Filmosofia
El hijo de la novia (2001) del dir. Juan José Campanella

Què és la vida? Què li dóna sentit? Quines coses fan que tingui valor? Quan les coses ens desborden i trobem dificultats per tirar endavant, com podem establir el nostre ordre de prioritats? Potser allò que tenim més a prop és justament el que moltes vegades més passem per alt…

L’argentí Juan José Campanella dirigí aquest magnífic film protagonitzat pel Ricardo Darín i que va estar nominat a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 2001 (que guanyaria amb El secreto de tus ojos al 2010). En El hijo de la novia ens trobem un home de quaranta anys, anomentat Rafael Belvedere, el qual mostra greus dificultats per saber com conduir la seva vida. El Rafael es va fer càrrec fa un temps del restaurant que portava el seu pare, però com no en té gaire èxit, això li comporta un estrés total ja que no domina l’ofici i tampoc sap organitzar-se.

Els mals de cap constants que li suposa el negoci, juntament amb les seves pròpies inseguretats i dubtes personals, provoquen que no dediqui el temps que caldria a la seva companya, amb la qual no acaba d’establir una relació de compromís ferm, potser perquè tem que la relació actual acabi igual de malament que el seu matrimoni anterior, que va acabar en divorci, i tampoc a la seva filla, que encara no ha superat la situació.

Per altra banda, la mare del Rafael està ingressada en un centre geriàtric donada la seva avançada edat i el fet que pateix la malaltia de l’Alzheimer. El seu fill no la va a visitar amb la freqüència que caldria, de la qual cosa tampoc se sent gens orgullós. El seu egoisme l’ha anat allunyant de la gent que més l’estima, sense que sembli adonar-se’n del tot del perquè de la seva situació.

Ara bé, un fet del tot inesperat per ell, més el retrobament amb un vell amic de la infantesa, faran que la seva vida comenci a girar. La seva mare li comunica que el seu més gran desig i el que la faria més feliç a la vida seria contraure matrimoni per l’església. Al Rafael es preguntarà a què treu cap ara aquest pensament de casar-se a la seva edat, però no podrà negar-se a la que podria ser la darrera voluntat de la seva mare, de manera que es veurà en l’obligació moral de participar en els preparatius, tot tractant de trobar el sentit de tot plegat. Curiosament, aquesta interrogació li servirà a ell mateix per pensar a fons sobre la seva pròpia vida, fins el punt que finalment aquesta viurà un punt d’inflexió absolut.

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Filmosofia
Trencant les onades (1996) del dir. Lars von Trier

Què estem disposats a fer per amor? Fins a quin punt hem d’arribar a satisfer les demandes de l’altra? L’estimació ha de ser incondicional, o cal que establim un límit a l’hora de seguir la voluntat de la persona amada? En aquest cas, quin hauria de ser aquest límit i quin seria aquest valor superior que validaria posar fre a l’anterior?

El polèmic director danès Lars von Trier va guanyar el Gran Premi del Jurat l’any 1996 al festival de Cannes, mentre que l’Emily Watson va estar nominada a l’Oscar a millor actriu per la seva magnífica interpretació de la Bess, una dona escocesa que va patir una forta crisi per la mort del seu germà, per la qual va estar hospitalitzada, i que ara acaba de contraure matrimoni amb el Jan, un home noruec que treballa en una planta petrolífera.

El film contraposa els costums i manera de pensar de la comunitat on viu la Bess amb la del Jan, no només el dia del casament entre ambdós, sinó també en diversos moments de la trama. Mentre que la Bess ha crescut en un ambient de religiositat molt tradicional i conservadora, d’esperit calvinista i patriarcal, el Jan i els seus amics mostren un tarannà més vitalista i desenfadat, on la recerca de la felicitat i el plaer no es deixa per a l’altra vida sinó que es considera que cal buscar-lo en aquesta. Després del seu casament, la Bess, que s’havia mantingut verge fins aquell dia, descobreix la sexualitat amb el seu marit i viuen durant un temps una situació idíl·lica, que es trencarà quan el Jan ha de tornar a la feina i els dos han d’afrontar una separació que saben que serà per una llarga temporada.

