Filmosofia

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Yuli (2018) de la dir. Icíar Bollain
[Activitat presencial]

Sinopsi
Pel·lícula sobre el ballarí cubà Carlos Acosta, un viatge a través de la seva vida, llegenda de la dansa i primer ballarí negre en interpretar els papers més famosos del món del ballet i originalment escrits per a intèrprets blancs en companyies com el Houston Ballet o Royal Ballet de Londres. La pel·lícula explica des de la seva infància fins a la seva maduresa, interpretada pel propi ballarí, qui, malgrat el seu èxit internacional, mai va oblidar els seus orígens

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula?
Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. La trobareu també a la plataforma de pagament Netflix.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem per l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Dersu Uzala (1975) del dir. Akira Kurosawa
[Activitat presencial]

Sinopsi
El capità Vladimir Arseniev i el seu destacament han de fer prospeccions geològiques en els boscos de la taigà Siberiana. La immensitat del territori i la duresa del clima fan que s’extraviï. Condemnat a vagar pel territori salvatge coneix Dersu Uzala, un caçador nòmada que coneix bé el territori i l’ajuda a superar les inclemències del temps. Dersu ensenyarà a Vladimir a respectar la natura i a conviure en harmonia amb ella. Una lliçó que difícilment oblidarà la resta de la seva vida.[sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula?
Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. La trobareu també a la plataforma de de pagament Filmin.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem per l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
El rey pescador (1991) del dir. Terry Gilliam
[Activitat presencial]

Sinopsi
Un locutor de radio te un exitós programa nocturn on aconsella als seus oients a través de les ones de la seva emissora. Viu instal·lat en el luxe i la fama però tot canvia després d’una terrible experiència amb un oient. De cop i volta ho deixa tot i s’abandona convertint-se en un sense sostre. En aquesta situació coneixerà altra gent i una altra forma de viure, a persones que conviuen i sobreviuen en la mateixa ciutat. [sinopsi extreta i traduïda de Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula?
Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Activitat oberta a tothom, però amb aforament limitat. Caldrà que ens confirmeu la vostra assistència mitjançant un correu electrònic a: b.cardedeu.mv@diba.cat.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Dràcula de Bram Stoker (1992) del dir. Francis Ford Coppola
[Activitat presencial]

Sinopsi
A l’any 1890, el jove advocat Jonathan Harker viatja fins un castell perdut de Transilvània, on coneixerà al comte Dràcula, qui a l’any 1462 va perdre el seu gran amor Elisabeta. El Comte, fascinat per una fotografía de Mina Murray, la parella de Harker, que li recorda al seu amor Elisabeta, viatja fins a Londres “creuant els oceans del temps” per conèixer-la. Un cop arribat a Anglaterra, intentarà conquistar i seduir a Lucy, la millor amiga de Mina Murray. [Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari.
Com participar a la trobada de Filmosofia? Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Un assumpte de família (2018) del dir. Hirokazu Kore-eda
[Activitat en línia]

Sinopsi: Osamu i el seu fill troben una nena en mig del fred. Al principi, i després de ser reàcia a acollir la nena, l’esposa d’Osamu acceptarà cuidar-la. Malgrat que la família és pobre i amb prou feines guanya suficients diners per a sobreviure, semblen ser feliços junts fins que un seccés imprevist revela secrets que posaran a prova els lligams entre ells. [Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity]

Cinefòrum dinamitzat per Joan Méndez
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. La trobareu també a la plataforma de préstec virtual eBiblio i a la plataforma Filmin.
Com participar a la trobada de Filmosofia?
Caldrà que ens ho confirmeu prèviament mitjançant un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat. Nosaltres us enviarem per l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Espies des del cel (2015) del dir. Gavin Hood 
[Activitat en línia]

Sinopsi: la coronel Katherine Powell (Helen Mirren), una oficial de la intel·ligència militar britànica, lidera una operació secreta per a capturar un grup de terroristes a Nairobi, Kenia. Quan s’adona que els terroristes estan preparant una missió suïcida, ella ha de canviar els seus plans de ‘capturar’ per la de “tirar a matar”. El pilot de drons, Steve Watts (Aaron Paul), rep l’ordre de destruir el refugi on s’amaguen els terroristes, però una nena petita està en mig de la zona conflictiva i podria esdevenir víctima. Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity

Cinefòrum dinamitzat per en Joan Méndez

On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. També es pot visualitzar a la plataforma de pagament Filmin.

