Tertúlia literària

Sinopsi de Sola:
La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes.

Sinopsi de Biografia del foc:
La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d’aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre

L’autora:
Carlota Gurt (Barcelona, 1976) s’ha dedicat a la traducció més de deu anys i en una altra vida va treballar com a productora a La Fura dels Baus i al Festival Temporada Alta. Fa malabars entre la vida real i la literària, i col·labora en diversos mitjans. És autora del recull de contes Cavalcarem tota la nit (Premi Mercè Rodoreda 2019) i de la novel·la Sola (2020), traduïdes a diverses llengües. El 2023 ha publicat el llibre de relats Biografia del foc. La seva llista de novel·les traduïdes no és tan llarga :  L’arrencacors de Boris Vian i El llibre dels finals de Joan Bodon, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder, l’un; per la consciència dels desposseïts, l’altre.

Font: Edicions 62

Dinamitza: Raimon Portell

Aquesta activitat és possible gràcies al suport de:

Sinopsi:
La venjança d’una adolescent enrabiada, en l’obra més emblemàtica d’aquesta escriptora jueva d’origen rus. En el París de començament del segle XX, una família de nou-rics es trasllada a viure en un dels bulevards més luxosos de la ciutat. Per donar-se a conèixer entre el bo i millor de la societat parisenca, la senyora de la casa prepara un gran ball en el qual no faltarà de res. En assabentar-se dels preparatius de la festa, la filla adolescent comença a fer-se il·lusions, però la mare, desitjosa que ningú la privi d’aquest moment de glòria, li prohibeix d’assistir-hi, sense ni sospitar que amb això ha posat en marxa el mecanisme d’una venjança silenciosa.

L’autor:
(Kíiv, Imperi rus, 1903 –  camp d’Auschwitz, 1942). Filla d’una família jueva que fugia de la Revolució bolxevic, va arribar a França quan encara era molt jove. D’ençà de la publicació de les seves primeres novel·les —El malentès (1926), David Golder (1929) i El ball (1930)—, obtingué un gran ressò internacional, però això no va salvar-la de l’antisemitisme: sota el govern de Vichy li van prohibir publicar, fou perseguida i finalment l’arrestaren i la van portar a Auschwitz, on va morir.

Font: Viena Edicions

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Sinopsi:
Vida privada és una de les novel·les més importants i més populars de la literatura catalana contemporània. Sagarra fa un àcid retrat de la societat dels anys vint i principis dels trenta. Tant de les classes socials altes com de les baixes. L’obra va provocar un escàndol quan es va publicar pels temes que tractava i perquè es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Encara avui se la considera la novel·la més representativa de Barcelona.
Font: Editorial Barcino

L’autor:
(Barcelona, 5 de març de 1894 – Barcelona, 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l’autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
Font: Viquipedia

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Sinopsi:
Novel·la finalista del Premi Booker i guanyadora del Bollinger Everyman Wodehouse al millor llibre de ficció humorística del 2022. Els arbres és una barreja estranya i perfecta: novel·la policíaca que es capbussa en la vergonyosa història dels linxaments racistes, que ridiculitza el supremacisme blanc amb un humor corrosiu i manté un ritme vertiginós i cinematogràfic que fa impossible deixar de llegir.

L’autor:
Nascut el 1956 a Geòrgia (EUA), és catedràtic a la University of Southern California, on dirigeix el departament d’Estudis Literaris. Ha publicat més de trenta llibres i ha guanyat nombrosos premis (entre ells el Pen Club i el de l’Acadèmia de les Arts i les Lletres d’Estats Units). El 2021 va ser finalista del Premi Pulitzer. Angle ha publicat Els arbres (2023), finalista del Premi Booker. Les seves novel·les trenquen tòpics, barregen gèneres literaris i tracten temes polèmics. Everett afirma que escriu sobre tot allò que li interessa, sempre amb un estil original i sovint amb un plantejament satíric.

Font: Angle Editorial

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

A la tertúlia ens acompanyarà el traductor al català Josep Antoni Clement Rovira qui coneix molt bé la societat coreana.