L’enamorament de la Bess i la devoció que sent pel seu marit fan que per a ella es contempli com a una veritable tragèdia haver de viure sense ell, encara que sigui temporalment, tot i que finalment no li queda més remei que acceptar-ho. Una vegada Jan torna a la feina, però, un lamentable i desgraciat accident el deixarà molt malmès. En Jan retornarà a casa i la Bess es dedicarà a cuidar-lo i procurar que sigui feliç, malgrat la seva situació. Disposada a fer el que calgui per intentar ajudar-lo, i davant la impossibilitat de practicar el sexe per part del Jan, la Bess es trobarà amb la demanda per part d’ell de què tingui relacions amb altres homes i després li expliqui el que han fet. La Bess vol acontentar-lo i seguir les seves peticions, per sorprenents que puguin ser, encara que estiguin en contra de la seva voluntat, doncs per a ella l’única possibilitat de ser feliç passa per sentir que està complint els desitjos de la persona que estima.

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Filmosofia
La deu de la donzella (1960) del dir. Ingmar Bergman

On és el límit entre la venjança i la justícia? Es pot perdonar el crim d’una filla? Caldria fer-ho? Quan algú fa molt de mal a una persona del tot innocent, de manera deliberada i sense cap càrrec de consciència, ens ha de merèixer cap consideració, o tenim dret de retornar-li tot el mal que ha provocat, o si més no, de garantir que mai més podrà fer res semblant a ningú més?

El director suec Ingmar Bergman va guanyar el premi Oscar l’any 1960 a la millor pel·lícula de parla no anglesa per aquesta cinta, així com l’Espiga d’Or a la Seminci i altres reconeixements importants. Ambientada a l’època medieval, igual que El setè segell, aquestes dues pel·lícules seran les úniques de Bergman que aconseguiran rebre l’aprovació del pare del director, l’Erik Bergman, un pastor luterà d’idees religioses conservadores.

La dona del protagonista descobreix que els homes que han allotjat gentilment a casa seva porten entre les seves pertinences el vestit de la seva filla, que ha desaparegut estranyament i que ja havia d’haver tornat a casa. Quan comunica el que acaba de saber al seu marit, aquest no té cap dubte de què és el que ha de fer. Els viatjants que té dormint dins la seva llar li han assassinat la seva filla, de manera que l’única resposta possible davant el que ha passat que pot considerar no és altra que la de la venjança. (I de fet l’espectador té una dada més que el cavaller potser sospita però no sap del cert: abans de matar-la ha estat violada).

Després de seguir un antic ritual de preparació pel que li toca fer, el cavaller entra a la sala on estaven dormint els assassins, els desperta (per donar-los l’oportunitat de defensar-se, tot i que podria haver-los matat més fàcilment si no ho feia), i a continuació venja la mort de la seva filla. Tanmateix, un dels viatgers es tracta d’un noi molt jove que en realitat no ha intervingut en el crim ni la violació, tot i que tampoc ha fet res per evitar-ho. El cavaller, malgrat els dubtes de la seva dona, aplicarà la mateixa lògica implacable contra el jove. Una vegada consumada la venjança, el pare i la mare, acompanyats d’altres personatges, van al bosc a buscar el cadàver de la filla. Quan el troben, el cavaller, un home cristià, sent menyspreu per si mateix pel que ha fet. Demana perdó a Déu pels seus actes i promet construir una església justament en aquell lloc com a senyal del seu penediment. En fer-ho, en el moment d’aixecar el cos de la seva filla esdevé un acte miraculós: mana aigua de sota del cadàver. Ara entenem el títol del film: “el deu de la donzella”.

