Filmosofia
La soga (1948) del dir. Alfred Hitchcock

Com hem d’entendre la teoria del superhome (Übermensch) de Nietzsche? Hi ha persones que són superiors als altres, fins al punt que per aquesta raó queden alliberades d’haver de seguir les convencions morals que afecten a la resta de mortals? Per altra banda, quina responsabilitat té el professor davant els actes que puguin dur a terme els seus alumnes, quan aquests han quedat enlluernats per algunes de les seves afirmacions un tant frívoles, si resulta que alguns d’ells se les prenen seriosament?

La pel·lícula La soga (Rope) és, sense dubte, una de les obres mestres de la història del cinema. Va ser estrenada l’any 1948 i és tota una mostra del gran geni del seu director Alfred Hitchcock, així com de les magistrals dots interpretatives de l’actor James Stewart, qui representa la figura d’un professor de filosofia que assisteix a una festa a la qual ha estat convidat per dos alumnes seus de fa uns anys que li continuen mantenint un gran respecte i admiració. El que no sap el professor és que els seus deixebles han comés un crim (han matat a un jove conegut d’ells), només motivats per la seva teoria de la superioritat d’uns homes vers els altres, i que volen macabrament fer de la vetllada amb els convidats (entre els quals es troben els propis pares del jove difunt i la seva núvia) una mena de trobada morbosa, doncs han ficat el cadàver dins d’un bagul i han situat el menjar a sobre del mateix i volen excitar-se amb el risc que suposa que els puguin arribar a descobrir.

La història es basa en fets reals i va ser estrenada primerament al teatre. En el film de Hitchcock ens trobem davant d’un veritable experiment cinematogràfic, ja que la pel·lícula està rodada en un únic i llarg pla seqüència, on el pas del temps ve marcat pel canvi de la il·luminació provinent de l’exterior i que podem anar seguint gràcies a les finestres del saló on es desenvolupa gairebé tota l’acció. Sembla més aviat una obra teatral filmada que no pas una pel·lícula, però això forma part de les virtuts del film, que crea d’aquesta manera un espai claustrofòbic, tant tancat com el propi bagul en el qual es troba el cos del jove ofegat amb una soga només començar la narració, en el que pretén ser un crim perfecte. La pretensió d’elevar l’assassinat a la categoria d’obra d’art per part dels dos joves ex-alumnes presumptament serviria per justificar-lo, perquè així haurien demostrat que ells estan per sobre dels conceptes habituals del bé i del mal.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email