Altres Dimensions 80
Dickens i el món d’Auschwitz

Recomanació de Ramon Monton

Clar que és possible la poesia després d’Auschwitz, tant fa vuitanta anys com ara mateix, i també ho són la literatura, el cinema i l’art en general, i fins i tot la humanitat.

He tingut l’immens plaer de traduir Stefan Zweig, Joseph Roth i Franz Werfel, grans autors centreeuropeus que formaven part de l’anomenada “literatura de l’exili”, i que considero una mena de germans espirituals. Aquest text també es podria haver dit “Zweig i el crepuscle d’Europa” o “El dolor com a font d’humanitat i inspiració literària”. Faré una mena de capmàs conceptual de tot el que tinc al cap ara mateix.

És inevitable parlar de l’obra mestra que és la pel·lícula La llista de Schindler i de la lliçó moral que ens ofereix, especialment en aquests temps de cinisme i bogeria. Schindler és inicialment un empresari oportunista i sense escrúpols que estableix contactes amb les altes esferes nazis i contracta treballadors jueus perquè són la mà d’obra més barata, és a dir, un personatge que bàsicament vol guanyar diners. Tot canvia quan ha de contemplar, horroritzat, la massacre del gueto de Cracòvia. A partir d’aquí allò que el guia és la consciència moral que l’impulsa a redimir-se a si mateix en contractar el nombre màxim de jueus per salvar-los la vida evitant que els enviïn als camps d’extermini i ser una llum d’esperança en aquell món de desesperació.

Un món de desesperació que va provocar, per exemple, que Stefan Zweig se suïcidés al Brasil davant la perspectiva imminent d’un món dominat pel nazisme, o que Joseph Roth morís en la misèria a París poc després de saber que el seu amic Ernst Toller (a qui els nazis van fer menjar una de les seves novel·les) també s’havia suïcidat a l’exili.

Comprovar disponibilitat al Catàleg Aladí

Bé, parlem de Dickens. Com va arribar a ser l’autor d’obres com Oliver Twist o el Conte de Nadal? La seva família era de classe mitjana però la seva situació va empitjorar dramàticament quan van empresonar el seu pare per deutes i ell mateix va haver d’anar a treballar en una fàbrica de betum quan només tenia dotze anys. Aquesta experiència el va marcar per sempre i va fer que bona part de la seva obra girés a l’entorn de la injustícia social i les condicions de vida inhumanes que generava el capitalisme en allò que ara anomenen “els menys afavorits”, reduïts pràcticament a la condició d’esclaus. Com va dir Karl Marx, Dickens va ser un dels novel·listes de la poderosa Anglaterra victoriana, bressol de la revolució industrial i d’una desigualtat social creixent que “exhibien al món més veritats socials i polítiques que les que eren pronunciades per polítics professionals, publicistes i moralistes junts”.

Dickens interpel·lava els seus lectors i els deia: quin món estem creant? I també: de totes maneres, podem tenir esperances, hi ha alguna possibilitat de revertir la situació o és inevitable la catàstrofe a la qual ens encaminem? Què diria ara si veiés l’evolució del nostre món de capitalisme salvatge, avarícia, especulació, pandèmies, guerres, governants psicòpates i crisi climàtica? Segur que llegir-lo seria interessant.