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Filmosofia
Good Bye, Lenin! (2003) del dir. Wolfgang Becker

Podem amagar la veritat indefinidament? És legítim fer-ho si pensem que el benestar o la felicitat de l’altre depèn d’això? Tenim l’obligació moral de mostrar la realitat tal com és a una persona, si sabem del cert que actuar d’aquesta manera li pot provocar dolor o malestar en un grau considerable? En cas afirmatiu, en nom de què tenim dret a actuar així? Quin valor ha de prevaldre, si entren en contradicció, la veritat o la felicitat?

Guanyadora del Premi Especial del Jurat a la Seminci i també guanyadora dels Premis del Cinema Europeu 2003 a millor pel·lícula, actor (el barceloní Daniel Brühl),  guió i tots els premis del públic, entre d’altres reconeixements, la cinta del director alemany Wolfgang Becker ens situa en el moment en què va tenir lloc la caiguda del mur de Berlín l’any 1.989. Poc abans d’aquests esdeveniments, segons la ficció del film, una dona, mare de dos fills ja grans i a la qual ha abandonat el seu marit per marxar amb una noia més jove, acaba d’entrar en coma. Afiliada al partit comunista, ha fet de la seva dedicació i entrega a la causa de la RDA la manera de superar la seva frustració personal arran de la separació. Els metges, ara que acaba de sortir del coma, comuniquen als seus fills, un noi i una noia, que han de vigilar perquè la seva mare es troba encara en un estat de salut molt fràgil, de manera que qualsevol notícia negativa que la pogués desestabilitzar podria resultar molt perjudicial.

Els fills, sobretot el noi, pensaran que, donada la implicació de la seva mare en qüestions polítiques, seria per a ella un gran trasbals saber que el bloc capitalista ha guanyat la partida a Berlín, i que el món sencer comença a abandonar la fe en les propostes de tipus comunista. Per això, decidiran que de cap manera la mare ha conèixer el que està passant a la ciutat i el país. Ara bé, com ocultar-ho? Aquí és on l’enginy del fill i un amic seu que està estudiant cultura audiovisual mostren la seva gran creativitat i inventiva: com la dona encara no pot sortir al carrer i el seu contacte amb la realitat es limita al que pot veure per la televisió, es dedicaran a gravar telediaris ficticis en els quals retransmeten una imatge del que passa al món absolutament alterada. Fan veure que el mur de Berlín continua existint, que el bloc comunista cada cop rep major acceptació i que la seva causa mica en mica està aconseguint un reconeixement més gran.

La dificultat en què s’aniran trobant per mantenir l’engany serà creixent, doncs a mida que la dona es vagi recuperant de la seva salut i comenci a poder aixecar-se del llit i mirar per la finestra de l’habitació tot es complicarà. Tot i així, l’amor del seu fill i el seu

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Filmosofia
El club dels poetes morts (1989) del dir. Peter Weir

Com hauria de ser un professor que fa classe a un grup de joves? Quins principis fora bo que orientessin la seva pràctica professional, i quines qualitats personals i competencials caldria que tingués? Tanmateix, amb els seus alumnes, quina mena de relació ha d’establir i quins valors els hi hauria de transmetre? Més enllà de l’estil propi de cada educador, què és lícit i què no en l’acció docent?

Premiada amb l’Oscar al millor guió original l’any 1989, la pel·lícula El club dels poetes morts, dirigida per l’australià Peter Weir (qui uns anys després portaria a les pantalles El show de Truman), és possiblement la més famosa de totes les que s’han fet sobre professors i escoles (i són moltes, tot un gènere cinematogràfic). La figura del seu protagonista, el sr. Keating, interpretat magistralment per l’actor Robin Williams, sense dubte va causar un gran impacte en el món de la pedagogia. I és que molts educadors en actiu, així com molts estudiants que aspiraven a convertir-se algun dia en professors, van veure en el professor de literatura de la prestigiosa acadèmia Welton un model, un referent, d’allò que ha de ser un professor.  Al film, però, la incomprensió i intolerància que mostrarà la direcció de l’escola i alguns dels seus companys vers la seva manera de fer, juntament amb la pressió que exerciran alguns pares en contra del carismàtic professor, provocaran que sigui acomiadat. El cas del sr. Keating ens convida a recordar el del tàbac d’Atenes: Sòcrates.

