EXPO

 

200 anys sense John Keats

Londres, 31 d’octubre de 1795 — Roma, 23 de febrer de 1821

John Keats va ser un dels poetes britànics més importants del Romanticisme. La seva obra mestra és Oda a un rossinyol, la qual va ser escrita poc abans de morir a l’edat de vint-i-cinc anys de tuberculosi.

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems (1817), que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres.

L’extens poema al·legòric Endymion (1818) significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat.

El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres grans odes: Ode to a NightingaleOde to a Grecian Urn To Autumn, publicades en el volum Lamia and Other Poems (1820). Marià Manent féu una traducció catalana dels poemes de Keats: Sonets i odes (1914).

Agreujada la seva malaltia, es traslladà (1820) a Itàlia, on morí.

Shelley li dedicà la seva elegia Adonais (1821), però fins a mitjans del segle XIX, amb el prerafaelitisme, la seva poesia no fou valorada degudament.

També Julio Cortázar va escriure un llibre híbrid (biografia i assaig) sobre un dels seus referents creatius. En lloc de narrar de manera lineal la vida de Keats, l’autor de Rayuela analitza els passatges de la seva vida a través de les seves lletres; poemes, assajos i correspondència. «Me interesa este diálogo con un poeta, porque no puedo sentir a Keats en el pasado. No me lo encuentro en la calle, ni espero oír su voz en el teléfono (y qué hermoso hubiera sido oír su voz, verlo venir pequeñito y un poco compadre, riéndose por lujo) ».

Font: Enciclopedia.cat

A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d’aquest poeta anglès. Alguns dels títols són…




BRIGHT STAR

La vida de Keats va estar plena de tragèdies, foscor i malaltia; encara que al final de la seva existència el va acollir una llum: Fanny Brawne. Keats es va enamorar d’ella i li va dedicar tota la seva felicitat, els seus versos més intensos i una sensació d’afecció que mai havia experimentat. El veritable amor tràgic es va desencadenar quan el poeta va haver de distanciar-se de la seva estimada i va iniciar una correspondència d’amor, gelosia i mort.

El film “Bright Star” de Jane Champion, aborda aquesta relació determinant en la vida i obra de Keats.

Font: Cultura Colectiva


Altres enllaços interessants…

 

Dones científiques | Recursos

Hem confeccionat una llista de recursos que podeu trobar a la xarxa.

Hi ha una mica de tot: webs, materials didàctics, suggeriments, guies de lectures, arxius, descàrregues…

També podeu accedir a la pàgina principal d’aquesta proposta de la Biblioteca Marc de Vilalba “Dones i nenes a la ciència: Passat, present i futur amb altres mirades” per conèixer totes les propostes associades.


La Laura i en Joan

En aquest web trobaràs contes i exercicis interactius amb els quals podràs conèixer la recerca que es fa a Catalunya, per què serveix i esbrinar si en el futur vols convertir-te en científic. 


Guia de lectura: Dones i nenes en la ciència

Creada per la Biblioteca Can Baratau (Tiana) per tal de donar una major visibilitat al paper de les dones en la ciència. Esperen posar el seu granet de sorra perquè apareguin més vocacions científiques entre les noies. 


Dones científiques

Especial a la Biblioteca Virtual amb la següent classificació: Científiques, Astronomia, Psicologia i psiquiatria, Matemàtiques, informàtica i enginyeria, Ciències naturals i socials, Física i química, Ciències de la salut, Economia i Llibres infantils.


Ciència i dones

Selecció de pel·lícules d’aquesta temàtica publicada a la web: Películas feministas.


#NoMoreMatildas

Web especialitzada en tractar l’Efecte Matilda, un biaix en contra del reconeixement els èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes.


Iniciativa 11F

Recull de xerrades, estudis i informes publicats per diverses institucions i investigadors sobre els múltiples aspectes implicats, que van des de la percepció que tenen les nenes de la ciència fins a les dificultats que poden trobar les dones per progressar en l’entorn laboral científic.


Dones de ciència al cinema

10+1 pel·lícules imprescindibles que han contribuït a desterrar la cultura masclista de l’àmbit científic.


Dones al món

Guia de lectura creada per Grup de Treball Gènius amb la que veureu com viuen o han viscut algunes dones que han estat veritables genis en el seu camp (ciència, art, pensament, esport…). Trobareu també exemples de contes protagonitzats per pioneres en el seu àmbit.


#100tífiques 2021

Web amb tota la informació del Projecte #100tifiques, que enguany inclou dos grans esdeveniments o activitats que pivoten al voltant de –o en coincidència amb- la data del 11 de febrer: Xerrades simultànies de les #100tífiques a centres escolars de tot Catalunya (alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO) i Trobada de formació i networking de les #100tífiques del sistema públic i el privat. En aquesta tercera edició i degut a les circumstàncies de la COVID, el projecte es desenvoluparà 100% online


El més recent

Totes les novetats LIJ a la web EBiblio sobre aquesta temàtica.


Si en trobeu qualsevol altre que creieu és interessant, envieu-nos un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat amb l’enllaç i mirarem d’afegir-lo al llistat citant-vos com a col·laboradors.

 

Passat, present i futur amb altres mirades

El dia 11 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

Cada any, per aquestes dates, rebem moltes peticions de llibres i altres documents sobre dones científiques; sobretot d’alumnes que aprofiten aquests dies per fer treballs de recerca, aprofitant l’esdeveniment i, de pas, el del pròxim 8 de març (Dia Internacional de les Dones).

Aquest any hem volgut anticipar-nos a aquesta demanda i us hem preparat tot això…

LA CAPSA (estudiants primària)

A l’Àrea Infantil de la Biblioteca trobareu una capsa de fusta plena de llibres que expliquen històries sobre dones i nenes vinculades d’alguna manera a la ciència: biografies, contes, invents, fites, descobriments…

Com ja sabeu, aquests dies són una mica complexos a causa de les restriccions de la pandèmia. Per aquesta raó us demanem que feu un bon ús d’aquests documents. Per exemple…

  • Agafeu els llibres d’un en un.
  • Sigueu solidaris, més que mai, i gestioneu bé l’accés als documents. Si agafeu molts llibres alhora altres usuaris no podran accedir a ells; tant si us els porteu a casa, com si, després de fullejar-los i consultar-los els deixeu a la biblioteca (perquè, com ja sabeu, aquests llibres han d’estar 48 hores en quarantena i ningú els pot tornar a consultar durant dos dies).
  • Si us emporteu algun llibre a casa, recordeu que aquests dies molts dels vostres companys necessiten fer el seu propi treball de recerca. Així doncs de seguida que enllestiu el vostre i ja no necessiteu més el llibre torneu-lo de seguida a la biblioteca.
  • Si sou uns cracks de la investigació o per xiripia trobeu altres llibres que tracten sobre el mateix tema i no estan a la capsa, entregueu-los al personal de la biblioteca perquè puguem incorporar-los a LA CAPSA. No els fiqueu vosaltres mateixos a dins.

Llistat de recursos (estudiants secundària)

Hem confeccionat una llista de recursos que podeu trobar a la xarxa. Hi ha una mica de tot: webs, materials didàctics, suggeriments, guies de lectures, arxius…

Podeu accedir a aquest llistat de recursos AQUÍ.

Si en trobeu qualsevol altre que creieu és interessant, envieu-nos un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat amb l’enllaç i mirarem d’afegir-lo al llistat citant-vos com a col·laboradors.

“Cine-tífiques”

També hem preparat una Biblioselecció exclusiva de pel·lícules sobre científiques, tant biografies de dones reals com films protagonitzats per personatges femenins “de ficció” amb rols científics.

Les trobareu a la zona d’Audiovisuals de la Planta Baixa.

I a més a més…

Sabeu què l’actriu Sigourney Weaver és la “cine–tífica” per excel·lència? Si voleu saber per què esteu atentes a les nostres xarxes socials els propers dies…

 

Exphomenatge al Nobel de Literatura Joseph Brodsky

Nascut a Leningrad amb el nom de Ióssif Aleksàndrovitx Brodski fou un poeta estatunidenc d’origen soviètic.

El 28 de gener es van complir 25 anys de la seva mort.

Per aquest motiu hem habilitat un espai a la nostra biblioteca on podreu trobar una mostra de la seva obra.

El 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una professió d’escriptor completa, imbuït de la claredat del pensament i d’intensitat poètica”.


A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d`aquest autor.



JOSEPH BRODSKY

Poeta rus. Va néixer a Leningrad. De formació autodidacta des que va abandonar els seus estudis de batxillerat, va passar 18 mesos en un camp de treball soviètic, acusat de “parasitisme social”, quan tenia 24 anys. El 1972, set anys després de ser alliberat, va emprendre el camí de l’exili i el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana.

Els seus “Poemes escollits”, que reuneixen una important col*lecció de la seva poesia, es van publicar en versió anglesa el 1973, seguits de “Parts de l’oració”, el 1980.
El volum d’assaigs titulat “Menys que un” va rebre el Premi de la Crítica el 1986; aquest mateix any va publicar un llibre de poemes que portava per títol “Història de segle XX”, mentre que el 1992 va veure la llum un llarg assaig anomenat “A Urania”.

Brodsky va viure a Nova York i durant part de l’any donava classes de literatura al Mount Holyoke College. El 1981 va obtenir una beca de la Fundació MacArthur.

El 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una professió d’escriptor completa, imbuït de la claredat del pensament i d’intensitat poètica”.

Entre les seves principals influències destaquen els clàssics russos, els metafísics anglesos i els poetes polonesos moderns, a més d’escriptors com Marcel Proust, W. H. Auden i Herman Melville.

 

Joyce Carol Oates, Premi Pepe Carvalho 2021

Enguany, un jurat, integrat per Carlos Zanón com a president i Rosa Ribas, Anna Abella, Núria Cadenes, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán com a vocals, han decidit per majoria atorgar el premi Pepe Carvalho 2021 a l’autora nord-americana Joyce Carol Oates.

Nascuda el 1928 a Lockport, (Nova York) és autora de novel.les, relats breus i obres de teatre, a més d’assagista, crítica literària i editora. S’ha fet coneguda per un estil personal que combina ambients gòtics o aterridors amb temes de caràcter social que van dels abusos a les diferències de classe.

L’autora, segons considera el jurat del premi Pepe Carvalho 2021, “representa el millor de la narrativa nord-americana des dels seus inicis com a escriptora, sense haver perdut en cap moment contacte amb el present, amb les persones, amb la societat que les acull i constreny”.

El jurat voldria destacar el seu tractament des de diferents òptiques del fenomen de la violència i la seva transcendència psicològica i social; la particular manera que té de barrejar gèneres amb estructura de thriller; el caràcter extremadament literari de la seva immersió en el gènere per expandir-lo, obrir-lo, mirant sobre violent i víctima, culpabilitat i redempció, venjança i perdó, mecanismes psicològics i socials que transformen diàriament les nostres vides, les nostres societats, el nostre món en definitiva.



A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una àmplia selecció de l’obra d`aquesta autora. Alguns dels títols són…





PREMI PEPE CARVALHO

Les novel.les de Manuel Vázquez Montalbán, i més concretament les protagonitzades pel personatge del detectiu Pepe Carvalho, van tenir un paper fonamental en el renaixement del gènere negre a Europa. Autors que van des de l’italià Andrea Camilleri fins al grec Petros Márkaris, entre molts altres, s’han confessat admiradors i deutors d’una literatura on coincidien política i gastronomia, el crim i el retrat sociològic d’una ciutat mediterrània i els seus habitants.

Vázquez Montalbán i Carvalho van posar Barcelona en el mapa de la literatura negra del sud d’Europa. D’aquí que, en homenatge a l’autor i al detectiu que va crear, cada any un autor o autora nacional o internacional rebi el premi Pepe Carvalho. Juan Madrid (2020), Claudia Piñeiro (2919), James Ellroy (2018), Dennis Lehane (2017), Donna Leon (2016), Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Márkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P. D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006) han rebut en edicions anteriors el premi Pepe Carvalho, que es concedeix en el marc de BCNegra.

Font: BCNEGRA

 
 

Centenari BORIS VIAN (1920-2020)

Celebrem el centenari del naixement d’aquest escriptor francès, que també fou enginyer, inventor, poeta, cantautor, crític i trompetista de jazz. A més del seu nom, va publicar amb els pseudònims Vernon Sullivan o Bison Ravi (anagrama del seu nom). A la planta baixa de la @Bibliocardedeu trobareu una selecció de la seva obra multidisciplinària: narrativa, novel·la policíaca, poemes, cd de música i fins i tot una edició en dvd de l’adaptació cinematògrafica de “L’escuma dels dies”.







La novel·la… i el film



 

H. P. Lovecraft

H. P. Lovecraft va ser un escriptor estatunidenc de relats de por, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de l’anomenat terror còsmic. Encara que poc llegit en vida, la seva obra ha esdevingut de culte pòstumament i ha influenciat nombrosos autors.



Més…


» TRAÇ, Tertúlia de Còmic: Lovecraft: Antologia gráfica

 
Steven Erikson (by LordofMoonSpawn)  

Steven Erikson

Steven Erikson és el pseudonim de Steve Rune Lundin, un novel·lista canadenc amb formació d’arqueòleg i antropòleg. La seva obra més coneguda és la saga de deu novel·les Malaz: Book of the Fallen (literalment Malaz: el Llibre dels Caiguts), del qual es van vendre només en el primer any més d’un milió de còpies a escala mundial.

El món de Malaz va ser dissenyat originalment per Steven Erikson i Ian Cameron Esslemont com a escenari per a jocs de rol. Els jardins de la Lluna va començar com un guió de pel·lícula però va evolucionar fins a ser una novel·la que Erikson va completar entre 1991 i 1992 però no va aconseguir vendre-la. A la fi dels noranta Transworld (una divisió de Random House) va comprar Els jardins de la Lluna i li va demanar a Erikson continuar la sèrie. Ell va planejar nou novel·les més.

Ken Liu (by Larry D. Moore)  

Ken Liu

Ken Liu és un autor estatunidenc d’origen xinès de ciència-ficció i fantasia, a més de traductor, advocat i programador informàtic. És especialment conegut per la seva sèrie de fantasia èpica The Dandelion Dynasty, la primera obra del gènere silkpunk, i per les seves històries curtes, que han aparegut en reculls de les publicacions F&SF, Asimov, Analog, Lightspeed i Clarkesworld i a diverses antologies.

John Scalzi (by Gage Skidmore)  

John Scalzi

John Scalzi és un escriptor estatunidenc de ciència-ficció, bloguer i expresident de la SFWA (Science Fiction and Fantasy Writers of America). És conegut la seva saga de ciència-ficció La vella guàrdia (Old’s Man War), de la qual tres llibres han estat nomenats als premis Hugo. També és conegut també pel seu blog Whatever on escriu cada dia des de 1998.


N. K. Jemisin (by Laura Hanifin)  

N. K. Jemisin

N. K. Jemisin és una escriptora estatunidenca de ciència-ficció especulativa. Ha estat la primera persona a guanyar consecutivament el premi Hugo a la millor novel·la en tres ocasions (2016, 2017 i 2018) amb les seves novel·les La cinquena estació, El portal dels obeliscs i El cel de pedra, pertanyents les tres a la mateixa sèrie: La trilogía de la tierra fragmentada.


 

Robin Hobb

Robin Hobb és un dels pseudònims de la novel·lista californiana Margaret Astrid Lindholm Ogden, que l’utilitza quan aborda principalment el gènere de fantasia medieval èpica més tradicional.

La trilogía del Vatídico sigue la vida de Traspié Hidalgo Vatídico (Fitz Chivalry Farseer en el original), conocido como Traspié, en un reino llamado los Seis Ducados, mientras su tío, el Príncipe Veraz, intenta hacerle la guerra a los Corsarios de la Vela Roja de las Islas del Margen, quienes atacan las costas del reino convirtiendo a la gente de los Seis Ducados en Forjados: aún vivos pero sin emociones, sin alma. Mientras tanto, los celos del Príncipe Regio y su complacencia ante sus propios caprichos amenaza con destruir los Seis Ducados.

 

Brandon Sanderson

Brandon Sanderson és un escriptor estatunidenc de literatura fantàstica i ciència-ficció, conegut per l’univers fantàstic anomenat Cosmere on hi succeeixen les sèries Nacidos de la bruma i El archivo de las tormentas.