Mons fantàstics

Sinopsi: Momo viu als afores d’una gran ciutat, a les ruïnes d’un amfiteatre. Ella només té el que troba o el que li regalen, però en canvi posseeix un talent especial: sempre té temps i sap escoltar d’una manera excepcional. Però un dia apareixen els homes grisos, que pretenen apropiar-se el més valuós que hi ha: el temps de vida de les persones. Cada vegada en dediquen menys a jugar, a imaginar o, fins i tot, a dormir. Momo és l’única que no cau en el parany i, amb l’ajuda de la tortuga Cassiopea, s’atrevirà a enfrontar-se a la dictadura dels homes grisos. Una aventura màgica imprescindible que manté l’essència de l’obra original i que compta amb les il·lustracions de l’autor mateix. [Text extret de l’Editorial Bromera]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi:L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre. [Informació extreta del web de l’Editorial Raig Verd]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: Cada any se celebra La Gran Caminada, un esport nacional retransmès en directe a les televisions de tot el país i seguit per milions de persones. És un esdeveniment de primera magnitud, un espectacle incomparable en què podem veure un centenar d’adolescents caminant en línia recta per una carretera, dia i nit, fins a morir; o més ben dit, fins que només en quedi un. Això sí, al guanyador se li concedirà qualsevol cosa que demani.  [Informació extreta d’Editorial Males Herbes]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: En un futur no gaire llunyà, la selva de l’Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El continent és un erm gegantí i la ciutat d’Ankara Achouka existeix tan sols per donar servei a l’ascensor espacial que mena a Grand Celeste, una utopia a l’abast de ben pocs. Un grup de joves trescafocs serà l’encarregat d’endinsar-se al desert per resoldre l’avaria tècnica que amenaça el futur d’Ankara, on malviuen milers de persones, i potser el de tot el planeta Terra. [Informació extreta del web d’Editorial Chronos]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi:  Gaspar té un futur asegurat com a mèdium en una societat secreta, La Orden, que contacta amb l’obscuritat a la recerca de vida eterna mitjançant rituals macabres. Però el destí d’aquests mitjancers amb poders especials és cruel perquè exigeix un gran desgats físic i mental que es consuma ràpida i implacablement. Els origens de La Orden, dirigida per la poderosa família de la mare de Gaspar, es remunta a segles enrera, quan el coneixement de la foscor va arribar des del cor de l’Àfrica a Anglaterra i després a l’Argentina. El terror  sobrenatural es creua amb els terrors molt reals d’aquesta novel·la perturbadora i fantàstica.  [Informació extreta de l’Editorial Anagrama]

Aquesta novel·la va rebre el Premio Herralde de Novela, 2019

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Mons Fantàstics us proposa llegir la trilogia Xenogènesi aquest estiu. La primera trobada el 9 de setembre podreu compartir impressions d’aquesta saga que la seva autora, Octavia Butler, va iniciar amb la publicació d’Alba l’any 1987.  Octavia Butler va utilitzar la ciència-ficció especulativa per a explorar temes socials antics i moderns. Sovint representava conceptes com ètnia, sexualitat, sexe, religió, progrés social i classe social.

Alba (Xenogènesi I): Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Ha perdut el deu marit i el seu fill en una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda, i quan es desperta ho fa en una habitació sens finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Què ha passat amb la Terra?

Ritus de l’edat adulta (Xenogènesi II):  ja han passat molts anys dels fets narrats a Alba. Akin, el fill de Lilith Iyapo, és segrestat poc després de néixer, però aquest cop els captors són ben humans. Ell no ho és, o no del tot. Malgrat tenir un aspecte força normal, en realitat Akin és el primer nadó mascle nascut de la barreja dels gens humans i oankali.

