Mons Fantàstics us proposa llegir la trilogia Xenogènesi aquest estiu. La primera trobada el 9 de setembre podreu compartir impressions d’aquesta saga que la seva autora, Octavia Butler, va iniciar amb la publicació d’Alba l’any 1987. Octavia Butler va utilitzar la ciència-ficció especulativa per a explorar temes socials antics i moderns. Sovint representava conceptes com ètnia, sexualitat, sexe, religió, progrés social i classe social.
Alba (Xenogènesi I): Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Ha perdut el deu marit i el seu fill en una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda, i quan es desperta ho fa en una habitació sens finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Què ha passat amb la Terra?
Ritus de l’edat adulta (Xenogènesi II): ja han passat molts anys dels fets narrats a Alba. Akin, el fill de Lilith Iyapo, és segrestat poc després de néixer, però aquest cop els captors són ben humans. Ell no ho és, o no del tot. Malgrat tenir un aspecte força normal, en realitat Akin és el primer nadó mascle nascut de la barreja dels gens humans i oankali.
Imago (Xenogènesi III): els humans i els oankali s’han estat aparellant des que els alienígenes van arribar per primera vegada a la Terra per rescatar els pocs supervivents d’una guerra nuclear aniquiladora. Els oankali van començar un projecte de cria massiu, guiat pels ooloi, amb l’esperança de crear una raça interestel·lar perfecta. Se suposa que Jodahs és només un híbrid més d’humà i oankali, però quan comença la seva transformació cap a l’edat adulta veu que s’està convertint en ooloi, el primer nascut d’una mare humana
Octavia E. Butler, coneguda com la «gran dama de la ciència-ficció» va néixer a Pasadena (Califòrnia) el 22 de juny de 1947 i va morir a Lake Forest Park (Washington) el 24 de febrer de 2006. Guanyadora dels premis Hugo i Nebula, el 1995 es va convertir en el primer autor/a de ciència-ficció que va rebre una beca MacArthur. També va ser guardonada amb el prestigiós PEN Lifetime Achievement Award el 2000.
[Informació extreta de l’Editorial Mai Més]