Sòcrates va ser portat a judici pel seu propi poble i va veure com l’Assemblea votava majoritàriament a favor de la seva execució. Entre d’altres càrrecs se l’acusava de fer dels joves persones mal educades, que desafiaven l’autoritat de l’Estat i dels seus pares amb l’excusa de que havien de seguir els dictats de la seva consciència i de la seva raó. El sr. Keating proclama entre els seus alumnes que aprofitin el moment (carpe diem) i li diu a un altre professor en el menjador que ell només cerca fer dels joves “lliurepensadors”. En ambdós casos, al final presenciem un desenllaç tràgic: la mort de Sòcrates, en un cas, i el suïcidi de Neil (protagonitzat per Robert Sean Leonard), en l’altra, que donarà lloc a l’expulsió del sr. Keating, acusat d’induir als estudiants a adoptar conductes que contravenen les normes de l’escola i la voluntat de les famílies.

El deixeble més famós de Sòcrates, el filòsof Plató, va dedicar el seu diàleg Menó a parlar entorn l’educació i la pràctica de la virtut, mentre que a la República escrigué com havia de ser l’ensenyament que havien de rebre a cada etapa educativa els nens i nenes del model de societat que ell considerava ideal. Però no només va fer teoria: cap a l’any 387 a. C. va fundar l’Acadèmia, centre de formació de futurs assessors polítics, per tal de fer dels alumnes persones honestes i amb grans coneixements, que estimessin la veritat, el bé i la bellesa.

En la nostra sessió de filmosofia volem analitzar el film de Peter Weir tot reflexionant sobre la manera de fer del sr. Keating, valorant fins a quin punt estem o no d’acord en la seva proposta com a educador. La referència a altres pel·lícules semblants, com ara El somriure de Mona Lisa, El club dels emperadors, Ments perilloses, Rebel·lió a les aules, Diaris del carrer, etc. i la nova sèrie de TV 3, Merlí, protagonitzada per un professor de filosofia, ens serviran també per aprofundir en la visió de com en el cinema i la televisió es retracta el món de la docència.

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Taller informatiu: Vull estudiar, què puc fer?

Què aprendràs en aquest taller:
Coneixeràs l’oferta formativa i les possibilitats reals de seguir formant-se en allò que t’agrada.

El taller es realitzarà a la Mongia
si t’interessa participar a aquesta activitat cal que estiguis inscrit a la borsa de treball i que et posis en contacte amb les tècniques del Club Feina:
La Mongia – Tel 93 841 88 14
cf@cardedeu.cat

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Taller informatiu: Com puc treballar a l’administració pública?

Què aprendràs en aquest taller:
Coneixeràs qui pot treballar a l’administració pública, en quins llocs de treball i com accedir-hi.

El taller es realitzarà a la Mongia
si t’interessa participar a aquesta activitat cal que estiguis inscrit a la borsa de treball i que et posis en contacte amb les tècniques del Club Feina:
La Mongia – Tel 93 841 88 14
cf@cardedeu.cat

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Presentació i lectura de poemes de Poema a la durada de Peter Handke i La meva pàtria A4 d’Ana Blandiana

La presentació anirà a càrrec de: Ramon Monton (traductor), Corina Oproae ( traductora i professora de l’institut El Sui de Cardedeu), Marta Pera (traductora) i Jaume C. Pons Alorda (editor).

Poema a la durada, hedonisme i consciència en l’última obra de Handke

Peter Handke ens convida a viure el temps d’una manera profunda, en una mena de comunió plena de sentit que anomena «durada» i que constitueix una de les experiències més plenes de la persona. A través del llenguatge poètic, d’imatges, de records i de la intuïció i l’emoció més que no pas de la raó, Handke ens endinsa en aquesta «durada»:

poema_durada.smallFa temps que vull escriure sobre la durada,
no un assaig, ni una escena, ni una història:
la durada reclama un poema.

