Com podem fer reaccionar les institucions quan considerem que no estan treballant com caldria en la defensa dels nostres interessos? Quins mitjans és lícit fer servir i quins no? Fins a quin punt ens hem de mantenir passius quan les forces de l’ordre policial mostren desídia o incapacitat davant la situació d’indefensió que patim? Com reclamar la seva atenció? Com fer justícia?

Escrita, dirigida i produïda per Martin McDonagh, la pel·lícula va ser estrenada l’any 2017, rebent una extraordinària crítica i un gran reconeixement en diversos certàmens, sobretot pel fantàstic treball interpretatiu de la seva protagonista, Frances McDormand (que guanyarà l’Òscar, el BAFTA i el Globus d’Or a millor actriu) i dels actors de repartiment Woody Harrelson i Sam Rockwell (qui obtingué en aquesta categoria els mateixos premis). El film aconseguí fer-se amb el Globus d’Or i el BAFTA a millor pel·lícula i millor guió, categories on també estava nominada per als Òscars, entre d’altres.

La cinta ens presenta la història d’una dona anomenada Mildred Hayes que, farta de veure com passen els mesos sense que hi hagi cap avanç en la investigació policial per descobrir qui va violar i matar la seva filla, decideix fer públic el seu malestar i reclamar l’atenció de tothom, però sobretot de la policia local. Per aconseguir-ho, decideix contactar amb la persona que porta la publicitat de les tres grans tanques que es troben a la sortida de la ciutat on viu per contractar que posin en cadascuna d’elles una frase, en un ordre determinat. La primera diu: “Violada mentre moria.”; la segona: “I encara ningú arrestat?; la tercera: “Com és possible, cap Willoughby?”.

La reacció per part de les autoritats i la resta de la població no es farà esperar. La Mildred rebrà tota mena de pressions i amenaces pel que ha fet, així com també el publicista que ha acceptat l’encàrrec. Tanmateix, ambdós es mostraran ferms en el seu compromís. Al llarg de la història, anirem veient la convicció i el coratge de la Mildred per tirar endavant la seva causa, convertida de ple en la principal raó d’ésser de la seva vida.

Així, trobem en la protagonista un personatge amb tints heroics, ben allunyat del Josef K. de la novel·la El procés de Franz Kafka, qui es veia arrossegat per la dinàmica inercial, perversa i absurda d’una maquinària institucional que devora tot allò amb què entra en contacte. Res de submissió en la Mildred, res d’acceptació passiva, res de renúncia davant la seva set de justícia (encara que per alguns potser es tractaria més aviat de venjança). No hi ha espai per al fatalisme quan està disposat a arribar allà on calgui i ha perdut tota mena de por.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

De quina manera es manifesta la genialitat artística i qui està en millors condicions d’apreciar-la? Quines temàtiques ha d’abordar un artista en les seves obres? Fins a quin punt l’enveja personal i l’ambició pel reconeixement social poden arribar a fer embogir? Què ens aporta la música a les nostres vides? Podríem viure sense ella? 

Dirigida per Milos Forman i protagonitzada per Tom Hulce (en el paper de Mozart) i F. Murray Abraham (en el de Salieri), va ser estrenada l’any 1984, aconseguint guanyar els premis cinematogràfics més importants (8 Òscars, 4 Golden Globes, 4 British Academy Film Awards i 1 DGA Award).

El guió del film, considerat un dels millors de tots els temps, és una adaptació del text teatral de Peter Shaffer que porta el mateix títol. En ell, se’ns presenta la vida turmentada que visqué Antonio Salieri a partir del dia en què Wolfgang Amadeus Mozart i la seva música van fer acte de presència, segons el propi relat que, ja en la vellesa, el compositor italià anirà fent al jove capellà que el va a visitar al manicomi per oferir-li que es confessi dels seus pecats.

D’aquesta manera, tot seguint les explicacions de Salieri i a partir de la seva mirada i els seus sentiments, el film ens va transmetent l’extraordinària bellesa de la música de Mozart, fent d’aquesta la veritable gran protagonista de la pel·lícula, a la vegada que ens dona a conèixer alguns dels elements biogràfics més rellevants del geni de Salzburg. La seva difícil relació amb el seu pare i l’arquebisbe Coloredo, el seu matrimoni amb Constanza, la seva presentació a Viena davant l’emperador Joseph II, els seus problemes econòmics, etc.

