Sinopsi: podem canviar realment les persones? Som allò que volem ser, o el pur resultat de la confluència d’un seguit de factors que condicionen (o determinen) la nostra existència: genètica, educació, família, mass media, grup d’iguals, entorn social…? Som amos del nostre destí?

Tsotsi és una pel·lícula sudafricana estrenada l’any 2005 i dirigida per Gavin Hood, que va adaptar al cinema la novel·la homònima de l’escriptor Athol Fugard. La cinta, a més de resultar guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera, va aconseguir un ampli reconeixement internacional acumulant premis arreu del món.

Ens situem en un barri marginal proper a la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica. Allà ha crescut i viu un jove de 19 anys que es fa anomenar “Tsotsi”, que significa “lladregot” o “delinqüent”. El noi va anar a parar a aquest barri fugint de casa seva quan era ben petit, perquè el seu pare era un borratxo que maltractava a la seva mare i a ell. Els anys que porta vivint al carrer, juntament amb d’altres nens i joves amb situació semblant a la seva, han fet d’ell un individu amoral i antisocial.

Lidera una petita banda que fan robatoris per sobreviure, recorrent a l’assassinat si és necessari per aconseguir els seus propòsits. La major part del grup no mostra cap remordiment ni compassió pels seus crims, ni contempla cap altra manera de viure que no sigui la que practica diàriament. La societat mai no s’ha preocupat per ells ni els ha donat cap oportunitat de futur, de manera que no consideren que hagin de respectar res ni ningú, convertint-se així en individus violents i perillosos en grau extrem.

Un fet inesperat, però, iniciarà un procés de canvi en Tsotsi. Una nit, amagat darrera un arbre en la zona rica de la ciutat, aprofita que una dona baixa del seu cotxe per obrir la porta del garatge, per pujar ràpidament al vehicle i robar-li. Després de disparar contra la dona quan aquesta intenta impedir-ho, i ja sentint-se segur a les afores de la ciutat, Tsotsi agafa els objectes de valor que troba dins del cotxe i l’abandona. Quan ha caminat uns metres, sent plorar un nadó. Torna al vehicle i descobreix que hi ha un nen en el seient de darrera (fet que ens fa entendre l’aferrissada lluita de la mare per evitar que marxés amb el cotxe). Tsotsi sent d’alguna manera que no el pot deixar allà, i decideix endur-se el nadó a l’espai on viu (seria excessiu dir “casa” seva).

Tenir cura del nen farà que es vagi despertant en ell una tendresa que el transporta al record de la seva mare quan era ben petit. Per mirar que no li falti menjar, obligarà a una noia que viu sola amb el seu fill, que també és un nadó, a què li doni el pit al nen que es va endur. Tsotsi, assegut amb la seva pistola, veient com la noia cuida del nen, el renta, el canvia… va recuperant la imatge de la infantesa que havia perdut i va percebent que una altra vida, una vida il·luminada per l’amor, és possible.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 28 de juny a les 18h.

Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Sinopsi: Com ens marquen les experiències traumàtiques viscudes a la infantesa i de quina manera és possible superar-les? Quina visió de la vida desplega, per altra banda, algú amb superdotació intel·lectual? Tenim l’obligació moral de contribuir a la millora de la societat fent servir les nostres capacitats, o és lícit viure sense assumir aquesta responsabilitat? Aquestes són només algunes de les moltes qüestions que aborda aquest magnífic film.

L’indomable Will Hunting és una pel·lícula dramàtica americana estrenada l’any 1997 i dirigida per Gus Van Sant. Rebé diversos premis i nou nominacions als Òscars de Hollywood, guanyant finalment dos: el de millor guió original, escrit pels dos actors protagonistes del film (Matt Damon i Ben Affleck), i el de millor actor secundari, per la excel·lent interpretació de Robin Williams, en el paper del psicòleg que tracta al jove Will Hunting, un noi superdotat que va patir maltractaments de petit i des de llavors es malfia de tothom i respon sovint amb una incontrolada agressivitat.

En Will treballa netejant les instal·lacions del MIT, sense donar a conèixer el seu extraordinari talent. Dedica el seu temps lliure a sortir amb els seus amics, que vindrien a ser com la seva família, sobretot en Chuckie Sullivan, que fa les vegades del seu germà gran. Tots els seus amics treballen en feines que no demanen cap titulació i són poc reconegudes socialment, de manera que al Will sembla que fer el mateix ja li està bé. Amb el temps, un professor de matemàtiques de la universitat acaba descobrint la genialitat del jove, després que aquest, anònimament, resolgués els complexos problemes de matemàtiques que, com a repte, el professor anava deixant apuntats en una pissarra situada fora de la classe en un dels passadissos.

Per lliurar-se d’anar a la presó a causa dels danys que va causar a un altre jove en una baralla, en Will acceptarà convertir-se en ajudant del professor per fer recerca matemàtica, amb el compromís d’assistir setmanalment a la consulta d’un psicòleg. Si bé les sessions de matemàtiques li aportaran una certa motivació a la seva vida, la seva col·laboració en les visites que fa als diversos psicòlegs és del tot nul·la. En Will no vol canviar de manera de ser ni es refia de ningú que tracti d’apropar-se a ell. Això serà així fins que acabi anant a parar a un terapeuta molt singular, vell amic del professor. Les converses que mantindran en Will i el psicòleg són probablement el millor del film, i seran la clau per fer sortir tant a l’un com l’altra del seu tancament. Bé, en el cas del Will, també ajudarà, sense dubte, que conegui la Skylar, la noia amb la qual intimarà i que se l’estima de debò, i una interessant xerrada que mantindrà amb ell el Chuckie. En aquest sentit, ben remarcables són també les discussions entre el professor i el psicòleg sobre què espera cadascun d’ells de la vida i com haurien d’actuar amb el Will.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 26 d’abril a les 18h.

Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Sinopsi: Com funciona la mecànica de la violència? Quines són les lleis biològiques, psicosocials i ambientals que expliquen que, en un determinat moment, l’agressivitat humana es dispari –mai millor dit atenent a la pel•lícula-, fins el punt de considerar que la vida dels individus que ens envolten ja no és un valor respectable, sinó quelcom insignificant i molest? És la defensa de la pròpia dignitat, o potser la venjança per haver patit una humiliació, o més aviat el voler compensar alguna frustració i satisfer la pròpia ràbia, el que empeny als éssers humans a actuar vers els altres, com a autèntics llops?

La pel•lícula La caza de Carlos Saura és una de les obres mestres de la història del cinema espanyol. Resultà guanyadora de l’Ós de Plata al millor director en el Festival de cinema de Berlín al 1966, i reberen diversos premis pel seu excel•lent treball en el film l’actor Alfredo Mayo i el director de fotografia Luis Cuadrado.

La caza va ser rodada en blanc i negre durant quatre setmanes del mes d’agost de 1964 en mig d’un camp desèrtic a Seseña (Toledo), amb una temperatura asfixiant. Aquests dos elements, l’espai nu i la intensa calor, disputaran el protagonisme del film als quatre personatges que es troben allà, per dur a terme una jornada de cacera de conills. El grup de caçadors està integrat per tres homes de mitjana edat (José, Paco y Luis) i un jove acompanyant (Enrique), que és família del Paco. Han quedat en un vedat que és propietat del José, un terreny on es dóna la circumstància que els tres adults havien combatut durant la guerra civil defensant el bàndol franquista.

Les seves converses ben aviat ens aniran mostrant que la seva aparent amistat inicial en realitat es mou per interessos particulars, i que qui més qui menys recela dels altres i té comptes pendents per diversos motius. Van bevent, van parlant, el paisatge és monòton, no apareixen conills, comencen a fer-se alguns retrets… I la calor es va tornant cada cop més sufocant i insuportable. Una calor que ens recorda la que devia patir Meursault, el protagonista de L’estranger, la primera novel·la de l’Albert Camus, publicada al 1942.

Sovint s’ha vist en aquest film una gran metàfora de la Guerra Civil. El propi director ens confirma aquesta intencionalitat, alhora que afegeix que no era l’única que perseguia. És un retrat del seu temps, però també de la condició humana en general. Com diu Carlos Saura, el que mostra la pel·lícula és, sobretot, l’enfrontament de quatre persones entre si”.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 22 de febrer a les 18h.

Cost: 1’5€ en concepte de prèstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Sinopsi: “Fences” significa mur o tanca, per tant, allò que marca una separació, una frontera, un límit entre un dins i un fora. Per tant, entre un nosaltres i un els altres, amb els quals no ens reconeixem, car llur diferència se’ns fa incòmode i incomprensible, intolerable i perillosa. Lluny d’acceptar la possibilitat de conviure plegats en “un món comú”, seguint la terminologia de la Marina Garcés, el racisme, la xenofòbia i el supremacisme es caracteritzen per configurar-se des de la confrontació i la intolerància. Quines poden ser les claus per superar els prejudicis que les retroalimenten per tal d’aconseguir crear societats no només multiculturals sinó també interculturals?

La pel·lícula Fences és una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Denzel Washington. Va ser estrenada l’any 2016, amb una rebuda excel·lent per part de la crítica. Guanyà importants premis i fou nominada a quatre premis Òscar de l’acadèmica de Hollywood en les categories de millor pel·lícula, actor, actriu de repartiment i guió adaptat. Finalment assolí un d’ells, el de millor actriu de repartiment, per l’extraordinari treball de la Viola Davis, en el paper de la dona del protagonista, un exjugador de beisbol que havia destacat en la lliga per a jugadors negres, però que mai va poder competir en les categories més altes perquè no era permès als negres participar en aquests nivells, i ara treballa recollint les escombraries per tirar endavant la seva família.

La història se situa a Pittsburgh, en la dècada de 1950. Ens mostra la manera com viu justament Troy, el protagonista, amb els seus, i la petjada de desconfiança que ha quedat en ell cap a la possibilitat que les coses puguin arribar a canviar algun dia de debò. De fet, el menyspreu que ha hagut de viure a causa del racisme en la seva vida professional han provocat que tingui una molt baixa autoestima i que hagi desplegat un caràcter depressiu que dóna lloc a què no sàpiga tractar a les persones que més estima amb l’amor i respecte que mereixen. Tant és així, que anirem veient com, dramàticament, Troy va fent de la seva existència un cúmul de despropòsits, per la seva incapacitat d’articular cap esperança que la societat pugui arribar a acceptar les persones negres amb un pla d’igualtat. Tanmateix, hom comprèn finalment que no hi havia malícia en ell, sinó frustració i necessitat de sentir que val més com a persona del que el món en el qual li ha tocat viure ha volgut reconèixer.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 25 de gener a les 18h.

Cost: 1’5€ en concepte de prèstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).