Sinopsi:
En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.
Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.

L’autora, Sally Rooney (County Mayo, Irlanda, 1991) va estudiar anglès al Trinity College de Dublín i té un màster de literatura nord-americana. A la universitat, Rooney va arribar a ser la guanyadora de les lligues de debat i oratòria d’àmbit europeu. Els seus textos s’han publicat a Granta, The New Yorker, The Dublin Review, Winter Pages i The Stinging Fly, revista a la qual es va incorporar com a editora el 2017. Rooney va ser escollida l’any 2017 per The Observer (The Guardian) com un dels talents més prometedors del moment. Gent normal, la seva segona novel·la, va ser el llibre més elogiat de l’any per la crítica del Regne Unit segons The Bookseller, i el 2018 va obtenir el premi a millor novel·la irlandesa del 2018 i el Costa Book Award 2018.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
El protagonista d’aquesta història no només viu amb intensitat una dilatada època que va des de l’època elisabetiana fins als nostres dies, sinó que es converteix, a la meitat de la novel·la, en la protagonista. L’agilitat amb què l’autora sap trenar aquest joc d’enginy és una mostra excel·lent d’un sentit de l’humor que poques vegades associem a la personalitat de Virginia Woolf, però que aquí es manifesta en tota la seva felicitat.

L’autora, Virginia Woolf (1882-1941) és, tant per les seves novel·les com pels seus assaigs i dietaris, una de les figures cabdals de la literatura europea del segle XX. Des de la seva primera novel·la, The Voyage Out (1915) fins al seu suïcidi, el març del 1941, va treballar de manera infatigable per trobar una nova manera de narrar, profunda i innovadora. Entre les seves obres destaquen Mrs Dalloway (1925), Al far (1927), Les ones (1931 ) i Els anys (1937). La seva obra, d’una riquesa extraordinària, es completa amb un corpus crític de primera línia, dietaris, narracions i peces teatrals.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
El dia a dia del Cole, el Bart i el Teddy, amics de la infantesa i propietaris de la constructora True Triangle a Wyoming, fa un gir inesperat quan reben la proposta d’una advocada rica i enigmàtica que els demana acabar contra rellotge la construcció d’una casa a la muntanya. Si ho aconsegueixen, rebran una recompensa astronòmica amb què guanyaran més diners dels que mai hagin pogut imaginar. Tot i la perspectiva d’un hivern dur i gèlid, els protagonistes estaran disposats a fer qualsevol cosa per obtenir l’èxit, posant en perill, fins i tot, l’amistat i la família. Però, què s’amaga al darrere d’aquest encàrrec misteriós? Quins motius té la dona per exigir aquest termini gairebé impossible?

L’autor, Nickolas Butler (Allentown, Pennsilvània, 1979) es va criar a Eau Claire, Wisconsin, i va estudiar a la Universitat de Wisconsin-Madison i al Taller d’Escriptors d’Iowa. Els seus textos han aparegut en diverses publicacions com The New York Times Review, Narrative Magazine, Ploughshares i The Progressive. La seva primera novel·la, Shotgun lovesongs (2014), li va valdre un èxit notable de crítica i públic i la productora Fox Searchlight va adquirir-ne els drets per dur-la al cinema. També és autor de les novel·les Al cor dels homes (Empúries, 2017; nominada al Premi Médicis Estranger) i Little faith (2019), així com del recull de contes Beneath the bonfire (2015). Bona sort és la segona novel·la de Nickolas Butler que es publica en català.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi:
“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.
Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), és autor de 8 novel·les: Els ulls de sorra (1993), que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. El dia de l’ós (2005), Aiguafang (2009), Cròniques d’un déu coix (2014), El navegant (2016) i Jo soc aquell que va matar Franco (2018), Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002), Els invisibles (2020).

La seva llista de novel·les traduïdes no és tan llarga :  L’arrencacors de Boris Vian i El llibre dels finals de Joan Bodon, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder, l’un; per la consciència dels desposseïts, l’altre.

Amb el volum Salives, el públic ha descobert que Joan-Lluís Lluís cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen, també és l’autor d’unes quantes cançons.

Dinamitza: Raimon Portell

Massa sovint, els llibres d’història han tingut el paper interessat de reescriure la realitat per fer-la arribar a les generacions posteriors d’una manera determinada. Què en coneixem de les croades sinó les grans gestes d’Occident, del cristianisme contra la mitja lluna? I, en canvi, aquests fets ocorreguts ara ja fa set segles, continuen marcant les relacions del món àrab amb Occident. Les croades vistes pels àrabs és una obra estrictament fonamentada en el testimoni dels cronistes àrabs de l’època. Per a nosaltres és un llibre “de l’altra banda”, un esplèndid relat, viu, ple de detalls, records, tradicions i, també, de les limitacions i les contradiccions de l’antiga civilització àrab, desconegudes i menyspreades pels seus atacants. Amin Maalouf ha volgut escriure, a partir d’un punt de mira fins ara oblidat “La veritable novel·la” de les croades. Un llibre necessari en un moment històric, l’actual, en el qual ja no ens és possible viure d’esquena a altres móns.

Dinamitza: Raimon Portell

Sinopsi
Manuel Pereira da Ponte Martins és un dictador d’una república sud-americana que pateix d’agorafòbia perquè una bruixa infal·lible li ha revelat que morirà vençut per una follia enfurida. Per superar l’obsessió decideix buscar una persona idèntica a ell i, un cop trobada, la col·loca al seu lloc i fa rumb cap a Europa per gaudir de la bona vida. La història, gens lineal, no acaba aquí. Enmig de tota una cadena d’esdeveniments, l’autor fa una incursió autobiogràfica en la qual explica un viatge a l’interior desèrtic del Brasil i recupera, més tard, la trama que havia abandonat. El dictador i l’hamaca és una reflexió sobre la recerca de la identitat, sobre el poder i sobre la por que tenen els dictadors.

L’autor, Daniel Pennac
Daniel Pennac (Casablanca, 1944) és conegut arreu del món pel seu cèlebre assaig Com una novel·la (Empúries), un al·legat a favor del plaer de llegir i de la literatura. Lèxit de les seves novel·les, protagonitzades per Benjamin Malaussène i la seva tribu, l’ha convertit en un autor de culte i li ha permès dedicar-se plenament a la literatura.

Dinamitza: Raimon Portell
Com participar a la tertúlia?
Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.

Premi Sant Jordi, 2021

Sinopsi
Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d’un mirall.

L’autor, Sergi Belbel
és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t’hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països.

Dinamitza: Raimon Portell

Com participar a la tertúlia? 
Si no disposeu del llibre, a la biblioteca us en podem proporcionar un exemplar.