Altres Dimensions 83El riure és una cosa molt seriosa • Biblioteca Marc de Vilalba

Recomanació d’Alba Dalmau

El títol d’aquest article són paraules literals de Groucho Marx. Però què vol dir exactament quan diu que poca broma amb l’humor?

Doncs bé, crec que es refereix a aquella màxima en la comèdia que diu que l’humor és, inevitablement, veritat i dolor. Pensem en les emocions que sentim quan veiem el clàssic gag clownesc d’un pallasso que li aixafen un pastís a la cara… A menys que tinguem trets psicopàtics, per una banda, sentim pena pel pallasso, però alhora també ens adonem que ens podria haver passat a nosaltres, és a dir: sentim empatia pel pallasso. Riem perquè en sentim identificats i ens sentim identificats perquè reconeixem el nostre dolor en l’altre. Per cruel que soni, ens consola saber que algú pateix com ho fem nosaltres.

Premeu a sobre de les cobertes per comprovar disponibilitat al Catàleg Aladí.

Ara bé, per què riem? La resposta és senzilla: riure d’allò que ens entristeix, que ens emprenya o que ens preocupa fa que sigui més suportable. La rialla davant de les misèries és un acte de rebel·lió davant d’uns fets que sabem que no podem canviar. Vindria a ser com agafar la misèria per les espatlles, mirar-la als ulls i dir-li “Em fas por, pena i mal, però saps què et dic? Que m’és igual perquè tampoc m’importes tant. Encara més, em fas una mica de gràcia i tot.” Encara que sigui només per uns segons.

Recordeu la mítia escena de Temps moderns, on Chaplin, completament alienat, treballa en una cadena de muntatge? Estareu d’acord amb mi que és una escena tragicòmica. Doncs bé, és còmica pel seu tempo, per la música i pels gests histriònics de Chaplin, però alhora és tràgica perquè retrata la veritat i el dolor de l’era de la industrialització, deshumanitzada pel maquinisme i el capitalisme ferotge.
Ja per anar acabant, deixeu-me compartir amb vosaltres el meu podi d’escriptores i escriptors de ficció que executen a la perfecció aquesta fórmula (H=V+D):

1. IRENE PUJADES (Ue!) Tant amb el seu darrer recull de contes Els desperfectes, com amb la seva última novel·la La intrusa, Pujades (reina actual de l’humor en català) abraça la grolleria i l’humor negre de manera memorable tractant diversos temes quotidians plens de (oh, sorpresa!) veritat i dolor: enterraments, nadons que cauen dels braços dels seus pares, amigues insuportables…

2. DAVID SEDARIS (Ue! Ue!) Amb Sedaris vaig descobrir que era possible petar-se de riure i bramar alhora. A través de petits retalls de la seva biografia narra les misèries de la seva família, la seva adorable parella (en Hugh) i, per descomptat, de les seves excentricitats inacabables perquè, com diu ell mateix: “Per escriure humor, has de ser més dur amb tu mateix que amb la resta, així la gent et perdonarà”.

3. CAITILIN MORAN (Ue! Ue! Ue!) D’ella, deixeu-me recomanar-vos entusiasmadíssimament Com ser una dona i Més que una dona. Si sou homes llegiu-la per conèixe’ns una mica més i si sou dones llegiu-la per reconèixe-us-hi. Amb un sarcasme fabulós, Moran repassa totes les calamitats (petites i grans) que hem d’enfrontar-nos pel simple fet d’haver nascut dones, amb l’objectiu de fer un manual feminista per pixar-se de riure i a la vegada ple de veritats com punys perquè… tal com apuntava a l’inici d’aquest article… És possible parlar de coses molt serioses a través de l’humor.