Filmosofia

Sinopsi

En José R. Treballa com a conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual a la de qualsevol taxista de 52 anys si no fos perquè els taxis que condueix son robats. En José roba per poder treballar. [Font: Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per: Joan Méndez

Com participar a la trobada de Filmosofia? Caldrà que ompliu aquest formulari. La inscripció és individual. Heu d’omplir un formulari per persona.

Aforament limitat.

Sinopsi

Malgrat les dificultats econòmiques, Ian (Ewan McGregor) i el seu germà Terry (Colin Farrell) compren un veler de segona mà, anomenat “Cassandra’s Dream”, per a sortir a navegar el caps de setmana. Ian coneix a Angela (Hayley Atwell), una atractiva actriu que acaba d’arribar a Londres buscant l’èxit professional. Ian s’enamora d’ella. La passió pel joc de Terry posarà als dos germans en una situació delicada i hauran de recórrer al seu oncle Howard (Tom Wilkinson). Però tot té un preu i l’oncle els obligarà a infringir la llei evidenciant la baixesa moral dels dos germans. [Font: Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per: Joan Méndez

Com participar a la trobada de Filmosofia? Caldrà que ompliu aquest formulari. La inscripció és individual. Heu d’omplir un formulari per persona.

Aforament limitat.

Sinopsi

Drama sobre l’església de la cienciologia: Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman), un intel·lectual brillant i de fortes conviccions, crea una organització religiosa que comença a fer-se popular als Estats Units cap a l’any 1952. Freddie Quell (Joaquin Phoenix), un jove sense llar es converteix en el seu home de confiança. Quan la secta triomfa socialment atraient a nombrosos fervents seguidors, a Freddie li sorgiran molts dubtes. [Font: Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per: Joan Méndez

Com participar a la trobada de Filmosofia? Caldrà que ompliu aquest formulari. La inscripció és individual. Heu d’omplir un formulari per persona.

Aforament limitat.

Sinopsi

A la Roma de postguerra, l’Antonio, un obrer a l’atur, aconsegueix un petit treball enganxant cartells per la ciutat; la condició és que ell hi posi la bicicleta per a traslladar-se d’un lloc a l’altre. Aconsegueix comprar-se’n una, però el primer dia de feina li roben la bicicleta. Així comença l’aventura de l’Antonio i el seu fill per recuperar la seva bicicleta, mentre la seva esposa Maria espera a casa cuidant del seu segon fill. [Font: Filmaffinity]

» Més informació

» Ressenya d’Alfredo Serra | Infobae
» Selecció de crítiques | Filmaffinity

Cinefòrum dinamitzat per: Joan Méndez

Com participar a la trobada de Filmosofia? Caldrà que ompliu aquest formulari. La inscripció és individual. Heu d’omplir un formulari per persona.

Aforament limitat a 22 persones

Sinopsi
Pel·lícula sobre el ballarí cubà Carlos Acosta, un viatge a través de la seva vida, llegenda de la dansa i primer ballarí negre en interpretar els papers més famosos del món del ballet i originalment escrits per a intèrprets blancs en companyies com el Houston Ballet o Royal Ballet de Londres. La pel·lícula explica des de la seva infància fins a la seva maduresa, interpretada pel propi ballarí, qui, malgrat el seu èxit internacional, mai va oblidar els seus orígens

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula?
Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. La trobareu també a la plataforma de pagament Netflix.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem per l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

Sinopsi
El capità Vladimir Arseniev i el seu destacament han de fer prospeccions geològiques en els boscos de la taigà Siberiana. La immensitat del territori i la duresa del clima fan que s’extraviï. Condemnat a vagar pel territori salvatge coneix Dersu Uzala, un caçador nòmada que coneix bé el territori i l’ajuda a superar les inclemències del temps. Dersu ensenyarà a Vladimir a respectar la natura i a conviure en harmonia amb ella. Una lliçó que difícilment oblidarà la resta de la seva vida.[sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula?
Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. La trobareu també a la plataforma de de pagament Filmin.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem per l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

