Filmosofia
Chocolat (2000) del dir. Lasse Hallström

Què podem fer davant el magnetisme que desprèn l’aparador d’una pastisseria repleta d’exquisits bombons? És possible resistir-se a la temptació d’una xocolata esplèndida, que pren la forma d’una promesa de plaer immediat? I, tanmateix, en el cas que fos possible fer-ho, què guanyaríem? Quines raons ens podrien dur a pensar que és preferible reprimir-nos? Chocolat ens convida a gaudir de la vida sense complexos, superant els nostres prejudicis, des d’una òptica vitalista i alegre.
Dinamitzador: Joan Méndez
Aquesta activitat requereix el pagament del servei de préstec interbibliotecari (1,50€) en cas de que no disposeu de la pel·lícula.

 

Dirigida per Lasse Hallström i protagonitzada per Juliette Binoche, Judi Dench, Alfred Molina, Lena Olin, Carrie-Anne Mos i el camaleònic Johnny Depp,va ser estrenada l’any 2000, rebent cinc nominacions als premis El film, definit per Carlos Boyero, crític de cinema en el diari El Mundo com una pel·lícula “deliciosa, con el aroma de un precioso cuento de hadas”, ens mostra com canviarà la vida dels habitants de Lansquenet, un petit poble francès molt tradicional, quan una dona forastera, acompanyada de la seva mare, decideix obrir una xocolateria amb els dolços més increïbles que mai s’han tastat.

Ens trobem davant d’una pel·lícula molt singular que ens parla de la solidaritat, el respecte, l’amistat i l’amor, així com de les dificultats tan grans que troben tots aquests elements per poder manifestar-se quan el dogmatisme, la intolerància, el classisme i la por al canvi i la novetat dominen el context social. I és que, sovint, sota l’aparença de què s’han de defensar les grans virtuts que  ens han servit per ordenar la vida social, i que corren ara el perill suposadament de desaparèixer per donar pas a una societat abandonada al llibertinatge i l’hedonisme més materialista i pueril, es vol justificar que res no canviï, que tot segueixi com sempre. La conseqüència inevitable quan el que domina és aquesta manera de pensar sempre acaba sent la persecució sistemàtica de tots aquells que s’atreveixen a desafiar la tradició.

La xocolateria apareix com la botiga que posa a l’abast de tothom el fer realitat el seus somnis en forma de bombons de xocolata, convertits en símbol del plaer terrenal. Tot plegat, la seva aparició servirà per desemmascarar la hipocresia d’una comunitat on els poders fàctics fan servir la seva posició privilegiada per controlar qualsevol intent de celebrar la vida des d’uns plantejaments diferents als que sempre han funcionat allà i que tan bé serveixen als seus propis interessos. O això pensen ells, car, al cap i a la fi, com finalment ens mostra la pel·lícula, la repressió a la que tenen sotmesa a la població també els afecta a ells mateixos: es veuen obligats a viure, almenys  de cara a la galeria, reprimint-se igualment de menjar-ne els meravellosos bombons de la botiga, per donar exemple, la qual cosa els fa unes persones infelices i rancunioses cap a aquells que sí en gaudeixen d’ells. I és que, com suportar tenir al costat algú que s’ho està passant d’allò més bé gaudint de tot allò que un es nega a apreciar, malgrat es mor de ganes de fer-ho?

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook