Altres Dimensions 50
Cavalls salvatges de Jordi Cussà

Recomanació de Núria Busquet

La nostra literatura és tan petita i en canvi tan prolífica, que quan el sol se’n va a dormir, mai no està prou segura d’haver valorat com caldria molts dels seus escriptors. Un d’aquests no prou valorats, tot i que és, a dreta llei, un autor de culte, és Jordi Cussà, un berguedà prolífic, autor, entre altres, de Cavalls salvatges, publicada en segona edició revisada a Edicions L’Albí el 2016.

Cavalls salvatges és una de les poques novel·les en català que s’endinsen en el submón marginal dels addictes a l’heroïna dels anys 80 i 90. Es tracta, en paraules de l’autor, d'”una novel·la sobre el dolor de l’addicció i de no poder abandonar l’heroïna: s’explica des dels ionquis que no se’n van sortir”. La novel·la no només crida l’atenció pels temes que tracta. L’estructura formal és ambiciosa i Cussà fa servir recursos molt interessants: un cor de veus que desfilen per la narració i que la fan calidoscòpica i molt agradable per a la lectura, o poemes i cançons de l’època, que ens situen en el context. Cavalls salvatges és una novel·la de transgressions i de matisos, de capes. I, a més, té una segona part no oficial, molt més optimista, Formentera Lady, publicada a LaBreu el 2015 i que és ja a la quarta edició.

Ens trobem davant d’una obra mestra de la nostra literatura, un clàssic modern on no hi sobra ni hi falta res: el món que descriu l’autor té tot el que demana un lector per mantenir-se enganxat a la novel·la: un/s protagonista/es que estimes i odies a parts iguals, un tema universal i una concreció poc sovintejada: la droga i les classes baixes han parlat poc en català, la qual cosa no vol dir que no existissin, simplement no s’havien explicat. És un retrat molt visual i gens optimista d’un món particular en una llengua viva, clara i gens pensada. Cussà fa de la llengua un vehicle i l’utilitza amb absoluta llibertat, començant per la puntuació, i passant per les expressions, o les frases llargues i breus, segons s’escau. Una novel·la d’extrems que és també un goig per a la lectura, un diàleg entre la vida i la mort i tot el que hi ha entremig.

Els qui no coneixen Cussà, quedaran meravellats; els que ja el coneixen, saben de què parlo.

 

Altres Dimensions 49
Mundo Mutante de Richard Corben i Jan Strnad

Recomanació de José Miguel Álvarez Benítez

Finals dels setanta. La majoria de lectors de còmic que venien de Tintín, les publicacions d’humor de Bruguera i els superherois de l’editorial Vertice de sobte es topen als quioscs amb una revista que canviaria la concepció que fins al moment tenien del mitjà: 1984. La revista era l’edició hispana de la publicació homònima editada als Estats Units, on es publicaven històries autoconclusives i també serialitzades, moltes d’elles produïdes per l’agència barcelonesa “Selecciones Ilustradas”, fundada per Josep Toutain als anys cinquanta. D’entre totes aquelles històries, brillava amb llum pròpia “Mundo Mutante”, un relat de supervivència ple de cruesa protagonitzat per Dimento, fill d’un món postapocalíptic on tan aviat podies passar de depredador a delícia gurmet.

Aquella història estava escrita per Jan Strnad i dibuixada per Richard Corben, dos autors que provenien de l’escena del còmic underground nord-americà i la publicació de fanzins (contracció de fan magazins, o sigui, revistes no professionals fetes per fans). Aquest origen, a diferència del de la majoria dels seus companys de publicació que ja es van iniciar a la indústria professional, fa que tant “Mundo Mutante” com la resta de la seva producció destaqui per la seva desvergonyia, la seva frescor i la manca de por a l’hora d’experimentar tant gràficament com narrativament.

Els carrers, els edificis, les botigues, els ponts i els cafès de la ciutat de seguida aconseguiran captivar al nostre protagonista, en Gil. La seva fascinació per París, però, no sembla ser compartida per la seva promesa, la Inez, qui resta més indiferent a l’encant de la ciutat. Un dia, quan el Gil va de tornada en direcció al seu hotel passejant tot sol, succeirà un fet absolutament sorprenent. De sobte, al girar per un carrer, Gil es troba en el París dels anys vint del segle passat, podent així entrar a formar part de les reunions dels artistes bohemis que pul·lulaven pels locals nocturns de la gran ciutat del moment.

La serialització de “Mundo Mutante” es fa patent a la seva lectura en àlbum. Dimento va encadenant actes fins que descobrim qui és i que és el que amaga el seu món. Pel camí es creuarà amb tota mena de bestioles famolenques, de personatges esbojarrats i fins i tot amb una parella còmica involuntària amb la qual comparteix un running gag que li dona un toc d’humor a l’obra. Dimento és un ésser innocent en un món on això és un valor a la baixa, i no és estrany que, a mesura que avança la lectura, el lector empatitzi amb ell.

Gràficament, l’obra és espectacular. Corben juga amb la llum, l’ombra i sobretot el color per donar vida a vinyetes quasi fotogràfiques. A més a més, Strnad li cedeix prou espai al guió perquè pràcticament cada escena tingui un ritme cinematogràfic. Per assolir el grau d’espectacularitat que impregna el seu estil, Corben va desenvolupar una complicada tècnica que consistia a elaborar les pàgines no com un original únic, sinó que treballava cadascú dels quatre colors d’impremta per separat, fet que li permetia tenir un major control del resultat final. Això es reflectiria amb molta més força en obres posteriors com “Den” o “La caída de la casa Usher y otros relatos de Edgar Allan Poe”. “Mundo Mutante” és una excel·lent forma de conèixer l’imaginari de Jan Strnad, però sobretot és una magnífica introducció al grafisme de Corben. El seu estil sorprendrà el lector novell que, de ben segur voldrà conèixer la resta de l’obra de l’autor, tràgicament desaparegut a finals del 2020. Llegir “Mundo Mutante” és un perfecte homenatge a un autor que marca un abans i un després de la història del còmic.

 

Fons especial Autors Locals Il·lustració

Exposició instal·lada a l’Àrea Infantil de la biblioteca

JOSÉ M. ÁLVAREZ
AGUSTÍ ASENSIO
CARLA BESORA
GEMMA CAPDEVILA
POL CUNYAT
MARAKI (María Vidal)
ALBA MARINA RIVERA
PILAR ORS
RAMÓN PARÍS
ALBERT PINILLA
SERGI PORTELA
ROBER SIMÓ
 

IL·LUSTRA’M! (Edició a casa, 2021)

[Activitat en línia]

Passos per participar a l’Il·lustra’m! 2021:

  1. Inventeu-vos un conte, un poema, una cançó… i escriviu-lo en un paper. Ep! no gaire llarg, el text no ha de tenir més de 150 paraules.
  2. Les paraules no cal que les compteu una a una. Si ho escriviu en un document “Word” us les compta automàticament… pim, pam!
  3. Agafeu un ordinador, connecteu-vos a Internet, i cliqueu damunt d’aquest enllaç (fora de termini)
  4. Us apareixerà un formulari que és on heu de posar les vostres dades personals i on heu d’escriure el vostre conte, poesia, lletra de cançó… I Sobretot!! no us oblideu de clicar damunt del botó: Envia, un cop hagueu acabat.

Per cert…!
La vostra creació, la podeu gravar mitjançant VOCAROO. En aquest cas l’aplicació us donarà un enllaç un cop ho hagueu enregistrat. Aquest és l’enllaç que haureu de copiar al formulari.

Qui hi pot participar?
La participació és oberta als petits amb edats d’entre els 3 i els 12 anys. Els adults podeu ajudar-los en la creació del seu text.

Fins quan puc participar-hi?
Termini de presentació d’escrits: 15 d’abril de 2021

Cal que tingueu present…
Que els artistes convidats fan aquesta activitat sense cap ànim de lucre i en voluntariat total. Si desitgeu fer-los un encàrrec, podeu, de manera privada, posar-vos-hi en contacte; la majoria dels professionals tenen pàgina web. La il·lustració que facin durant l’Il·lustra’m! està vinculada amb l’obra de l’infant i, per tant, serà de l’infant.

 

Altres Dimensions 48
Midnight in Paris del director Woody Allen

Recomanació de Joan Méndez Camarasa

Si poguessis escollir, en quina època i en quin lloc t’hagués agradat viure? Quines persones del passat escolliries per tenir una estona de conversa, si tinguessis l’oportunitat de viatjar en el temps? Quins esdeveniments històrics hauries volgut presenciar en directe in situ? Ara que ja ho has pensat i decidit, et proposem que reflexionis sobre per què has escollit aquests i no d’altres. Què ha sigut el que ha guiat la teva elecció? Què hi ha en ells que desperta el teu interès? Què et diuen de tu mateix, els teus valors, la teva pròpia manera d’entendre tot plegat: el sentit de la vida, les relacions humanes, la recerca de la felicitat…?

Estrenada el 2011, aquesta film de Woody Allen és una comèdia romàntica amb un guió extraordinari, motiu pel qual va ser guanyadora d’un Globus d’Or. La pel·lícula va estar nominada a 4 premis Òscar, entre ells el de millor pel·lícula, millor direcció, millor direcció artística i millor guió original, i seria aquest darrer el que finalment es va emportar. La història es centra en un jove americà que marxa de viatge a París durant uns dies amb la seva núvia, acceptant ambdós la invitació dels pares d’ella, que han d’anar a la capital de França per temes de negocis.

Els carrers, els edificis, les botigues, els ponts i els cafès de la ciutat de seguida aconseguiran captivar al nostre protagonista, en Gil. La seva fascinació per París, però, no sembla ser compartida per la seva promesa, la Inez, qui resta més indiferent a l’encant de la ciutat. Un dia, quan el Gil va de tornada en direcció al seu hotel passejant tot sol, succeirà un fet absolutament sorprenent. De sobte, al girar per un carrer, Gil es troba en el París dels anys vint del segle passat, podent així entrar a formar part de les reunions dels artistes bohemis que pul·lulaven pels locals nocturns de la gran ciutat del moment.

Aquest estrany i surrealista viatge en el temps es repetirà cada nit que el jove decideix tornar sol a l’hotel. En el mateix coneixerà una noia que li cridarà l’atenció. Ella també sent fascinació per una època anterior a la seva, però en el seu cas la seva mirada es dirigeix cap al segle XIX. Segons Gil es vagi endinsant en aquesta nova dimensió de la seva existència, s’anirà adonant que la seva relació amb la Inez no té futur car allò que apassiona a cadascun d’ells és massa diferent i no comparteixen res que sigui veritablement essencial.

 

200 anys sense John Keats

Londres, 31 d’octubre de 1795 — Roma, 23 de febrer de 1821

John Keats va ser un dels poetes britànics més importants del Romanticisme. La seva obra mestra és Oda a un rossinyol, la qual va ser escrita poc abans de morir a l’edat de vint-i-cinc anys de tuberculosi.

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems (1817), que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres.

L’extens poema al·legòric Endymion (1818) significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat.

El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres grans odes: Ode to a NightingaleOde to a Grecian Urn To Autumn, publicades en el volum Lamia and Other Poems (1820). Marià Manent féu una traducció catalana dels poemes de Keats: Sonets i odes (1914).

Agreujada la seva malaltia, es traslladà (1820) a Itàlia, on morí.

Shelley li dedicà la seva elegia Adonais (1821), però fins a mitjans del segle XIX, amb el prerafaelitisme, la seva poesia no fou valorada degudament.

També Julio Cortázar va escriure un llibre híbrid (biografia i assaig) sobre un dels seus referents creatius. En lloc de narrar de manera lineal la vida de Keats, l’autor de Rayuela analitza els passatges de la seva vida a través de les seves lletres; poemes, assajos i correspondència. «Me interesa este diálogo con un poeta, porque no puedo sentir a Keats en el pasado. No me lo encuentro en la calle, ni espero oír su voz en el teléfono (y qué hermoso hubiera sido oír su voz, verlo venir pequeñito y un poco compadre, riéndose por lujo) ».

Font: Enciclopedia.cat

A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d’aquest poeta anglès. Alguns dels títols són…




BRIGHT STAR

La vida de Keats va estar plena de tragèdies, foscor i malaltia; encara que al final de la seva existència el va acollir una llum: Fanny Brawne. Keats es va enamorar d’ella i li va dedicar tota la seva felicitat, els seus versos més intensos i una sensació d’afecció que mai havia experimentat. El veritable amor tràgic es va desencadenar quan el poeta va haver de distanciar-se de la seva estimada i va iniciar una correspondència d’amor, gelosia i mort.

El film “Bright Star” de Jane Champion, aborda aquesta relació determinant en la vida i obra de Keats.

Font: Cultura Colectiva


Altres enllaços interessants…

 

Dones científiques | Recursos

Hem confeccionat una llista de recursos que podeu trobar a la xarxa.

Hi ha una mica de tot: webs, materials didàctics, suggeriments, guies de lectures, arxius, descàrregues…

També podeu accedir a la pàgina principal d’aquesta proposta de la Biblioteca Marc de Vilalba “Dones i nenes a la ciència: Passat, present i futur amb altres mirades” per conèixer totes les propostes associades.


La Laura i en Joan

En aquest web trobaràs contes i exercicis interactius amb els quals podràs conèixer la recerca que es fa a Catalunya, per què serveix i esbrinar si en el futur vols convertir-te en científic. 


Guia de lectura: Dones i nenes en la ciència

Creada per la Biblioteca Can Baratau (Tiana) per tal de donar una major visibilitat al paper de les dones en la ciència. Esperen posar el seu granet de sorra perquè apareguin més vocacions científiques entre les noies. 


Dones científiques

Especial a la Biblioteca Virtual amb la següent classificació: Científiques, Astronomia, Psicologia i psiquiatria, Matemàtiques, informàtica i enginyeria, Ciències naturals i socials, Física i química, Ciències de la salut, Economia i Llibres infantils.


Ciència i dones

Selecció de pel·lícules d’aquesta temàtica publicada a la web: Películas feministas.


#NoMoreMatildas

Web especialitzada en tractar l’Efecte Matilda, un biaix en contra del reconeixement els èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes.


Iniciativa 11F

Recull de xerrades, estudis i informes publicats per diverses institucions i investigadors sobre els múltiples aspectes implicats, que van des de la percepció que tenen les nenes de la ciència fins a les dificultats que poden trobar les dones per progressar en l’entorn laboral científic.


Dones de ciència al cinema

10+1 pel·lícules imprescindibles que han contribuït a desterrar la cultura masclista de l’àmbit científic.


Dones al món

Guia de lectura creada per Grup de Treball Gènius amb la que veureu com viuen o han viscut algunes dones que han estat veritables genis en el seu camp (ciència, art, pensament, esport…). Trobareu també exemples de contes protagonitzats per pioneres en el seu àmbit.


#100tífiques 2021

Web amb tota la informació del Projecte #100tifiques, que enguany inclou dos grans esdeveniments o activitats que pivoten al voltant de –o en coincidència amb- la data del 11 de febrer: Xerrades simultànies de les #100tífiques a centres escolars de tot Catalunya (alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO) i Trobada de formació i networking de les #100tífiques del sistema públic i el privat. En aquesta tercera edició i degut a les circumstàncies de la COVID, el projecte es desenvoluparà 100% online


El més recent

Totes les novetats LIJ a la web EBiblio sobre aquesta temàtica.


Si en trobeu qualsevol altre que creieu és interessant, envieu-nos un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat amb l’enllaç i mirarem d’afegir-lo al llistat citant-vos com a col·laboradors.

 

Passat, present i futur amb altres mirades

El dia 11 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

Cada any, per aquestes dates, rebem moltes peticions de llibres i altres documents sobre dones científiques; sobretot d’alumnes que aprofiten aquests dies per fer treballs de recerca, aprofitant l’esdeveniment i, de pas, el del pròxim 8 de març (Dia Internacional de les Dones).

Aquest any hem volgut anticipar-nos a aquesta demanda i us hem preparat tot això…

LA CAPSA (estudiants primària)

A l’Àrea Infantil de la Biblioteca trobareu una capsa de fusta plena de llibres que expliquen històries sobre dones i nenes vinculades d’alguna manera a la ciència: biografies, contes, invents, fites, descobriments…

Com ja sabeu, aquests dies són una mica complexos a causa de les restriccions de la pandèmia. Per aquesta raó us demanem que feu un bon ús d’aquests documents. Per exemple…

  • Agafeu els llibres d’un en un.
  • Sigueu solidaris, més que mai, i gestioneu bé l’accés als documents. Si agafeu molts llibres alhora altres usuaris no podran accedir a ells; tant si us els porteu a casa, com si, després de fullejar-los i consultar-los els deixeu a la biblioteca (perquè, com ja sabeu, aquests llibres han d’estar 48 hores en quarantena i ningú els pot tornar a consultar durant dos dies).
  • Si us emporteu algun llibre a casa, recordeu que aquests dies molts dels vostres companys necessiten fer el seu propi treball de recerca. Així doncs de seguida que enllestiu el vostre i ja no necessiteu més el llibre torneu-lo de seguida a la biblioteca.
  • Si sou uns cracks de la investigació o per xiripia trobeu altres llibres que tracten sobre el mateix tema i no estan a la capsa, entregueu-los al personal de la biblioteca perquè puguem incorporar-los a LA CAPSA. No els fiqueu vosaltres mateixos a dins.

Llistat de recursos (estudiants secundària)

Hem confeccionat una llista de recursos que podeu trobar a la xarxa. Hi ha una mica de tot: webs, materials didàctics, suggeriments, guies de lectures, arxius…

Podeu accedir a aquest llistat de recursos AQUÍ.

Si en trobeu qualsevol altre que creieu és interessant, envieu-nos un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat amb l’enllaç i mirarem d’afegir-lo al llistat citant-vos com a col·laboradors.

“Cine-tífiques”

També hem preparat una Biblioselecció exclusiva de pel·lícules sobre científiques, tant biografies de dones reals com films protagonitzats per personatges femenins “de ficció” amb rols científics.

Les trobareu a la zona d’Audiovisuals de la Planta Baixa.

I a més a més…

Sabeu què l’actriu Sigourney Weaver és la “cine–tífica” per excel·lència? Si voleu saber per què esteu atentes a les nostres xarxes socials els propers dies…

 

Altres Dimensions 46
Manderlay del director Lars von Trier

Recomanació de Joan Méndez Camarasa

Per transformar la societat en què vivim, segurament és imprescindible dotar-se d’una bona dosi d’optimisme i d’idealisme. Ara bé, és possible fer-ho sense caure en una certa ingenuïtat? Podem fer efectius els nostres somnis d’un món millor des de la bonhomia? Quin poder es necessitaria tenir i com s’hauria d’exercitar per tal d’afavorir una convivència més lliure, justa i fraternal? Al cap i a la fi, la major part dels éssers humans que viuen encadenats, desitgen realment ser alliberats i haver de viure d’una altra manera?

La pel·lícula Manderlay del director de cinema danès Lars von Trier i va ser estrenada l’any 2005, com a segona entrega de la trilogia “USA: Terra d’oportunitats”, que va començar amb l’exitosa Dogville, i que en teoria conclourà amb el rodatge de Wasington, encara que aquest darrer film sembla que està ajornat sine die. En Manderlay Lars von Trier manté l’estètica minimalista i teatral de la primera cinta, amb parets imaginàries i divisions dels espais pintades al terra. Tanmateix, a diferència de Dogville, en aquest ocasió pel que fa a la taquilla la recaptació va ser un absolut fracàs.

“Manderlay” és el nom de la plantació situada a Alabama on arriben la Grace (la protagonista del primer film, ara interpretada per l’actriu Bryce Dallas Howard enlloc de la Nicole Kidman) i el seu pare, acompanyats d’uns quants homes armats que estan al seu servei, després d’haver cremat el poble de Dogville. A Manderlay funciona el treball amb esclaus negres, encara que feia ja 70 anys que en teoria havia desaparegut l’esclavatge als EEUU. Aquesta realitat horroritza la Grace, la qual decideix posar-se al comandament de la plantació amb la ferma voluntat de propiciar l’alliberament dels esclaus i la instal·lació d’un règim de treball cooperativista i democràtic, comptant per dur a terme el seu projecte amb la col·laboració d’alguns dels esbirros del mafiós del seu pare.

Malgrat els múltiples esforços que farà la Grace per superar tota mena d’obstacles i assolir el seu lloable objectiu, segons avança la història ens anirem adonant que les seves accions no tenen cap possibilitat de coronar-se amb èxit. Per una banda, perquè desconeix els detalls del funcionament de la plantació i quina és la utilitat de cadascun dels elements que la conformen, tant a nivell material com a nivell humà, fet que comportarà que prengui algunes decisions errònies. Per l’altra, perquè, en contra del que esperava la Grace, la cultura del vot que acaben incorporant els ex-esclaus i ara nous homes lliures en Manderlay es converteix en allò que l’il·lustrat Jean-Jacques Rousseau anomenava el domini de “la voluntat de tots”, interessada i egoista, enlloc de cercar “la voluntat general”, el bé comú.

 

Exphomenatge al Nobel de Literatura Joseph Brodsky

Nascut a Leningrad amb el nom de Ióssif Aleksàndrovitx Brodski fou un poeta estatunidenc d’origen soviètic.

El 28 de gener es van complir 25 anys de la seva mort.

Per aquest motiu hem habilitat un espai a la nostra biblioteca on podreu trobar una mostra de la seva obra.

El 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una professió d’escriptor completa, imbuït de la claredat del pensament i d’intensitat poètica”.


A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d`aquest autor.



JOSEPH BRODSKY

Poeta rus. Va néixer a Leningrad. De formació autodidacta des que va abandonar els seus estudis de batxillerat, va passar 18 mesos en un camp de treball soviètic, acusat de “parasitisme social”, quan tenia 24 anys. El 1972, set anys després de ser alliberat, va emprendre el camí de l’exili i el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana.

Els seus “Poemes escollits”, que reuneixen una important col*lecció de la seva poesia, es van publicar en versió anglesa el 1973, seguits de “Parts de l’oració”, el 1980.
El volum d’assaigs titulat “Menys que un” va rebre el Premi de la Crítica el 1986; aquest mateix any va publicar un llibre de poemes que portava per títol “Història de segle XX”, mentre que el 1992 va veure la llum un llarg assaig anomenat “A Urania”.

Brodsky va viure a Nova York i durant part de l’any donava classes de literatura al Mount Holyoke College. El 1981 va obtenir una beca de la Fundació MacArthur.

El 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una professió d’escriptor completa, imbuït de la claredat del pensament i d’intensitat poètica”.

Entre les seves principals influències destaquen els clàssics russos, els metafísics anglesos i els poetes polonesos moderns, a més d’escriptors com Marcel Proust, W. H. Auden i Herman Melville.

 

#FakeNews (Biblioselecció)

“Si arribem al punt que no podem confiar en les notícies que ens arribin, només ens creurem les que reafirmin el nostre pensament, les nostres creences, els nostres prejudicis.”
[Amorós Garcia, Marc. Fake News: la verdad de las notícias falses. Editorial Plataforma, 2018]

El periodisme ha patit un canvi dràstic en molt poc temps amb la introducció d’Internet i les Xarxes Socials. Tots els individus hem esdevingut generadors i a l’hora receptors de tot tipus d’informacions. La democratització de l’accés a la informació i de la generació d’informació ha ajudat als ciutadans a comunicar-se millor i a organitzar-se i ha obert la porta al periodisme lliure i independent. El conjunt d’avantatges, però, ha posat en dubte el concepte de “rigor periodístic” i ha fet aparèixer sense vergonya un nou concepte, les Fake News. Si us interessa aprofundir en aquest fenomen mundial us presentem quatre autors que ho han treballat des de diferents òptiques:



Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Ediciones Península, 2020

Escrit l’any 2009 i reeditat l’any passat. La majoria de nosaltres considerem que, després de llegir el diari o veure el telenotícies, està informat de l’actualitat internacional, sense tenir en compte que tant sols és una versió del fets. Aquest llibre fa un recorregut a diferents notícies d’impacte mundial, mostrant -mitjançant entrevistes amb experts, bibliografia especialitzada i consultant mitjans alternatius- que, dels fets que es relaten en un mitjà, no sempre s’ajusten a les moltes altres veritats del mateix fet.

Mira la disponibilitat




Novella, Steven. Guía del universo para escépticos: cómo descubrir las certezas en un mundo repleto de falsedades. Paidós Editorial, 2020

Guía del universo para escépticos és un mapa dels vicis mentals humans: informació equivocada, prejudicis, mitologies, enganys i falsos coneixements on les persones ens agafem per explicar-nos la realitat, sovint dura realitat. Mitjançant l’exposició de mites científics, fal•làcies i teories de la conspiració, aprendrem a diferenciar la ciència de la pseudo-ciència. Reforçarem el pensament crític i a rebatre les teories de la conspiració, els falsos raonaments i el pensament supersticiós.

