Así es como escapó

Si hi ha una banda de culte ara mateix en el pop d’aquí, aquesta és Doble Pletina. Des que es van presentar en societat amb una maqueta en 2010 -triada com una de les millors de l’any per Mondosonoro, els de Barcelona s’ho han pres amb calma, marcant el seu propi ritme aliens a modes.

Un lustre ha passat ja de la seva eclosió, i després d’un excel·lent debut en format llarg i una sèrie de set polzades, per fi editen el seu segon disc “Así es como escapó”, un treball que en certa manera mostra a uns nous Doble Pletina sense que per això traeixin el llibre d’estil dels seus anteriors treballs.

I és que el seu pop mínim de tints malenconiosos ple de retranca ara es mou per rumbs més electrònics –ull amb les fantàstiques “Nada”, “Mausoleo”, “Soltera” i “Llenamos vacíos”, sense oblidar el xerrac (“Primeras impresiones”) i amb picades d’ullet als millors Pulp (“Electrobolero”).