Tanmateix, el guió s’introdueix en l’àmbit de la ficció quan ens presenta un Mozart de mentalitat infantil i rialla grotesca, que només és genial quan composa però resulta gairebé ridícul en la resta de facetes. O també quan ens dibuixa un Salieri que va perdent el cap a mida que es van sentint traït per Déu. Segons Salieri, havien fet un pacte: Déu s’havia compromès a fer d’ell el millor compositor del món, a canvi de la seva dedicació permanent i exclusiva a la música (la qual cosa implicava la seva castedat). Per això, l’aparició de Mozart i el reconeixement de la superioritat del seu talent creador suposaran per Salieri quelcom inacceptable. Odiarà i admirarà Mozart per igual, fins que l’enveja el facin tramar un pla terrible per acabar amb ell i apropiar-se de la seva darrera obra: una missa de Rèquiem.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Sinopsi: podem canviar realment les persones? Som allò que volem ser, o el pur resultat de la confluència d’un seguit de factors que condicionen (o determinen) la nostra existència: genètica, educació, família, mass media, grup d’iguals, entorn social…? Som amos del nostre destí?

Tsotsi és una pel·lícula sudafricana estrenada l’any 2005 i dirigida per Gavin Hood, que va adaptar al cinema la novel·la homònima de l’escriptor Athol Fugard. La cinta, a més de resultar guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera, va aconseguir un ampli reconeixement internacional acumulant premis arreu del món.

Ens situem en un barri marginal proper a la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica. Allà ha crescut i viu un jove de 19 anys que es fa anomenar “Tsotsi”, que significa “lladregot” o “delinqüent”. El noi va anar a parar a aquest barri fugint de casa seva quan era ben petit, perquè el seu pare era un borratxo que maltractava a la seva mare i a ell. Els anys que porta vivint al carrer, juntament amb d’altres nens i joves amb situació semblant a la seva, han fet d’ell un individu amoral i antisocial.

Lidera una petita banda que fan robatoris per sobreviure, recorrent a l’assassinat si és necessari per aconseguir els seus propòsits. La major part del grup no mostra cap remordiment ni compassió pels seus crims, ni contempla cap altra manera de viure que no sigui la que practica diàriament. La societat mai no s’ha preocupat per ells ni els ha donat cap oportunitat de futur, de manera que no consideren que hagin de respectar res ni ningú, convertint-se així en individus violents i perillosos en grau extrem.

Un fet inesperat, però, iniciarà un procés de canvi en Tsotsi. Una nit, amagat darrera un arbre en la zona rica de la ciutat, aprofita que una dona baixa del seu cotxe per obrir la porta del garatge, per pujar ràpidament al vehicle i robar-li. Després de disparar contra la dona quan aquesta intenta impedir-ho, i ja sentint-se segur a les afores de la ciutat, Tsotsi agafa els objectes de valor que troba dins del cotxe i l’abandona. Quan ha caminat uns metres, sent plorar un nadó. Torna al vehicle i descobreix que hi ha un nen en el seient de darrera (fet que ens fa entendre l’aferrissada lluita de la mare per evitar que marxés amb el cotxe). Tsotsi sent d’alguna manera que no el pot deixar allà, i decideix endur-se el nadó a l’espai on viu (seria excessiu dir “casa” seva).

Tenir cura del nen farà que es vagi despertant en ell una tendresa que el transporta al record de la seva mare quan era ben petit. Per mirar que no li falti menjar, obligarà a una noia que viu sola amb el seu fill, que també és un nadó, a què li doni el pit al nen que es va endur. Tsotsi, assegut amb la seva pistola, veient com la noia cuida del nen, el renta, el canvia… va recuperant la imatge de la infantesa que havia perdut i va percebent que una altra vida, una vida il·luminada per l’amor, és possible.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 28 de juny a les 18h.

Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).