La felicitat després de l’ordre

Marie Kondo torna per ensenyar-te, de manera molt pràctica, a ordenar i organitzar cadascuna de les habitacions de casa teva o del teu lloc de feina, des dels prestatges fins als calaixos, armaris, escriptoris… Aquest manual il·lustrat no tan sols t’ensenyarà a endreçar i organitzar-te millor, sinó que, a més, t’ajudarà a veure la vida d’una manera nova: aprendràs a destriar aquelles coses que t’aporten felicitat i aquelles que no.

«Només necessites dues habilitats per posar ordre a casa: la de conservar allò que et produeix joia, i desfer-te de la resta, i la de decidir on desar cada cosa que hagis escollit, i tornar-la sempre a lloc. El que importa a l’hora d’endreçar no és pas decidir què llençar, sinó més aviat què conservar a la vida. Espero que la màgia de l’ordre t’ajudi a crear un futur feliç i lluminós.»

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Dylan poeta : visiones del pecado

Per què els poemes que formen les cançons de Dylan són tant bons? Aquesta és la pregunta que es fa Christopher Ricks, considerat juntament a Harold Bloom un dels principals crítics literaris contemporanis, quan esmicola les lletres (o poemes) de les cançons de Dylan i analitza inclús la manera d’interpretar-les (recitar-les) per esbrinar on resideix el misteriós atractiu que fa que es segueixin escoltant cinquanta anys després i siguin una referència inhabitable de quasi dues generacions i de la poesia  contemporània.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

El laberinto de los espíritus

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo.

Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu.

El Laberint dels Esperits és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures. A través d’aquestes pàgines arribarem al final de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent, que assoleix aquí tota la intensitat i fondària, alhora que dibuixa un gran homenatge al món dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

La mecànica de l’aigua

L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb la brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part del món no l’ha abandonada.

Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans que sigui massa tard.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Así es como escapó

Si hi ha una banda de culte ara mateix en el pop d’aquí, aquesta és Doble Pletina. Des que es van presentar en societat amb una maqueta en 2010 -triada com una de les millors de l’any per Mondosonoro, els de Barcelona s’ho han pres amb calma, marcant el seu propi ritme aliens a modes.

Un lustre ha passat ja de la seva eclosió, i després d’un excel·lent debut en format llarg i una sèrie de set polzades, per fi editen el seu segon disc “Así es como escapó”, un treball que en certa manera mostra a uns nous Doble Pletina sense que per això traeixin el llibre d’estil dels seus anteriors treballs.

I és que el seu pop mínim de tints malenconiosos ple de retranca ara es mou per rumbs més electrònics –ull amb les fantàstiques “Nada”, “Mausoleo”, “Soltera” i “Llenamos vacíos”, sense oblidar el xerrac (“Primeras impresiones”) i amb picades d’ullet als millors Pulp (“Electrobolero”).

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Foreverland

Neil Hannon ha anat madurant la seva personalitat artística al capdavant de The Divine Comedy, amb el pas dels anys i a cop de disc. Aquesta maduresa ha d’entendre’s com a incansable procés de cerca cap a l’enèsim detall, aquest amb el qual adornar i rematar un pop estratosfèric, sempre encantador i minuciós. Perquè en realitat el tarannà inquiet, juganer i fins i tot infantil de l’artista (afortunadament) continua tan inalterable com el seu talent per donar amb la fórmula adequada. L’onzè àlbum d’estudi del norirlandés alberga dosis equilibrades de totes aquelles qualitats que ho han convertit en un de les assegurances més fiables sorgits des d’aquesta etiqueta del Brit-pop que, en realitat, mai li va ajustar bé.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Here

Sis anys després de l’atractiu “Shadows” , Teenage Fanclub tornen a escena amb el qual ja és el seu novè disc d’estudi. La millor notícia de la tornada es concreta en la persistent essència del grup, intacta a l’hora de definir aquest exquisit tracte de la melodia que (de nou) deriva en cançons netes. D’aquesta manera, un pop delicat i meditat copa el protagonisme, però entrellaçant-se freqüentment amb folk immaculat i de cort tradicional on la credibilitat i la cura dels detalls funcionen com a homogeneïtzadors. So cristal·lí i delicadesa d’unes línies que beuen directament de The Byrds o Big Star i que, en qualsevol cas, encaixen amb les guitarres descriptives i precises marca de la casa.

Font: Mondosonoro

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Schmilco

Wilco deixen en aquest nou treball les autopistes de guitarres abrasives i distorsions infinites, aparquen els arranjaments barrocs i preciosistes i se submergeixen en la calidesa de les seves pròpies arrels, amb un treball de caràcter acústic que cala a poc a poc, com aquesta llum redemptora del vesprejar que comença a anar-se però encara daura la pell.

Font: Mondosonoro

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
 

Au revoir les enfants – Adiós muchachos

Hivern de 1943. Durant l’ocupació alemanya de França, en un internat catòlic per a nois, Julián, un noi de tretze anys, queda impressionat per la personalitat de Bonnet, un nou company que ingressa en el col·legi després d’iniciat el curs.

Comparteix-ho...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email