Imago (Xenogènesi III): els humans i els oankali s’han estat aparellant des que els alienígenes van arribar per primera vegada a la Terra per rescatar els pocs supervivents d’una guerra nuclear aniquiladora. Els oankali van començar un projecte de cria massiu, guiat pels ooloi, amb l’esperança de crear una raça interestel·lar perfecta. Se suposa que Jodahs és només un híbrid més d’humà i oankali, però quan comença la seva transformació cap a l’edat adulta veu que s’està convertint en ooloi, el primer nascut d’una mare humana

Octavia E. Butler, coneguda com la «gran dama de la ciència-ficció» va néixer a Pasadena (Califòrnia) el 22 de juny de 1947 i va morir a Lake Forest Park (Washington) el 24 de febrer de 2006. Guanyadora dels premis Hugo i Nebula, el 1995 es va convertir en el primer autor/a de ciència-ficció que va rebre una beca MacArthur. També va ser guardonada amb el prestigiós PEN Lifetime Achievement Award el 2000.

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: El guanyador dels premis Alex, Nebula i Locus, P. Djèlí Clark, torna amb Ring Shout, una novel·la històrica de fantasia fosca que dona un gir sobrenatural al regnat de terror del Ku Klux Klan. Als Estats Units, els dimonis porten caputxes blanques.

El 1915 la pel·lícula El naixement d’una nació, de DW Griffith, va llançar un encanteri a través d’Amèrica, inflamant les files del Klan i bevent profundament dels pensaments més foscos de la tradició blanca. A tota la nació es difonen la por i la violència entre els més vulnerables. Planegen portar l’infern a la Terra. Però fins i tot els Kukluxos poden morir. [Informació extreta de l’Editorial MaiMés]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: Charlie Gordon, un home jove amb discapacitat mental, explica al seu dietari, en paraules pròpies d’un nen que tot just comença a escriure, les dificultats que es troba en el seu dia a dia. Fins que uns científics li plantegen la possibilitat d’operar-lo per aconseguir que sigui com els altres: li asseguren que si es deixa fer una petita intervenció al cervell no només contribuirà al progrés de la ciència sinó que incrementarà la seva intel·ligència. Ja ho han provat amb l’Algernon, un ratolí de laboratori, i l’experiment ha funcionat perfectament. Quan en Charlie accedeix a deixar-se operar és lluny de sospitar que la seva vida canviarà radicalment.

Flors per a l’Algernon és una d’aquelles novel·les que, després de llegir-les, t’acompanyen per sempre. Escrita amb un realisme psicològic colpidor, però alhora profundament emotiva, aquest clàssic de la literatura nord-americana ha captivat més de cinc milions de lectors des que es va publicar per primera vegada l’any 1966. [Informació extreta de l’Altra Editorial]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: Tot just començar el segle XXII, la ciència fa un gran descobriment en el camp dels vols espacials tripulats. Mitjançant un mètode revolucionari anomenat somaformació, els astronautes poden sobreviure en entorns hostils fora de la Terra utilitzant suplementacions biològiques sintètiques. Quan la fragilitat del cos ja no és un factor limitant, els éssers humans poden explorar per fi exoplanetes propers que des de fa molt se sospita que acullen vida. [Informació extreta del web d’Editorial Mai més]

L’Autora: Becky Chambers és una escriptora de ciència-ficció que viu al nord de Califòrnia. És coneguda sobretot per la seva sèrie Wayfarers, guanyadora d’un Premi Hugo. Els seus llibres també han estat nominats al Premi Arthur C. Clarke, el Premi Locus i el Women’s Prize for Fiction, entre altres. Chambers ve del món de les arts escèniques i es va criar en una família amb una intensa relació amb les ciències de l’espai. Dedica el temps lliure a jugar a videojocs i jocs de taula, a l’apicultura i a mirar pel seu telescopi. Després d’haver voltat una mica pel món, ara ha tornat al seu estat natal, on viu amb la seva dona. Espera veure la Terra des de l’òrbita algun dia.

