Entradas etiquetadas: art

 

Cicatrius del trauma: les respostes de l’art de postguerra (Curs en streaming

Impartit per l’Àlex Mitrani, Doctor en Història de l’Art

L’escultura d’Alberto Giacometti, amb els seus éssers filiformes i calcinats que caminen solitaris envoltats d’altres aïllaments, és una de les icones de la postguerra i, tal vegada, un paisatge possible de la nostra crisi actual. L’art de postguerra va suposar una resposta radical, sense concessions a l’engany, davant el desemparament i el trauma que va provocar la Segona Guerra Mundial. La humanitat entrava en una nova fase i malgrat que la societat es va embarcar, després de la reconstrucció, en els consols del consumisme, l’avantguarda va expressar una tragèdia moral i una necessitat de ruptura amb el passat que el fan, encara avui, suggeridor. En aquest curs analitzarem diferents tipus de respostes estètiques i expressives que l’art va saber, a vegades d’una manera contradictòria, articular en aquells anys.

Les sessions tindran una hora de durada.

PROGRAMA

Dilluns, 8 de juny: L’innombrable. Espant i angoixa al segle XX
La Primera Guerra Mundial suposa una ruptura respecte de les dimensions d’allò bèl·lic que artistes com Otto Dix reflecteixen amb duresa crítica. En altres casos, es manifesta una angoixa que porta a premonicions de mort que conviuen amb formes d’esperança o autoengany, com els neoclassicismes. Després de l’Holocaust, tota representació s’enfronta al trauma absolut, tal com s’aprecia en la descripció de l’inenarrable en Zoran Music o Ceija Stojka.
Dimarts, 9 de juny: L’existencialisme i el lloc d’allò humà
Paral·lelament a l’auge de l’existencialisme, la pintura i l’escultura reflecteixen d’una manera conflictiva l’enfrontament amb l’idealisme. Es produeix un debat entre el materialisme radical i la possibilitat d’una figuració d’allò humà. De Fautrier a Gruber o Buffet, amb Giacometti o Richier, el cos lacerat o el rostre demacrat expressen patiment i esquinçament interior.
Dimecres, 10 de juny: L’apocalipsi atòmic, la por i la utopia
La bomba atòmica és l’esdeveniment simbòlic que obre l’era real de l’apocalipsi i la por. L’informalisme es pot considerar, en certa manera, una onada expansiva de la seva explosió. El seu pessimisme profund conviu amb l’emergència de la utopia assajada per Le Corbusier o Jean Prouvé, potser també amb Charles i Ray Eames.
Dijous, 11 de juny: Espanya després de la Guerra Civil: l’avantguarda davant l’erm
La Guerra Civil deixa un rastre amarg i viciat davant el qual sorgirà una modernitat que ha de jugar amb l’ambigüitat per manifestar-se. El primitivisme de l’Escola d’Altamira, els erms de l’Escola de Vallecas o la dualitat dels germans Eduardo i Esteban Vicente preparen l’arribada del Grup El Paso, virulent i dramàtic.
Divendres, 12 de juny: Malsons i nostàlgia: el cas català
A Barcelona sorgeix l’influent grup Dau al Set, que va construir una iconografia nocturna i inquietant en la qual es fa exorcisme d’una situació opressiva. Paral·lelament, es desenvolupen marginalitats ferides com la de Josep Maria de Sucre, que manifesta l’esglai de la derrota, o els imaginats paradisos de Brotat, evocació d’una innocència perduda.
Bibliografia bàsica
BARREIRO, Paula. 2017. Avant-garde. Art and Criticism in Francoist Spain. Liverpool: Liverpool University Press.

BERTRAND DORLÉAC, Laurence; MUNCK, Jacqueline (dir.). 2012. L’art en guerre. France 1938-1947. París: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris.

CATASÚS, Aleix; PUIGDOLLERS, Bernat (eds.). 2018. Art i cultura de postguerra a Barcelona. 1939-1962. Barcelona: Àmbit.

CORREDOR-MATHEOS, José. 1996. Història de l’art català. Vol. IX. La segona meitat del segle XX. Barcelona: Edicions 62.

Diversos autors. 1995. Europa de postguerra. Art després del diluvi. 1945-1965. Barcelona: Fundació La Caixa.

Diversos autors. 1996. 1946. L’art de la reconstruction. Antibes: Musée Picasso.

Diversos autors. 2007. Bajo la bomba: el jazz de la guerra de imágenes transatlánticas. 1946-1956, Barcelona i Madrid: Macba – MNCARS.

Diversos autors. 2015. Arts a Catalunya. 1950-1977. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya.

ENZEVOUR, Okwui; SIEGEL, Katy; WILMES, Ulrich (eds.). 2016. Postwar. Art between the pacific and the Atlantic. 1945-1965. Múnich, Londres y Nueva York: Prestel.

