Filmosofia
Mar adentro (2004) del dir. Alejandro Amenábar

Tenim dret a decidir sobre la nostra mort? Poden haver situacions en les quals sigui legítim demanar l’assistència al suïcidi o l’eutanàsia? Quines podrien ser i per què? Té alguna relació aquesta problemàtica amb l’anomenat testament vital o document de voluntats anticipades i amb la qüestió de la defensa del dret a morir dignament? De quina manera els experts en bioètica poden abordar tots aquests elements d’una manera que pugui anar més enllà de les posicions ideològiques de cadascú? És possible arribar a solucions satisfactòries per a tothom des del punt de vista de la legalitat?

La pel·lícula Mar adentro recull la tràgica història del Ramon Sampedro, que va patir un accident quan tenia 25 anys que el va deixar tetraplègic. Aquest es va passar a prop de treinta anys demanant que algú l’ajudés a suïcidar-se, ja que no volia continuar vivint en aquelles condicions. Va escriure multitud de peticions sol·licitant aquesta ajuda, que van ser recollides juntament amb els poemes que va redactar, en el llibre Cartas desde el infierno. El director de cinema Alejandro Amenábar ens explica que quan va acabar de llegir aquest llibre va tenir clar que un dia havia de portar a la gran pantalla la lluita personal de Ramon Sampedro.

La estrena va tenir lloc el 3 de setembre del 2004 i, curiosament, el 15 de desembe del mateix any s’estrenava Million dollar baby, dirigida per Clint Eastwood, la qual tot i que en aquest darrer cas no explica una història real, també finalitza igualment amb la mort de la persona protagonista amb la intervenció decisiva d’algú que decideix satisfer, per amor, la seva demanda de no voler seguir viu. Les dues pel·lícules van guanyar els premis més importants de la cerimònia dels Òscars.

Malgrat el film de Mar adentro ha estat guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals del màxim nivell, tant per direcció com per millor actor (Javier Bardem), millor fotografia, banda sonora, guió… també va rebre algunes crítiques importants per part d’alguns crítics de cinema, d’una banda, i de persones afectades de tetraplègia així com de col·lectius contraris a l’eutanàsia, que veien la pel·lícula com un al·legat tendenciós i manipulador a favor d’aquesta opció. En la sessió de filmosofia del mes d’abril volem abordar críticament totes aquestes qüestions des d’una anàlisi racional respectuós amb les diverses sensibilitats i maneres de pensar de cadascú, tot mirant de proposar punts de trobada entre tots els assistents.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email