Energia neta i assequible
El setè dels objectius de l’Agenda 2030 aborda aspectes relacionats amb “garantir l’accés universal a serveis d’energia nets, assequibles, fiables i moderns”. Darrerament, s’ha produït un increment de l’autoconsum elèctric, que es va duplicar durant l’any 2022 gràcies a les diverses bonificacions i subvencions per a promoure la instal·lació de plaques solars com a font d’energia verda.
Es podria dir que l’increment de les temperatures i la recent onada de calor de l’any passat, han posat al sol a l’epicentre de les energies renovables. Tot i això, l’energia solar no és l’única existent, encara que hagi ocupat l’atenció dels mitjans de comunicació en els darreres mesos. L’energia nuclear o l’hidrogen són d’altres fonts d’energia a l’ordre del dia. Com serà l’energia del futur? És possible una veritable transició energètica cap a energies més netes sense canviar el nostre model econòmic?
L’objectiu de la Generalitat de Catalunya de què per l’any 2030 la meitat de l’electricitat consumida sigui renovable, es troba molt lluny d’assolir-se amb el ritme actual d’implantació de parcs eòlics o solars. De fet, l’any 2022 només un 17% de l’electricitat produïda a Catalunya era d’origen renovable, mentre que el 50% de l’energia generada era d’origen nuclear.
Alguns dels referents en el camp energètic, com Sergi Saladié, professor de la Universitat Rovira i Virgili, afirmen que “La transició energètica s’ha de fer en proximitat, aprofitant espais alterats i basat en comunitats locals”. El temps corre, i el que resulta evident, és que per avançar cal un canvi real en el model de consum i en la consciència col·lectiva, intentant no duplicar el model oligopolista imperant en els combustibles fòssils. Un altre aspecte que caldrà tenir en consideració, esdevindrà com aquesta transició afectarà el cost de l’energia a les llars, i en especial, a la població en situació de pobresa energètica.
Com a cloenda, es pot dir que la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies netes resulta cabdal per a l’eficiència energètica. En aquesta línia, i per a reflexionar sobre els diferents aspectes mencionats, des de la Biblioteca de Cardedeu volem oferir-vos diversos recursos per a documentar-vos i ajudar-vos a construir-vos la vostra pròpia opinió al respecte:
Carlos Taibo. Colapso: capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo. Los Libros de la Catarata, 2020
Michio Kaku. El futuro de la humanidad: la colonización de Marte, los viajes interestelares, la inmortalidad y nuestro destino más allá de la Tierra. Debate, 2018
Nick Jelley. Energía renovables: una breve introducción. Alianza, 2022
Ramon Tremosa i Balcells. Energia sobirana: com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable. Pòrtic, 2022
Asociación Véspera de Nada por unha Galiza sen Petróleo. Guía para el descenso energético: preparando un futuro después del petróleo. Ediciones del Genal, 2019
Alfredo García. La Energía nuclear salvará al mundo: derribando mitos sobre la energía nuclear. Editorial Planeta, 2020
José Ardillo. Las ilusiones renovables: ecología, energía y poder. Ediciones El Salmón, 2022
María Angeles Martín Lara. Energía de la biomasa y biocombustibles. Editorial Universidad de Granada, 2020
Ivonne Navarro. I es va fer la llum: una història sobre infància i pobresa energètica. Pol·len Edicions, 2021
Aquesta selecció ha estat possible gràcies al suport de:
Esport i sostenibilitat
Dins el cicle de cinema es van visualitzar quatre curtmetratges,
- Jumbo Wild (Canadà, 2015) Documental que explica la veritable història de la batalla de dècades pel fiutur de l’icònic Jumbo Valley de la Columbia Britànica.
- Gonj (Honey Bee) (Iran, 2018). Documental dels recol·lectors de mel a les muntanyes Zagros a l’Iran que escalen amb mitjans absolutament precaris grans alçades per arribar als ruscs de mel amagats a les clivelles de les muntanyes.