Marta Pera (Mataró). Traductora literària i audiovisual. Ha traduït més d’una seixantena d’obres de narrativa i poesia, de l’anglès i de l’alemany, i també per a la televisió i el cinema.
Entre les traduccions que ha fet de l’alemany, destaquen Robert Musil o Peter Handke, entre d’altres.
El 2014 va rebre el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per a l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic.  Marta Pera és la traductora de Poema a la durada de Peter Handke.

La meva pàtria A4  de l’escriptora romanessa Ana Blandiana, ha estat traduït per la Corina Oproae, que, per aquest treball va rebre el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, 2015.

Els poemes d’Ana Blandiana deixen entreveure una mirada atenta cap a tot el que ens envolta, com si qui escriu es mogués lentament dins d’una circumferència invisible i inherent a les coses i s’aturés en el punt exacte des del qual es revela de cop l’insòlit. La seva veritat última és la de qualsevol gran poeta: la vertadera pàtria és la poesia, el full en blanc.

¿Podré desxifrar alguna vegada
Els rastres que no veigmeva_patria_A4
Però que sé que existeixen i esperen
Que els passi a net
En la meva pàtria A4?

Corina Oproae (Romania, 1973) és llicenciada en filologies anglesa i hispànica. Resideix a Catalunya des de 1998 i compagina la docència a l’Institut El Sui de Cardedeu amb la traducció i l’escriptura. És cotraductora de l’antologia poètica Per entre els dies, de Marin Sorescu (Lleonard Muntaner), que va merèixer el Premi Rafel Jaume de Traducció Poètica de 2015.

Aquesta presentació forma part del programa d’actes Poesia a Manta (PAM 2015)

 

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Espectacle musical
Sempre de vacances amb 2princesesbarbudes

Les 2princesesbarbudes ens porten un tastet del seu nou disc “Sempre de vacances”. Un disc amb cançons que parlen de les orenetes.  Música pop per a tota la família feta amb instruments petits que no sonen fort. Podeu fer un primer tastet des de la seva web: http://www.2princesesbarbudes.org/

Lloc: a la Sala d’actes
L’activitat s’adreça a públic familiar
Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Concili d’amor: una tragèdia celestial d’Oskar Panizza (1853-1921)
Lectura dramatitzada de l’obra en la versió i traducció de Guillem-Jordi Graells

“Plagué a Déu enviar als nostres dies malalties que, pel que sabem, no foren conegudes pels nostres avantpassats. Aleshores digueren els que tenien cura de les Sagrades Escriptures que aquesta verola provenia de la còlera Divina i que així castigava Déu la nostra vida malvada i la turmentava”

Ulrich von Hutten, cavaller alemany, a “De la malaltia francesa o sífilis”,1519.

Presentació de l’ obra i de l’autor, el traductor d’Oskar Panizza al castellà, el sr. Luis Andrés Bredlow
Ambientació escènica: Josep Castells
Supervisió de vestuari: Anna Estany
Espai sonor: Maria Andreu
Direcció: Oriol Genís
Actors: Amb Sandra Becerril, Montse Capel, Alícia Molina, Natàlia Vilà, Jordi Costa, Júlia Genís, Georgina Badell, Abenet Vives, Josep Vives, Xavier Ripoll, Jordi Castells, Alex Ferre, Marc Felipe, Lluís Curbera, Teresa Masat, Glòria Castella, Jordi Tornabell, Marco Barlocci, Mercè Alegre.

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Exposició: 10 anys de Voluntariat per la Llengua: un tast!

L’exposició, creada per la Direcció General de Política Lingüística, s’adreça a tothom qui vulgui conèixer les curiositats del Voluntariat per la llengua i la dimensió que el programa ha adquirit pel que fa a les xifres, territorialment i des del punt de vista humà. En general, és d’interès per a qualsevol persona que vulgui conèixer com un projecte de foment de l’ús de la llengua esdevé una eina de cohesió social.