Com farem la tertúlia?
La trobada serà per videoconferència. Si voleu participar-hi cal que ens envieu un correu electrònic: b.cardedeu.mv@diba.cat.  Així nosaltres  us podrem enviar l’enllaç d’accés a la plataforma digital.

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
La rosa porpra del Caire (1985) del dir. Woody Allen 
[Activitat en línia]

Sinopsi: Estats Units i la Gran depressió. Mentre Cecília treballa com a cambrera a Nova Jersey, el seu marit es dedica a fer el gandul. La única distracció per a ella és el cinema on s’hi escapa sempre que pot per escapar de la difícil vida que li ha tocat. El cinema la fa somiar amb un món fàcil amb champagne, vestits de nit vaporosos i festes elegants. Una nit, el protagonista principal de la seva pel·lícula favorita, La rosa porpra del Caire, es fixa en ella i escapa de la pantalla amb la voluntat de conèixer-la.

Sinopsi extreta i traduïda del web Filmaffinity

A càrrec de Joan Méndez

On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€.

Inscripció: activitat de participació oberta a tothom, amb control d’aforament. Si us interessa venir, sisplau truqueu-nos al 93 871 14 17 o enviant un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
The square (2017) del dir. Ruben Östlund 

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez  

Presentació: Christian, mànager d’un museu d’art contemporani, s’encarrega d’una exhibició titulada “The Square” on hi ha una instal·lació que vol visualitzar, posar en valor i fomentar els valors humans i altruistes. Un dia li roben el mòbil i la cartera pel carrer. Aquest incident causarà més conseqüències de les esperades. (FILMAFFINITY)
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€.

Activitat de participació oberta a tothom, si us interessa participar al debat/tertúlia en línia cal que ens ho feu saber. Envieu-nos un correu a: b.cardedeu.mv@diba.cat i us donarem el codi d’accés per poder-hi participar.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
The rider (2017) de la dir. Chloé Zhao

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez 

Presentació: Brady, era una de les estrelles de “rodeos” i entrenador de cavalls amb molt de talent, fins que va patir un accident que el va deixar incapacitat per tornar a muntar cavalls. Quan torna a casa l’únic que desitja és tornar a començar amb la seva passió i la fustració és tan gran l’enfonsa. En un intent de prendre el control de la seva vida, inicia un viatge a la recerca d’una nova identitat i d’una nova definició de ser un home en el cor de l’Amèrica profunda. (FILMAFFINITY)

Activitat de participació oberta a tothom
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€. Per assistir a la trobada, cal que ens confirmeu la vostra assistència trucant al 938 711 417 o bé per correu electrònic: b.cardedeu.mb@diba.cat

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
The Green Book (2018) del dir. Peter Farrelly

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: Biopic sobre el pianista Don Shirley, d’origen afroamericà, i el seu xofer i guardaespatlles, Tony Lip, en la gira que va efectuar el músic en els anys 60 pel Sud dels EEUU en una època on el racisme cap als negres era molt evident en bona part del país. La pel·lícula, que va ser dirigida per Peter Farrelly, va guanyar tres premis Oscar, entre ells el de millor pel·lícula del 2018 i millor guió original.

Les interpretacions dels dos actors protagonistes, Mahershala Ali i Viggo Mortensen, són absolutament excel·lents. El títol del film fa referència a una guia turística on es recollien quins eren els allotjaments on podien anar els negres que busquessin un hotel sense córrer perill. Sense dubte, es tracta d’una pel·lícula magistral que dibuixa perfectament les enormes dificultats que van existir als EEUU (i encara existeixen malauradament en massa llocs del món, i potser allà també) per superar els prejudicis racials. El sectarisme, el fanatisme, la xenofòbia i el racisme són lacres terribles contra les quals sempre cal estar alerta, i aquesta mena de retrats ens ajuden a recordar fins a quin punt l’ésser humà pot resultar d’inhumà.