- Jurria, guardianes del garrote (Espanya, 2020). Parla de la recuperació d’una pràctica ancestral dels habitants de Gran Canària, el salt del pastor. Per esquivar els desnivells de la muntanya es desplaçaven amb un llarg bastó que els donava rapidesa de moviments als pastors de l’illa.
- Tears of Shiva (Espanya, 2020). Quatre caiaquistes es proposen baixar el riu Karnali. És una expedició a un dels rius més remots i extrems del país amb la intenció de descobrir els secrets ocults d’aquest riu sagrat.
Sembla estrany que una pràctica saludable per a les persones hagi d’estar també sota la lupa analítica de l’impacte ambiental del paisatge i l’entorn; però ho està! Les inversions econòmiques de moltes empreses per fer negoci amb la muntanya o qualsevol paratge natural, el turisme, la popularització dels esports a l’aire lliure que ha animat moltes persones a sortir de casa a fer submarinisme, bicicleta, caiac, senderisme, muntanya, baixada de rius, escalada, caçar bolets o pujar a l’Everest; però també s’han popularitzat les grans convocatòries: triatlons, curses de muntanya, curses de natació en aigües obertes, regates oceàniques, Jocs Olímpics d’hivern o Mundials de futbol en zones càlides…
Malgrat que sembla que encara se’n parla poc de la insostenibilitat de l’esport, ja fa de temps que els organismes vinculats a les polítiques esportives ho tenen present, podeu llegir l’entrevista a Eloi Burriel, professor del Màster en Gestió Esportiva, en l’article: La sostenibilitat en l’esport, una novetat? Publicat al web de Barcelona School of Management de la UPF.
Per part nostra hem fet un recull d’un parell d’articles publicats al setmanari Directa i a la revista Fosbury que recentment han abordat en els seus articles la problemàtica de la massificació esportiva a la muntanya i la controvertida proposta d’organitzar els JJOO d’hivern 2030 al Pirineu. També tres llibres que plantegen des d’una perspectiva mediambiental sostenible l’organització d’activitats físiques i esdeveniments esportius. Aquesta selecció la podeu trobar a la Biblioteca:
“Muntanyes consumides”. Directa, núm. 551
“Qui guanya amb els Jocs Olímpics”. Directa, núm. 547
“Esport (in)sostenible”. Fosbury, núm. 39
Eventos deportivos socialmente responsables: una vía sostenible de gestión deportiva
Retos, proyectos. medio ambiente y nuevas tecnoplogías en Educación Física
Planificación estratégica del deporte: Hacia la sostenibilidad. Síntesis, 2008
Existeixen moviments i entitats de defensa i sostenibilitat de la natura davant la pràctica de l’esport. Els darrers temps a Catalunya ha aparegut, en oposició a la proposta dels JJOO d’Hivern del Pirineu per al 2030, el col·lectiu StopJJOO que va publicar un manifest en contra d’aquesta proposta. Si esteu interessats a treballar per la defensa de les muntanyes l’organització Mountain Wilderness és la vostra organització, que també té la delegació catalana Mountain Wilderness de Catalunya. Aquesta entitat edita uns butlletins digitals i en paper amb articles molt crítics amb la gestió esportiva i econòmica de les muntanyes. Us en recomanem la seva lectura.
Per últim, us deixem un decàleg de bones pràctiques per als amants de l’esport a l’aire lliure per començar, de forma personal, a canviar els mals hàbits adquirits i girar la mirada cap a la sostenibilitat de l’esport. El decàleg l’hem trobat a la revista esportiva Fosbury, especialitzada en esport i compromís social. El seu autor Àlex Gomà, ens ha permès de reproduir-lo aquí:
Decàleg per un futur esport més sostenible
1. PORTA LA TEVA AMPOLLA D’AIGUA
Una de les mesures per contenir la Covid és la prohibició de compartir ampolles. Això va fer que de cop els espais esportius s’omplissin sobretot d’ampolles personals reutilitzables i a la vegada es deixessin de gastar grans quantitats d’ampolles de plàstic. Si cada equip català estalvia dos packs d’aigües de dos litres cada setmana, imagineu quant de plàstic ens podem estalviar en un any.