Sinopsi
Un locutor de radio te un exitós programa nocturn on aconsella als seus oients a través de les ones de la seva emissora. Viu instal·lat en el luxe i la fama però tot canvia després d’una terrible experiència amb un oient. De cop i volta ho deixa tot i s’abandona convertint-se en un sense sostre. En aquesta situació coneixerà altra gent i una altra forma de viure, a persones que conviuen i sobreviuen en la mateixa ciutat. [sinopsi extreta i traduïda de Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula?
Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Activitat oberta a tothom, però amb aforament limitat. Caldrà que ens confirmeu la vostra assistència mitjançant un correu electrònic a: b.cardedeu.mv@diba.cat.

Sinopsi
A l’any 1890, el jove advocat Jonathan Harker viatja fins un castell perdut de Transilvània, on coneixerà al comte Dràcula, qui a l’any 1462 va perdre el seu gran amor Elisabeta. El Comte, fascinat per una fotografía de Mina Murray, la parella de Harker, que li recorda al seu amor Elisabeta, viatja fins a Londres “creuant els oceans del temps” per conèixer-la. Un cop arribat a Anglaterra, intentarà conquistar i seduir a Lucy, la millor amiga de Mina Murray. [Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari.
Com participar a la trobada de Filmosofia? Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

Sinopsi: Osamu i el seu fill troben una nena en mig del fred. Al principi, i després de ser reàcia a acollir la nena, l’esposa d’Osamu acceptarà cuidar-la. Malgrat que la família és pobre i amb prou feines guanya suficients diners per a sobreviure, semblen ser feliços junts fins que un seccés imprevist revela secrets que posaran a prova els lligams entre ells. [Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. La trobareu també a la plataforma de préstec virtual eBiblio i a la plataforma Filmin.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem per l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

Sinopsi: la coronel Katherine Powell (Helen Mirren), una oficial de la intel·ligència militar britànica, lidera una operació secreta per a capturar un grup de terroristes a Nairobi, Kenia. Quan s’adona que els terroristes estan preparant una missió suïcida, ella ha de canviar els seus plans de ‘capturar’ per la de “tirar a matar”. El pilot de drons, Steve Watts (Aaron Paul), rep l’ordre de destruir el refugi on s’amaguen els terroristes, però una nena petita està en mig de la zona conflictiva i podria esdevenir víctima. Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity

Cinefòrum dinamitzat per en Joan Méndez

On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. També es pot visualitzar a la plataforma de pagament Filmin.

Com farem la tertúlia?
La trobada serà per videoconferència. Si voleu participar-hi cal que ens envieu un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat.  Així nosaltres  us podrem enviar l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez  

Activitat de participació oberta a tothom, si us interessa participar al debat/tertúlia en línia cal que ens ho feu saber. Envieu-nos un correu a: b.cardedeu.mv@diba.cat i us donarem el codi d’accés per poder-hi participar.

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez 

Presentació: Brady, era una de les estrelles de “rodeos” i entrenador de cavalls amb molt de talent, fins que va patir un accident que el va deixar incapacitat per tornar a muntar cavalls. Quan torna a casa l’únic que desitja és tornar a començar amb la seva passió i la fustració és tan gran l’enfonsa. En un intent de prendre el control de la seva vida, inicia un viatge a la recerca d’una nova identitat i d’una nova definició de ser un home en el cor de l’Amèrica profunda. (FILMAFFINITY)

Activitat de participació oberta a tothom
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€. Per assistir a la trobada, cal que ens confirmeu la vostra assistència trucant al 938 711 417 o bé per correu electrònic: b.cardedeu.mb@diba.cat

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: Biopic sobre el pianista Don Shirley, d’origen afroamericà, i el seu xofer i guardaespatlles, Tony Lip, en la gira que va efectuar el músic en els anys 60 pel Sud dels EEUU en una època on el racisme cap als negres era molt evident en bona part del país. La pel·lícula, que va ser dirigida per Peter Farrelly, va guanyar tres premis Oscar, entre ells el de millor pel·lícula del 2018 i millor guió original.