Sinopsi:
El matí del 16 d’abril de 2014, el ferri Sewol es va enfonsar davant de la costa coreana. Entre les moltíssimes víctimes d’aquell naufragi hi havia dotze professors i dos-cents trenta estudiants de secundària d’un institut proper a Seül que anaven de viatge d’estudis.
Aquesta tragèdia va trasbalsar la societat coreana i encara més quan es van saber les causes de l’accident, una maniobra errònia del vaixell i la sobrecàrrega.

L’autora:
Kim Ae-ran va néixer a Inchon, República de Corea, l’any 1980 i és graduada en dramatúrgia per l’Escola de Teatre de la Universitat Nacional Coreana. L’any 2002 va debutar en rebre la primera edició del premi literari Daesan per a estudiants i l’any 2005 va rebre el Daesan Creative Grant —els Daesan són els premis més prestigiosos al seu país.

Font: Godall Edicions

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Aquesta activitat és possible gràcies al suport de:

Sinopsi:
La Tara té set anys i la seva família és diferent: no van a l’escola. Al seu pare el preocupa que el govern els hi obligui, i per això viuen aïllats a la seva granja. No tenen historial mèdic perquè van néixer a casa. No existeixen. Una història de superació malgrat tot i una lliçó de com narrar-la, en primera persona. La importància, o no, d’una educació moderna. El fanatisme religiós. El pes de la comunitat. I les dificultats afegides, sent dona.
L’autora:
Tara Westover (1986) és una autora nord-americana establerta al Regne Unit. Nascuda en un petit poble d’Idaho, amb uns pares que s’oposaven a l’educació pública, mai va assistir a l’escola. La primera vegada que va trepitjar un aula, tenia 17 anys. Després d’aquesta primera trobada amb l’educació, va decidir seguir estudiant i en 2014 va obtindré un doctorat en història a la Universitat de Cambridge. Una educació és el seu primer llibre.
Font: Editorial Més Llibres
Dinamitza: Raimon Portell
Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Sinopsi:
L’Elsa té nou anys i pertany a una família de pastors de rens. Un dia d’hivern, veu com un home mata salvatgement la Nástegallu, la seva cria de ren, i l’amenaça perquè no en digui res. Quan per fi guanya forces per explicar-ho, la policia descarta investigar l’assumpte i el classifica com un simple robatori.
Robatori és una afirmació valenta cap a una part de Suècia de la qual no s’acostuma a parlar. Una novel·la sobre com la xenofòbia, el suïcidi, l’alcoholisme i el canvi climàtic amenacen la cultura sami, i sobre les tensions que es despleguen quan les idees modernes xoquen amb una cultura tradicional que té unes estructures patriarcals molt arrelades.
L’autora:
Ann-Helén Laestadius (1971 Kiruna, Suècia) es sami y d’ascendència torneladiana, dues de las minories nacionals de Suècia. Escriptora y periodista..
Font: Editorial Navona
Dinamitza: Raimon Portell
Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Sinopsi:

Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.

Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.

L’autora:
Eider Rodriguez (Rentería, 1977) és escriptora, periodista i guionista. Ha estat editora en basc de l’editorial Txalaparta i avui dia exerceix de professora al Departament de Llengua i Literatura de la Universitat del País Basc. El 2018 va obtenir el premi Euskadi de Plata, atorgat pels llibreters de Guipúscoa, per Un cor massa gran (Periscopi, 2019), i juntament amb l’il·lustrador Julen Ribas el premi Euskadi de literatura infantil i juvenil pel còmic Santa familia (Euskal Herriko Ikastolak, 2017). Amb Katu jendea (Elkar, 2010) va obtenir la beca de creació literària Igartza, una de les més importants del País Basc, i el premi Zazpi Kale de la Fira del Llibre de Bilbao (2011). Considerada una de les escriptores més impactants de les lletres basques, ha desenvolupat gran part de la seva carrera en aquesta llengua i actualment viu a Hendaia. Materials de construcció és la seva primera novel·la.

