Recomanació de Núria Pujolàs
Quan fa poc em vaig interrogar sobre quina feina volia fer els darrers anys de la meva vida laboral, després de moltes converses amb el mar, vaig plantejar-me que potser volia ser llibretera. I per què?
Perquè si mirava endarrere, a part de la bandera verda de la platja, hi veia una vida on el joc i la creativitat havia estat prioritzades (talment com, si de gran, m’hagués permès jugar) i en aquest joc hi havia l’autoedició de diversos llibres.
Perquè feina anys que posposava un curs de postgrau de l’Escola de Llibreria. Ara us preguntareu: hi ha Escola de llibreria a Catalunya? Doncs sí, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
Però la part més romàntica ve de descobrir l’escriptora brasilera Hilda Hilst a través de la Montse Morillo (una de les actrius que va portar “Napalm al cor” de Pol Guasch al teatre, a la Sala Beckett).
Hilda Hilst (de qui vaig llegir “Del Desig” publicat per l’editorial Prometeu) tenia dues cases: la Casa del Sol i la Casa de la Lluna, una entre camps i l’altre a prop del mar. Eren espais on persones intel·lectuals i creatives hi germinaven projectes.
I ara que es parla de llibreries d’autor o d’autora visualitzo la Casa de la Lluna de la Hilda Hilst dins d’una llibreria. Però abans potser que m’acabi de formar i pel camí llegir llibres que, em permetin, des de la ficció, posar-me en la pell de llibreters i llibreteres com:
- “84, Charing Cross Road” de Helene Hanff, un intercanvi de cartes entre una escriptora de guions americana i el llibreter d’una llibreria de llibre vell a Londres. Un llibre tendre que ens fa sentir l’amor pels llibres, tant pel continent com pel contingut, perquè el llibre, com a objecte, també és una petita peça d’art. I l’amor per les persones i les relacions que creem des dels gestos més senzills.
- “La librera de París” de Kerri Maher: Aquest l’he llegit en castellà. Una novel·la ambientada a la llibreria de París “Shakespeare and Company” entre 1917-1936. Una llibretera que edita l’Ulisses de James Joyce perquè hi creu: ara potser en diríem suport a la creació.
- “La librería ambulante” de Christopher Morley: Una amiga em va dir Llegeix aquest. I més que llegir-lo, l’he rigut. Quina història tan senzilla, tan romàntica i, en el fons, tan política!: vendre llibres entre granges on els llibres no arriben i dins d’una tartana plena de publicacions.
I gira el món i torna al born, que diuen, acabo el circuit lector amb un llibre traduït per en Carles Biosca, de Cardedeu: “La llibreria del turó” d’Alba Donati, una experiència d’una llibreria, gestionada per una escriptora, en un paratge natural a Itàlia, on ha aconseguit el que en podríem dir turisme literari de petit format. Gràcies, Carles, per dur-nos cap a casa els somnis d’altres indrets i idiomes.
Amb ell, desperto del somni i descarto, de moment, gestionar una llibreria i admiro, més que mai, les persones valentes i sàvies que ho fan.
Gràcies, llibreters i llibreteres, per fer un món millor!