Les interpretacions dels dos actors protagonistes, Mahershala Ali i Viggo Mortensen, són absolutament excel·lents. El títol del film fa referència a una guia turística on es recollien quins eren els allotjaments on podien anar els negres que busquessin un hotel sense córrer perill. Sense dubte, es tracta d’una pel·lícula magistral que dibuixa perfectament les enormes dificultats que van existir als EEUU (i encara existeixen malauradament en massa llocs del món, i potser allà també) per superar els prejudicis racials. El sectarisme, el fanatisme, la xenofòbia i el racisme són lacres terribles contra les quals sempre cal estar alerta, i aquesta mena de retrats ens ajuden a recordar fins a quin punt l’ésser humà pot resultar d’inhumà.

Activitat de participació oberta a tothom, amb control d’aforament. Si us interessa venir, sisplau truqueu-nos al 93 871 14 17 o enviant un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: El 3 d’abril del 2018 s’estrenava al programa “Sense Ficció” de TV3 aquest documental dirigit pel realitzador italià Erik Gandini. Ens presenta un retrat del tipus de relacions interpersonals i afectives que sembla que cada vegada és més habitual en la societat sueca. La pel·lícula, rodada l’any 2015, crida l’atenció perquè trenca el mite de societat avançada en drets humans i socials i els posem com a referent a seguir: les institucions, civisme, educació, sanitat, conciliació de la vida familiar i laboral, etc. Semblaria vist des de lluny que Suècia representa perfectament la societat del benestar, i, per tant, allà on caldria emmirallar-se.

Tanmateix, la cinta proposa una mirada crítica davant el creixent individualisme que detecta en aquest país. Moltes persones, en sentir-se cada cop més autònomes i autosuficients, pel que se’ns diu en el documental sembla que tendeixen a limitar fins a l’extrem el vincle que mantenen amb la resta de ciutadans, i va en augment, a conseqüència d’aquesta mentalitat, la quantitat de persones que opten per ser mares o pares sense tenir parella, mitjançant l’adopció o la fecundació in vitro. Es va imposant la filosofia del: “Procura no vincular-te ni material ni sentimental amb ningú”, de tal manera que “si pots fer qualsevol cosa sense necessitat d’haver d’establir una relació afectiva amb cap altra persona, millor”.

Com farem la tertúlia? Cal que mireu primer el documental; el trobareu a la plataforms digital a ebiblio. La tertúlia es farà per videoconferència. si us interessa participar-hi, cal que ens envieu un correu electrònic a b.cardedeu.mv@diba.cat i us donarem accés.

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: El director de cinema Tim Burton ens proposa en aquesta cinta basada en fets reals apropar-nos a la figura de la pintora americana Margaret Doris Hawkins, nascuda l’any 1927 i més coneguda com a Margaret Keane, pel seu matrimoni amb Walter Keane. Aquest, aprofitant les seves habilitats com a comerciant, un dia, sense el consentiment de la seva dona, va començar a vendre els quadres que ella pintava (els quals signava amb el nom de “Keane”) fent veure que ell n’era l’autor. Quan la Margaret ho va descobrir, el Walter s’ho va fer venir per convèncer-la de què així era molt més fàcil col·locar la seva obra al mercat, doncs ningú no valoraria el treball d’una dona com a artista. La mentida es va mantenir durant quasi vint anys, fins que la Margaret es va afartar i va decidir que havia arribat el moment de dir la veritat. La història finalitzà en els tribunals, arran de l’actitud negacionista per part del Walter, que va intentar desacreditar de totes les maneres possibles la versió de la seva dona, per poder continuar mantenint la seva farsa.