Mira la disponibilitat




Ramonet, Ignacio. La explosión del periodisme: de los medios de masas a la masa de medios. Editorial Clave intel·lectual, 2013

Ramonet fa una radiografia de la irrupció dels mitjans digitals en la tradicional premsa escrita on les referències teòriques i pràctiques, fixades durant anys pel periodisme, deixen de ser adequades per a unes pràctiques que han de perseguir un periodisme lliure i independent.

Mira la disponibilitat




Argemí, Marc. Los 7 hàbitos de la gente desinformada: cómo informarse y tomar decisions en las redes sociales. Editorial Conecta, 2019

Argemí desmuntar l’auto-creença del “A mi no m’enganyen!” dels qui ens creiem capaços detectar les notícies falses a qualsevol mitjà que tinguem al davant. En el seu llibre descriu set actituds molt habituals en les persones que creuen estar ben informades, i que en realitat som preses fàcils per a les fake News.

Mira la disponibilitat




Levy, Simona. #Fake You: Fake News i desinformació. Editorial Raig Verd, 2019

Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions—o els monopolis d’informació equivalents a cada època — n’han fet sempre un ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i reformes normatives que s’estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i no els mitjans tradicionals? I que no advoquin per tallar el problema de soca-rel, sinó que pretenguin imposar als ciutadans retallades de la llibertat d’expressió i informació?

Mira la disponibilitat




Amorós Garcia, Marc. Fake News: la verdad de las notícies falses. Editorial Plataforma Actual, 2018

Tots nosaltres estem afectats per aquest nou concepte conegut per Fake News. Sovint són difícils de detectar, per molt que creguem ser prou llestos com per destriar la veritat de la mentida. Amorós explica què motiva la seva existència? a qui li interessa que existeixin? Com es fabriquen? Què volem creure i què no volem creure?… Un manual fàcil per conèixer els nostres propis errors a l’hora de llegir notícies.
Mira la disponibilitat


Altres llibres que us poden ajudar en aquest concepte:

Bassets, Lluís. El Último que apague la luz: sobre la extinción del periodismo. Editorial Taurus, 2013

Boczkowski, Pablo Javier; Mitchelstein, Eugenia. La Brecha de las notícias: divergencia entre las preferencias informativas de los medios y el público. Ediciones Manantial, 2015

Castells, Manuel. Xarxes d’indignació i d’esperança. Editorial UOC, 2013

Pérez-Soler, Susana. Periodismo y redes sociales: claves para la gestión de contenidos digitales. Editorial UOC, 2017

Sáez, Albert. El periodisme després de Twitter: Notes per repensar l’ofici. Edicions 3i4, 2015

Tascón, Mario; Quintana, Yolanda. Ciberactivismo: las nuevas revoluciones de las multitudes conectadas. Editorial Catarata, 2012

 

Joyce Carol Oates, Premi Pepe Carvalho 2021

Enguany, un jurat, integrat per Carlos Zanón com a president i Rosa Ribas, Anna Abella, Núria Cadenes, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán com a vocals, han decidit per majoria atorgar el premi Pepe Carvalho 2021 a l’autora nord-americana Joyce Carol Oates.

Nascuda el 1928 a Lockport, (Nova York) és autora de novel.les, relats breus i obres de teatre, a més d’assagista, crítica literària i editora. S’ha fet coneguda per un estil personal que combina ambients gòtics o aterridors amb temes de caràcter social que van dels abusos a les diferències de classe.

L’autora, segons considera el jurat del premi Pepe Carvalho 2021, “representa el millor de la narrativa nord-americana des dels seus inicis com a escriptora, sense haver perdut en cap moment contacte amb el present, amb les persones, amb la societat que les acull i constreny”.

El jurat voldria destacar el seu tractament des de diferents òptiques del fenomen de la violència i la seva transcendència psicològica i social; la particular manera que té de barrejar gèneres amb estructura de thriller; el caràcter extremadament literari de la seva immersió en el gènere per expandir-lo, obrir-lo, mirant sobre violent i víctima, culpabilitat i redempció, venjança i perdó, mecanismes psicològics i socials que transformen diàriament les nostres vides, les nostres societats, el nostre món en definitiva.



A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una àmplia selecció de l’obra d`aquesta autora. Alguns dels títols són…





PREMI PEPE CARVALHO

Les novel.les de Manuel Vázquez Montalbán, i més concretament les protagonitzades pel personatge del detectiu Pepe Carvalho, van tenir un paper fonamental en el renaixement del gènere negre a Europa. Autors que van des de l’italià Andrea Camilleri fins al grec Petros Márkaris, entre molts altres, s’han confessat admiradors i deutors d’una literatura on coincidien política i gastronomia, el crim i el retrat sociològic d’una ciutat mediterrània i els seus habitants.

Vázquez Montalbán i Carvalho van posar Barcelona en el mapa de la literatura negra del sud d’Europa. D’aquí que, en homenatge a l’autor i al detectiu que va crear, cada any un autor o autora nacional o internacional rebi el premi Pepe Carvalho. Juan Madrid (2020), Claudia Piñeiro (2919), James Ellroy (2018), Dennis Lehane (2017), Donna Leon (2016), Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Márkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P. D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006) han rebut en edicions anteriors el premi Pepe Carvalho, que es concedeix en el marc de BCNegra.

Font: BCNEGRA

 

Altres Dimensions 45
Nosaltres dins la gàbia

“[…] que l’instint de manca de llibertat és orgànicament inherent a l’home des de temps immemorials […]”.

Abans que Aldous Huxley imaginés el seu món feliç, o George Orwell arribés a 1984, Ievgueni Zamiatin ja havia estat castigat per haver gosat descriure un món en el qual un ens invisible i comú gestiona els sentiments i les emocions humanes. L’any 1921 havia escrit una distopia avantguardista, obra mestra de la literatura russa del segle XX, sobre, per una banda, el nostre paper a la història, el control que els governs exerceixen sobre la nostra felicitat i, per l’altra, la voluntat humana de deixar-se controlar per no haver d’exercir una llibertat que pot resultar difícil i dolorosa. Zamiatin va haver d’exiliar-se de la Unió Soviètica: aquest llibre, Nosaltres, era, segons els censors soviètics, un llibre ideològicament reprovable.