GRANELL, Enric; GUIGON, Emmanuel (coord.). 1999. Dau al Set. Barcelona: Macba.

JIMÉNEZ-BLANCO, María Dolores; OCHOA DE ZABALEGUI, Teresa (eds.). 2016. Campo cerrado: arte y poder en la postguerra española, 1939-1953. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

FONTÁN DEL JUNCO, Manuel; VALLEJO, Inés. 2016. Lo nunca visto: de la pintura informalista al fotolibro de postguerra. Madrid: Fundación Juan March.

MARZO, Jorge Luis; MAYAYO, Patricia. 2015. Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas. Madrid: Cátedra.

MITRANI, Alex (ed.). 2006. Utopies de l’origen. Avantguardes figuratives a Catalunya, 1946-1960. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

MITRANI, Alex (dir.). 2020. Pintura catalana. Segones avantguardes. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Totes les activitats de l’Escola Europea d’Humanitats són gratuïtes.

ALEX MITRANI

Alex Mitrani Martínez de Marigorta és doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. És professor al Centre Universitari de Disseny i Art Eina, adscrit a la UAB, i a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És conservador d’art contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, on dirigeix la construcció de la secció dedicada a l’art de postguerra. Ha comissariat nombroses exposicions sobre aquest període, com «Utopies de l’origen. Avantguardes figuratives a Catalunya, 1946-1960» (Generalitat de Catalunya, Palau Moja, Barcelona, 2006), «Art a Mataró, 1942-1958. Els anys de la represa» (Museu de Mataró, 2016) o «Joan Brotat. Paraíso melancólico» (Fundación Cristino de Vera, La Laguna, 2018). Ha dirigit el volum Segones avantguardes, de la col•lecció Pintura Catalana (Grup Enciclopèdia, 2020).

En l’àmbit del disseny destaca l’exposició «Alphonse Mucha. Seducció, modernitat i utopia» (Caixaforum, Barcelona i Madrid, 2008). Ja en el terreny de l’art contemporani, el 2016 va guanyar el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art per la seva exposició «La lliçó de Diògenes» (Centre d’Art Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat).

Cicatrius del trauma: les respostes de l’art de postguerra
Dates: 8-12 juny, a les 18.00 h.
Organitza: Escola Europea d’Humanitats
INSCRIU-T’HI AQUÍ
 

L’arbre màgic, de Àlex Rovira i Francesc Miralles

Projecte #etRegaloUnConte

Text: Àlex Rovira i Francesc Miralles
Il·lustració (video) i narració : Íngrid Xandri
Editorial: Estrella Polar
Edat recomanada: a partir de 4 anys.

Aquest conte forma part del llibre:
CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR
35 històries per cultivar el jardí de l’autoestima
,
d’Álex Rovira | Francesc Miralles, amb il·lustracions de Raquel Díaz Reguera.

Sinopsi del llibre: L’autoestima és l’eina més important amb què comptem per circular feliços per la muntanya russa de la vida. Les 35 històries que integren aquest llibre ensenyen a cultivar aquest poder des de la infantesa, despertant la imaginació, l’humor, la resiliència, l’amor i l’acceptació del que som.

Aquesta obra, dirigida a nens i nenes de totes les edats, il·lustra a través d’inspiradors contes i reflexions les claus per integrar l’autoestima en la pròpia vida, com un far que permetrà als infants ser persones segures, independents, respectuoses –amb elles mateixes i amb els altres–, que saben estimar perquè han après a estimar-se.

Cliqueu a sobre de les imatges per ampliar-les.

L’arbre màgic, de Àlex Rovira i Francesc Miralles

Aquest vídeo té la intenció de donar a conèixer un conte d’un llibre en època de confinament. Si us plau, si us ha agradat, compreu el llibre a la vostra llibreria de proximitat.

Ho podeu fer en línia o per telèfon. També ho podeu fer a la mateixa pàgina de l’editorial: Estrella Polar

Hem de fer costat a les escriptores, il·lustradores, llibreries i editorials perquè puguin haver-hi més llibres bonics com aquest.

Compreu llibres!

Més sobre el Projecte #etRegaloUnConte
 

La Rata Noclapa, de Berardi-Galí

Projecte #etRegaloUnConte

Text: Alessandra Berardi Arrigoni
Il·lustracions Mercè Galí
Editorial: Combel
Edat recomanada: a partir de 4 anys.

Sinopsi: Com es fa per dormir quan no es té son? Pregunta-ho al Liró Galdiró… Et respondrà amb un conte molt divertit: el veritable secret per adormir-se amb un somriure.

Web de la il·lustradora Mercè Galí
Ressenya del llibre a Faristol

Cliqueu a sobre de les imatges per ampliar-les.