2. ESTALVIA I COMPARTEIX DESPLAÇAMENTS EN COTXE
Durant la llarga etapa “de la Covid” vam agafar rutines noves, algunes de les quals eren molt més saludables per al planeta i altres que no ho eren tant. La dificultat de compartir cotxe en els desplaçaments va fer que molta gent passés a anar sol en cotxe, però ara que sembla que a poc a poc tornem a lloc hem de ser conscients de la importància de compartir desplaçaments amb altres membres de l’equip. Amb mascareta sempre que calgui, però estalviant CO2.
3. FES ESPORT I MOU-TE EN HARMONIA AMB LA NATURA
Intenta en la mesura del possible que el teu esport i els desplaçaments que fas no generin residus de cap tipus. Mou-te en bicicleta, en caiac, corrent, caminant, amb ala delta… i defuig sempre que puguis d’aquells esports que contaminin. Fins i tot els esports tradicionalment contaminants avancen en alternatives de menor impacte al medi.
4. REDUEIX EL CONSUM D’AIGUA
Tant si fas ús de les dutxes a les instal·lacions esportives o a casa teva, intenta reduir el consum d’aigua després dels teus entrenaments o competicions. No s’hi val a pensar que fora de casa no pagues tu l’aigua! Al final, la paguem tots.
5. RECICLA LES EQUIPACIONS ESPORTIVES
Intenta canviar d’equipacions quan sigui necessari i no per un simple capritx comercial com fan els equips professionals. I recorda que les equipacions velles es poden reciclar, traspassar a altres equips, fer servir per accions solidàries…
6. FES SERVIR ENERGIES SOSTENIBLES
Si tens poder de decisió sobre la teva instal·lació recorda que hi ha moltes opcions a l’hora de decidir amb qui contractes l’energia que consumiu per tal que aquesta sigui generada a través d’energies verdes.
7. BUSQUEU TORNEJOS I ESTADES DE PROXIMITAT
És molt bonic viatjar lluny, però procurem buscar tornejos i estades en instal·lacions esportives de proximitat. Potenciarem l’economia del nostre país, descobrirem que tenim de tot i d’aquesta manera reduïm la petjada de carboni.
8. CONSTRUÏU PENSANT EN LA LLUM SOLAR I LES ENERGIES RENOVABLES
Hi ha instal·lacions tan fosques en les quals des de bon matí s’han d’engegar els llums, altres en les que hi entra tanta llum que s’han d’abaixar persianes perquè no molesti… i també s’han d’engegar els llums. Si us plau, “els que maneu”, quan planifiqueu una nova instal·lació, a banda de preocupar-vos perquè sigui bonica i espectacular, mireu que compleixi amb tot el que es demana a nivell d’estalvi de llum, aprofitament de l’aigua pluvial, instal·lació de plaques solars, etc.
9. BUSCA PROVEÏDORS DE LA TEVA ZONA
Segur que el teu esport requereix material i productes varis. Intenta sempre que sigui possible buscar proveïdors de la teva zona. Probablement és un dels propòsits més complicats, però segur que pots emportar-te més d’una sorpresa.
10. ALIMENTA’T AMB PRODUCTES DE TEMPORADA I KM 0
Adapta la teva dieta als productes de temporada, sobretot pel que fa a la verdura, fruita i hortalisses. Redueix el consum de carn tant com sigui necessari i informa’t de quins són els peixos de temporada.
