens agafem per explicar-nos la realitat, sovint dura realitat. Mitjançant l’exposició de mites científics, fal•làcies i teories de la conspiració, aprendrem a diferenciar la ciència de la pseudo-ciència. Reforçarem el pensament crític i a rebatre les teories de la conspiració, els falsos raonaments i el pensament supersticiós.
Ramonet fa una radiografia de la irrupció dels mitjans digitals en la tradicional premsa escrita on les referències teòriques i pràctiques, fixades durant anys pel periodisme, deixen de ser adequades per a unes pràctiques que han de perseguir un periodisme lliure i independent.
Argemí desmuntar l’auto-creença del “A mi no m’enganyen!” dels qui ens creiem capaços detectar les notícies falses a qualsevol mitjà que tinguem al davant. En el seu llibre descriu set actituds molt habituals en les persones que creuen estar ben informades, i que en realitat som preses fàcils per a les fake News.
Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions—o els monopolis d’informació equivalents a cada època — n’han fet sempre un ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i reformes normatives que s’estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i no els mitjans tradicionals? I que no advoquin per tallar el problema de soca-rel, sinó que pretenguin imposar als ciutadans retallades de la llibertat d’expressió i informació?
Tots nosaltres estem afectats per aquest nou concepte conegut per Fake News. Sovint són difícils de detectar, per molt que creguem ser prou llestos com per destriar la veritat de la mentida. Amorós explica què motiva la seva existència? a qui li interessa que existeixin? Com es fabriquen? Què volem creure i què no volem creure?… Un manual fàcil per conèixer els nostres propis errors a l’hora de llegir notícies.
Mira la disponibilitat
Altres llibres que us poden ajudar en aquest concepte:
Bassets, Lluís. El Último que apague la luz: sobre la extinción del periodismo. Editorial Taurus, 2013
Boczkowski, Pablo Javier; Mitchelstein, Eugenia. La Brecha de las notícias: divergencia entre las preferencias informativas de los medios y el público. Ediciones Manantial, 2015
Castells, Manuel. Xarxes d’indignació i d’esperança. Editorial UOC, 2013
Pérez-Soler, Susana. Periodismo y redes sociales: claves para la gestión de contenidos digitales. Editorial UOC, 2017
Sáez, Albert. El periodisme després de Twitter: Notes per repensar l’ofici. Edicions 3i4, 2015
Tascón, Mario; Quintana, Yolanda. Ciberactivismo: las nuevas revoluciones de las multitudes conectadas. Editorial Catarata, 2012
Joyce Carol Oates, Premi Pepe Carvalho 2021
Enguany, un jurat, integrat per Carlos Zanón com a president i Rosa Ribas, Anna Abella, Núria Cadenes, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán com a vocals, han decidit per majoria atorgar el premi Pepe Carvalho 2021 a l’autora nord-americana Joyce Carol Oates.
Nascuda el 1928 a Lockport, (Nova York) és autora de novel.les, relats breus i obres de teatre, a més d’assagista, crítica literària i editora. S’ha fet coneguda per un estil personal que combina ambients gòtics o aterridors amb temes de caràcter social que van dels abusos a les diferències de classe.
L’autora, segons considera el jurat del premi Pepe Carvalho 2021, “representa el millor de la narrativa nord-americana des dels seus inicis com a escriptora, sense haver perdut en cap moment contacte amb el present, amb les persones, amb la societat que les acull i constreny”.
El jurat voldria destacar el seu tractament des de diferents òptiques del fenomen de la violència i la seva transcendència psicològica i social; la particular manera que té de barrejar gèneres amb estructura de thriller; el caràcter extremadament literari de la seva immersió en el gènere per expandir-lo, obrir-lo, mirant sobre violent i víctima, culpabilitat i redempció, venjança i perdó, mecanismes psicològics i socials que transformen diàriament les nostres vides, les nostres societats, el nostre món en definitiva.
A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una àmplia selecció de l’obra d`aquesta autora. Alguns dels títols són…
PREMI PEPE CARVALHO
Les novel.les de Manuel Vázquez Montalbán, i més concretament les protagonitzades pel personatge del detectiu Pepe Carvalho, van tenir un paper fonamental en el renaixement del gènere negre a Europa. Autors que van des de l’italià Andrea Camilleri fins al grec Petros Márkaris, entre molts altres, s’han confessat admiradors i deutors d’una literatura on coincidien política i gastronomia, el crim i el retrat sociològic d’una ciutat mediterrània i els seus habitants.
Vázquez Montalbán i Carvalho van posar Barcelona en el mapa de la literatura negra del sud d’Europa. D’aquí que, en homenatge a l’autor i al detectiu que va crear, cada any un autor o autora nacional o internacional rebi el premi Pepe Carvalho. Juan Madrid (2020), Claudia Piñeiro (2919), James Ellroy (2018), Dennis Lehane (2017), Donna Leon (2016), Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Márkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P. D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006) han rebut en edicions anteriors el premi Pepe Carvalho, que es concedeix en el marc de BCNegra.
Font: BCNEGRA
