Agenda Activitats

Viatges en el temps, causalitat inversa, inversió de l’ordre temporal… ens enfrontem a una qüestió purament tecnològica o, en realitat, estem davant d’una paradoxa de tipus lògic? És a dir, la possibilitat de crear una màquina per a viatjar cap el futur o el passat, depèn només del progrés científic i tecnològic que siguem capaços d’assolir, o, ans al contrari, topa amb incongruències des del punt de vista de la lògica i el principi de no-contradicció que permeten afirmar que una tal màquina mai no podrà existir de cap manera? I tanmateix, si anéssim al passat i ens trobéssim amb nosaltres mateixos, què succeiria amb el concepte del “jo” tal com l’entenem ara?

Dinamitzador: Joan Méndez
Aquesta activitat requereix el pagament del servei de préstec interbibliotecari (1,50€) en cas de que no disposeu de la pel·lícula.

Dirigida per Nacho Vigalondo i protagonitzada per Karra Elejalde, Bárbara Goenaga, Candela Fernández i el propi director, va ser estrenada l’any 2007, aconseguint guanyar diversos premis nacionals i internacionals. El film es tracta d’un thriller psicològic amb la particularitat de què aquest té lloc en un escenari on el protagonista (Héctor), intrigat per la visió d’una noia que ha vist mitjançant els seus prismàtics, s’endinsa en el bosc per mirar de trobar-la i, després de rebre una agressió per part d’un home encaputxat i fugir a tota pressa, acaba entrant, per garantir la seva seguretat, en una màquina que el trasllada al passat. Un passat no gaire remot, però, doncs només viatja aproximadament a uns 45 minuts abans.

L’Héctor que acaba de sortir de la màquina podrà veure’s a si mateix fent les coses que ja havia fet amb anterioritat. Aquest nou Héctor, que, tal com ens proposa la pel·lícula, podríem anomenar Héctor 2, intentant evitar que aquesta duplicitat esdevingui contínua i mirant, per tant, de fusionar els dos Héctor, acabarà entrant de nou en la màquina del temps, la qual cosa acabarà donant lloc a un nou Héctor, és a dir, Héctor 3, a qui correspondrà mirar d’arreglar tot aquest embolic, una vegada ha descobert que l’agressió que va patir el primer Héctor l’havia ocasionat Héctor 2 i, per tant, ell mateix! O potser no…

I és que, són Héctor 1, 2 i 3 la mateixa persona? El film aparentment manté la coherència de la trama d’una manera absoluta, com si es tractés d’una mena de puzle on finalment encaixen totes les peces de forma magistral. Tanmateix, realment ho aconsegueix? Quines de les nostres intuïcions més arrelades podrien entrar en conflicte amb la possibilitat real de què tinguessin lloc uns esdeveniments com el que ens proposa la pel·lícula.

Què passaria si la vida humana no comencés per l’etapa de nadó sinó per la de la vellesa, i anéssim “avançant” de manera inversa? Quin resultat tindria néixer vells per anar progressivament sent cada dia que passa més joves? I si això només ens succeís a nosaltres, però no a la resta de la gent? Seria millor aquest tipus d’existència, o seria una tragèdia? Com afectaria a la nostra relació amb la família, la parella, els amics, companys… la nostra vida afectiva i sentimental en general?
Dinamitzador: Joan Méndez
Aquesta activitat requereix el pagament del servei de préstec interbibliotecari (1,50€) en cas de que no disposeu de la pel·lícula.

Dirigida per David Fincher i protagonitzada per Brad Pitt i Cate Blanchett, va ser estrenada l’any 2008, aconseguint quedar nominada als premis cinematogràfics més importants d’arreu. El film, inspirat en un relat de l’escriptor americà Francis Scott Fitzgerald, ens presenta el cas sorprenent d’una persona, en Benjamin Button, que pateix una estranya “malaltia”: neix amb la semblança d’un home d’edat avançada, més de 80 anys, i el seu creixement personal va en la direcció d’anar convertint-se en algú cada cop més jove.

Prenen com a punt de partida aquest fet ficcional el relat ens convida a la reflexió entorn la condició humana i la nostra manera d’entendre l’existència. La transgressió de l’ordre natural que suposa la presència d’un ésser humà com el Benjamin Button genera inevitablement una certa angoixa, en la mesura que ens sembla una cosa grotesca i quasi diabòlica. Sovint no qüestionem la realitat que estem acostumats a viure, i encara més pel que té a veure a les lleis físiques que governen el món natural. Per això, l’aparició d’un individu com aquest implica un desafiament cap a les nostres creences i convencions entorn allò que ha de ser.

D’altra banda, cal situar-se en el subjecte concret, el propi Benjamin, per seguir en el seu viatge biogràfic com li afecta amb ell personalment patir aquesta curiosa anomalia. Més enllà de pensar entorn quin efecte té sobre nosaltres veure algú tan singular, no podem deixar de situar-nos en com ho ha de viure ell. Fer el compte enrere, viure al revés de tothom, fer-te més jove quan més gran et vas fent, no permet, evidentment, una vida “normal”. Però, de quina vida estem parlant en aquest cas?