Àlex Gomà
Fosbury, núm. 39, p. 88-89
Ciutats col·laboratives o Sharing Cities
Les ciutats col·laboratives (sharing cities) situen al seu centre les pràctiques col·laboratives – concepte utilitzat per etiquetar una gran quantitat de processos de producció, intercanvi i consum com per exemple el cotxe compartit (car sharing), grups de consum, habitatges compartits, espais de cotreball o laboratoris de fabricació compartits. Aquest nou concepte sorgeix de la necessitat de trobar alternatives a l’impacte mediambiental del nostre sistema capitalista i alhora reduir-ne la dependència i l’impacte catastròfic per a la ciutadania quan aquest sistema entra en crisi, i que sense entrar en crisi genera grans desigualtats socials. Sota el concepte Sharing cities perviuen altres valors que ja coneixem de molt abans i que ara prenen una importància cabdal per estructurar una organització alternativa al món postneoliberal: col·laboració, cooperació, el comú i la comunitat, xarxes d’ajuda, sostenibilitat, convivència i convivialisme per aconseguir una nova filosofia de la societat i de la seva manera de viure.
Si voleu aprofundir en aquest ideari, us proposem la lectura d’alguns llibres i autors que basen la seva argumentació en la necessitat de trobar totes les formes possibles de la cooperació social per esdevenir autosuficients col·lectivament. A la Biblioteca de Cardedeu, trobareu una selecció amb pensadors com Marina Garcés, Noam Chomski, Dean Spade, la Internacional Convivialista i tants altres autors que es qüestionen com millorar l’organització social argumentant la necessitat de redefinir aquesta nova forma de convivència:
Marina Garcés.Un món comú. Tigre de paper, 2022
Internacional Convivialista. Convivialismo por un mundo postneoliberal. Icària, 2022
Noam Chomsky. Cooperación o extinción. GG, 2018
T. Morales i L. Szwarc. En comú, rutes per al fer col·lectiu. Neret, 2022
Arnau Montserrat. Nos sobran las ideas. Pol·len edicions, 2021
Dean Spade. Suport mutu, construir la solidaritat en temps de crisi. Tigre de paper, 2022
Comunaria. Rebeldías en común: sobre comunales, nuevos comunes y economías cooperativas. Libros en acción, 2017
Ivan Miró i Acedo. Ciutats cooperatives: esbossos d’una altra economia urbana. Icària editorial, 2018
Daniel López. Producir alimentos, reproducir comunidad: redes alimentarias alternativas…. Libros en acción, 2015
Altres títols disponibles:
Couceiro Arroyo, Andrés. Grupos de consumo: una cultura agroalimentaria sostenible. Libros en acción, 2016.
Lacol y La Ciutat Invisible. Habitar en comunidad: la vivienda cooperativa en cesión de uso. Catarata i Fundación Arquía, 2018
Lorenzo Rocha. Comunidad en obra: la construcción de los espacios sociales. Turner, 2022
Toll, Gil. Una vida wiki: la col·laboració pot ser la via cap al postcapitalisme? Pagès editors, 2016
Hilari(um): l’Art Natura o Land Art
Aquest any 2022, Cardedeu s’estrena amb un nou festival artístic. Del 16 al 18 de setembre de 2022 es celebrarà el Festival Hilari(um), de Land Art i instal·lacions efímeres a l’entorn natural de Cal Ros i l’ermita de Sant Hilari. La Biblioteca s’ha adherit a la iniciativa i us convidem a veure la instal·lació Delicte d’omissió de l’artista Guillem Pla. Li hem robat aquesta imatge en plena activitat creativa… El resultat final cal veure’l des del pati interior de la Biblioteca.
Delicte d’omissió ens convida a reflexionar sobre quin volem que sigui el nostre paper en un moment tan crític. Volem seguir sent el problema o volem ser part de la solució?
L’Art Natura o Land Art, el concepte
El Land Art és un moviment artístic que sorgí a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, en un primer moment a Gran Bretanya i els Estats Units. El que identifica el moviment és que paisatge i obra es troben inextricablement relacionats. Els materials utilitzats en un primer moment acostumaven a ser naturals com pedres, fulles o terra.
