Filmosofia
L’estrany cas del Benjamin Button (2008) del dir. David Fincher

Què passaria si la vida humana no comencés per l’etapa de nadó sinó per la de la vellesa, i anéssim “avançant” de manera inversa? Quin resultat tindria néixer vells per anar progressivament sent cada dia que passa més joves? I si això només ens succeís a nosaltres, però no a la resta de la gent? Seria millor aquest tipus d’existència, o seria una tragèdia? Com afectaria a la nostra relació amb la família, la parella, els amics, companys… la nostra vida afectiva i sentimental en general?
Dinamitzador: Joan Méndez
Aquesta activitat requereix el pagament del servei de préstec interbibliotecari (1,50€) en cas de que no disposeu de la pel·lícula.

 

Dirigida per David Fincher i protagonitzada per Brad Pitt i Cate Blanchett, va ser estrenada l’any 2008, aconseguint quedar nominada als premis cinematogràfics més importants d’arreu. El film, inspirat en un relat de l’escriptor americà Francis Scott Fitzgerald, ens presenta el cas sorprenent d’una persona, en Benjamin Button, que pateix una estranya “malaltia”: neix amb la semblança d’un home d’edat avançada, més de 80 anys, i el seu creixement personal va en la direcció d’anar convertint-se en algú cada cop més jove.

Prenen com a punt de partida aquest fet ficcional el relat ens convida a la reflexió entorn la condició humana i la nostra manera d’entendre l’existència. La transgressió de l’ordre natural que suposa la presència d’un ésser humà com el Benjamin Button genera inevitablement una certa angoixa, en la mesura que ens sembla una cosa grotesca i quasi diabòlica. Sovint no qüestionem la realitat que estem acostumats a viure, i encara més pel que té a veure a les lleis físiques que governen el món natural. Per això, l’aparició d’un individu com aquest implica un desafiament cap a les nostres creences i convencions entorn allò que ha de ser.

D’altra banda, cal situar-se en el subjecte concret, el propi Benjamin, per seguir en el seu viatge biogràfic com li afecta amb ell personalment patir aquesta curiosa anomalia. Més enllà de pensar entorn quin efecte té sobre nosaltres veure algú tan singular, no podem deixar de situar-nos en com ho ha de viure ell. Fer el compte enrere, viure al revés de tothom, fer-te més jove quan més gran et vas fent, no permet, evidentment, una vida “normal”. Però, de quina vida estem parlant en aquest cas?

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email