L’hort del segon origen

Aquest llibre pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb el nostre entorn.

La primera part de L’hort del segon origen introdueix el lector en els conceptes bàsics de l’agricultura ecològica i reflexiona sobre els efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies.

La segona part és una reivindicació de l’extens patrimoni de varietats local que tenim al país. A partir d’un inventari exhaustiu on apareixen llistades més de 350 varietats d’hortalisses, més de 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram, s’explica com cultivar-les gràcies a un treball de més de 10 anys de recerca oral i documental

 

Un espía entre amigos

Aquesta és, sense dubte, la obra mestra de Ben Macintyre, autor d’històries d’espionatge tant memorables com La historia secreta del dia DEl hombre que nunca existió. Macintyre no es limita a explicar-nos la historia del més famós dels espies de la “guerra freda”, sinó que es proposa recuperar a Kim Philby com a personatge, com a ésser humà, vist a través de la seva llarga relació amb Nicholas Elliott, el company de treball i amic a qui finalment va trair, però que fins al final no va deixar de considerar-lo com “un dels mestres”.

 

Una primavera en Chernóbil

“Se’m donava  la oportunitat de fer el meu primer reportatge dibuixat. No només seria testimoni del món, sinó que també m’implicaria en ell. Seria actor. Militant! inclús.

En aquest ofici, dibuixant les meves pàgines en solitari, a vegades tinc la impressió que veu el món a través d’un vidre. D’estar al marge. Aquesta vegada sentiria el món en la pell! És clar que era arriscat. Però tant emocionant! Aniria a descobrir terres prohibides on hi rondava la mort.”

 

No ens calia estudiar tant

«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.»

A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

 

A ritme del temps

Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant d’un tema a l’altre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de l’emoció.

Una discreta ironia tampoc no hi podia faltar. I, per damunt de tot, una rotunda independència que es manté intacta als 88 anys. Moments de tendresa, de tristesa. I tot narrat amb un ritme que demana ser llegit en veu alta.

Un Espinàs fidel a ell mateix i alhora diferent.

«Però he de dir que m’ha sorprès que molt sovint una idea es formulés dins meu d’acord amb una mètrica determinada, no prèviament triada. Sovint m’he trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs d’una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus.»

Josep M. Espinàs, del pròleg

 

Dime qué te pasa y te diré qué peli ver

Aquesta finestra oberta on llisquen històries amb personatges tan diferents  també pot ser un poderós aliat que ens faci portar més bé situacions vitals de tot tipus, una sort de manual d’autoajuda que ens transporta  a la idea de que sempre hi ha una pel·lícula per a cada ocasió i per a cada moment. Aquest divertit i pràctic llibre t’ofereix respostes fresques i senzilles a situacions quotidianes en forma de pel·lícules de tots els temps.

 

La guía avanzada del community manager

La importància creixent de la gestió de continguts en les xarxes socials de les empreses ha consolidat definitivament la professió de Community Manager. Existeixen diversos llibre per donar els primers passos en aquesta estratègica professió. Per exemple, La guía del Community Manager: estratégica, táctica y herramientas d’aquest mateix autor ha aconseguit el reconeixement unànime dels lectors i de la crítica.

 

El fénix islamista

Des de la seva aparició a finals de la dècada de 1990 com a aspiració jihadista del líder terrorista Abu Musab al Zarqawi, l’Estat Islàmic (conegut sota diferents noms, ISIS, ISIL, AI Qaeda de irak) s’ha transformat en una imponent empresa que trastoca les fronteres de països d’Orient Pròxim i imposa en una superfície geogràfica  major que la del Regne Unit la seva brutal marca de la sharia.

En aquesta obra, l’especialista en terrorisme de fama internacional Loretta Napoleoni ens porta a traspassar els titulars de premsa demostrant que, tot i que els mitjans occidentals donen una imatge devaluada de l’Estat Islàmic equiparable quasi a la d’una banda de matons amb una rafaga de victòries, l’autèntic plantejament  de la organització és un nou model de nacionalisme.

 

 

 

Un fill

Però el que més em crida l’atenció“, havia dit per fí, arrugant el front, “és que des que ha començat el curs, el Guillem mai no ha parlat de la seva mare, senyor Antúnez. No l’ha esmentat ni un sol cop“.

Tots dos ens havíem quedat en silenci. Jo, perquè no sabia què dir, i suposo que ella perquè esperava que jo digués alguna cosa. Vaig recordar que m’havia escurat la gola i que ella s’havia recolzat al respatller de la cadira. Aleshores, com si pensés en veu alta, havia afegit: “És com si per al Guillem la seva mare no existís“.