L’exposició “10 anys de VxL: un tast!” arriba a Cardedeu tot continuant el recorregut per diferents poblacions de Catalunya. L’objectiu de la mostra és fer visible la riquesa i la diversitat de participants en el Voluntariat per la llengua i també de quina manera el programa s’ha estès a diferents àmbits de la societat al llarg d’aquests deu anys. Els sis plafons de l’exposició contenen imatges, informacions i dades del programa del Voluntariat per la Llengua.

Junt amb l’exposició, hi haurà també un Punt d’inscripció del Voluntariat per la llengua, on totes les persones interessades a participar-hi podran informar-se’n i inscriure-s’hi.

L’exposició ‘10 anys de VxL: un tast!’ es podrà veure del 2 al 24 de novembre a la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu, de dilluns a divendres de 2/4 de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre; dijous i divendres també de les 10h del matí a 1h del migdia; i els dissabtes de les 10h del matí a les 2h del migdia.

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Dia Europeu de les llengües (26 de setembre)

10.30h Recursos educatius online en anglès 
Sessió de recursos educatius online en anglès adreçada a adults que tinguin necessitat d’estar actius amb aquesta llengua sigui per temes de formació o de feina i necessitin saber com resoldre amb eficàcia els dubtes lingüístics que sorgeixin en la seva activitat diària. Coneixeran les millors eines per consultar informació en anglès, així com també com seguir millorant el seu aprenentatge de la llengua via online.  A càrrec de Judith Escalera, de l’acadèmia Cambridge School de Granollers

11.30h Recursos per aprendre a parlar i escriure en català. La sessió pretén donar a conèixer alguns recursos que hi ha a la xarxa per aprendre a parlar i escriure en català, i també algunes eines de consulta en línia per poder resoldre dubtes lingüístics: diccionaris, cercadors, traductors…La sessió s’adreça tant a les persones que volen informar-se dels recursos que hi ha per formar-se en llengua catalana (cursos de català presencials i en línia, Voluntariat per la llengua…), com també a les persones que volen millorar la qualitat lingüística dels textos que redacten. A càrrec d’Assumpta Relats de l’Oficina de Català de Cardedeu.

12.30h Presentació del Prestatge Virtual d’Idiomes. Tots els recursos actualitzats per aprendre idiomes de manera autònoma. La selecció s’ha fet a partir de la feina d’un grup de bibliotecaris de la Xarxa de Biblioteques de Diputació de Barcelona. Presentació a càrrec de Laura Perich, bibliotecària de la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu.

 

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

La rateta que escombrava l’escaleta

Una manera original d’apropar els infants a l’univers dels contes de tradició oral és a través de la màgia de la poesia. En aquest espectacle explicarem La rateta que escombrava l’escaleta en vers i jugarem a construir entre tots el conte com si fos un llarg poema, ple de ritme, rodolins, humor i molts personatges!

A càrrec de Martina Escoda

Per a infants a partir de 4 anys

Dins el PAM! (Poesia a Manta!)

LO_pam_logo

Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Vols respostes? T’oferim preguntes!
Taller per a joves d’entre 17 a 25 anys

El futur professional, la vocació, la pròpia identitat… són qüestions que segur que et passen pel cap més d’una vegada al dia, i que comparteixes amb amics i companys però et continuen donant voltes sense resposta…
El taller Vols respostes? T’oferim preguntes! és un espai creat exclusivament amb aquesta finalitat:

  • que descobreixis amb què comptes a la teva motxilla personal.
  • Que reconeguis quina és la “teva realitat” en funció d’allà on has nascut.
  • Que aprofitis els teus recursos i coneixements acadèmics.
  • Que defineixis la teva personalitat.
  • Que identifiquis les teves habilitats i l’àmbit on poden desenvolupar-se.
  • Que et reconeguis les capacitats i les orientis cap a on t’interessi.
  • Que aprenguis a “mirar” amb perspectiva.