Font: Editorial Periscopi

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Les Biblioteques del Vallès Oriental hem convidat a l’escriptora Marta Orriols per parlar del seu darrer llibre La possibilitat de dir-ne casa i dels seus llibres anteriors: Anatomia de les distàncies curtes, Aprendre a parlar amb les plantes i Dolça introducció al caos

Si us interessa venir, deixeu-nos el vostre contacte al següent formulari.

Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona. És autora del blog No puc dormir, treballa ocasionalment com a lectora editorial i ha participat en l’edició del llibre Objeto de amor, d’Edna O’Brien (Lumen, 2018). Col·labora en diversos mitjans culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un èxit notable de crítica i públic, i amb la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi, 2018) va aconseguir el premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018 i va convertir-se en un dels títols més venuts de l’any. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.

Les biblioteques del Vallès Oriental us convidem a llegir o rellegir qualsevol de les seves novel·les i a acompanyar-nos en aquesta trobada:

Lloc: Ateneu l’Aliança de Lliçà d’Amunt (Carrer l’Aliança, 17, 08186 Lliçà d’Amunt)
Inscripcions

Sinopsi:
Cendres o L’Inefable Philip són dues cares d’una novel·la que Aurora Bertrana no va aconseguir publicar, a causa de l’escàndol que podria suposar per a la moral de l’època. Emmarcada en l’abans i el després de l’esclat de la Guerra Civil, i situada entre Barcelona, la Costa Brava, Ginebra i l’Alta Savoia, l’obra dissecciona el fracàs d’un matrimoni burgès. Sense embuts, l’autora mostra l’existència dels «quatre sexes»  i retrata tot de personatges pintorescos, entre els quals cal destacar els artistes de la bohèmia ginebrina que la van acollir durant els primers anys d’exili. Així doncs, la gironina va escriure una novel·la basant-se en la pròpia experiència; això no obstant, va caure en l’ostracisme, malgrat el vot de confiança de Salvador Espriu, que va accedir a prologar-la. Es tracta d’una obra lligada a un context molt concret, d’una baula poc coneguda de la vida i l’obra d’Aurora Bertrana. Cendres és aquella novel·la del segle XX que s’obre pas en ple XXI.

L’autora:
(Girona, 1892 – Berga, 1974) va ser escriptora, periodista i música. Va publicar una trentena de llibres, tot i que la seva producció va ser més extensa. El seu corpus inclou novel·les, contes, assajos, traduccions, articles, cròniques, reportatges… Dona de caràcter progressista, viatgera i compromesa, escrivia principalment en català, malgrat que també ho va fer en castellà i en francès. Entre les seves obres destaquen Paradisos oceànics (1930), El Marroc sensual i fanàtic (1936), Entre dos silencis (1958), La ciutat dels joves (1971), Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975). Llegir Aurora Bertrana és recórrer una biografia marcada per la història convulsa del segle xx: guerres, dictadures, república, exili (Suïssa i França) i retorn a Catalunya.

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Amb la presència d’Oriol Broggi (director) i Xavier Ripoll (Actor)

Sinopsi:
Els ulls del germà etern, llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps. Què és i quines conseqüències tenen les accions dels homes a la terra? On rau la veritable llibertat de l’individu? En ell mateix o en el compromís amb allò que fa? Un dilema que Stefan Zweig planteja d’una manera preciosa i gairebé universal.

L’autor: 
Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i la delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil el fan un narrador fascinant i captivador, que és capaç de seduir-nos des de les primeres línies i de deixar-nos en suspens fins al punt final. Quaderns Crema ha publicat bona part de la seva obra narrativa i assagística.

Perquè llegim aquesta obra?
Doncs perquè el 21 d’octubre a les 20h s’estrena al Teatre Auditori de Cardedeu aquesta gran faula sobre les accions vitals, el desig, els lligams amb els altres i, en definitiva, sobre com viure en un món compartit. De la mà de la companyia (i productora) Laperla29 que celebra els seus 20 anys de vida i va rebre la nominació Premi Butaca 2002 al millor espectacle de petit format.