Les escultures, sovint efímeres, no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de patir canvis per l’erosió pròpia de les condicions naturals. [Extret de Viquipedia] Per si voleu endinsar-vos en aquest moviment artístic, us deixem aquestes recomanacions:
DEMOS, T. J. Descolonizar la naturaleza : arte contemporáneo y políticas de la ecologia. Akal, 2020
LAILACH, MICHAEL. Land art. Taschen, 2007
KASTNER, JEFFREY (ed.). Land art y arte mediambiental. Phaidon, 2005
MALPAS, WILLIAM. Land Art in the Great Britain. C.M.P., 2008
MALPAS, WILLIAM. Land Art in the U.S.A.. C.M.P., 2008
RAQUEJO, T.; PERALES, V. (ed.). Arte ecosocial : otras maneras de pensar. Plaza y Valdés, 2022
Si voleu buscar informació per internet us deixem algunes webs molt interessants:
Tate Modern. Land Art
The Art History. Earth Art
My Modern Met. HOSMER, KATIE: Unexpected Land Art Beautifully Formed in Nature
Artistes i instal·lacions
L’Hilari(um), proposa el paisatge espectacular de Can Ros, dividit en 12 espais on 12 artistes o col·lectius d’artistes podran crear les seves instal·lacions basades en l’art natura i en la sostenibilitat. De moment podem anar fent boca, podem anar descobrint altres autors i altres obres que s’han fet basats en el concepte de natura i art:
- Vito Acconci; Maria Acconci. AcconciStudio [en línia]
- Holt&Smithson Foundation [En línia]
- Ibarrola [En línia]
- “Walter De Maria, The Lightning Field” [En línia]. A: Dia Art Foundation.
- Christo and Jeanne Claude [En línia]
- “Eduardo Chillida” [En línia]. A: Museo Guggenheim Bilbao.
- Richard Long [En línia]
- “Artist/Naturalist Pages: Nils Udo” [En línia]. A: Morning Earth.
- James Turrell [En línia]
- Andrew Rogers: Land Art. [En línia]
Els humans vam començar fent Land Art?
La supervivència del humans depenia de l’ús de materials i construccions d’origen natural i també, sovint, efímeres. Cistells, cabanes, vestimenta, objectes de ceràmica, … I els animals són uns grans artífex, sense saber-ho, d’aquest corrent artístic:
ANDRÉ, GUÉNOLÉE. Nidos increïbles. Koala,2018
La pedra seca: evolució, arquitectura i restauració. Brau Educions, 2010
HARDING, S.; WALTENER, S.. Practical basketry techniques. Herbert Press, 2012
SCHOFIELD, JO. El Libro de los palos : un montón de cosas que construir y hacer con palos. Rodeno, 2013
JODIDIO, PHILIP. Tree houses : fairy-tales castles in the air..Taschen, 2017
TOD, OSMA GALLINGER (ed.). Hearth basketry : weaving containers with nature’s materials. Schiffer Publishing, 2017
Aquests en son alguns exemples del que podeu trobar a l’exposició Land Art a la primera planta.
Aquesta selecció ha estat possible gràcies al suport de:
També podeu visitar al pati infantil la instal·lació feta pels participats al TALLER FAMILIAR D’ART I NATURA amb la Núria Güell.
Boscos i salut
Tota la vida s’ha dit que passejar pel bosc aporta benestar i que viure prop de la natura és sinònim d’una vida més saludable. Actualment l’evidència científica corrobora aquesta afirmació. El Japó és un dels països que més estudis ha desenvolupat en aquesta àrea, juntament amb Corea del Sud i els Estats Units, que demostren els efectes beneficiosos dels boscos vells en la salut humana, a través dels anomenats banys de bosc (shinrin yoku, en japonès).
