Trobada amb els protagonistes, Josep i Jordi Castells i Planas i la co-directora de l’espectacle Rita Molina Vallicrosa, condueix la trobada Ricard Ginjaume pel context històric i Carme Homs pel context literari.

Els germans Castells ens ajudaran a entendre la càrrega emocional que van sentir en obrir la caixa que contenia un gruix important de cartes escrites pel seu pare en Pepe Castells i Pubill i dirigides a la família. Aquesta correspondència s’origina des del front de lluita durant la Guerra Civil Espanyola. Passar aquesta història a l’escenari a partir de la idea del nét, en Lluc Castells ens diu que l’ombra de les guerres perdura durant generacions i ens cal posar-li veu. La direcció de Pau Vinyals i la Rita Molina Vallicrosa que ens acompanyarà en aquesta trobada ens descobrirà la seva lectura personal fent homentage a tots els que han hagut de silenciar les seves històries de guerra.

Recordeu que l’espectacle serà al Teatre Auditori de Cardedeu el dissabte 9 de març de 2024 amb dues sessions, la primera a les 17.30 h. i la segona sessió a les 20.30 h.

Aquesta activitat forma part del programa ARTS 360º – Activitats per viure l’espectacle més enllà. És el conjunt d’activitats al voltant de l’experiència de veure l’espectacle: una tertúlia, una classe magistral, un taller participatiu, un col·loqui post-funció. Un punt de trobada i aproximació a l’obra.

Activitats gratuïtes i obertes.

Els alumnes d’Intermedi 2 de l’Oficina de Català de Cardedeu han llegit Els tres noms de la Ludka i convidem la seva autora Gisela Pou per compartir les impressions. A la trobada hi assistiran  els alumnes de català, els Voluntaris per la Llengua i està obert a tothom qui tingui ganes de compartir aquesta lectura.

Sinopsi de la novel·la:
L’any 1946, la Ludka Nowak, una nena de nou anys, arriba a Barcelona juntament amb més d’un centenar de nens polonesos segrestats pels nazis i sotmesos a un intens procés de germanització. La Creu Roja Internacional i el consolat polonès fan possible que els nens siguin acollits a Barcelona, on es funda la primera escola polonesa. Mentre les autoritats busquen les seves famílies, els nens recuperen la llengua i la cultura que els han estat robades. Gràcies a l’amistat amb l’Emma, la Ludka, sotmesa al desarrelament més absolut, aconseguirà recordar episodis del passat i recuperar el seu nom. Els tres noms de la Ludka és una història narrada a tres veus, la de la Ludka, la de l’Emma i la de la Isabel, que s’entrellacen per endinsar-nos en una epopeia de supervivents que es veuen obligats a viure en una època de tirania i opressió. Malgrat això, aconsegueixen trobar el seu lloc al món i aprenen a viure i lluitar per allò que volen. [Informació extreta del web de Columna Edicions]

Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) és llicenciada en Ciències Biològiques, màster en Guió Televisiu i Cinematogràfic i directora del Laboratori de Creació de Guió Televisiu de la Fundación SGAE. Ha estat guionista de televisió durant vint-i-vuit anys. Ha participat, entre altres, en els guions de les sèries Isabel, Sin identidad, El súper i en gairebé totes les telenovel·les de TV3, des de Poblenou fins a Com si fos ahir, i està especialment orgullosa de l’aclamada sèrie Temps de silenci. Actualment es dedica a la literatura de forma exclusiva i és autora de les novel·les Soroll de fons, Sense la mare, El silenci de les vinyes, La veu invisible i Tot, menys la pluja. També ha escrit diverses novel·les infantils i juvenils, entre les quals destaquen La noia de la mitjanit (Premi Crítica Serra d’Or i finalista del Premio Hache) i Palmira i l’efecte crisàlide (Premi Atrapallibres). [Informació extreta del web de Columna Edicions]

Calendari: 6, 13, 20 i 27 de febrer; 5 i dissabte 9 de març
Horari: les sessions seran de tres hores de 17 a 20 h. Excepte el dissabte 9 de març (10 a 14 h. i de 16 a18 h.)
Perfil participants: Adults de diferents àmbits professionals que els interessa el món audiovisual, identificar els gèneres cinematogràfics i les formes del llenguatge visuals….
Inscripcions al formulari

A càrrec de l’historiador Joan Garriga i Salvador Coll I Icart, autor del treball de recerca

Antoni Forné i jou (16 maig 1914 – 21 desembre 1996) va ser advocat i conseller de l’Ajuntament de Cardedeu en temps de la Guerra Civil Espanyola. El març de 1937 s’incorporà a l’exèrcit de la República on assoleix el grau de capità. Durant la retirada acaba internat en el camp de concentració d’Argelers. Aconsegueix exiliar-se a Andorra i durant la Segona Guerra Mundial organitza una xarxa per ajudar a l’evasió de persones perseguides per la Gestapo. Més endavant, a Andorra mateix, obre el seu propi despatx on exerceix d’advocat. El seu fill Marc Forné i Molné va ser el cap del Govern d’Andorra durant deu anys.

Etiòpia, un pais de llegenda fa un repàs d’aquest país, un dels més vells del món, on s’explica la història (amb inclusió d’alguna de les seves llegendes) , des del primer rei, fins a l’últim primer ministre, i la situació política i bèl·lica que hi ha actualment.  Es parla de la seva interessant geografia, i alguns trets de la seva cultura i religió.

Josep Vives és membre de la ONG  IPI-cooperació. Pare d’un fill de 21 anys i d’una noia de 23. Llicenciat en Filologia Catalana i mestre de primària jubilat. Viatger a Etiòpia i turista per Europa. Cicloturista en actiu: ha viatjat molt i viatja (no tant) en bicicleta per Catalunya, França, Itàlia, Espanya, Finlàndia, Alemanya, Àustria… Actor amateur de teatre. Forma part del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Cardedeu. Cooperant de l’ONG Associació IPI-Cooperació i col·labora amb d’altres. I defensor de “causes perdudes”.