El vídeo ja no està disponible

Aquest vídeo té la intenció de donar a conèixer el llibre en època de confinament. Si us plau, si us ha agradat, compreu el llibre a la vostra llibreria de proximitat.

Ho podeu fer en línia o per telèfon. També ho podeu fer a la mateixa pàgina de l’editorial: Combel

Hem de fer costat a les escriptores, il·lustradores, llibreries i editorials perquè puguin haver-hi més llibres bonics com aquest.

Compreu llibres!

Més sobre el Projecte #etRegaloUnConte
 

Paperteràpia

Paperteràpia

Des de la llibreria Àgora Cardedeu ens proposen una activitat peculiar i molt terapèutica:

Tens angoixes, pensaments negatius i et costa agafar el son?

Quan estem relaxats, i amb menys estimulació exterior, la nostra ment flueix. I amb ella, sorgeixen també les tensions internes i les preocupacions.

Però pot ser que arribin a un punt en què aquestes tensions et cridin. I és en aquest precís moment quan ens adonem que tenim un gran embolic dins i que no sabem com desenredar.

Un remei ràpid i senzill: l’escriptura com a teràpia.

La finalitat és expressar el teu món interior a través de la paraula escrita:

* Ordenem els nostres pensaments.
* Descobrim conflictes interns.
* Ens permet esplaiar.
* Podem veure el nostre món intern des d’una perspectiva més externa i neutral.
* Desenvolupem autoconsciència i autoconeixement.

És només una eina però ajuda a relaxar-nos i a canalitzar els pensaments en aquests dies de tanta tensió.

Una proposta de...
 

Color Your Day

Projecte: Color Your Day

José Miguel Álvarez Benítez, de Color Your Day i Alsol.cat ens ofereix aquesta engrescadora proposta creativa:

Hola! Penjaré cada dia un dibuix en blanc i negre. La idea és que, tant petits com grans, poseu color al vostre gust, sigui individualment o en equip. Es pot imprimir, es pot descarregar i donar-li color amb qualsevol aplicació… Un cop fet, seria una passada que compartíssiu el resultat en els comentaris de cada il·lustració. Fins i tot podeu crear una petita història basada en la imatge que pengi diàriament. Si això fa que el vostre dia sigui més divertit, serà un gran regal per mi. Endavant i moltes gràcies!

Els dibuixos per acolorir…
Descarregueu les imatges aquí
Una proposta de...
Qui és?
 

Frederick (Leo Lionni)

Projecte #etRegaloUnConte

Text i il·lustracions: Leo Lionni
Traducció: Eulàlia Planas
Editorial: Kalandraka
Temàtica: la poesia i l’art.
Edat recomanada: a partir de 4 anys.

Una família de ratolins recull provisions per a l’hivern. Tots hi treballen, excepte en Frederick, que aparentment no fa res. Però sense que els altres ho sàpiguen, ell també es proveeix: de raigs de sol, de colors, de paraules…

Quan arribi l’hivern, els seus companys reconeixeran que la seva missió poètica va ser essencial per a què els ratolins poguessin passar millor la cruesa de l’estació hivernal. I així, en Frederick va ser acceptat tal com era.

Leo Lionni és un dels pioners de l’àlbum il·lustrat modern. Un dels temes que aborda el relat és la individualitat, el descobriment i l’acceptació de la mateixa identitat.

Frederick és poeta i demostra que, a la seva manera, també fa una aportació al col·lectiu. L’artista no es presenta com un ésser automarginat o rebutjat, sinó com una persona necessària per als altres. Enfront de la importància del treball,

Frederick reivindica la necessitat d’alimentar-se de més coses que no pas només de palla i nous. Frederick pot semblar egoista, però aquest egoisme és
una mostra de fidelitat amb un mateix. Lluny de recriminar-li res, els seus companys de cau li permeten meditar, respecten la seva introspecció i senten curiositat pel seu món misteriós.

L’autor reflecteix la importància de la llibertat individual: els lectors se senten reconfortats, saben que els ratolins respectaran la individualitat d’en Frederick. Leo Lionni ens transmet que s’ha de ser allò que un desitja, i ser-ho sense por, doncs els altres ho entendran.

Fitxa del conte
Cliqueu a sobre de les imatges per ampliar-les.

El vídeo: “Frederick”, de Leo Lionni ja no està disponible, pero…

Aquest vídeo té la intenció de donar a conèixer el llibre en època de confinament. Si us plau, si us ha agradat, compreu el llibre a la vostra llibreria de proximitat.

Ho podeu fer en línia o per telèfon. També ho podeu fer a la mateixa pàgina de l’editorial: Kalandraka

Hem de fer costat a les escriptores, il·lustradores, llibreries i editorials perquè puguin haver-hi més llibres bonics com aquest.

Compreu llibres!

Més sobre el Projecte #etRegaloUnConte