La proximitat amb els arbres en boscos vells és beneficiós en l’alleujament de l’estrès i la reducció del risc d’ansietat, angoixa i depressió; millora de la concentració i atenúa l’agressivitat; Quan a la salut física, els beneficis s’orienten envers el tractament de la del dolor, disfuncions cardiovasculars i de la hipertensió, etc. [Informació extreta del web de l’ASPCAT]
El Bany de bosc és una activitat terapèutica molt recent i es pot practicar a qualsevol bosc, però es recomana els boscos vells. Existeixen a Catalunya propostes privades de recorreguts guiats amb exercicis de respiració i consciència per impregnar-se de l’esperit del bosc i relaxar cos i ment.
Des de la Biblioteca de Cardedeu us recomanem que invertiu una estona a descobrir aquesta proposta terapèutica amb la selecció de llibres que adjuntem. Però també us proposem la lectura d’un seguit de llibres que us proporcionaran una mirada oberta i les eines per descobrir els secrets i l’ànima que els boscos amaguen: com conviuen les diferents espècies vegetals, com es comuniquen? Què senten? Quina feina fan els insectes? I animals grossos que hi viuen? Com han evolucionat els boscos en els diferents climes de la terra? Com ens protegeixen? Així com la història cultural i els recursos materials que ens han proporcionat al llarg de la història als humans.
Éric Brisbare.Un baño de bosque. Alianza Editorial, 2018
Yoshifumi Miyazaki. Shinrin-Yoku: Baños curativos de bosque. Blume, 2018
Melanie Choukas-Bradley. Disfruta de un baño de bosque: cómo despejar tu mente y tus sentidos. GG, 2018
Peter Wohlleben. El Bosque. Instrucciones de uso. Obelisco, 2018
Miquel Bassols i Puig. Boscúria, la natura perduda de les coses. Símbol editors, 2021
Peter Wohlleben. El batec del bosc. El vincle secret entre els éssers humans i la natura. Cossetània2021
Lluís Vergés. Por los bosques: los árboles son nuestra salvación. Alfabeto, 2021
Rebecca Solnit. Sobre l’art de perdre’s: una guia per vagarejar en cos i esperit. Angle editorial, 2020
Suzanne Simard. En busca del árbol madre: descubre la sabiduría del bosque. Paidós, 2021
Agricultura i alimentació sostenible, sobirania alimentària
Estructura de l’alimentació actual
Després de l’experiència de globalització econòmica al món occidental i les decebedores experiències que ha tingut a l’economia individual i grupal, busquem una nova forma d’organització humana. Les polítiques econòmiques neoliberals han afavorit només un nombre petit de persones, la resta de la humanitat ha quedat al massa al límit de la supervivència. La conversió de l’agricultura, com a acció per procurar-nos l’aliment, a l’agricultura industrial i la modificació genètica per augmentar la producció està conduint al nostre planeta a l’extinció.
L’excés de productes químics, l’erosió del sòl i la incapacitat de regenerar-se, la pèrdua de varietats i llavors locals, afectació a la fauna i flora autòctones, etc. En el cas de les macrogranges es qüestiona el benestar animals, l’excés d’emissions de metà a l’atmosfera, l’ús de medicació excessiva i l’afectació en les persones, el risc de malalties transmissibles.
En aquest sentit, us recomanem la lectura d’aquests cinc llibres per prendre consciència de la necessitat de canviar les formes de producció:
- Joel Salatin. Esto no es normal: recomendaciones de un granjero que ama a los animales. Dientre de León, 2017
- Vandana Shiva. ¿Quién alimenta realmente al mundo? El fracaso de la agricultura industrial y la promesa de la agroecologia. Capitan Swing, 2017
- Carolyn Steel. Ciudades hambrientas : cómo el alimento moldea nuestras vides. Capitan Swing, 2020
- Rob Walace. Grandes granjas, grandes gripes: Agroindustria y enfermedades infecciosas. Capitan Swing, 2020
- Carro de Combate. Consumir es un acto político. Clave intel·lectual, 2020
Què vol dir el concepte Sobirania Alimentaria?