Activitat de participació oberta a tothom, amb control d’aforament. Si us interessa venir, sisplau truqueu-nos al 93 871 14 17 o enviant un correu a b.cardedeu.mv@diba.cat

 

ACTIVITAT EN LÍNIA
FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
La teoria sueca de l’amor (2015), del dir. Erik Gandini

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: El 3 d’abril del 2018 s’estrenava al programa “Sense Ficció” de TV3 aquest documental dirigit pel realitzador italià Erik Gandini. Ens presenta un retrat del tipus de relacions interpersonals i afectives que sembla que cada vegada és més habitual en la societat sueca. La pel·lícula, rodada l’any 2015, crida l’atenció perquè trenca el mite de societat avançada en drets humans i socials i els posem com a referent a seguir: les institucions, civisme, educació, sanitat, conciliació de la vida familiar i laboral, etc. Semblaria vist des de lluny que Suècia representa perfectament la societat del benestar, i, per tant, allà on caldria emmirallar-se.

Tanmateix, la cinta proposa una mirada crítica davant el creixent individualisme que detecta en aquest país. Moltes persones, en sentir-se cada cop més autònomes i autosuficients, pel que se’ns diu en el documental sembla que tendeixen a limitar fins a l’extrem el vincle que mantenen amb la resta de ciutadans, i va en augment, a conseqüència d’aquesta mentalitat, la quantitat de persones que opten per ser mares o pares sense tenir parella, mitjançant l’adopció o la fecundació in vitro. Es va imposant la filosofia del: “Procura no vincular-te ni material ni sentimental amb ningú”, de tal manera que “si pots fer qualsevol cosa sense necessitat d’haver d’establir una relació afectiva amb cap altra persona, millor”.

Com farem la tertúlia? Cal que mireu primer el documental; el trobareu a la plataforms digital a ebiblio. La tertúlia es farà per videoconferència. si us interessa participar-hi, cal que ens envieu un correu electrònic a b.cardedeu.mv@diba.cat i us donarem accés.

 

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Big Eyes (2014) del dir. Tim Burton

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: El director de cinema Tim Burton ens proposa en aquesta cinta basada en fets reals apropar-nos a la figura de la pintora americana Margaret Doris Hawkins, nascuda l’any 1927 i més coneguda com a Margaret Keane, pel seu matrimoni amb Walter Keane. Aquest, aprofitant les seves habilitats com a comerciant, un dia, sense el consentiment de la seva dona, va començar a vendre els quadres que ella pintava (els quals signava amb el nom de “Keane”) fent veure que ell n’era l’autor. Quan la Margaret ho va descobrir, el Walter s’ho va fer venir per convèncer-la de què així era molt més fàcil col·locar la seva obra al mercat, doncs ningú no valoraria el treball d’una dona com a artista. La mentida es va mantenir durant quasi vint anys, fins que la Margaret es va afartar i va decidir que havia arribat el moment de dir la veritat. La història finalitzà en els tribunals, arran de l’actitud negacionista per part del Walter, que va intentar desacreditar de totes les maneres possibles la versió de la seva dona, per poder continuar mantenint la seva farsa.

El film s’emmarca dins la problemàtica de la filosofia de gènere i les reivindicacions de tipus feminista, al desemmascarar l’apropiació indeguda per part d’un marit sense cap tipus d’ètica de l’obra artística de la seva dona, en una època no gaire llunyana on encara la discriminació de la muller en aquest àmbit era ben palesa.

Activitat gratuïta.
* Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€.

També podeu visualitzar aquesta pel•lícula a la plataforma eBiblio.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Searching for Sugar Man (2012) del dir. Malik Bendjelloul

Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez

Presentació: El film és un documental sobre la figura de Sixto Rodríguez, músic nascut als EEUU d’origen mexicà i més conegut com a Sugar Man, qui, després de gravar dos discos a inicis dels 70 amb unes vendes discretes, va decidir deixar de banda el seu somni de dedicar-se professionalment a la música i començar a guanyar-se la vida com a operari en el món de la construcció. Tanmateix, el que ell no sabia era que algú havia portat els seus discos a Sud-àfrica en plena època de l’apartheid, i que allà era considerat un autèntic geni per multitud de persones, que el consideraven a l’alçada dels famosos The Beatles o els Rolling Stones. Moltíssima gent a Sud-àfrica tenia còpies a casa seva dels discos de Sugar Man, i es sabia de memòria totes les seves cançons.

Al país corria la veu que el cantant s’havia suïcidat en un concert davant del seu públic. Hi havia diferents versions de com ho havia fet, que si cremant-se viu, que si s’havia fotut un tret al cap… A inicis dels 1990 un parell de periodistes van voler investigar exactament quina era la veritat.