El film s’emmarca dins la problemàtica de la filosofia de gènere i les reivindicacions de tipus feminista, al desemmascarar l’apropiació indeguda per part d’un marit sense cap tipus d’ètica de l’obra artística de la seva dona, en una època no gaire llunyana on encara la discriminació de la muller en aquest àmbit era ben palesa.

Activitat gratuïta.
* Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€.

També podeu visualitzar aquesta pel•lícula a la plataforma eBiblio.

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: El film és un documental sobre la figura de Sixto Rodríguez, músic nascut als EEUU d’origen mexicà i més conegut com a Sugar Man, qui, després de gravar dos discos a inicis dels 70 amb unes vendes discretes, va decidir deixar de banda el seu somni de dedicar-se professionalment a la música i començar a guanyar-se la vida com a operari en el món de la construcció. Tanmateix, el que ell no sabia era que algú havia portat els seus discos a Sud-àfrica en plena època de l’apartheid, i que allà era considerat un autèntic geni per multitud de persones, que el consideraven a l’alçada dels famosos The Beatles o els Rolling Stones. Moltíssima gent a Sud-àfrica tenia còpies a casa seva dels discos de Sugar Man, i es sabia de memòria totes les seves cançons.

Al país corria la veu que el cantant s’havia suïcidat en un concert davant del seu públic. Hi havia diferents versions de com ho havia fet, que si cremant-se viu, que si s’havia fotut un tret al cap… A inicis dels 1990 un parell de periodistes van voler investigar exactament quina era la veritat.

La pel·lícula, que va obtenir un munt de premis, ens convida a reflexionar sobre què vol dir tenir èxit i de quina manera aquest depèn d’estar en el moment apropiat en el lloc oportú. A la vegada que ens permet qüestionar en funció de què es decideix la valoració d’un artista, tant a nivell popular com a nivell de la crítica especialitzada.

Activitat gratuïta.
* Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€.

També podeu visualitzar aquesta pel·lícula a la plataforma eBiblio.

Quines són les preguntes fonamentals que han tractat de respondre els grans pensadors de la història al llarg dels segles? Es pot elaborar un relat d’intriga a partir de les mateixes? És possible explicar les aportacions dels filòsofs més destacats de manera intel·ligible per a tota mena de públics? I, finalment, podria ser que fóssim cadascú de nosaltres, al cap i a la fi, només personatges d’un guió que algú està escrivint sense que ens adonem? En aquest cas, hi hauria manera de sortir-se’n del mateix?

El món de Sofia és una pel·lícula dirigida per Erik Gustavson que es va estrenar l’any 1999 i que pren com a referència la novel·la homònima de l’escriptor norueg Jostein Gaarder escrita vuit anys abans. Aquesta es va convertir en un autèntic best seller en un gran nombre de països, fet gens habitual en una obra de temàtica filosòfica. La seva adaptació cinematogràfica incorpora algun canvis al text original, però aconsegueix mantenir l’essència del relat: presentar una història de les idees de forma amena i amb un rerefons d’intriga.

Les aportacions més significatives de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Descartes, Hume, Kant… van desfilant al llarg de la narració, a partir de les explicacions que el professor Albert Knox va transmetent a la jove Sofia Amundsen, sempre a partir d’alguna pregunta prèvia que vol provocar una primera reflexió al voltant de la qüestió per part d’ella. A partir d’un cert moment, ambdós descobriran que en realitat no són realment persones de carn i ossos, sinó personatges de ficció que formen part d’un llibre que un capità de l’exèrcit (Albert Knag) està escrivint per regalar-lo a la seva filla (Hilde) el dia del seu aniversari, la qual té la mateixa edat que la Sofia del relat (farà quinze anys).

