Punts de llibre (2025)

Quan l’escenògraf va posar al cel el sol, el sol ja es ponia.

A la plaça del poble sempre hi seia un vell. Un noi que hi passava sovint es va estranyar, cada dia el mateix. Encuriosit li va preguntar: “Què feu aquí, bon home? Cada matí us veig aquí assegut”. L’home li va contestar: “Quan era jove li vaig demanar a Déu que em donés paciència, i deu estar molt ocupat perquè d’això fa més de cinquanta anys i encara l’espero”.

La mare no se’n sortia, a l’hora de llegir contes. Ho sabia, i cada nit feia el cor fort perquè no li tremolés la veu. El fill ho patia, però fingia molt bé. Ambdós anhelaven el petó de bona nit.