Tot plegat et donarà una solidesa i un coneixement que et permetrà prendre decisions sòlides i encarar el teu futur. El taller es farà els dimarts de 17:30 a 19:30 a la Mongia des del 29 de setembre a l’1 de desembre. És gratuït i les places són limitades.

Per a més informació: Gisela Asensio, coordinadora. Tel. 637 721 635 o giselaac@cardedeu.cat

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Aprenem Cardedeu

El dimecres 16 de setembre, a la biblioteca Marc de Vilalba, a les 18:30 farem la primera trobada de les persones inscrites al Banc del Temps i iniciarem el nou curs dels tallers d’intercanvi lingüístic Aprenem Cardedeu
Ens retrobarem els qui ja participàvem als tallers i donarem la benvinguda a totes les persones que us heu anat incorporat al Banc del Temps de Cardedeu els darrers mesos.
Recordaremem breument el funcionament del Banc del Temps de Cardedeu i els tallers d’intercanvi lingüístic Aprenem Cardedeu.
Finalment, formarem els grups de llengua dels  tallers d’intercanvi lingüístic Aprenem Cardedeu.

ELS TALLERS ELS COMENÇAREM EL SEGÜENT DIMECRES 23 DE SETEMBRE

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Dibuixavila!

Es convida a tothom a qui li vingui de gust passar una estona dibuixant, de totes les edats, tan si considera que sap dibuixar com si no, a trobar-nos a les 11h a la biblioteca. Cadascú amb el seu material: llibreta, llapis, carbonet, etc. Des d’allà sortirem passejant i fent parades per observar el nostre voltant i reflectir-lo al paper. L’important no és el resultat sinó passar una bona estona badant, gargotejant, i compartint el plaer del dibuix amb els altres. En aquesta ocasió ens fixarem en com es mouen les persones, animals, vehicles,… i intentarem captar el moviment, i tot allò que l’afavoreix, estimula o impedeix

Activitat gratuïta per a infants i adults conduïda per la il·lustradora Maria Vidal.

Dins la setmana de la mobilitat sostenible i segura 2015.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Aprenem, intercanvi lingüístic

Presentació del curs 2017/2018 de Aprenem: tallers d’intercanvi lingüístic. Inici del curs el 3 de setembre
Si voleu més informació sobre aquests tallers i conèixer com hi podeu participar, entreu a la pàgina web de la Biblioteca i trobareu totes les indicacions

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Curs: Sóc el professional que diu el meu blog?

Què aprendràs en aquest taller:
A dissenyar, crear i posicionar el teu propi blog professional per a la recerca de feina.
Calendari: dijous 8 i divendres 9 d’octubre (8 hores de durada)

Nota: si t’interessa participar a aquesta activitat cal que estiguis inscrit a la borsa de treball i que et posis en contacte amb les tècniques del Club Feina:
La Mongia – Tel 93 841 88 14
cf@cardedeu.cat

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Curs: Prepara’t per aconseguir una feina!

Què aprendràs en aquest taller:
A preparar i posar en escena una estratègia per afrontar en les condicions més adients, la feina de trobar una feina. Tot això es farà mitjançant el simulador PHROVA® MARCA a través de la metodologia del joc formatiu.
Calendari: 15, 16 i 17 de setembre de 9h a 14h (curs de 15 hores)

Nota: si t’interessa participar a aquesta activitat cal que estiguis inscrit a la borsa de treball i que et posis en contacte amb les tècniques del Club Feina:
La Mongia – Tel 93 841 88 14
cf@cardedeu.cat

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Xerrada:
La prevenció del càncer

A càrrec d’Elvira García infermera del ICO
La OMS ha establert  el mes d’octubre de cada any a l’objectiu de sensibilitzar la població mundial sobre el Càncer de Mama. Aquesta campanya anual vol contribuir a augmentar l’atenció i el suport a la detecció precoç i el tractament i els tractaments pal·liatius de la malaltia.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email