Albert Knox i Sofia Amundsen es preguntaran què serà d’ells una vegada el capità aconsegueixi terminar la novel·la (que portarà per títol precisament el de El món de Sofia). Temen que la finalització del llibre suposarà a la vegada el seu propi fi, per la qual cosa, i seguint el desig de tot ésser de perseverar en la seva existència, tal com deia Baruch de Spinoza, Sofia i el seu professor tramaran un pla per intentar despistar al seu creador i mirar de fugir del llibre sense que aquest s’adoni un dia en què tindrà lloc una festa. Ho aconseguiran?

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Deia Nietzsche que “sense la música, la vida seria un error” i sembla ser que Steve Jobs, després d’escoltar a casa seva com el virtuós Yo-Yo Ma va tocar una peça de Bach amb un Stradivarius de 1733 exclamà: “La teva interpretació és el millor argument que mai he sentit a favor de l’existència de Déu”. I Cioran arribà a dir que “Déu li deu tot a Bach. Sense Bach, Déu seria un personatge de tercera classe. La música de Bach és l’única raó per a pensar que l’Univers no és un desastre total. Amb Bach tot és profund, real, res no és fingit. El compositor ens inspira sentiments que no ens pot donar la literatura, perquè Bach no té res a veure amb el llenguatge. Sense Bach jo seria un perfecte nihilista.”

El film estrenat l’any 2007 té com a guionistes a Carles Santos i Pere Portabella, qui també el dirigí i feu de productor. Reproduïm aquí el text que podem trobar en la pàgina web de Pere Portabella, on podem trobar el següent comentari: “La pel•lícula parteix d’una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d’obres de J.S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d’un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel•lícula. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.

Johann Sebastian Bach arriba a Leipzig amb la família per ocupar el lloc de Kantor a l’Escola de Sant Tomàs. Treballador aplicat i devot, la seva posició social i laboral és lluny de ser privilegiada; però la seva fama com a compositor i intèrpret creix exponencialment al llarg de la seva vida i va més enllà de la seva mort, i és en el present tant un referent de l’alta cultura com una icona popular.

Punt!

No hi ha més argument en aquesta pel•lícula. Com en totes les de Portabella des de fa trenta anys, Die Stille vor Bach és cinema despullat d’anècdota. Ni es desvetlla cap intimitat, ni hi esclata cap escàndol, ni s’explica pràcticament res que no se sàpiga; Bach, de fet, apareix, pròpiament parlant, en escasses escenes: és exactament l’oposat d’un biopic. És també l’oposat del format telesèrie inflat a 35 mm (en les pel•lícules comercials actuals, els personatges parlen pels descosits perquè la indústria de producció de pel•lícules ja no creu en la imatge ni en el cinema).

Amb prou feines es parla, però podríem dir que aquesta pel•lícula parla fonamentalment de dues coses: del treball i de la Història.

És mitjançant el treball que aquesta pel•lícula escull parlar de l’art. Bach no és un geni que crea ex nihilo per pura i transparent inspiració divina. És un treballador inesgotable que ven la seva dedicació i el producte de la seva intel•ligència creativa a canvi de (pocs) diners. Ha de lluitar per mantenir la feina i és un compositor conscient de les condicions materials que fan possible la seva música. Tota la pel•lícula està filmada amb so directe, remarcant d’aquesta manera com la música procedeix sempre de la tècnica i de la fisicitat dels diferents instruments, i també de l’esforç i del virtuosisme de l’execució. Bach ensenya al seu fill que la música que sona dins del seu cap se socialitza precisament mitjançant la seva tècnica d’interpretació. Els personatges d’aquesta pel•lícula, per norma general, i no tan sols Bach, treballen: hi ha camioners que interpreten música, carnissers que empaqueten vísceres amb partitures de Bach i afinadors de pianos que són cecs. Es podria dir que aquesta pel•lícula també treballa, ja que rebutja limitar-se a explotar les baixes passions o les expectatives o la necessitat d’evasió dels espectadors, als quals se sol•licita també que participin del treball de la pel•lícula.