En un món perfecte i ordenat on les persones s’anomenen números, en D-503 enginyer fidel i creador d’una màquina que portarà la felicitat del seu planeta a tota la galàxia, coneix una noia que no pot computar. A partir d’aquí, els seus intents per seguir fent la vida controlada i feliç que portava li resulten impossibles. Es torna salvatge en el sentit que comença a sentir coses, a desitjar, a voler, a gaudir, i amb aquesta obertura emocional arriba també el patiment, el dolor, el sofriment de ser viu. Com podria tornar enrere i viure feliç com era, dins de la presó de la felicitat perpètua en què va néixer? Com és possible estar disposat a patir només per sentir l’amor, l’emoció, la intensitat de l’existència? Com es pot voler ser lliure amb la por que fa la llibertat?

La malaltia s’encomana, la gent emmalalteix, pateix, i l’Estat, pare amorós, decideix vacunar les persones. Elles s’hi sotmeten de grat: s’estimen més sacrificar la seva llibertat per una felicitat grisa, plana. Fàcil. La gàbia és calenta i sempre hi ha menjar. En D-503, que som nosaltres, ha de decidir què farà. Es vacunarà o fugirà, en la inseguretat de la vida salvatge, on viuen els pàries que no han volgut viure en la felicitat del pare-Estat?

Al final del llibre (un spoiler descarat): la carta que l’autor, Zamiatin, va enviar a Ióssif Stalin, demanant-li que el deixés exiliar-se, ja que se li havia concedit el privilegi de seguir vivint a la Unió Soviètica, però se li havia negat el permís per seguir creant.

Nosaltres, Ievgueni Zamiatin, Ed. Males Herbes 2015

 

Altres Dimensions 44:
Connelly o Connolly?

Coincideixen al prestatge un al costat de l’altre. Com passa amb Dupond i Dupont, solament els separa una lletra. L’un, Michael, va per davant perquè té una “e” en el cinquè lloc, on John té una “o”, Connelly i Connolly. Tots dos els trobareu adscrits a la novel·la negra o novel·la policíaca. Tots dos ens han deixat una llarga llista de llibres protagonitzats per investigadors de nom curiós.

El protagonista de Michael Connelly es diu Hieronymus Bosch, com el pintor holandès. Però tothom l’anomena Harry Bosch. Va ingressar a la policia de Los Àngeles en tornar del Vietnam, on feia de “rata de túnel”, que eren els soldats que destruïen les xarxes subterrànies dels soldats del Vietcong. Al llarg de vint-i-un llibres, Harry Bosch ha conegut l’amor de la seva vida, un mig germà i nombrosos companys de la policia, ha tingut una filla i s’ha barallat amb munts de criminals, de tot tipus. La seva literatura s’inscriu en la línia més ortodoxa de la novel·la negra, aquella que neix amb Dashiell Hammett, afina Raymond Chandler i segueix Ross Macdonald. El protagonista hi destapa les misèries d’aquest món i en surt escaldat. Michael Connelly ho té tot, fins i tot un fons de bon jazz.

Es podria pensar el mateix del protagonista de John Connolly, perquè es diu Charlie Parker, com el saxofonista. Però el Charlie Parker de Connolly no l’hem trobat mai escoltant jazz. Viu a la costa est dels EUA, a l’estat de Maine. I l’envolta una colla de personatges inefables, d’aquells que queden estampats amb foc a la memòria del lector: Louis i Angel, assassins professionals, els immensos germans Fulci, la primera filla del protagonista, la seva segona dona, i la seva segona filla. No cal dir que els assassins són de mena perversa. I sovint força més que això: tenen ànima diabòlica. Literalment. Perquè hi ha un fons que es remunta molt enrere. Tan enrere que ens permet entreveure l’últim esclat del paradís que va quedar imprès en la retina d’aquells àngels que en van ser defenestrats.

Podria presentar-se com un combat: Connelly vs. Connolly. Però sempre guanya el lector, que cada any veu com li arriba, amb puntualitat, un nou exemplar d’un i altre.

 

 

Nadala personalitzada de José Miguel Álvarez Benítez

José Miguel Álvarez Benítez ens ha portat en mà la seva nadala!

Quin privilegi tenir tants bons artistes de la il·lustració a la nostra vila de Cardedeu. Recordeu que al fons especial de la @bibliocardedeu podreu trobar obra editada de tots ells i elles.

Bon Nadal a tothom!

Trobareu un espai amb l’obra editada de José Miguel Álvarez Benítez al fons especial AUTORS LOCALS a la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba.

 

Cartell de la Cinta Vidal per a La Marató

Col·laboració amb @TAGranollers per recaptar fons per @LaMaratoTV3_SVH per la lluita contra el Covid-19.
Si sou a Catalunya podeu comprar estampats o bosses de tela al site del #teatreauditoridegranollers.

 

Lectures per a fugides plàcides…

Com que tots nosaltres estem passant uns temps estranys, poc fàcils, de restriccions i moltes incerteses hem pensat a buscar solucions per suavitzar-ho amb una proposta de lectures que ens han tocat l’ànima. Malgrat que tota novel·la necessita un element dramàtic, al voltant del qual es desenvolupa tota la narració, l’autor/a pot fer actuar els personatges, reflexionar al voltant dels esdeveniments, fer anar la història en un sentit o en un altre, utilitzar el sentit de l’humor, etc. Confegint-li a la història un ànim més humà o menys, més emocional o menys, més optimista o menys… Per presentar-vos aquesta selecció hem fet una cerca, en el nostre propi historial lector i triant allò que un cop llegit ens ha deixat un bon sentiment cap a la humanitat, històries esperançadores, algunes escrites amb sentit de l’humor, amb personatges propers… Esperem que la tria us serveixi d’orientació per trobar eines lectores per suavitzar les estones més intranquiles!



Eva Baltasar. Permagel. Club Editor, 2018
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

Mira la disponibilitat



Alessandro Baricco. Seda. La Magrana, 2007
Aquesta és una història d’amor exòtic entre un home del món occidental que viatja a orient a la recerca de tresors i una dona oriental. A orient troba la seda i altres experiències, passions i situacions complicades que modificaran la seva vida. Cal dir que la història passa al segle XIX, en aquell moment que el món industrial d’occident s’expandeix a la recerca de nous materials per comercialitzar.

