Filmosofia: tertúlia de cinema i pensament: Tsotsi de Gavin Hood

Sinopsi: podem canviar realment les persones? Som allò que volem ser, o el pur resultat de la confluència d’un seguit de factors que condicionen (o determinen) la nostra existència: genètica, educació, família, mass media, grup d’iguals, entorn social…? Som amos del nostre destí?

Tsotsi és una pel·lícula sudafricana estrenada l’any 2005 i dirigida per Gavin Hood, que va adaptar al cinema la novel·la homònima de l’escriptor Athol Fugard. La cinta, a més de resultar guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera, va aconseguir un ampli reconeixement internacional acumulant premis arreu del món.

Ens situem en un barri marginal proper a la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica. Allà ha crescut i viu un jove de 19 anys que es fa anomenar “Tsotsi”, que significa “lladregot” o “delinqüent”. El noi va anar a parar a aquest barri fugint de casa seva quan era ben petit, perquè el seu pare era un borratxo que maltractava a la seva mare i a ell. Els anys que porta vivint al carrer, juntament amb d’altres nens i joves amb situació semblant a la seva, han fet d’ell un individu amoral i antisocial.

Lidera una petita banda que fan robatoris per sobreviure, recorrent a l’assassinat si és necessari per aconseguir els seus propòsits. La major part del grup no mostra cap remordiment ni compassió pels seus crims, ni contempla cap altra manera de viure que no sigui la que practica diàriament. La societat mai no s’ha preocupat per ells ni els ha donat cap oportunitat de futur, de manera que no consideren que hagin de respectar res ni ningú, convertint-se així en individus violents i perillosos en grau extrem.

Un fet inesperat, però, iniciarà un procés de canvi en Tsotsi. Una nit, amagat darrera un arbre en la zona rica de la ciutat, aprofita que una dona baixa del seu cotxe per obrir la porta del garatge, per pujar ràpidament al vehicle i robar-li. Després de disparar contra la dona quan aquesta intenta impedir-ho, i ja sentint-se segur a les afores de la ciutat, Tsotsi agafa els objectes de valor que troba dins del cotxe i l’abandona. Quan ha caminat uns metres, sent plorar un nadó. Torna al vehicle i descobreix que hi ha un nen en el seient de darrera (fet que ens fa entendre l’aferrissada lluita de la mare per evitar que marxés amb el cotxe). Tsotsi sent d’alguna manera que no el pot deixar allà, i decideix endur-se el nadó a l’espai on viu (seria excessiu dir “casa” seva).

Tenir cura del nen farà que es vagi despertant en ell una tendresa que el transporta al record de la seva mare quan era ben petit. Per mirar que no li falti menjar, obligarà a una noia que viu sola amb el seu fill, que també és un nadó, a què li doni el pit al nen que es va endur. Tsotsi, assegut amb la seva pistola, veient com la noia cuida del nen, el renta, el canvia… va recuperant la imatge de la infantesa que havia perdut i va percebent que una altra vida, una vida il·luminada per l’amor, és possible.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 28 de juny a les 18h.

Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).