Més informació i compra d’entrades en aquest enllaç

Fitxa artística:
Text: Stefan Zweig
Traducció: Marisa Siguan
Direcció i espai: Oriol Broggi
Intèrprets: Òscar Muñoz i Xavier Ripoll
Música: Marc Serra
Llums: Pep Barcons
Projeccions: Francesc Isern
Ajudantia de direcció: Sara Sors
Veu: Moisès Broggi
Construcció escenografia: Taller d’escenografia Germans Castells
Disseny cartell: Enric Jardí
Fotografía: Bito Cels
ARTS360º

Sinopsi:
L’Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n’hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d’aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d’una traducció que fa obrir la gana.

Nariné Abgarian (Berd, 1971). Màgica en les transicions de l’humor a la gravetat, de la tragèdia al lirisme meticulós, Nariné Abgarian ha construït un univers narratiu que reflecteix amb justícia i orgull l’Armènia on va créixer, per bé que Maran pugui ser qualsevol altre paisatge humà en extinció. Es va especialitzar en llengua i literatura russa a Erevan, avui viu a Moscou i ha publicat llibres per a infants, joves i adults que la situen, segons mitjans com el The Guardian, entre els autors contemporanis més interessants del moment.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.
Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.

L’autora, Sally Rooney (County Mayo, Irlanda, 1991) va estudiar anglès al Trinity College de Dublín i té un màster de literatura nord-americana. A la universitat, Rooney va arribar a ser la guanyadora de les lligues de debat i oratòria d’àmbit europeu. Els seus textos s’han publicat a Granta, The New Yorker, The Dublin Review, Winter Pages i The Stinging Fly, revista a la qual es va incorporar com a editora el 2017. Rooney va ser escollida l’any 2017 per The Observer (The Guardian) com un dels talents més prometedors del moment. Gent normal, la seva segona novel·la, va ser el llibre més elogiat de l’any per la crítica del Regne Unit segons The Bookseller, i el 2018 va obtenir el premi a millor novel·la irlandesa del 2018 i el Costa Book Award 2018.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
El protagonista d’aquesta història no només viu amb intensitat una dilatada època que va des de l’època elisabetiana fins als nostres dies, sinó que es converteix, a la meitat de la novel·la, en la protagonista. L’agilitat amb què l’autora sap trenar aquest joc d’enginy és una mostra excel·lent d’un sentit de l’humor que poques vegades associem a la personalitat de Virginia Woolf, però que aquí es manifesta en tota la seva felicitat.

L’autora, Virginia Woolf (1882-1941) és, tant per les seves novel·les com pels seus assaigs i dietaris, una de les figures cabdals de la literatura europea del segle XX. Des de la seva primera novel·la, The Voyage Out (1915) fins al seu suïcidi, el març del 1941, va treballar de manera infatigable per trobar una nova manera de narrar, profunda i innovadora. Entre les seves obres destaquen Mrs Dalloway (1925), Al far (1927), Les ones (1931 ) i Els anys (1937). La seva obra, d’una riquesa extraordinària, es completa amb un corpus crític de primera línia, dietaris, narracions i peces teatrals.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
El dia a dia del Cole, el Bart i el Teddy, amics de la infantesa i propietaris de la constructora True Triangle a Wyoming, fa un gir inesperat quan reben la proposta d’una advocada rica i enigmàtica que els demana acabar contra rellotge la construcció d’una casa a la muntanya. Si ho aconsegueixen, rebran una recompensa astronòmica amb què guanyaran més diners dels que mai hagin pogut imaginar. Tot i la perspectiva d’un hivern dur i gèlid, els protagonistes estaran disposats a fer qualsevol cosa per obtenir l’èxit, posant en perill, fins i tot, l’amistat i la família. Però, què s’amaga al darrere d’aquest encàrrec misteriós? Quins motius té la dona per exigir aquest termini gairebé impossible?