És el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Es tracta d’una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. [Extret de la Viquipedia]
En aquest sentit podeu trobar a la biblioteca força llibres que parlen de la necessitat de caminar cap a aquest canvi en l’organització de l’alimentació, per a una agricultura regenerativa, ecològica i de proximitat:
- Gustavo Duch. No vamos a tragar. Soberanía alimentaria: una alternativa frente a la agroindústria. Libros del Lince, 2014
- Reflexions sobre les alimentacions contemporànies: de les biotecnologies als productes ecològics. UOC, 2010
- Francesc Font. Arrelats a la terra: Propostes per a una agricultura regenerativa. Tigre de paper, 2020
Economia circular
Els escassos recursos de matèries primeres, la sobreexplotació i destrucció dels ecosistemes i el canvi climàtic ens obliga a repensar les formes de producció i de consum dels països desenvolupats. Els efectes del model productiu descontrolat s’han fet evidents i la globalització ha fet extensiu el problema a nivell internacional.
Mathis Wackernagel, conegut per ser un dels fundadors del concepte “Empremta/petjada ecològica” va declarar el 1997 al Foro de Rio +5: “Si fora possible extendre a tots els éssers humans el nivell de consum dels països desenvolupats, ens caldria tenir tres planetes com el nostre per atendre la demanda global”
Davant aquest nou paradigma les organitzacions mediambientals i ecologistes han estès un nou concepte: Economia Circular. La Unió Europea ha adoptat i desenvolupat aquesta idea com a forma de fer front al desastre.
Sota el concepte “Economia Circular” s’explica un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents tantes vegades com sigui possible i així allargar el cicle de vida dels productes i els materials.
Si voleu saber-ne més us proposem la lectura de qualsevol d’aquests llibres:
- Peggy Blum. Moda circular para una industria sostenible de la moda. Blume, 2021
- Ignacio Belda Hériz. Economía circular: un nuevo modelo de producción y consumo sostenible. Editorial Tébar Flores, 2018
- José Luis Gallego. Circulando hacia una nueva economia: empreses con rumbo fijo hacia la economia circular. El ejemplo de las empreses con rumbo fijo hacia la economia circular. Editorial Profit, 2020.
- Luis M. Jiménez Herrero, Elena Pérez Lagüela. Economía circular-espiral: transición hacia un metabolismo económico cerrado. Editorial del Economista, 2019
Només esperem que de veritat, des de tots els àmbits polítics i els governs de tot arreu, s’adopti aquesta idea a fi de reprogramar les formes de producció i les formes de consumir és posible una altra forma de consumir.
Reduir l’ús del plàstic
Sobre el problema de la contaminació per plàstic i microplàstics ens és evident i en tenim moltes imatges que es reprodueixen a les xarxes socials i noticiaris de televisió. Com a consumidors ho tenim força difícil, seguim trobant verdures envasades, carns i peixos perfectament tallats i col·locats en safates i gran part de productes en envasos que llencem al contenidor groc i podrien ser reutilitzats una vegada i una altra. Malgrat que som moltes les persones que estem conscienciades del problema, la fabricació de productes envasats en plàstic, segueix com sempre o amb tímides noves legislacions que no acaben amb el problema de manera categòrica.