Mira la disponibilitat



Alan Bennett. Una lectora poc corrent. Edicions 62
La Reina d’Anglaterra descobreix, passejant pels límits dels jardins del Palau de Buckingham la biblioteca mòbil de Westminster. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida.

Mira la disponibilitat




Cristina Campos. Pan de limón com semillas de amapola. Booket, 2019
Pan de limón con semillas de amapola és una novel·la d’introspecció personal per aclarir els interrogants que ens pertorben: secrets, cerques personals, familiars i de temps perdut. Cerques que porten a les dues dones protagonistes d’aquesta novel·la a recuperar allò que no van fer en el passat, superar les seves pors i viure de veritat. Però també hi trobarem l’amor, l’amistat, la lleialtat, el respecte, la llibertat… 

Mira la disponibilitat



Cirino, Linda D. La venedora d’ous. La Magrana, 2001
Novel·la breu ambientada en la conflictiva Europa de la Segona Guerra Mundial. Una grangera del sud d’Alemanya que viu sola a causa de la Guerra, descobreix amagat al seu galliner un jove jueu que fuig de les atrocitats. Eva, la grangera, adaptant-se a la nova situació i jugant amb les feines rutinàries de la granja per dissimular davant els soldats que l’assetgen, encobrirà el jove. La solitud dels dos els unirà fins a deixar-se estimar. 

Mira la disponibilitat




Paolo Cognetti. Les vuit muntanyes. Navona, 2018
En Pietro, un dels protagonistes d’aquesta novel·la, fa un recorregut de la seva infància i joventut al costat del Bruno. Amb en Bruno, descobreix la muntanya, la viu, i en descobreix la passió per pujar-la fins al cim. Però, a part d’aquesta passió, és una història d’amistat entre ells dos, i com la muntanya que tan els havia unit de joves, els ofereix vides molt diferents un cop són homes adults.

Mira la disponibilitat


Laetitia Colombani. La trena. Salamandra, 2018.
Històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van fomant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió. [/su_colum]

Mira la disponibilitat




Alba Dalmau. El camí dels esbarzers. Angle, 2019.
Història ambientada en un petit poble, inventat, dels Estats Units, Sandville on hi viuen un seguit de veïns tranquils i amb vides quotidianes senzilles. L’autora ens va dibuixant els seus habitants amb experiències passades, que condicionen les presents, i els lligams que estableixen entre ells, com s’ajuden, com s’entorpeixen, com s’estimen, com s’odien, què desitgen, què busquen … El resultat final no és pas un retrat senzill d’un conjunt de veïns. Vaja… Com la vida mateixa.

Mira la disponibilitat



Erri De Luca. Montedidio. La Magrana, 2002
En el barri vell de Nàpols, Montedidio, un nen de tretze anys, deixa l’escola per entrar a treballar a casa del mestre Errico com a aprenent de fuster. Començarà una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l’adolescent viu el seu primer amor, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.

Mira la disponibilitat




David Foenkinos. La Biblioteca dels llibres rebutjats. Edicions 62, 2017
Aquesta biblioteca existeix en realitat i es diu The Brautigan library. És una biblioteca oberta als manuscrits fracassats. Quan els seus autors es resisteixen a acceptar que la seva obra no mereix ser editada després de ser rebutjada per nombrosos editors, tenen l’opció de deixar el seu manuscrit en aquesta biblioteca a l’espera que algú el descobreixi. Al voltant d’aquesta idea gira aquesta història d’intriga, en una biblioteca ficticia amb els mateixos objectius que la Brautigan Library.

Mira la disponibilitat




 Kent Haruf. Cancò de la plana. Edicions del Periscopi, 2017
Retrat d’una comunitat de veïns d’un petit poble americà. Descobrim els seus anar i venir, els seus dia a dia, els seus problemes… L’autor en fa un relat generós dels seus personatges i del conjunt de la comunitat; i manté en el lector l’espurna viva de voler-ne saber més. A la novel·la Cançò de la plana, el segueixen dos títols més Capvespre (2018) i Benedicció (2019). Cal legir-los en aquest ordre.

Mira la disponibilitat


Theodor Kallifatides. Otra vida por vivir. Galaxia Gutemberg, 2019
L’autor Theodor Kallifatides retorna a la seva Grècia natal després de tota una vida vivin a Suècia. En el seu retorn cerca el contacte amb la seva llengua materna, però també una nova exploració i reconciliació amb la vida. Kallifatides explora en aquest bell text la relació entre una vida amb sentit i una feina amb sentit, la reconciliació amb la vellesa, però també les tendències preocupants, político-socials d’Europa.

Mira la disponibilitat

 



Hiromi Kawakami. El cel és blau, la Terra blanca: una història d’amor. Quaderns Crema, 2009.
Dos personatges singulars i solitaris coincideixen en un punt del Japó. Comencen a veure’s sovint, sense més intenció que fer-se companyia per menjar, per fer alguna escapada, i sobretot prendre sake. Mica en mica es va trenant una relació més íntima, amb sensualitat, amb suavitat i amb la mateixa naturalitat amb què floreixen els cirerers.

Mirar disponibilitat



Yasmina Khadra. El que el dia deu a la nit. Edicions 62, 2009.
És una història de personatges compromesos i generosos amb ells mateixos. Situada en la dramàtica situació d’Algèria als anys 30 del segle passat i protagonitzada per uns joves que no volen renunciar a les seves arrels, als seus origens, als seus amics i amors. L’autor aconsegueix convertir el fatalisme del moment en humanisme. El que el dia deu a la nit, la va portar al cinema el director Alexandre Arcady l’any 2012 sota el mateix títol Ce que le jour doit à la nuit que també us recomanem.

Mirar disponibilitat


 McEwan, Ian. El Somiador. Destino, 1995
En Peter és un nen de nou anys que viu embadalit en les seves pròpies fantasies. Fins al punt que un matí, just abans d’anar a escola, observa el seu gat, un animal vell i peresós que dorm tot el dia al lloc més calent de la casa. En Peter desitja amb tanta força ser el seu gat que ambdós pateixen una metamorfosi i s’intercanvien els papers. Novel·la curta, entranyable i que es llegeix amb un somriure permanent.

