Sinopsi: Les paradoxes poden ser un recurs literari de caire poètic, com ara quan Joaquín Sabina canta allò de “hay amores eternos que duran lo que dura un corto invierno”, però també un desafiament a les nostres conviccions entorn el llenguatge enunciatiu. Tendim a pensar que quan fem una afirmació, el que hem dit ha de ser vertader o fals, però no pot ser les dues coses a la vegada, ni tampoc no ser cap de les dues. Les paradoxes filosòfiques desafien aquest fet i es generen gran perplexitat. Juntament, però, a les paradoxes textuals, també existeixen les paradoxes visuals i les paradoxes temporals, tal com es pot comprovar en la pel·lícula Los cronocrímenes.
Material de suport per a la sessió: la pel·lícula Los cronocrímenes de Nacho Vigalondo
On trobar la pel·lícula? Si no teniu accés a la pel·lícula, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar en format DVD.
Dinamitza el debat: Joan Méndez
Recordeu que si voleu rebre l’actualització de les propostes del Taller de Filosofia Contemporània us podeu inscriure en aquest formulari