Si com a consumidors voleu avançar en solucions domèstiques per no consumir tan plàstic a les vostres llars, us proposem la lectura de qualsevol d’aquests llibres que donen idees i propostes per assolir el nostre objectiu:
José Luis Gallego. Plastic detox: 5×10 ideas para reducir el plástico en tu día a día. Libros Cúpula, 2019
Bernard Bertrand. Vivir sin petróleo: el gran libro de los recursos vegetales. La Fertilidad de la Tierra, editorial, 2012
Will McCallum. Deja el plástico: guía práctica para cambiar el mundo. Ediciones península, 2019
Patricia Reina; Fernando Gómez. Vivir sin plástico: consejos, experiencias e ideas para darle un respiro al planeta. Zenith, 2019
Martin Dorey. Superherois contra el plàstic. Estrella Polar, 2020
Ana Pêgo. Plasticus maritimus, una espècie. Kalandraka, juny 2020
Eunju Kim. Plàstic : passat, present i futur. Joventut, 2021 Kirsti Blom; Geir Wing Gabrielsen. Un Mar de plàstics. Takatuka, 2018.
Renda Bàsica Universal
Darrerament, ha reaparegut amb timidesa en els debats polítics un concepte antic: La Renda Bàsica Universal. La idea apareix i desapareix en funció de les crisis econòmiques que deixa una bona part de la població en situacions de precarietat extrema. Precisament la crisi de la pandèmia COVID l’ha fet reaparèixer en les discussions polítiques a Espanya. Què en sabem de la Renda Bàsica Universal? Seria la fi de la pobresa? És una utopia impossible? És un acte de caritat o de justícia? Suposaria la fi del poder de la societat capitalista? Ens convertiria a tots en uns éssers ganduls? És un canvi de justícia social o de beneficència?
L’erradicació de la pobresa és el primer dels objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides per a l’Agenda 2030. L’objectiu podria passar per l’aplicació d’aquesta renda Universal a la ciutadania. Des de la Biblioteca us volem facilitar a crear-vos un estat d’opinió. Per aquest motiu us proposem la lectura d’aquests llibres escrits pels economistes: Guy Standing, Danien Raventós, Julie Wark i el no economista Rutger Bregman que planteja aquesta possibilitat en el seu llibre “Utopía para realistes”
STANDING, GUY. La renda bàsica: un derecho para todos y para siempre. Pasado&Presente, 2918.
L’autor, investigador i professor de ciències econòmiques, va formar part d’una xarxa de treball i estudi a nivell internacional per promoure el debat polític sobre l’aplicació de la Renda bàsica Universal. En el seu llibre es declara defensor de la Renda bàsica i s’endinsa en els arguments a favor com a eina de llibertat individual i emancipació social, reducció de la pobresa, la desigualtat i la inseguretat. Descriu la viabilitat econòmica i alternatives possibles i paral·leles a la Renda bàsica Universal.
BREGMAN, RUTGER. Utopía para realistas: a favor de la Renta Básica Universal, la semana laboral de 15 horas y un mundo sin fronteras. Salamandra, 2017
Bregman defensa el retorn de la utopia social per recrear mons possibles a partir de l’aplicació de la Renda Bàsica Universal i la reorganització del temps de treball. Argumenta la seva defensa mitjançant experiments socials fets arreu del món en diferents moments de la història.
RAVENTÓS, DANIEL; WARK, JULIE. Contra la caritat: en defensa de la renda bàsica. Arcàdia, 2019
Els autors amb una visió molt humanista, desmunten el significat que té en la societat capitalista el concepte de caritat i proposen de quina manera podem ser més bondadosos els uns amb els altres , com a criatures que compartim els uns amb els altres el mateix planeta. Defensen la Renda Universal com una idea perfectament assumible en termes econòmics per garantir el dret de l’existència a tothom.
Altres informacions d’interès:
RAVENTÓS, SERGI; PORTA, CARME. “La renda Bàsica a l’agenda política”. La Directa: Periodisme cooperatiu per la transformació social. Publicat el 25 de juny de 2019 [En línia]
YUSTRES, VÍCTOR. Veus sectorials impulsen el moviment per una Renda Bàsica Universal. La Directa: Periodisme cooperatiu per la transformació social. Publicat el 15 de setembre de 2020. [En línia]
Webs:
