Recomanació de Roger Simó
A fora fa fred. El petit o la petita està al llit, embolicat amb una manta. La foscor, que ho rodeja tot, s’esvaeix allà on una llanterna emet un feix de llum càlida. La llum aterra al damunt d’un dels grans invents de la humanitat: un llibre. I el pare o la mare comencen a llegir en veu alta: “Hi havia una vegada…”
La comunió entre pare i fill quan l’adult li llegeix un llibre és molt especial, tan especial com la connexió entre la criatura i la història que li llegeixen. Tot plegat és gairebé un ritual repetit generació rere generació.
Aquests són uns dels moments que més recordaran els nostres fills en edat adulta, una atmosfera d’afecte i seguretat màgica. Però molts pares deixen de fer-ho quan el menut aprèn a llegir sol. A partir dels vuit anys, els llibres il·lustrats queden en les lleixes a lliure disposició dels infants.
Viena edicions acaba de publicar un clàssic indispensable per a totes les edats: El vent entre els salzes (Kenneth Grahame). Dues-centes vuitanta-cinc pàgines farcides de les aventures del Talp, el Rat, el Gripau… que la majoria de nens pels vols dels vuit anys no podrien llegir per si sols, però que llegides en veu alta els atraparan i no els deixaran anar ni quan el llibre s’haurà acabat.
Roald Dahl és un dels grans de la literatura infantil, i té un llibre en el que no surten ni bruixes, ni nenes superdotades, ni fàbriques de xocolata… res d’estrany o sobrenatural. Potser per això no seria la primera opció d’un nen. Però feu la prova: apagueu els llums, enceneu la llanterna i llegiu-los Danny, el campió del món (Alfaguara).
El llibre que ara us diré s’escapa una mica d’aquesta franja d’edat dels volts dels vuit anys, però no puc evitar de posar-lo, és una meravella: La mona de l’assassí (Jakob Wegelius – Viena edicions). Està recomanat a partir d’onze anys, però, desgraciadament, no veureu a gaires infants llegint una novel·la de més de sis-centes pàgines. Que el títol no us enganyi: no parla d’assassinats, parla d’amistat, i de dos mil coses més. Una obra extraordinària que el vostre fill/a d’onze anys (i menys!) gaudirà, estirat al llit, ben acotxat, mentre que sereu vosaltres els que no voldreu parar de llegir.
Perquè, en el fons, també us estareu llegint en veu alta a vosaltres mateixos.
