Foreverland

Neil Hannon ha anat madurant la seva personalitat artística al capdavant de The Divine Comedy, amb el pas dels anys i a cop de disc. Aquesta maduresa ha d’entendre’s com a incansable procés de cerca cap a l’enèsim detall, aquest amb el qual adornar i rematar un pop estratosfèric, sempre encantador i minuciós. Perquè en realitat el tarannà inquiet, juganer i fins i tot infantil de l’artista (afortunadament) continua tan inalterable com el seu talent per donar amb la fórmula adequada. L’onzè àlbum d’estudi del norirlandés alberga dosis equilibrades de totes aquelles qualitats que ho han convertit en un de les assegurances més fiables sorgits des d’aquesta etiqueta del Brit-pop que, en realitat, mai li va ajustar bé.