A Die Stille vor Bach no hi ha una història lineal: la pel•lícula avança, com sempre al cinema de Portabella, mitjançant seqüències sense altre relació “causa-efecte” que la que vulgui establir el propi espectador. Sí que hi ha, en canvi, molt d’Història, tot i que ens trobem davant d’allò més oposat a una superproducció històrica. Es tracta d’una pel•lícula europea. Europa és la seva nacionalitat, perquè Europa és el seu camp afectiu, simbòlic, històric i polític que la sustenta: és el seu escenari. Aquesta pel•lícula (rodada en tres idiomes: castellà, italià i alemany) sosté que Europa no podrà seguir endavant sense reconèixer que sota el seu passat (avui transmutat en un escenari turístic recorregut per joves amb motxilles) i el seu incert present polític (dominat per la tecnocràcia i l’amnèsia), rau una Història tensa, conflictiva, dramàtica (el cor de la pel•lícula es situa a Dresden). Que l’esplendor de la seva cultura es inseparable del sofriment i de l’explotació infringits durant segles, que en la seva base formigueja una multitud com la del mercat de Leipzig. Que el seu present no és menys tumultuós i ambivalent que el seu passat.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Com podem fer reaccionar les institucions quan considerem que no estan treballant com caldria en la defensa dels nostres interessos? Quins mitjans és lícit fer servir i quins no? Fins a quin punt ens hem de mantenir passius quan les forces de l’ordre policial mostren desídia o incapacitat davant la situació d’indefensió que patim? Com reclamar la seva atenció? Com fer justícia?

Escrita, dirigida i produïda per Martin McDonagh, la pel·lícula va ser estrenada l’any 2017, rebent una extraordinària crítica i un gran reconeixement en diversos certàmens, sobretot pel fantàstic treball interpretatiu de la seva protagonista, Frances McDormand (que guanyarà l’Òscar, el BAFTA i el Globus d’Or a millor actriu) i dels actors de repartiment Woody Harrelson i Sam Rockwell (qui obtingué en aquesta categoria els mateixos premis). El film aconseguí fer-se amb el Globus d’Or i el BAFTA a millor pel·lícula i millor guió, categories on també estava nominada per als Òscars, entre d’altres.

La cinta ens presenta la història d’una dona anomenada Mildred Hayes que, farta de veure com passen els mesos sense que hi hagi cap avanç en la investigació policial per descobrir qui va violar i matar la seva filla, decideix fer públic el seu malestar i reclamar l’atenció de tothom, però sobretot de la policia local. Per aconseguir-ho, decideix contactar amb la persona que porta la publicitat de les tres grans tanques que es troben a la sortida de la ciutat on viu per contractar que posin en cadascuna d’elles una frase, en un ordre determinat. La primera diu: “Violada mentre moria.”; la segona: “I encara ningú arrestat?; la tercera: “Com és possible, cap Willoughby?”.

La reacció per part de les autoritats i la resta de la població no es farà esperar. La Mildred rebrà tota mena de pressions i amenaces pel que ha fet, així com també el publicista que ha acceptat l’encàrrec. Tanmateix, ambdós es mostraran ferms en el seu compromís. Al llarg de la història, anirem veient la convicció i el coratge de la Mildred per tirar endavant la seva causa, convertida de ple en la principal raó d’ésser de la seva vida.

Així, trobem en la protagonista un personatge amb tints heroics, ben allunyat del Josef K. de la novel·la El procés de Franz Kafka, qui es veia arrossegat per la dinàmica inercial, perversa i absurda d’una maquinària institucional que devora tot allò amb què entra en contacte. Res de submissió en la Mildred, res d’acceptació passiva, res de renúncia davant la seva set de justícia (encara que per alguns potser es tractaria més aviat de venjança). No hi ha espai per al fatalisme quan està disposat a arribar allà on calgui i ha perdut tota mena de por.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).