Mirar disponibilitat



Arto Paasilinna. El moliner udolaire. Edicions 62, 2004
El moliner udolaire és una novel·la de plantejament clàssic sobre el tema de l’estranger que arriba i remou les aigües quietes de la vida quotidiana: la comunitat és tancada i rep l’estrany amb recel i desconfiança. El moliner udolaire és una de les històries més belles sobre el dret a la diferència. També explica amb senzillesa els mecanismes universals de la infàmia [Lluís Anton Baulenas]. 

Mirar disponibilitat




Per Petterson. Sortir a robar cavalls. Club editor, 2016
Narració en primera persona d’un home de setanta anys que rememora un estiu d’infantesa en un petit poble a Noruega. Així com els conflictes dels adults que observa al seu voltant sense entendre què passa. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d’uns fets plens de guerra i d’amor. 

Mirar disponibilitat


José Luis Sampedro. La sonrisa etrusca. Destino, 2002
Salvatore Roncone es trasllada a la ciutat per viure amb el seu fill i la seva família. Els seus costums d’home de poble i pagès entraran en conflicte amb l’estil de vida urbana del seu fill. En aquest entorn hostil trobarà refugi en el seu net de tretze mesos. Al voltant d’aquests eixos plens de contrastos, el vell Salvatore explica el seu procés de transformació cap a una vida més plena i trobarà, en la unió dels contraris, un gran lliçò de vida.

Mirar disponibilitat

 


Dai Sijie. Balzac i la petita modista Xinesa. Edicions 62, 2001
La novel·la ambientada a la Xina durant l’època de la Revolució Cultural de Mao Zedong, quan s’aplicava el concepte “Reeducació” a les persones que suposaven un possible perill revolucionari per al règim de Mao. En aquest ambient dos joves considerats “intel·lectuals burgesos” són enviats a Sichuan. Allà coneixeran la Petita Modista Xinesa i tots tres iniciaran un camí de descobriments.

Mirar disponibilitat del llibre                                            Mirar la disponibilitat de la pel·licula


Irene Solà. Canto jo i la Muntanya balla. Anagrama, 2019
En aquesta novel·la, de la que els mitjans se n’han fet molt de ressó i que ha rebut diversos premis, els elements naturals i fantàstics del Ripollès són els que ens expliquen què els passa a les persones, les seves alegries i desgràcies. De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit:
«El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País);
«L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).

Mirar disponibilitat


Magda Szabó. La porta. La Magrana, 2005
Aquesta autora hungaresa és poc coneguda al nostre país i poc traduïda. La porta, és una análisi molt fina de la relació entre dues dones, la senyora i la criada. Entre totes dues existeix una tensió, en part interessada interessada per les dues parts, i mantenen en el seu dia a dia una relació invertida de poders. La criada és qui marca les normes domèstiques i la metressa la deixa fer, sovint en contra de les seves pròpies comoditats.
 

Mirar disponibilitat



Olga Tokarczuk. Un Lloc anomenat Antany. Editorial Proa, 2020
L’autora va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 2018. A Un lloc anomenat Antany ens hi descriu un poble de la seva Polònia natal al llarg de quatre generacions i explica com els esdeveniments els transformen per bé o per mal, els seus habitants i els seus costums. Per fer-nos una idea del tipus de novel·la, molts crítics l’han comparat a Cien años de soledad de Gabriel Garcia Márquez, però escrit per una dona i la història ubicada a Polònia

Mirar disponibilitat



Virginia Woolf. Flush. L’Avenç, 2017
En Flush és un gos de raça cocker spaniel nascut en plena natura, però adoptat per una poetessa anglesa que viu a la ciutat. Descobrim d’una manera inusual els esforços del gos per adaptar-se a les exigències de la ciutat i la menera de viure de la seva mestressa. Ambdós, gos i mestressa, acabaran entenent-se malgrat les barreres comunicatives de l’un i l’altra. L’autora construeix una biografia imaginativa i original de la vida a ciutat des de la mirada d’un gos.

Mirar disponibilitat


 

30 imprescindibles de Roald Dahl


El 23 novembre es van complir 30 anys des de que ens va deixar ROALD DAHL, un dels escriptors més rellevants i transversals de la literatura infantil i juvenil.

La Biblioteca Marc de Vilalba vol recordar aquest autor i el seu univers creatiu amb un joc d’enigmes que anomenem “30 imprescindibles de Roald Dahl”.


Exemple d’enigma:

El retrat de Roald Dahl és obra de l’artista Fernando Vicente, que amablement ens ha autoritzat a utilitzar-lo en aquesta activitat.
Les il·lustracions de les respostes als enigmes són creació de Quentin Blake.


QUÈ ÉS

El joc és obert a tothom, via les nostres xarxes socials (Twitter i Instagram). Per participar només cal endevinar els enigmes que s’amaguen darrere de cada lletra de l’abecedari, trobant les respostes als enunciats amb pistes que anirem publicant cada dia.

MECÀNICA DEL JOC

Feu LIKE als enigmes i deixeu la vostra resposta als comentaris.

Si voleu, també podeu fer RT i fer extensiu el joc a molta més gent.

D’entre totes les respostes, només una obtindrà un fantàstic lot de llibres com a premi. No és necessari resoldre tots els enigmes, però com més vegades participeu i respongueu correctament, més oportunitat tindreu d’aconseguir el Premi, ja que es triarà d’entre totes les respostes encertades.

En tot cas, recordeu que el més important no és guanyar sinó jugar, divertir-se i aprendre alhora; en definitiva: compartir amb els altres la nostra admiració per aquest autor tan estimat que ens ha regalat històries i personatges que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva.


Us convidem a participar!!!

*A partir del 26 de novembre, cada dia anirem afegint 1-2 enigmes més… fins arribar als 30 imprescindibles de Roald Dahl.

ANNEX PER A EDUCADORS/ES

Hem preparat un dossier perquè pugueu aprofitar aquesta acció a les aules. Es tracta d’un cartell-àlbum en el qual els vostres alumnes poden anar enganxant els cromos amb les respostes a tots els enigmes que vagin endevinant. Les classes que completin el cartell-àlbum amb els 30 enigmes també poden optar a guanyar un lot de llibres per a la biblioteca escolar.

Si en voleu més informació i/o rebre aquest material per fer dinàmiques a les vostres escoles, demaneu-lo al correu: b.cardedeu.mv@diba.cat.