L’autor, Nickolas Butler (Allentown, Pennsilvània, 1979) es va criar a Eau Claire, Wisconsin, i va estudiar a la Universitat de Wisconsin-Madison i al Taller d’Escriptors d’Iowa. Els seus textos han aparegut en diverses publicacions com The New York Times Review, Narrative Magazine, Ploughshares i The Progressive. La seva primera novel·la, Shotgun lovesongs (2014), li va valdre un èxit notable de crítica i públic i la productora Fox Searchlight va adquirir-ne els drets per dur-la al cinema. També és autor de les novel·les Al cor dels homes (Empúries, 2017; nominada al Premi Médicis Estranger) i Little faith (2019), així com del recull de contes Beneath the bonfire (2015). Bona sort és la segona novel·la de Nickolas Butler que es publica en català.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.
Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), és autor de 8 novel·les: Els ulls de sorra (1993), que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. El dia de l’ós (2005), Aiguafang (2009), Cròniques d’un déu coix (2014), El navegant (2016) i Jo soc aquell que va matar Franco (2018), Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002), Els invisibles (2020).

La seva llista de novel·les traduïdes no és tan llarga :  L’arrencacors de Boris Vian i El llibre dels finals de Joan Bodon, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder, l’un; per la consciència dels desposseïts, l’altre.

Amb el volum Salives, el públic ha descobert que Joan-Lluís Lluís cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen, també és l’autor d’unes quantes cançons.

Dinamitza: Raimon Portell

Massa sovint, els llibres d’història han tingut el paper interessat de reescriure la realitat per fer-la arribar a les generacions posteriors d’una manera determinada. Què en coneixem de les croades sinó les grans gestes d’Occident, del cristianisme contra la mitja lluna? I, en canvi, aquests fets ocorreguts ara ja fa set segles, continuen marcant les relacions del món àrab amb Occident. Les croades vistes pels àrabs és una obra estrictament fonamentada en el testimoni dels cronistes àrabs de l’època. Per a nosaltres és un llibre “de l’altra banda”, un esplèndid relat, viu, ple de detalls, records, tradicions i, també, de les limitacions i les contradiccions de l’antiga civilització àrab, desconegudes i menyspreades pels seus atacants. Amin Maalouf ha volgut escriure, a partir d’un punt de mira fins ara oblidat “La veritable novel·la” de les croades. Un llibre necessari en un moment històric, l’actual, en el qual ja no ens és possible viure d’esquena a altres móns.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi
Manuel Pereira da Ponte Martins és un dictador d’una república sud-americana que pateix d’agorafòbia perquè una bruixa infal·lible li ha revelat que morirà vençut per una follia enfurida. Per superar l’obsessió decideix buscar una persona idèntica a ell i, un cop trobada, la col·loca al seu lloc i fa rumb cap a Europa per gaudir de la bona vida. La història, gens lineal, no acaba aquí. Enmig de tota una cadena d’esdeveniments, l’autor fa una incursió autobiogràfica en la qual explica un viatge a l’interior desèrtic del Brasil i recupera, més tard, la trama que havia abandonat. El dictador i l’hamaca és una reflexió sobre la recerca de la identitat, sobre el poder i sobre la por que tenen els dictadors.

L’autor, Daniel Pennac
Daniel Pennac (Casablanca, 1944) és conegut arreu del món pel seu cèlebre assaig Com una novel·la (Empúries), un al·legat a favor del plaer de llegir i de la literatura. Lèxit de les seves novel·les, protagonitzades per Benjamin Malaussène i la seva tribu, l’ha convertit en un autor de culte i li ha permès dedicar-se plenament a la literatura.

Dinamitza: Raimon Portell
Com participar a la tertúlia?
Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Premi Sant Jordi, 2021

Sinopsi
Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d’un mirall.

L’autor, Sergi Belbel
és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t’hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països.

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? 
Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Les Biblioteques del Vallès Oriental hem convidat al conegut periodista i escriptor Toni Cruanyes per parlar de la seva darrera novel·la guardonada amb el premi Josep Pla, 2022. La trobada serà al Teatre Auditori Polivalent de Bigues i Riells del Fai (Carrer d’Anna Mogas, 130. 08415 Bigues i Riells)

Sinopsi segons Montserrat Barderi:

Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la història d’un temps, d’un país. És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d’una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xx m’ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida». La Vall de la llum va rebre el  premi Josep Pla,

Lloc: Teatre Auditori Polivalent de Bigues i Riells del Fai
Inscripcions: Poseu-vos en contacte amb la Biblioteca de Cardedeu i us informarem: b.cardedeu.mv@diba.cat i 938 71 14 17