La pel·lícula, que va obtenir un munt de premis, ens convida a reflexionar sobre què vol dir tenir èxit i de quina manera aquest depèn d’estar en el moment apropiat en el lloc oportú. A la vegada que ens permet qüestionar en funció de què es decideix la valoració d’un artista, tant a nivell popular com a nivell de la crítica especialitzada.

Activitat gratuïta.
* Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€.

També podeu visualitzar aquesta pel·lícula a la plataforma eBiblio.

 

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
El món de Sofia (1999) del dir. Erik Gustavson

Quines són les preguntes fonamentals que han tractat de respondre els grans pensadors de la història al llarg dels segles? Es pot elaborar un relat d’intriga a partir de les mateixes? És possible explicar les aportacions dels filòsofs més destacats de manera intel·ligible per a tota mena de públics? I, finalment, podria ser que fóssim cadascú de nosaltres, al cap i a la fi, només personatges d’un guió que algú està escrivint sense que ens adonem? En aquest cas, hi hauria manera de sortir-se’n del mateix?

El món de Sofia és una pel·lícula dirigida per Erik Gustavson que es va estrenar l’any 1999 i que pren com a referència la novel·la homònima de l’escriptor norueg Jostein Gaarder escrita vuit anys abans. Aquesta es va convertir en un autèntic best seller en un gran nombre de països, fet gens habitual en una obra de temàtica filosòfica. La seva adaptació cinematogràfica incorpora algun canvis al text original, però aconsegueix mantenir l’essència del relat: presentar una història de les idees de forma amena i amb un rerefons d’intriga.

Les aportacions més significatives de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Descartes, Hume, Kant… van desfilant al llarg de la narració, a partir de les explicacions que el professor Albert Knox va transmetent a la jove Sofia Amundsen, sempre a partir d’alguna pregunta prèvia que vol provocar una primera reflexió al voltant de la qüestió per part d’ella. A partir d’un cert moment, ambdós descobriran que en realitat no són realment persones de carn i ossos, sinó personatges de ficció que formen part d’un llibre que un capità de l’exèrcit (Albert Knag) està escrivint per regalar-lo a la seva filla (Hilde) el dia del seu aniversari, la qual té la mateixa edat que la Sofia del relat (farà quinze anys).

Albert Knox i Sofia Amundsen es preguntaran què serà d’ells una vegada el capità aconsegueixi terminar la novel·la (que portarà per títol precisament el de El món de Sofia). Temen que la finalització del llibre suposarà a la vegada el seu propi fi, per la qual cosa, i seguint el desig de tot ésser de perseverar en la seva existència, tal com deia Baruch de Spinoza, Sofia i el seu professor tramaran un pla per intentar despistar al seu creador i mirar de fugir del llibre sense que aquest s’adoni un dia en què tindrà lloc una festa. Ho aconseguiran?

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
El silenci abans de Bach (2007) del dir. Pere Portabella

Deia Nietzsche que “sense la música, la vida seria un error” i sembla ser que Steve Jobs, després d’escoltar a casa seva com el virtuós Yo-Yo Ma va tocar una peça de Bach amb un Stradivarius de 1733 exclamà: “La teva interpretació és el millor argument que mai he sentit a favor de l’existència de Déu”. I Cioran arribà a dir que “Déu li deu tot a Bach. Sense Bach, Déu seria un personatge de tercera classe. La música de Bach és l’única raó per a pensar que l’Univers no és un desastre total. Amb Bach tot és profund, real, res no és fingit. El compositor ens inspira sentiments que no ens pot donar la literatura, perquè Bach no té res a veure amb el llenguatge. Sense Bach jo seria un perfecte nihilista.”

El film estrenat l’any 2007 té com a guionistes a Carles Santos i Pere Portabella, qui també el dirigí i feu de productor. Reproduïm aquí el text que podem trobar en la pàgina web de Pere Portabella, on podem trobar el següent comentari: “La pel•lícula parteix d’una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d’obres de J.S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d’un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel•lícula. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.

Johann Sebastian Bach arriba a Leipzig amb la família per ocupar el lloc de Kantor a l’Escola de Sant Tomàs. Treballador aplicat i devot, la seva posició social i laboral és lluny de ser privilegiada; però la seva fama com a compositor i intèrpret creix exponencialment al llarg de la seva vida i va més enllà de la seva mort, i és en el present tant un referent de l’alta cultura com una icona popular.

Punt!

No hi ha més argument en aquesta pel•lícula. Com en totes les de Portabella des de fa trenta anys, Die Stille vor Bach és cinema despullat d’anècdota. Ni es desvetlla cap intimitat, ni hi esclata cap escàndol, ni s’explica pràcticament res que no se sàpiga; Bach, de fet, apareix, pròpiament parlant, en escasses escenes: és exactament l’oposat d’un biopic. És també l’oposat del format telesèrie inflat a 35 mm (en les pel•lícules comercials actuals, els personatges parlen pels descosits perquè la indústria de producció de pel•lícules ja no creu en la imatge ni en el cinema).

Amb prou feines es parla, però podríem dir que aquesta pel•lícula parla fonamentalment de dues coses: del treball i de la Història.

És mitjançant el treball que aquesta pel•lícula escull parlar de l’art. Bach no és un geni que crea ex nihilo per pura i transparent inspiració divina. És un treballador inesgotable que ven la seva dedicació i el producte de la seva intel•ligència creativa a canvi de (pocs) diners. Ha de lluitar per mantenir la feina i és un compositor conscient de les condicions materials que fan possible la seva música. Tota la pel•lícula està filmada amb so directe, remarcant d’aquesta manera com la música procedeix sempre de la tècnica i de la fisicitat dels diferents instruments, i també de l’esforç i del virtuosisme de l’execució. Bach ensenya al seu fill que la música que sona dins del seu cap se socialitza precisament mitjançant la seva tècnica d’interpretació. Els personatges d’aquesta pel•lícula, per norma general, i no tan sols Bach, treballen: hi ha camioners que interpreten música, carnissers que empaqueten vísceres amb partitures de Bach i afinadors de pianos que són cecs. Es podria dir que aquesta pel•lícula també treballa, ja que rebutja limitar-se a explotar les baixes passions o les expectatives o la necessitat d’evasió dels espectadors, als quals se sol•licita també que participin del treball de la pel•lícula.

A Die Stille vor Bach no hi ha una història lineal: la pel•lícula avança, com sempre al cinema de Portabella, mitjançant seqüències sense altre relació “causa-efecte” que la que vulgui establir el propi espectador. Sí que hi ha, en canvi, molt d’Història, tot i que ens trobem davant d’allò més oposat a una superproducció històrica. Es tracta d’una pel•lícula europea. Europa és la seva nacionalitat, perquè Europa és el seu camp afectiu, simbòlic, històric i polític que la sustenta: és el seu escenari. Aquesta pel•lícula (rodada en tres idiomes: castellà, italià i alemany) sosté que Europa no podrà seguir endavant sense reconèixer que sota el seu passat (avui transmutat en un escenari turístic recorregut per joves amb motxilles) i el seu incert present polític (dominat per la tecnocràcia i l’amnèsia), rau una Història tensa, conflictiva, dramàtica (el cor de la pel•lícula es situa a Dresden). Que l’esplendor de la seva cultura es inseparable del sofriment i de l’explotació infringits durant segles, que en la seva base formigueja una multitud com la del mercat de Leipzig. Que el seu present no és menys tumultuós i ambivalent que el seu passat.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Tres anuncios en las afueras (2017) del dir. Martin Mcdonagh

Com podem fer reaccionar les institucions quan considerem que no estan treballant com caldria en la defensa dels nostres interessos? Quins mitjans és lícit fer servir i quins no? Fins a quin punt ens hem de mantenir passius quan les forces de l’ordre policial mostren desídia o incapacitat davant la situació d’indefensió que patim? Com reclamar la seva atenció? Com fer justícia?

Escrita, dirigida i produïda per Martin McDonagh, la pel·lícula va ser estrenada l’any 2017, rebent una extraordinària crítica i un gran reconeixement en diversos certàmens, sobretot pel fantàstic treball interpretatiu de la seva protagonista, Frances McDormand (que guanyarà l’Òscar, el BAFTA i el Globus d’Or a millor actriu) i dels actors de repartiment Woody Harrelson i Sam Rockwell (qui obtingué en aquesta categoria els mateixos premis). El film aconseguí fer-se amb el Globus d’Or i el BAFTA a millor pel·lícula i millor guió, categories on també estava nominada per als Òscars, entre d’altres.

La cinta ens presenta la història d’una dona anomenada Mildred Hayes que, farta de veure com passen els mesos sense que hi hagi cap avanç en la investigació policial per descobrir qui va violar i matar la seva filla, decideix fer públic el seu malestar i reclamar l’atenció de tothom, però sobretot de la policia local. Per aconseguir-ho, decideix contactar amb la persona que porta la publicitat de les tres grans tanques que es troben a la sortida de la ciutat on viu per contractar que posin en cadascuna d’elles una frase, en un ordre determinat. La primera diu: “Violada mentre moria.”; la segona: “I encara ningú arrestat?; la tercera: “Com és possible, cap Willoughby?”.

La reacció per part de les autoritats i la resta de la població no es farà esperar. La Mildred rebrà tota mena de pressions i amenaces pel que ha fet, així com també el publicista que ha acceptat l’encàrrec. Tanmateix, ambdós es mostraran ferms en el seu compromís. Al llarg de la història, anirem veient la convicció i el coratge de la Mildred per tirar endavant la seva causa, convertida de ple en la principal raó d’ésser de la seva vida.

Així, trobem en la protagonista un personatge amb tints heroics, ben allunyat del Josef K. de la novel·la El procés de Franz Kafka, qui es veia arrossegat per la dinàmica inercial, perversa i absurda d’una maquinària institucional que devora tot allò amb què entra en contacte. Res de submissió en la Mildred, res d’acceptació passiva, res de renúncia davant la seva set de justícia (encara que per alguns potser es tractaria més aviat de venjança). No hi ha espai per al fatalisme quan està disposat a arribar allà on calgui i ha perdut tota mena de por.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

 

FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
Amadeus (1984) del dir. Milos Forman

De quina manera es manifesta la genialitat artística i qui està en millors condicions d’apreciar-la? Quines temàtiques ha d’abordar un artista en les seves obres? Fins a quin punt l’enveja personal i l’ambició pel reconeixement social poden arribar a fer embogir? Què ens aporta la música a les nostres vides? Podríem viure sense ella? 

Dirigida per Milos Forman i protagonitzada per Tom Hulce (en el paper de Mozart) i F. Murray Abraham (en el de Salieri), va ser estrenada l’any 1984, aconseguint guanyar els premis cinematogràfics més importants (8 Òscars, 4 Golden Globes, 4 British Academy Film Awards i 1 DGA Award).

El guió del film, considerat un dels millors de tots els temps, és una adaptació del text teatral de Peter Shaffer que porta el mateix títol. En ell, se’ns presenta la vida turmentada que visqué Antonio Salieri a partir del dia en què Wolfgang Amadeus Mozart i la seva música van fer acte de presència, segons el propi relat que, ja en la vellesa, el compositor italià anirà fent al jove capellà que el va a visitar al manicomi per oferir-li que es confessi dels seus pecats.

D’aquesta manera, tot seguint les explicacions de Salieri i a partir de la seva mirada i els seus sentiments, el film ens va transmetent l’extraordinària bellesa de la música de Mozart, fent d’aquesta la veritable gran protagonista de la pel·lícula, a la vegada que ens dona a conèixer alguns dels elements biogràfics més rellevants del geni de Salzburg. La seva difícil relació amb el seu pare i l’arquebisbe Coloredo, el seu matrimoni amb Constanza, la seva presentació a Viena davant l’emperador Joseph II, els seus problemes econòmics, etc.

Tanmateix, el guió s’introdueix en l’àmbit de la ficció quan ens presenta un Mozart de mentalitat infantil i rialla grotesca, que només és genial quan composa però resulta gairebé ridícul en la resta de facetes. O també quan ens dibuixa un Salieri que va perdent el cap a mida que es van sentint traït per Déu. Segons Salieri, havien fet un pacte: Déu s’havia compromès a fer d’ell el millor compositor del món, a canvi de la seva dedicació permanent i exclusiva a la música (la qual cosa implicava la seva castedat). Per això, l’aparició de Mozart i el reconeixement de la superioritat del seu talent creador suposaran per Salieri quelcom inacceptable. Odiarà i admirarà Mozart per igual, fins que l’enveja el facin tramar un pla terrible per acabar amb ell i apropiar-se de la seva darrera obra: una missa de Rèquiem.

Tertúlia dinamitzada per: Joan Méndez.
Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

 

Filmosofia: tertúlia de cinema i pensament: Tsotsi (2005) de Gavin Hood

Sinopsi: podem canviar realment les persones? Som allò que volem ser, o el pur resultat de la confluència d’un seguit de factors que condicionen (o determinen) la nostra existència: genètica, educació, família, mass media, grup d’iguals, entorn social…? Som amos del nostre destí?

Tsotsi és una pel·lícula sudafricana estrenada l’any 2005 i dirigida per Gavin Hood, que va adaptar al cinema la novel·la homònima de l’escriptor Athol Fugard. La cinta, a més de resultar guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera, va aconseguir un ampli reconeixement internacional acumulant premis arreu del món.

Ens situem en un barri marginal proper a la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica. Allà ha crescut i viu un jove de 19 anys que es fa anomenar “Tsotsi”, que significa “lladregot” o “delinqüent”. El noi va anar a parar a aquest barri fugint de casa seva quan era ben petit, perquè el seu pare era un borratxo que maltractava a la seva mare i a ell. Els anys que porta vivint al carrer, juntament amb d’altres nens i joves amb situació semblant a la seva, han fet d’ell un individu amoral i antisocial.

Lidera una petita banda que fan robatoris per sobreviure, recorrent a l’assassinat si és necessari per aconseguir els seus propòsits. La major part del grup no mostra cap remordiment ni compassió pels seus crims, ni contempla cap altra manera de viure que no sigui la que practica diàriament. La societat mai no s’ha preocupat per ells ni els ha donat cap oportunitat de futur, de manera que no consideren que hagin de respectar res ni ningú, convertint-se així en individus violents i perillosos en grau extrem.

Un fet inesperat, però, iniciarà un procés de canvi en Tsotsi. Una nit, amagat darrera un arbre en la zona rica de la ciutat, aprofita que una dona baixa del seu cotxe per obrir la porta del garatge, per pujar ràpidament al vehicle i robar-li. Després de disparar contra la dona quan aquesta intenta impedir-ho, i ja sentint-se segur a les afores de la ciutat, Tsotsi agafa els objectes de valor que troba dins del cotxe i l’abandona. Quan ha caminat uns metres, sent plorar un nadó. Torna al vehicle i descobreix que hi ha un nen en el seient de darrera (fet que ens fa entendre l’aferrissada lluita de la mare per evitar que marxés amb el cotxe). Tsotsi sent d’alguna manera que no el pot deixar allà, i decideix endur-se el nadó a l’espai on viu (seria excessiu dir “casa” seva).

Tenir cura del nen farà que es vagi despertant en ell una tendresa que el transporta al record de la seva mare quan era ben petit. Per mirar que no li falti menjar, obligarà a una noia que viu sola amb el seu fill, que també és un nadó, a què li doni el pit al nen que es va endur. Tsotsi, assegut amb la seva pistola, veient com la noia cuida del nen, el renta, el canvia… va recuperant la imatge de la infantesa que havia perdut i va percebent que una altra vida, una vida il·luminada per l’amor, és possible.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 28 de juny a les 18h.

Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

 

Filmosofia: tertúlia de cinema i pensament: L’indomable Will Hunting (2005) de Gus van Sant

Sinopsi: Com ens marquen les experiències traumàtiques viscudes a la infantesa i de quina manera és possible superar-les? Quina visió de la vida desplega, per altra banda, algú amb superdotació intel·lectual? Tenim l’obligació moral de contribuir a la millora de la societat fent servir les nostres capacitats, o és lícit viure sense assumir aquesta responsabilitat? Aquestes són només algunes de les moltes qüestions que aborda aquest magnífic film.

L’indomable Will Hunting és una pel·lícula dramàtica americana estrenada l’any 1997 i dirigida per Gus Van Sant. Rebé diversos premis i nou nominacions als Òscars de Hollywood, guanyant finalment dos: el de millor guió original, escrit pels dos actors protagonistes del film (Matt Damon i Ben Affleck), i el de millor actor secundari, per la excel·lent interpretació de Robin Williams, en el paper del psicòleg que tracta al jove Will Hunting, un noi superdotat que va patir maltractaments de petit i des de llavors es malfia de tothom i respon sovint amb una incontrolada agressivitat.

En Will treballa netejant les instal·lacions del MIT, sense donar a conèixer el seu extraordinari talent. Dedica el seu temps lliure a sortir amb els seus amics, que vindrien a ser com la seva família, sobretot en Chuckie Sullivan, que fa les vegades del seu germà gran. Tots els seus amics treballen en feines que no demanen cap titulació i són poc reconegudes socialment, de manera que al Will sembla que fer el mateix ja li està bé. Amb el temps, un professor de matemàtiques de la universitat acaba descobrint la genialitat del jove, després que aquest, anònimament, resolgués els complexos problemes de matemàtiques que, com a repte, el professor anava deixant apuntats en una pissarra situada fora de la classe en un dels passadissos.

Per lliurar-se d’anar a la presó a causa dels danys que va causar a un altre jove en una baralla, en Will acceptarà convertir-se en ajudant del professor per fer recerca matemàtica, amb el compromís d’assistir setmanalment a la consulta d’un psicòleg. Si bé les sessions de matemàtiques li aportaran una certa motivació a la seva vida, la seva col·laboració en les visites que fa als diversos psicòlegs és del tot nul·la. En Will no vol canviar de manera de ser ni es refia de ningú que tracti d’apropar-se a ell. Això serà així fins que acabi anant a parar a un terapeuta molt singular, vell amic del professor. Les converses que mantindran en Will i el psicòleg són probablement el millor del film, i seran la clau per fer sortir tant a l’un com l’altra del seu tancament. Bé, en el cas del Will, també ajudarà, sense dubte, que conegui la Skylar, la noia amb la qual intimarà i que se l’estima de debò, i una interessant xerrada que mantindrà amb ell el Chuckie. En aquest sentit, ben remarcables són també les discussions entre el professor i el psicòleg sobre què espera cadascun d’ells de la vida i com haurien d’actuar amb el Will.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 26 d’abril a les 18h.

Cost: 1’5€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

 

Filmosofia: tertúlia de cinema i pensament: La caza (1966) del dir. Carlos Saura

Sinopsi: Com funciona la mecànica de la violència? Quines són les lleis biològiques, psicosocials i ambientals que expliquen que, en un determinat moment, l’agressivitat humana es dispari –mai millor dit atenent a la pel•lícula-, fins el punt de considerar que la vida dels individus que ens envolten ja no és un valor respectable, sinó quelcom insignificant i molest? És la defensa de la pròpia dignitat, o potser la venjança per haver patit una humiliació, o més aviat el voler compensar alguna frustració i satisfer la pròpia ràbia, el que empeny als éssers humans a actuar vers els altres, com a autèntics llops?

La pel•lícula La caza de Carlos Saura és una de les obres mestres de la història del cinema espanyol. Resultà guanyadora de l’Ós de Plata al millor director en el Festival de cinema de Berlín al 1966, i reberen diversos premis pel seu excel•lent treball en el film l’actor Alfredo Mayo i el director de fotografia Luis Cuadrado.

La caza va ser rodada en blanc i negre durant quatre setmanes del mes d’agost de 1964 en mig d’un camp desèrtic a Seseña (Toledo), amb una temperatura asfixiant. Aquests dos elements, l’espai nu i la intensa calor, disputaran el protagonisme del film als quatre personatges que es troben allà, per dur a terme una jornada de cacera de conills. El grup de caçadors està integrat per tres homes de mitjana edat (José, Paco y Luis) i un jove acompanyant (Enrique), que és família del Paco. Han quedat en un vedat que és propietat del José, un terreny on es dóna la circumstància que els tres adults havien combatut durant la guerra civil defensant el bàndol franquista.

Les seves converses ben aviat ens aniran mostrant que la seva aparent amistat inicial en realitat es mou per interessos particulars, i que qui més qui menys recela dels altres i té comptes pendents per diversos motius. Van bevent, van parlant, el paisatge és monòton, no apareixen conills, comencen a fer-se alguns retrets… I la calor es va tornant cada cop més sufocant i insuportable. Una calor que ens recorda la que devia patir Meursault, el protagonista de L’estranger, la primera novel·la de l’Albert Camus, publicada al 1942.

Sovint s’ha vist en aquest film una gran metàfora de la Guerra Civil. El propi director ens confirma aquesta intencionalitat, alhora que afegeix que no era l’única que perseguia. És un retrat del seu temps, però també de la condició humana en general. Com diu Carlos Saura, el que mostra la pel·lícula és, sobretot, l’enfrontament de quatre persones entre si”.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 22 de febrer a les 18h.

Cost: 1’5€ en concepte de prèstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).