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: L’escriptor nord-americà Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 1920 – Los Angeles, 2012) ha estat autor de novel·la curta i d’assaig, dramaturg, guionista i poeta, i va escriure dos clàssics de ciència ficció: Fahrenheit 451, una crítica mordaç de la censura en un món que té prohibida la paraula, i Les cròniques marcianes, sobre uns primers intents terrestres de colonitzar Mart, de conseqüències inesperades.Un dels més grans i famosos escriptors nord-americans, en part responsable de l’imaginari col·lectiu que la gent del segle XX es va fer sobre el segle XXI. [Informació extreta del web Edicions 62]
L’autor: L’escriptor nord-americà Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 1920 – Los Angeles, 2012) ha estat autor de novel·la curta i d’assaig, dramaturg, guionista i poeta, i va escriure dos clàssics de ciència ficció: Fahrenheit 451, una crítica mordaç de la censura en un món que té prohibida la paraula, i Les cròniques marcianes, sobre uns primers intents terrestres de colonitzar Mart, de conseqüències inesperades.Un dels més grans i famosos escriptors nord-americans, en part responsable de l’imaginari col·lectiu que la gent del segle XX es va fer sobre el segle XXI. [Informació extreta del web Edicions 62]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: Els relats continguts a Exhalació són d’una originalitat i una humanitat sorprenent, i bona part d’ells ja han estat objecte d’una rebuda entusiasta. En aquest recull fantàstic i elegant, Ted Chiang s’enfronta amb les preguntes més velles que existeixen: quina és la natura de l’univers? Què significa ser humà?… Els seus contes demostren que la ciència-ficció complexa i ben meditada pot assolir nous cims de bellesa, significat i compassió. [Informació extreta d’Edicions Mai Més]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: Un dijous, a l’hora de dinar, tot d’un plegat, de forma inesperada, la Terra és destruïda per tal d’obrir una ruta exprés hiperespacial a través del sistema solar. Per a Arthur Dent, a qui precisament aquell matí li acaben de demolir la casa, la cosa resulta ser molt més del que ell pot afrontar. Tristament, però, el cap de setmana amb prou feines ha començat, i la Galàxia és un lloc ben estrany i sorprenent.

L’autor: Douglas Adams (1952-2001) va escriure inicialment la Guia Galàctica per a autoestopistes (The Hitchhiker’s Guide to the Galaxy, 1979) com una sèrie radiofònica per a la BBC, i va ser més tard que la va transformar en una novel·la. L’èxit tan radiofònic com literari el va dur a escriure una triologia de cinc parts: The Hitchhiker’s Guide to the Galaxy; The Restaurant at the End of the Universe; Life, the Universe and Everything; So Long, and Thanks for All the Fish; Mostly Harmless. Va escriure dues novel·les d’èxit com Dirk Gently’s Holistic Detective Agency i The long Dark Tea-Time of the Soul. [Font: Editorial Laertes]

Pots fer la inscripció per saber que hi vols participar AQUÍ

Sinopsi: El nom del món és bosc d’Ursula K. Le Guin és una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l’ésser humà a la Terra. L’obra és una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l’entorn sinó d’altres cultures. Aquesta denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista és més necessària que mai.

L’autora: Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. [Font: RaigVerd Editorial]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí

Sinopsi: En Piranesi viu a la Casa, tal vegada hi ha viscut sempre. Dia rere dia pren un registre minuciós de les Meravelles que conté en els seus diaris: el laberint de Vestíbuls i Corredors, els milers d’Estàtues blanques, el brogit de les Marees a les Sales Baixes, la disposició canviant dels Estels a les Sales Altes. Els dimarts i els divendres, en Piranesi es troba amb el seu amic, l’Altre. Sovint també visita els Morts i els porta menjar, hi parla i els descriu les Bondats de la Casa. Bona part del temps, però, en Piranesi està sol. Piranesi va estar guardonada amb el Premi al Millor Llibre Traduït en Català del Festival 42.

L’autora: (Nottingham, 1959) Va debutar com a escriptora l’any 2004 amb la novel·la Jonathan Strange i el Senyor Norrell, que li va merèixer el premi Hugo, el British Book Awards Newcomer of the Year i el World Fantasy Award. La novel·la va vendre 4 milions d’exemplars a tot el món i es va traduir a 34 llengües, a més de ser adaptada a una sèrie de televisió homònima que va ser nominada als BAFTA. El 2006 Clarke va publicar el recull de contes The Ladies of Grace Adieu. Piranesi és la seva darrera novel·la i ha estat nominada al Women’s Fiction Prize i, novament, als premis Hugo. [Font: Amsterdam Llibres]

Dinamitza: Marta de Bru de Sala i Martí